Vinga, doncs ara són les 11 i 20, ara sí que tenim al telèfon el responsable de la llibreria,
Cal Llibreter de Sant Just, Arnau Cònsol, saludem-lo. Hola Arnau, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. Arnau, avui som dilluns 20 de juliol, faltarien 3 dies per celebrar aquest segon Sant Jordi,
com la segona oportunitat per celebrar aquest Sant Jordi d'estiu,
però les coses s'han troncat d'un dia per l'altre.
Com esteu vivint?
És un més evident, no? Que com tu dius, estiguem a 20 de juliol i que preparem un Sant Jordi, entre moltes cometes.
Però, efectivament, ja era una festa que ja va néixer torçada, sense el vistiplau de molts dels llibreters,
i s'ha acabat torçant del tot, ja no per forçat o no, sinó perquè el Covid ho ha decidit així.
Així que, clar, la veritat és que tenim mala pressa al tele perquè tampoc no sabem ben bé què és el que hem de fer, no?
Clar.
I, d'alguna manera, des del gremi tenim la sensació que s'han expulsat responsabilitats i ens han passat des del gremi,
no només del gremi, sinó des de, diguéssim, les autoritats, s'han expulsat les responsabilitats i ens han passat directament al marron a les llibreters.
Sobretot a Barcelona, entenc que a Sant Just això serà menys problemàtic, però com a norma general han dit no a fer actes com el de Paciència Gràcia
o com el d'aquí, quan és un Sant Jordi de veritat es fa que en lliure està, sinó que que la gent vagi a les llibreries i ajudem a les llibreries.
Sí, sí, ajudem a les llibreries, però això vol dir dientada totes les llibreries.
És que realment hi ha dientada perquè Barcelona està mig buida i aquest poble també.
Però clar, en un moment en què hem d'atendre, no em cita prèvia, però si m'aforament limitat.
Aleshores, clar, com es menja gentada i aforament limitat.
Clar.
Això és una banda. Una de les solucions que nosaltres ja fa temps d'empreveure és dir, bueno, si podem fer alguna cosa seria evitar que la gent n'entri a llibreria,
que és, bueno, ja sé, no és un espai petit, i per tant tindríem poc acabuda, la gent hauria de fer molt, posem una parada,
i evitem que la gent entri a llibreria, o parada just davant, no?, a la porta, això per evitar que s'entri,
i, en el cas, que l'acumulació possible sigui al carrer.
I, clar, i aquí és on ens entren llavors els dubtes morals, d'alguna manera, no?
La policia ens ha donat permís per fer aquesta pagada, ens la va donar just abans que se sabés que ens recomanàvem confinar-nos.
O sigui, la policia us va donar el permís just abans de divendres, per dir-ho així, d'alguna manera.
Sí, es va donar la casualitat que em penso que aquestes recomanacions es van saber públicament, no sé, dijous o divendres,
el mateix dia ens va arribar el disciplau de la policia que podíem posar parada a fora si no interrompíem el tràfic
i si teníem previst una sèrie de coses, no?
Evidentment, nosaltres el permís l'havíem demanat una setmana abans, per tant, és la casualitat que arribi el mateix dia
que es semi-confinen, no? A la semi-confinació que ningú n'hi ha fet cas, però, en fi.
Sí.
En tot cas, tenim permís per posar parada, per tant, d'alguna manera aquest problema, entre cometes, està resolt.
Però clar, enmig d'una pandèmia, enmig de gent que se'ls està hospitalitzant, encara que sembla que ara l'onada de moment és més lleu.
En mig d'un moment en què ens diuen, si podeu, quedeu-vos a casa.
Clar, nosaltres hem de ser d'hora que celebrem el nostre dia del llibre.
Clar.
Posar una parada i dir, eh, veniu a comprar-nos, si us plau, veniu aquí, que avui som el descompte de no Sant Jordi,
però venga, va, som-hi, alegria per la família.
Clar, ens costa, també.
Però clar, tenim aquest dubte.
Si no ho fem, aleshores, potser ens podem trobar que la gent entre massivament a la lliberia,
que és el que, evidentment, volem evitar.
Perquè, al final, els més exposats a una possible contagi, per més que extremis les raons de...
