A la mateixa, són un quart de dotze del matí, ja estem a la segona hora del magazín matinal de Ràdio d'Esvern, el Just de la Fusta.
Com he dit, toca fer entrevista, tenim ja preparada la regidora de Polítiques de Gènere, la Gina Pol.
Saludem-la. Hola, Gina, bon dia.
Bon dia.
Bon dia. Estem a 3 de març, falten exactament 5 dies per arribar al Dia Internacional de la Dona, i aquí a Sant Just també ho celebrem, oi?
I tant, tenim tot un programa d'activitats.
Sí, abans de parlar del programa, de moment hem començat ja, aquí a Sant Just també ens adelantem una mica,
a cap de setmana i també divendres van començar ja els primers actes.
Quina valoració en fas, de moment? Per exemple, parlem de jornades feministes?
Doncs la valorem molt positivament perquè és una iniciativa que sorgeix d'un grup de noies joves del municipi,
per tant, això ja és un primer punt a favor, i després que van tenir la capacitat, de manera coordinada amb el casal de joves,
de fer una programació molt interessant. Van aportar temes molt variats dins de la lluita feminista
i explicant realitats que a vegades no en som conscients, no?, des de malalties molt pròpies de dones
que el sistema no ha investigat prou i, per tant, et mereixen molt, que és l'endometrosis,
et mereixen molt amb un mal de regla que no acaben d'investigar d'on ve el mal i, per tant,
no et donen una solució adequada al teu dolor i la situació que estàs vivint,
i això és perquè el cos mèdic no s'ha preocupat prou d'aquest tipus de malalties
vinculades més a tot el tema de la menstruació femenina
i, aleshores, actuen sobre la marxa una mica en funció de la casuística de cada dona
i després vam parlar d'altres reptes més a nivell global,
com tot el desplaçament migratori de dones, per què surten dels seus països d'origen,
per quines portes d'entrada volen accedir a Europa,
què es troben durant el camí, que realment es troben coses bastant dures
i tant de marcada de per vida, i després van tenir altres moments més d'esbarjo,
de distensió, com l'obra de teatre que es va fer el divendres al vespre,
que van riure molt i s'ho van passar molt bé.
Per tant, hi havia moments de tot, moments més seriosos,
analitzant les dificultats d'una dona que vol sortir del seu país
o que estigui a un camp de refugiats, inquietuds més mèdiques
o reflexions més de cap on anem com a dones que lluitem per una igualtat.
Vull dir, va ser molt complet i va ser un inici de programació molt maco i molt ben pensat.
I diumenge vam tenir Natura en femení.
Sí, vam fer un híbrid entre eco i dona, ecofeminisme,
en el que es combinaven diferents reptes, el que tenim de preservar el planeta,
que és un repte que molta dona està liderant,
i aquí la Sofía Nogués vam pensar que era un bon exemple d'aquesta lluita
per evitar tota la degradació del fons marí i de les espècies que viuen al mar.
I després hi havia el complement de la participació femenina a través de dona i empresa
reeditant i redefinint el mur de Camuapa,
que ara són uns ocells que simbolitzen la llibertat de la dona.
Volem ser lliures, volem tenir les ales ben obertes per volar allà on vulguem,
sense cap cadena que ens atrapi cap enrere
i ens faci retrocedir amb tot allò que ens ha costat d'avançar.
Molt bé, i ara sí, ja podem parlar dels propers actes que tindrem al llarg del mes de març,
perquè no només el 8 de març, vull dir, anem tenint diferents activitats.
Per exemple, aquesta setmana, què tenim abans no arribi el dia 8?
Doncs la sort d'aquest programa és que hi participen moltes entitats,
empreses privades, clubs esportius,
per tant, hi ha molta participació en actes culturals,
allò de presentació de llibres, autores que han treballat
de ben quin repte feminista,
per tant, demà mateix hi ha una presentació d'un llibre
que ha de ser molt interessant,
tot i que com a regidora no hi podria assistir,
em sap molt de greu,
perquè a la mateixa hora tenim la presentació del Pla d'Acció Municipal,
però conèixer les 100 pioneres catalanes
amb l'Alícia Casals de Quita Sant Jús
ha de ser un acte molt interessant
i qui pugui anar-hi,
sisplau, que aprofiti per anar a aquest llibreter,
perquè pot ser molt interessant
aquesta presentació d'aquest llibre,
perquè sí que és veritat que tenim més referents femenines,
depèn quines barreres mentals ens cauen,
i són reptes que veiem molt més viables, no?
