Dos minuts i un quart de dotze, aquesta hora parlem del curs Òpera per tothom
que comença avui a la sala ajutor cònsul de Can Ginestar
a partir de les set de la tarda, l'invertirà Armand Grevol
i es farà avui i també durant el dimecres que ve
i l'altre, el 17 i el 24, és un monogràfic per introduir-se en el món de l'òpera
i avui hem convidat l'Armand Grevol aquí a la ràdio, molt bon dia
Molt bon dia
Per parlar una mica del que es farà en aquest curs
que amb el títol ja ho indica una mica
perquè aquest per tothom s'entén que és perquè la gent que no en té gaire idea
també pugui entrar-hi, no?
Sí, en un principi vull dir, està obert a gent que normalment no coneix de música
no ha estudiat música ni molt menys
però que té interès per saber de l'òpera
exactament què hem de sentir, què hem d'escoltar, com s'escolta, com es segueix
farem a través de vídeos
llavors anem fent tot un descobriment de tant el que passa a dins de les cortines
cortines en dins, com un cop s'obren tot el que va passant
vull dir, és molt interessant sobretot el que és la paresamificació
la gent es portarà prou moltes sorpreses
Sí?
Sí, sí, perquè és molt interessant, és impensable
Sí, hi ha moltes coses que se'ns escapen
Tu pots anar a veure una òpera i dius
veus que es tanquen les cortines, hi ha un interludi musical
o hi ha una mitja part, un canvi d'acte
i llavors quan es torna a obrir, ostres, l'escenari ha fet un canvi espectacular
diu, aquí és degut, això és una cosa que la veurem, les veurem en vídeos
veurem el que va passant quan es tanca la cortina
la quantitat de sensors que hi ha
tant en plan vertical com en horitzontal
com va sortint una cosa, apareix una altra
hi ha 50 persones que cadascú fa una feina determinada, ningú ho ha perdut
la veritat és que quan ho veus dius, ostres, és impressionant
el mundatge que hi ha al darrere, no?
tot el que hi ha al darrere, i evidentment estudiarem tot el que és la veu
com va néixer l'òpera, per què va néixer, com va evolucionar
de pensar que al principi no hi havia tremolles, és un invent del segle XVII
llavors imagino la cara que faria
que hi hagi el primer dia que van tancar les cortines
i quan em van obrir l'escenari havia canviat
clar, l'havia de ser espectacular en aquell moment
sí, sí
ara perquè estem ja abatats a moltes coses
ara ja estem, tècnicament estem molt acostumats
a un nivell tan enorme de possibilitats
que realment ni l'òpera és una d'aquelles que encara és espectacular
i s'hi ha adaptat a aquesta evolució
doncs de la possibilitat que permeten fer
doncs tant com la posada en escena
com el muntatge
com no sé si amb l'evolució de mitjans tecnològics
ha influït d'alguna manera o no
en els muntatges de segons quines òperes?
sí, la veritat és que sí
a tot nivell, vull dir, l'òpera ha anat acceptant
tot el que són les innovacions tecnològiques
han servit, han servit
i tu et dius això, l'essència exacte
pot ser la mateixa ara que fa 300 anys, no?
segurament
sí, a vegades dius
ostres, que ara es fan unes escenificacions molt modernes
i n'he vist, per exemple, que mantenen l'estructura escènica
sembla nou que podria fer fa 100 anys, per exemple, amb la Bohem
i, ostres, és una preciositat veure els escenaris
sense necessitat, tampoc, a vegades, de mostrar una imatge moderna
sí, sí
et deies que el curs serà a partir de vídeos, no?
utilitzem vídeos i explicacions
sí, perquè s'ha de veure, s'ha de sentir
hem de mirar una persona com respira sense que se senti
com respira, com timbra, com vibra
com fa les diccions
perquè la veu té múltiples facetes que s'han d'estudiar
quan les coneixes, és quan les comences a sentir
normalment, és com tot
ens han d'ensenyar
i estem molt mal ensenyats amb el cas de la música
i amb el cas de l'òpera encara més, potser, no?
perquè sembla que sigui com un gènere
només per uns quants, no?
d'alguna manera
sí, comença a haver molt interès
avui en dia
està canviant
molt, molt
avui en dia ja hi ha un programa per ràdio
per televisió
és veritat, home
és òpera, que el veu, el segueix bastant així
pel que tinc entès
i a més actualment a través dels cinemes
es fan òperes en directe
des de Múnich, des de diverses ciutats
o sigui que s'està fent, s'està arribant
més a la possibilitat que el públic en general
pugui seguir l'òpera
Barcelona era una ciutat amb tradició de molta òpera
la primera òpera que es va estrenar a Catalunya
bueno, a Espanya va ser a Barcelona
va ser el que era l'antiga borsa
allà al Pla del Palau
non piu velo
i després s'ha hagut el teatre nou
han fet òperes
el que era el teatre de la Santa Creu
que és el que avui en dia és el teatre principal
que no funciona mai
i després al Liceu
clar, o sigui a la mateixa zona tot
sí
i sempre barallant-se entre ells
a veure qui la feia més grossa
i més interessant
sí, sí
clar
què és el més important perquè una òpera funcioni?