Totes les mesures de seguretat, gel, mascareta i tot de l'edat, són els que estem tota la zona dins.
Clar, esteu en aquest dubte, no?
Una mica de si posar la parada fora, que d'alguna manera esteu incentivant a que la gent no faci aquest confinament preventiu, o bé...
Exacte, però que és el més lògic de cara a dir, bueno, si la gent s'ha d'acumular, que s'acumuli al carrer,
tot això és evident, no?
I, en tot cas, que sigui cadascú que prengui les distàncies a l'hora de fer la cua
i esperi més lluny, més a prop, no?
O carrer i a prou espai, no?
Tirant amb la placeta que hi ha i tot el carrer o una vista que es cau llarg,
que no passa dins.
Clar, a dins és impossible guardar les distàncies de seguretat,
a no ser que ens posem molt estrictes, en pla policia,
dient, no, entren tres persones com a mòbil.
I, per tant, que la gent faci cua a fora.
Amb el sol, que potser pot ser.
Clar, tenim...
Insisteixo, eh?
I tot plegat amb un dia del llibre que nosaltres no havíem demanat.
Amb un dia que tampoc és Sant Jordi, que no...
O sigui, sí que és Sant Jordi posposat...
Diguem-hi dia del llibre, no?
Però en realitat, sí, sí.
Dia del llibre.
El dijous és Santa Brígida, patrona dels hospitals de pobres i de les vidues.
Bé, cadascú té el seu padronatge, no?
Clar.
Clar, Sant Jordi no.
Bé, dia del llibre.
I, per tant, amb tot això, què són els dies del llibre?
Què és això?
Firmes d'autors, descomptes, aglomeració de gent per a tothom ha de comprar un llibre i regalar-lo, no?
Aquesta mena de tradició que les lliberies.
Bé, molt bé.
Evidentment, és un puntal al llarg de l'any.
El dia que més llibres es ven, sens dubte.
Però clar, en realitat, és un model que fa molt temps que s'intenta canviar des de les lliberies, sobretot petites.
I, escolteu, plantegem-nos-ho diferent.
No sé com, no sé quin és el model.
Però el model aquest de dir, aquest dia tothom ve, hi ha signatures, ens acumulem, tal,
potser ho podríem plantejar d'una altra manera.
No sé com, no?
Però, bueno, aleshores, justa l'oportunitat d'entre tots fer un debat.
I, bueno, ja que muntem un altre dia el llibre, perquè el de veritat, el de l'abril,
es va anul·lar.
Sí.
I va costar que s'anul·les, eh?
Fins a l'última hora, molta gent va estar dins del sector pressionant, pressionant.
Bueno, fem alguna cosa, bueno, fem la virtual.
Van sortir tot de...
Bueno, i malgrat tot vam tenir una venda excepcional.
Online i tot plegat, no?
Sí.
Bueno, després d'això, finalment, s'anul·la un altre, el juliol, que, clar, quan es va fer un primer de l'abril,
van dir, és un disbarat absolut, perquè com pots posar parades a la calor que farà a mitjana de juliol
i demanar a la gent que s'acumuli.
A més a més d'aquest disbarat, en què moltes llibries diuen, millor que no,
si hem de fer alguna cosa, ei, aquest any ha guanyat el drac, no hi ha Sant Jordi,
potenciem la lectura i la venda de llibres d'una altra manera, com d'altres s'han fet,
com, per exemple, l'haugat aquella llibreries obertes, o com mil altres canals, no?
O plantejar una setmana d'acces, o plantejar, què sé jo,
però no copiar exactament allò que a l'abril és molt significatiu,
vinculat a una tradició que, a més a més, és regalar una rosa,
per tant, és el dia de l'amor, el dia de l'amistat,
muntar el mig de juliol no tenia cap mena de sentit.
Però, bueno, grans llibreries de Barcelona,
i, sobretot, el sector d'editors,
van pressionar per què es fes, van pressionar per què es fes,
van pressionar per què es fes, i, clar,
tenen tanta capacitat de fer publicitat, de parlar-ne,
que, clar, fins i tot aquí, a Sant Jordi o a qualsevol poble a Catalunya,
clar, sabem que el llibre té, a nosaltres hem de passar,
la gent ens pregunta, bueno, Sant Jordi, què fareu?