I després el que tenim és el compromís de català,
que aquest sempre, cada any,
ha fet algun dictat vinculat amb clou de gènere,
també tenim el barri sud,
que s'implica en una màster class per la igualtat,
per tal de treballar-hi amb les dones
que participen en els seus tallers de ball i de manteniment,
i com no, el casal de joves
no només es va implicar en les jornades,
sinó que sempre fa una demostració dels seus tallers,
que molts d'ells estan liderats també per grups de joves.
I tenim el Tres, un al sopar ball, no?
Sí.
Que atrau, sí que és cert que és un sopar
que ens atrau a gent d'edat molt més gran,
que no...
una jornada feminista, per exemple,
i aquí tenim entre unes 60 i 70 dones
ja apuntades a anar al sopar,
i es anirà al siti
per poder fer aquest punt de trobada, no?,
de dones del municipi.
I el dia 8 de març,
doncs, és el dia que marxarem totes de manifestació
i demanem que tant homes i dones
s'impliquin en poder participar,
ja sigui en la marxa del Bas Llobrecat,
que ha sortit del pont d'Esplugues,
o agafar el tram
i poder anar fins al centre de la manifestació.
Sí que és cert que hem d'avisar
que hi ha un error en l'hora del programa.
Sí.
En aquell moment, quan es va tancar,
no sabíem que la manifestació era a les 5 de la tarda,
pensàvem que era a les 6 de la tarda
i aquí surt que la convocatòria és en el tram a les 5.
Segurament farem una nota informativa
destacant de sortir ben bé a les 4 de la tarda
per poder tenir marge d'arribar bé
a la concentració, a la manifestació
i no quedar-nos a com...
On és el punt cèntric,
com si diguéssim, de la manifestació?
És el centre, no sé què és,
la plaça Urquinaona.
Val.
Pel centre de Barcelona.
Sí, hem d'arribar fins al centre.
Aleshores, clar, hi ha qui va caminant,
que realment vius la manifestació
d'una manera molt més viva i molt més intensa.
Per tant, si algú s'anima cap a les 3,
se sortirà des del pont d'Esplugues
per anar cap al centre de Barcelona
i si no, qui digui,
mira, vull fer un tram amb transport públic
i després ja caminaré una mica,
doncs hi ha l'altra opció,
que surt una mica més tard,
no gaire més,
perquè el ser diumenge,
el transport públic també,
la freqüència de pas és menor
i a nivell de ubicants,
tothom haurà de dinar molt d'hora el diumenge
per arribar bé a la manifestació.
Però pensem que és una manera
de deixar ben clar que la lluita ha de continuar
perquè els reptes són vius.
Per molt que alguns homes diguin
no, no, si està tot assolit
o inclús mateixes dones diuen
però si ja estem bé,
doncs no.
Quan mires indicadors,
quan mires realitats,
aquest bé no és real.
I l'exemple més fragrant
és perquè hi ha marits o companys
que encara maten la dona
amb un sentiment de
aquesta persona està sota el meu control
i jo puc fer amb la seva vida el que vulgui.
i això és el màxim exponent de desigualtat.
Separa't, divorcia't,
que per algú i en llestes ho permeten,
allunya't,
però no la matis.
Per tant, aquesta lluita es mantindrà
fins que això no desaparegui.
I hem parlat del sopar.
Tu per què creus, Gina,
que potser falta
que la gent més jove,
has comentat que sobretot
era gent de franja d'edat més avançada,
per què creus que potser
la gent més jove li costa?
L'hem passat bé m'intentar-ho,
el vam fer al casal de joves,
era un càtering,
vam intentar atraure gent jove,
de fet la gent jove tenia un preu diferent
que l'altre gruix de participants en el sopar,
però tampoc no ens en vam sortir.
També pot ser un tema econòmic,
perquè la gent jove va arribar
després del sopar,
quan teníem unes DJs femenines
que posaven la música,
i allà sí que el perfil va canviar.
És a dir, quan va entrar la franja,
diguem, una horària de la música
i dels DJs,
sí que aleshores va haver una entrada
de públic jove, masculí i femení
que venien a ballar.
Però el format sopar-sopar,
assentats en una taula i tal,
no és un tipus d'activitat
que les motivi.
Jo crec que hi ha unes generacions
que el fet de seure
i participar en un sopar
li donava un valor,
i tenim un grup,
hi ha gent jove
que aquesta part de sopar,
pròpiament dit,
no el valoren
com a fet interessant.
No consideren justificat
gastar-te uns 30 euros
per seure a sopar
en aquest format.
Jo crec que la gent jove,
com es va demostrar a les jornades,
el menys important
era l'àpat.
De fet,
feia no Carmeñola
o hi havia allà la col·laboració.
Un servei de part.
Sí,
no era important
l'aspecte alimentari.
I, en canvi,
venim d'altres generacions
que l'aspecte alimentari
al punt de trobada
amb un sopar
el valorem molt.
Jo crec que és un canvi de valor.
Sí, com que el sopar
és l'excusa
per parlar de feminisme
o d'allocació.
Clar, abans eren dones
que no sortien a sopar soles
i això encara ho hem advingut
perquè aquesta generació
encara és molt participativa.
El fet que és raro
que surtin soles
a sopar amb les amigues,
però, clar,
hi ha una altra generació
que sopar soles
amb les amigues
és un acte molt habitual.
Sí, sí.
Per tant,
no li troba un punt diferent.
I aquí,
jo crec que a la llarga
potser s'hauran d'acabar
fent un parell d'iniciatives
o de sopar o de sopar a cabaret
o diferent.
On l'eix no sigui l'aliment
sinó l'activitat que succeeix.
En canvi,
hi ha un públic
que vol l'aliment
i l'activitat és...
Complementari.
Sí,
si els hem ofert teatres
o monòlegs està bé
però elles han quedat per sopar.
I les noies no.
Hem quedat per veure allò
perquè allò és la part creativa
i l'espectacle interessant.
I aquí no acabem de trobar
l'equilibri atractiu.
Però si les jornades es consoliden
també allà podria passar
alguna cosa que fos
aquella activitat
més d'aglomeració de dones, no?
Ho hem de repensar
a través del Consell
i amb l'excusa
que ara estem treballant
en aquest espai
que les dones
volem una casa
o busquem casa,
aprofitar aquest contacte
amb moltes dones
que no són les habituals
de participar al Consell
per dir-los
escolta,
què t'atrauria?
És a dir,
el programa és molt complet
i si no hi hagués el sopar
tampoc no passaria res,
és una activitat més.
Però falta un moment
en què totes ens trobem
perquè a la Mani
la gent va
a diferents hores,
no hi ha un puls
injust en que la Mani
cadascú participa
com li ve de gust,
faltaria més.
Per tant,
aquest moment
que ens concentrem totes
potser en el futur
no ha de ser un sopar,
ha de ser una altra cosa.
Va un any que vam fer
un lip-dap
que va participar
molta dona
i que el vam fer
al casal de joves
i va ser molt xulo
perquè era
participem,
ens visualitzem,
però amb una activitat
molt lúdica,
molt distesa,
molt de passar-nos-ho bé
i potser hem d'anar
més cap aquí.
Passa que a vegades
també que li volem
donar molta seriositat
al mes
perquè és una lluita
dura en alguns aspectes,
tot i que en d'altres
pot tenir el seu punt
divertit
o amè,
costa.
Aquí,
qui ens escolti
de l'emissora,
que teniu un WhatsApp,
doncs que ens ajudin
a repensar
com podem trobar
un ganxo
perquè totes ens trobem
en algun moment,
sigui amb el que sigui
d'activitat,
però en algun moment
estiguem totes juntes
perquè està molt bé
participar en tots els actes.