El fareu, no? Al final es farà Sant Jordi.
Des de fa un mes ens ho pregunten.
Per tant, és a dir, tothom s'ha assabentat que aquesta mena d'entre cometes
Sant Jordi especial, diguem-ne, idea del llibre d'estil.
Per tant, no pots dir, no, no, nosaltres no.
D'alguna manera et deus obligat a dir, bueno, clar, som a una llibreria,
sembla que la gent en té gana, perquè si et preguntes,
a dir, bueno, va, doncs home, no pots dir que no, no?
Per tant, vinga, fas comanda de llibres, triple comanda de llibres,
tens més llibres que dels que no tindies un juliol,
que més aviat tendeixes a buidar la llibreria,
que ara l'agost és quan normalment es tanca, no?
Sí, per això mateix.
Per tant, entres en la roba i, bueno, i finalment,
doncs mira, el virus decideix que no se'n va de vacances,
com tothom ens pensàvem, no?
No, és que el virus se'n va de vacances per anar a la tardor.
I aquí estem, amb, com ja veus,
més dubtes que no pas,
certeses que et pugui dir, no?
Perquè la gent us continua preguntant
si ho celebrareu, si no ho celebrareu.
Sí, sí, avui mateix he rebut un WhatsApp dient,
escolteu, tindríeu aquests dos llibres
perquè, mira, així ja tinc la meva compra per aquest Sant Jordi, no?
Em feien l'encàrrec de dos llibres.
Mira, un sí, l'altre no el vols, que te'l demanem.
Per tant, avui mateix,
ni que sigui per WhatsApp, però ens ho hem preguntat.
Clar, perquè l'opció que la gent us segueixi fent comandes,
o us segueixi demanant llibres,
però que no s'acostin presencialment a la llibreria,
això, per exemple, sí que ho avaleu, no?
Sí, sí, en el clau, i a veure, que ens facin comandes,
però nosaltres, en el fons, el que ens agradaria
és que aquest 23 de juliol, la setmana passada,
en vista del que ha passat amb el virus,
en vista després de Sant Joan,
tots ens hem relaxat una miqueta,
i, per tant, el virus ha tornat a córrer
i ens demanen que ens confinem,
perquè ara mateix jo estic aquí mirant el carrer de Bona Vista
i no sembla que la gent estigui sortint només
per les necessitats bàsiques, eh?
Ho entenc i no ho critico, cadascú fa el que vol.
Però bé, més enllà d'això,
bé, però nosaltres el dijous seríem un dia normal.
Una llibreria si necessiteu llibres
i ja està, un dia més.
Clar.
Que és el que moltes llibreries del país han intentat.
Bé, sí, dijous és això, no farem ni parada,
no farem, alguns, no?,
van fer un manifest i no farem ni descomptes,
un dia més.
Però clar, sabem que no serà un dia més
perquè molta gent al cap,
i suposo que aquesta setmana encara es multiplicarà,
de moment avui no veig que retiréssim,
per exemple, d'algunes ràdios,
l'anunci de dia del llibre 26 de juliol
o editorials, que aleshores fan la publicitat,
que habitualment durant l'any
publicitat de llibres per a la ràdio no en sents.
En sents només la setmana abans de Sant Jordi
i potser la setmana abans de Nadal.
Clar, ara en tornes a sentir.
Clar, perquè les restriccions ara als rebrots
s'estan donant sobretot al que és a Barcelona,
a l'àrea metropolitana,
però clar, entenem que a la resta de Catalunya
potser sí que hi ha alguns més,
sí que han augmentat els casos,
però no fins a tillar-los d'anomenar-los rebrots,
però clar, en principi, com que està establert aquest 23 de juliol,
potser en les altres ciutats,
posem a Tarragona,
potser sí que es celebra aquesta mena de segon
Sant Jordi, segon dia del llibre,
i és que és a Barcelona,
on s'han produït més rebrots massivament,
que queda tot més aturada.
A Barcelona, al Segrià, a Figueres,
que és una ciutat amb bastantes libreries,
i de moment aquests tres llocs,
però per exemple van ser una sèrie de llibretets de Reus
que l'Handí nosaltres no ho farem.
A Figueres no tenim cap mena de rebrot,
però no ens volem sumar a aquest Sant Jordi.