Pots anar a una exposició,
anar a una xerrada,
el diumenge
com van anar,
doncs van participar
pintant
o fent tallers infantils,
però aquest pool unificat
d'un dia
no l'acabem de trobar
i s'hauria de buscar.
Ara continuarem
parlant del programa,
Gina,
però deixa'm preguntar-te
sobre el Consell de Dones.
Sí.
Quina és l'evolució
que està tenint el Consell?
Vull dir,
hi ha més dones,
feu més reunions
o cada quan...
L'hem passat,
vam tenir participacions noves
molt interessants
que van ser
a l'Espai Lila
va venir a participar,
que ens costa que vinguin,
i quan teníem
aquest grup d'empoderament
Lila
a l'Institut
també van venir.
I vam tenir
un parell de Consells
que vam rejuvenir
la participació del Consell,
però ara tornem a ser
una mica
les mateixes que han participat
en altres anys.
És un òrgan,
jo crec,
que es veu molt formal,
molt,
si m'apures dir-ho així,
molt institucional o administratiu,
i potser no és un ganxo.
Crec que podem atrapar
nous perfils de dones
amb activitats com aquesta
de Busquem Casa,
o anem a programar juntes
un calendari del 8 de març.
Hem de buscar altres entrades
no tan oficials
com VIN a participar
al Consell Municipal de les Dones,
que està bé
perquè ha de ser un òrgan
que existeixi,
i a part és un òrgan reglat
on la participació
està molt regulada,
hi ha unes actes,
el que es proposa,
doncs,
no,
li hem de fer cas
i ho tirem endavant.
Però jo crec que,
sobretot,
les generacions joves
participen d'una altra manera,
més puntual,
un repte concret,
i desapareixo
fins que torna a haver
un altre repte concret.
Però no estic tot l'any.
Perquè,
ara que ho has mencionat,
Busquem Casa,
vau fer la primera sessió,
com si diguéssim,
a la vagoneta.
Sí.
Com va acabar?
Quins resultats
va tenir la vagoneta?
Doncs, mira,
ens van donar idees
per dinamitzar
aquesta participació.
Amb el grup
que va participar,
que érem una desena de persones,
vam poder definir
quins dies
es faran les trobades
per participar
i també aquest dubte,
és a dir,
hi ha gent que fa
moltes coses a la vida,
per tant,
trobar-li un forat
a la seva agenda
és complicat.
Tot i que vam agafar
dos dies a la tarda vespre
perquè sigui més fàcil
participar,
elles mateixes deien
i aquella dona
que no pot venir mai,
pel que sigui,
o perquè té càrregues familiars
o laborals
o no s'ho pot combinar
i ens van proposar
fer com un híbrid
entre les dues participacions
que hi hagués
algun tipus d'enquesta
més online.
Tot i que l'empresa
que ens assessora
a nivell de participació
ens deia que
el que és bonic
és que la persona
participi in situ
en un lloc
perquè no és només
el que tu proposes,
és que tu t'enriqueixes
amb el que proposa
la nògia del costat,
la del davant
i entre totes
generes un consens.
I ella deia que, clar,
una enquesta freda
d'un Google Form
no et permet arribar a un consens.
Tu proposes
i et quedes allà,
no interactues.
Però és una manera
d'arribar a més dones
i recollir sensibilitats
més àmplies.
I el que ens agrada és això,
recollir moltes sensibilitats
i repensar com són
els nous equipaments
del futur
perquè segur que ara pensem
en oferir uns serveis
que d'aquí 10 anys
seran diferents
i ara estem veient
països nòrdics
que estan oferint
equipaments molt diferents
amb molts serveis virtuals
amb, no sé,
ho invento,
amb sales d'impresores 3D
que fan tallers allà in situ.
És a dir,
hem de repensar
el que oferim
i com oferim.
No ha de ser només
una sala
on em reuneixi
on hi hagi un servei
d'atenció psicològica.
Ens hauria que fos
més, no sé,
més innovador
i per això
hem decidit
fer unes visites.
Demà visitem
el nou centre
de la Ciba
de Santa Coloma
que és un gran edifici
pensat només
en clau de dona
on allà es faran
moltes secretats
i demà s'inaugura
i volem saber
què es proposa
des d'aquest ajuntament
tan gran
i després anem
a Caladona
que és com
el més històric,
la lluita més històrica
feminista
s'ha fet allà
i mira elles també
perquè allò
és un centre autogestionat.
També coneixer
un que gestiona
des d'un àmbit
més municipal
i un que s'autogestiona
per dones
per conèixer
diferents realitats
i aquí a Sant Jus
fer una mica
el que la participació
faci sorgir.
Clar.
Passant
del 8 de març
què més tenim
a Sant Jus?
Doncs passant
el 8 de març
tenim
una noia
que és de Sant Jus
l'Anna Gulló
que el seu pare
participa aquí també
a l'emissora
ella ja porta
tres llibres
de contes escrits
i aquest és el tercer
que presenta
i jo crec que
és una bona aposta
és una noia que
s'ha espavilat molt
ella per aconseguir
aquest repte personal
té molta obra feta
i és bo de conèixer
com ho treballa
i tot el missatge
que transfereix.
I després hi ha altres xerrades
com tot l'àmbit
de fotoperiodisme
una dona que ella mateixa
no es vol definir
com a feminista
sinó que ella es defineix
com una fotògrafa
en un món
que era molt masculí
i ella volia ser
la millor
d'aquell àmbit professional
independentment
que ella tingués
una consideració
de dona
ella volia fer
les millors fotos
de fotoperiodisme
i explica
les dificultats
d'accedir
depèn a quin partit
perquè era una dona
però no vol agafar
com l'etiqueta aquesta
sinó dir
no jo volia ser la millor
i per ser la millor
havia d'arribar
allà on calgués
per tant
si em troba obstacles
els havia de superar
independentment
de la meva condició femenina
però s'hi va trobar
amb obstacles
i els explica
i després hi ha una activitat
que és nova
que no havíem tingut
amb altres edicions
que és la implicació
del vòlei Sant Jús
ens hem venit a veure
les responsables
del primer equip
del vòlei
dient que està molt a punt
d'aconseguir un ascens
un ascens
que a nivell de càrrega
econòmica pel club
és una aposta important
i volíem fer un seguit
d'accions
per dinamitzar
entre esponsors
patrocinadors
tenir més coixí econòmic
i vam proposar
ens de dir
mira hem pensat
de fer una masterclass
de defensa personal
per recollir fons
i a la vegada
difondre
que som
un equip
100% femení
amb un primer equip
que té un palmarès
molt bon
a nivell individual
i que a nivell col·lectiu
tenim un repte
que és arribar a estar
a la superlliga 2
i vam dir
per nosaltres
encantades
d'introduir-vos
a la programació
i ajudar-vos
en la mesura que puguem
des de l'àmbit
de gènere
jo crec que
aquesta activitat
que es farà
a la bona aigua
estaria molt bé
que la gent
ja anés
més que res
per donar aquest suport
econòmic al club
que déu-n'hi-do
si guanyen
el repte econòmic
que suposa
sí, sí
déu-n'hi-do
i tenim exposicions
que la gent
que ens escolti
pot anar
des del cim
de Can Ginestà
que és posar en valor
els carrers
en nom de dona
que tenim
un gran repte
estem en minoria absoluta
com el programa
aquell de RAC1
i després tenim
fotògrafes pioneres
que també
aquest es pot veure
a la Maragall
al centre Maragall
i que allà
també es pot veure
aquesta reflexió
i aquesta mirada
que és una exposició
que està treballada
per l'Institut Català
de les Dones
i és molt interessant
de poder-hi participar
i altres xerrades
més vinculats
amb l'àmbit sexual
de la dona
que també ja està
molt a debat
doncs
la dona ha de conèixer
la seva sexualitat
per disfrutar
ella mateixa
i si tens un company
o una companya
arribar al màxim
plaer
amb aquella parella
que tinguis
per tant és bo
que puguem
conèixer
tot allò
que ens doni
més informació
i ja per acabar
Gina
has comentat
el tema del volei
Sant Just
l'Ajuntament
ha apostat
per la campanya
de
tu estàs perdent
per què vau decidir
o sigui
quin valor
li doneu
a l'esport femení
doncs
és un greu ja
perquè
fa uns anys
quan tu miraves
una portada
de l'esport
o el marca
tot era
clar
predomina futbol
i masculí