Un Sant Jordi que, a més a més,
això també fins i tot dintre la gremia de llibretets,
que hi ha llibretets de tot el país,
no tenen que sobretot s'ha apuntat a dir
a Barcelona, ojo, que farem un nou emplaçament,
en comptes de fer-ho a la Rambla a Catalunya,
farem el passeig de Gràcia, que és més ample.
Això és el que s'havia previst.
Al final ja sabem com el passeig de Gràcia no es fa,
i això, la bona voluntat de la gent
que ens governa és a dir
no, però aneu a les libreries aquell dia.
Aneu-hi, no, que hi ha libreries que tenen molt espai.
Clar, no sé, l'altre dia parlàvem amb l'IBT de la Caldés,
i ens deia, clar, és que jo tampoc havia demanat a aquest Sant Jordi,
i ara que m'estan enviant a mi,
i jo què puc fer?
Posar una parada fora,
amb aquell carrerostep,
que és el carrer de la Caldés,
deixar que tothom...
És això el mateix que et deia, no?
Clar.
El problema no és de dir,
bueno, si volem venir a comprar,
doncs això,
al final és insistir a la gent
que aquell dia s'ha de comprar.
Dius, no cal.
Poden comprar qualsevol dia,
que seria un missatge.
Ei, no cal que aquell dia compreu un llibre
perquè aquell dia toca.
No, no.
Si necessiteu llibres,
veniu el dia que sigui.
Clar.
No cal que, al revés,
escoloneu-vos.
Perquè ara les instruccions del govern de la Generalitat,
un cop han cancel·lat aquest acte que estava previst
per el 23 de juliol allà a Passeig de Gràcia.
No sé si...
No sé molt bé com anava la cosa.
Crec que era com un recinte ballat,
volien establir els límits d'aforament
i això,
i concentrar allà algunes parades.
Sí, només si és tipa prèvia
per algunes signatures i coses així, sí.
Això s'ha cancel·lat, llavors, ara...
Això s'ha cancel·lat,
però en comptes de dir,
i cancel·lem també el dia del llibre,
no serà el dia del llibre,
el 23 de juliol serà un dia normal,
doncs no,
se seguís dient,
és el dia del llibre.
No fem...
Jordi, però aneu a les llibreries.
Bueno, a les llibreries
hi pots anar tots els dies de l'any,
si en tens necessitat.
I si no, tranquils,
no passa res.
No us sentiu amb l'obligació
de comprar un llibre aquell dia, no?
Això mateix,
i nosaltres, mira,
encara al món del llibre
tenim la sort de dir,
bueno, i si al final,
doncs,
venem menys,
tots aquests llibres
que hem demanat bé més,
els podrem tornar.
Però, per exemple,
jo també he parlat amb...
Potser un pertoc
i hauríeu de parlar
amb alguna florista d'aquest poble.
Jo he parlat amb algú,
amb alguna floristeria,
em diuen que el problema
és que jo
no les puc tornar a les roses.
És a dir,
si aquell dia
faig una comanda extra de roses
perquè la gent vol comprar roses,
si al final
no em ven tantes
i les que no venc
me les mengen.
Òbviament,
les roses no poden anar
amunt i avall
i tenen una durada
i les penseixen, no?
Per tant,
és que encara més...
Tampoc no és que sigui
el juliol un mes de roses,
jo diria, no?
No, exacte.
No, és la primavera.
Ja estem ben entrat
a l'estiu,
23 de juliol.
no és tan poc allò
ni mitjans de juliol.
O sigui,
ja és que estem a tocar l'agost,
pràcticament.
No sé,
d'alguna manera,
si es volia recuperar Sant Jordi,
hi havia moltes maneres de fer-ho
i no copiar aquest model.
Però,
com que des de grans comptes,
sobretot des del sector
que publica els llibres,
sabien, clar,
moltes...
Quan es cancella Sant Jordi,
les grans novetats de Sant Jordi
ja estan impreses,
estan als magatzems
preparant per sortir.
Clar,
què fem amb aquests llibres?
Bé,
intentem un acte exactament igual
perquè la gent vagi massivament.
Sense tenir en compte
que el 23 de juliol,
1,
podríem estar com estem ara,
hem-hi confinats
a mig de Catalunya,
encara que siguin més
l'àrea metropolitana...