això per començar
amb els dirers esportius
i després
ja hi ha diferents
modalitats esportives
com un tenis
i tal
però sí que és cert
que fa uns anys
la presència
dels equips femenins
era molt minoritària
en tota la premsa esportiva
o en els mitjans
de comunicació
sí que fa uns anys
que això s'ha invertit
que depèn
quins equips
de primer nivell
tenen equips femenins
però encara veiem greuges
encara surten
com les jugadores
del Barça
no viatgen
amb uns avions
en la mateixa consideració
que viatja
l'equip masculí
és un esport
que està molt invisibilitzat
perquè un que no se li ha donat
el mateix
no s'ha donat visibilitat
tenen menys patrocinadors
tenen menys espais
tenen menys públic
i és com un peix
que es mossega la cua
el perjudica a si mateix
i campanyes com aquesta
vam pensar
que era molt adequada
de fer
perquè
si no treballem
per aquesta visibilitat
hi ha tot un seguit
de condicionants negatius
que van al darrere
que perjudiquen
aquesta pràctica esportiva femenina
des d'un esport base
fins a equips
de primer nivell
que els costa molt
de visibilitzar
aquesta força que tenen
és habitual
veure les olimpiades
depèn quins equips
però la rutina habitual
del curs esportiu
durant l'any
no tenen aquesta visibilitat
per tant
vam pensar que era important
i ja fa un temps
també vam fer un estudi
aquí a Sant Just
que analitzava
la situació dels clubs esportius
i és veritat
que hem de canviar
tornes
o ajudar a invertir-les
una mica
hi ha alguns equips
que són 100% femenins
i uns altres
que són 100% masculins
hauria d'haver
molt més
hauria d'estar
molt més
barrejat
com a equips
que estan més cap al centre
com un bàsquet
que està més cap al 40
l'atletisme
també és bastant
bastant híbrid
la varietat
de dona i home
però n'hi ha altres
a les puntes
un vôlei és 100%
un futbol
és 100% masculí
hem d'intentar
que es trobin
també és veritat
que els propis clubs
diuen que és difícil
que és complicat
però
si hi ha incentius
o hi ha campanyes
o tens cada vegada
més demanda
doncs s'ha de poder tenir
primers grups
en uns i altres
sabem que el hockey
està treballant molt bé
la introducció
de les noies
en els equips
hi ha models
per fer-ho
però
és veritat
que et cal
que la demanda
també et vingui
per poder articular
nous equips
aquí a Ràdio d'Esvern
a divendres
farem una tertúlia
de moment
amb tres dones esportistes
de Sant Just
i a veure
què és el que
ens diuen elles
quina és la seva experiència
sí
que portin també coneixement
com us trobeu
quan aneu a competir
clar
quan compareu
amb equips
del vostre propi club
però que són masculins
quines diferències noteu
on radica el fet
per poder
acabar amb aquesta
és com una discriminació
però molt subtil
i a la ràdio
també la volem felicitar
perquè dedicar
tota la setmana
de programació
a espais pensats
o protagonitzats
per dones
també us dona
un compromís
cap a la igualtat
que està molt bé
molt bé
doncs Gina
se'ns acaba el temps
ja passen
cinc minuts
a dos quarts
per tant
ho hem de deixar aquí
un plaer verd
ha tingut
i esperem
que el mes de març
sigui un mes
ple de color lila
moltes gràcies
Núria
un petó
igualment
fins ara
adeu
just a la fusta
el magasin del matí

que porque un hombre
le pagó mal
está dura y abusa
se cansó de ser buena
ahora es ella
quien los usa
que porque un hombre
le pagó mal
ya no se le ve sentimental
dice que por otro
mal no llora
pero si le ponen
la canción
le da una depresión
tonta
llorando
no comienza
a llamar
pero la de
huevos hoy
será porque
con otra
está
pidiendo
que a otra
se puede
dar
pero viste
toda este llanto
por nada
ahora soy
una chica
mala
and then you kick
and the sky
and the sky
you