Ja,
som mig a Catalunya,
sí, sí.
Més o menys,
no?
Sí,
una mica menys,
però gairebé.
Exacte.
I sense tenir en compte,
escolteu,
el juliol la gent
està per altres coses,
fins i tot si no hi ha rebrot,
no estem com per acomodar-nos,
no estem,
la gent està pensant
en anar a la piscina.
anar a què sé jo,
vull dir,
no és el dia aquell de dir
que avui és el dia de l'amor,
no és el Sant Valentí català
d'alguna manera,
no?
Ja.
Per tant,
copiar-ho no tenia cap mena de sentit,
però clar,
vista l'abril,
vist tot això ens ho mengem,
no pot ser,
hem de muntar un dia
que sigui exactament igual.
No,
és que no serà mai exactament igual,
perquè això,
perquè no és el 23 d'abril,
no?
Clar.
Però en fi,
hi havia altres maneres
d'intentar,
dir,
bueno,
si tens aquest gran estocatge llibres
que vas de treure,
doncs, bueno,
pensem alternatives.
I posar...
No les han pensat.
I al final,
jo he de dir,
la frase aquella
que a mi em deien de petit
i que em feia molta ràbia,
però el pecat ha fet forat,
no?
Que es deia una clarada.
Una idea valenta,
al final,
no acaba sortint bé.
De rebot,
si tu vols,
perquè ningú pensava
que tu vés a un rebrot,
però...
ja saps.
Perquè vosaltres penseu
que ara amb el rebrot,
potser,
no sé si teníeu
algun tipus d'expectatives
de vendes per aquest 23 de juliol,
no sé si penseu ara
que amb el rebrot
us veureu afectats negativament,
o quedareu igual?
No ho crec.
No,
perquè vull...
Clar,
això no sé,
amb les expectatives
no en teníem
ni perquè cada mes
ens està sorprenent.
Des de que hem tornat a obrir
l'11 de maig,
clar,
la necessitat de llibres
de la gent
ha sigut tan gran,
i això,
no només a Sant Jus,
sinó pel que sabem,
a la resta del país,
la gent ha comprat
molt més llibres.
Clar,
a maig,
la gent va venir a recollir
aquest Sant Jordi
que havia comprat
i ja ho passarem a buscar.
Però vam denotar
que també hi havia compra nova.
Tot el juny,
que normalment és un mes fluix,
ha sigut d'una venda
extraordinària.
a Sant Jus,
perquè com molts comerços
us diran,
si us hi pregunteu,
realment el confinament
ha fet que molta gent
descobreixi
el centre comercial
aquest de Sant Jus.
Sí.
El centre comercial
s'ha dit,
bé,
doncs que hi ha botigues
a Sant Jus
on es pot comprar i tot.
Nosaltres no tenim
molt client nou.
Clar,
això de tenir
un poble
que té,
doncs,
quasi 18.000 habitants,
però dels quals saps
que en realitat
potser 9.000
són els que fan
vida Sant Jus
i per vida
s'entén compres,
va passar tenir-ne 15.000
es nota.
D'alguna manera,
15.000 potencials
clients.
Sí, sí.
I clar,
per tant,
és clients nous
i la gent que
crec que el confinament,
no sé si ha fet
lectors nous,
això m'ho preguntava
algú l'altre dia,
però sí que ha recuperat
nous lectors.
Gent que potser fa temps
que havia llegit,
després,
perquè en circumstàncies
de la vida
no tens temps,
tens altres prioritats,
et deixes de llegir
habitualment,
però clar,
amb les hores
que hem tingut
tots aquests mesos,
la gent ha dit,
bé,
doncs torna al meu hàbit
que abans m'agradava tant,
no?
Clar.
I per tant,
hi ha molta més gent
que compren llibres.
I suposo que
moltes altres coses,
per tant,
expectatives de venda,
bueno,
aquests mesos
estan sent tan bons
que ja no en tenien,
i sobretot
és que prefereixo
anar a calcular
perquè m'està sorprenent,
potser resulta
que ara és al revés,
que com que ja ha sigut
tan bo,
la gent ja té molts llibres,
no?
Perquè aquesta és l'altra.
El confinament,
més aviat,
jo crec que,
si no és un confinament
que ens obligui
altre cop a tancar,
pot delicat, eh?
Però clar,
la setmana passada
hi van venir
diversos clients
a dir,
escolteu,
no, no,
vinc a comprar
7 o 8 llibres
perquè si ens tanquen
no vull que em passi.
Com a març
que em vaig quedar
sense llibres
perquè a casa
ja ho tenia tot
i clar,
no em podia anar a comprar.
Això ens ho ha dit
més de les d'altres persones
que a les d'altres
han comprat 7 o 8 llibres.
D'acord.
Sense dir,
si ens tanquen
com a mínim
tinc una pila
per distreure'n.
D'acord.
Per tant,
més aviat és al revés,
no?
Sí, sí.
I no sé si
per anar tancant
l'entrevista,
Arnau,
per la gent
que potser
vulgui comprar
ja sigui
fent-vos una comanda
per WhatsApp
o trucant-vos
o per mail,
no sé si vols
fer alguna recomanació
que tingueu
ara a la llibreria
alguna novetat
o per trencar
una mica el gel.
Bé,
clar,
ja de tot.
La veritat
és que
fer-me una recomanació
amb costa
però
depèn.
En tot cas...
O el llibre
que més ha jovenut
aquests dies,
Poder.
Des de l'11 de maig.
Un dels que més van vendre
va ser
Bowler
perquè més a més
ni l'Eva Baltasar
hagi signat
amb la festa
que van fer
i les cuques
del Julià Guillamont,
per exemple.
Per tant,
jo els aniria
de dir
o per exemple
l'Infinido no un junco
que és la gran sorpresa
de la santa
d'aquest any.
És un llibre
sobre...
En el fons
és la història del llibre
i sent un assaig
històric
porta 15 edicions.
És realment
un bestseller
que no estava
previst
però que és un llibre preciós.
L'Infinido no un junco
perquè el junco
és el primer suport
que va tenir
l'escriptura
que els egipcis
el papir
el feien amb juncs,
no?
Doncs clar,
amb aquests juncs
que els egipcis
van començar a tractar
per fer papir,
l'Infinido,
després,
gràcies a aquesta invenció
de dir, bueno,
posem per escrit
en un material
així fàcil d'allòs,
les nostres reflexions
i les nostres idees
i tal,
bé,
això és l'Infinido
que surt la literatura.
I el títol ja és preciós
i és un llibre altament
recomanable
per a algú que
digui, bueno,
a banda d'una història
tan pretinguda
jo, coi,
vull llibre allò
per reflexionar
i per pensar,
per aprendre coses.
És fantàstic,
que em val molt la pena.
De fet,
ha tingut tan èxit
que ja no sé
la traducció catalana,
cosa que no és gaire habitual.
No.
Un llibre en castellà
i més de sac
passi el castellà
al català.
Passi la traducció catalana
arribarà als setemps,
eh?
En català encara ara
no hi serà pas.
hem d'esperar poder
encara algun mes,
algunes setmanes
a tenir-lo en català,
llavors.
Fins al setembre,
sí, sí.
Vaja, sempre.
Molt bé, doncs,
Arnau,
se'ns acaba el temps
de l'entrevista.
Bueno,
amb aquest regust
agredol,
també,
perquè, sí,
23 de juliol,
però...
Perquè el que vivim
és agredol,
no?
Més agredol que dolç.
Totalment.
De moment,
la part dolça
és que potser
encara ens han tancat del tot
i la part més agra
és a veure que sembla
que, en general,
no prenguem
que si seguim així
ens han tancat del tot.
Sí,
tot acaba...
I un tancat de l'agost
pot ser molt dur, eh?
Sí, sí,
tot acaba al mateix punt.
Tot acaba al mateix punt.
Arnau,
que tinguis bon dia.
Igualment a vosaltres.
Molta força tu i a la Silvana.
No espereu a dijous
que aleshores
tindrem problemes
de...
De col·lapse.
De col·lapse.
I recordar la gent
cap a comprar llibres
no només un dia a l'any
sinó que
la resta de l'any
també teniu obert,
per tant.
Justament.
Molt bé, Arnau.
Una abraçada
i que vagi molt bé.
Vinga,
moltes gràcies a vosaltres.
Adeu.
Gràcies.