jo, és difícil, eh?
perquè la posada en la escena és essencial
estem acostumats ara
que el cantant ja és un actor
és una persona que sap actuar
a part de cantar
jo recordo òperes
i tinc gravacions molt antigues
en què el cantant no era actor
o sigui, de fet cantava
avui en dia no
és un personatge
veus a vegades cantar de maneres
que jo dic
no sé com a aquest poble home
li pot sortir la veu amb aquesta postura
o senyores que estan tirades per terra
cap per baix i tot
i segueixen cantant amb una veu excel·lent
vull dir
és
la pregunta era
perdona me l'havies dit?
que era el més important, no?
una mica?
llavors veies la posada en escena potser
o és complicat?
la posada en escena
també és
les veus
la instrumentació
clar, algun d'aquests elements falla
en realitat també
i l'òpera ja perd, no?
sí, perd, perd, perd
és que l'òpera és
la idea en un principi
és una mena d'art total
fins i tot això
va plantejar Wagner
que era l'art total
l'escena
com a obra de teatre
com a literatura
com a música
i evidentment
com
el que era
la virtuositat
tant de les veus
que és una cosa
perquè el barroc
per exemple
té una virtuositat
extraordinària
que la gent desconeix
perquè no es passen
gaires òperes
que és una de les coses
que aquí direm
carai
aquella gent cantava així
sí, sí
i per què
es desconeix més?
perquè
entra menys?
agrada menys?
el tipus d'òpera que es feia?
l'òpera barroca
en veiem molt poca
aquí a Barcelona
normalment
veiem molt
l'òpera italiana
Mozart
Wagner
però llavors
allò de dir
per exemple
la Vivaldi
la gent desconeix
que feia l'òpera
i Vivaldi
va fer més de 40
i entre les que hi ha
hi ha una sèrie d'àrees
que és al principi
és el Belcanto
de fet
i el Belcanto
estava ornamentadíssim
o sigui
llavors
la veu humana
fa coses
que dius
ostres
això no ho havia sentit mai
i això jo m'he trobat
amb diverses persones
i és perquè
precisament
quan toquem
toquem més aviat
Händel
del barroc
i Händel
actualment
es canta
com estava molt pensat
perquè es tratis
llavors
avui en dia
es canta
amb menys
ornamentació
de la que es cantava
a l'època
clar
per tant
doncs
també va anar evolucionant
la interpretació
de les opres
sí
sí tant
sí sí
ja veurem
que
hi ha un moment
que el Belcanto
demana un canvi
després del Belcanto
amb el Romanticisme
va apareixer en un altre
el Cinspil Alemany
ja va per un altre cantó
clar
constantment
va evolucionant
l'òpera
com tot
se'n fan de noves
per això
i tant
sí
el que passa
és difícil
d'estrenar-les
perquè avui en dia
d'òperes
en un any
es fan
ara no t'ho sabria dir
però posem una dotzena
i d'aquesta dotzena
el públic
reclama
unes habituals
clar
costa
fins i tot
si hi ha un públic
o ser una de nova
és difícil
és difícil
avui com dèiem
comença aquest curs
que es farà durant
un monogràfic
que serà durant tres setmanes
i avui
en concret
en aquesta primera sessió
què és el que s'explicarà?
avui en aquesta primera
secció
el que
amb un principi
proposo
és
com comença
l'òpera
començarem
com comença
l'òpera
com funciona
un escenari
per dins
que és una cosa
bastant interessant
i començarem
a conèixer
les veus
a diferenciar
les veus
des de la més aguda
que pot ser
una soprano
de coloratura
fins
no sé si ens donarà
temps
però arribar
a un baix
i a diferenciar-los
auditivament
perquè a vegades
dius
quina diferència
hi ha entre
una lírica
una soprano lírica
i una soprano
dramàtica
l'única manera
d'explicar-ho
és sentint-ho
i dir
fixa't
que aquí la veu
és un palet més grossuda
aquí la veu
és una mica més fina
aquesta
tindrà més els aguts
aquesta
la confondràs
amb una
esclar
és anar-ho sentint
i anar fent l'explicació
perquè cada veu
quines
quines coses bones té
i quines no són tan bo
i quines peculiaritats
més aviat
perquè de dolentes
de poca cosa
sentirem de dolentes
porto
els millors cantants
actuals
per tant
serà molt pràctic
en aquest sentit
és a dir
el fet que
de poder-ho anar comentant
i anar-ho veient
pràctic
i crec que a més
molt
de disfrutar
perquè són
clar
agafes àrees
que dius
una persona
el més difícil
d'una òpera
és quan un
arriba al teatre
no ha sentit mai
aquella òpera
no sap
el que va sentir
o tot
tanta novetat
arriba un moment
que dius
si són dues hores
de novetat
és molt difícil
de seguir-la
sobretot musicalment
llavors
el que pretenc
és que
la Xina entri
en una òpera
primer donant-li
fixa-t'hi
què passarà aquí
què passarà allà
posant-li
diversos fragments
en aquest cas
busco els més fàcils
d'entrar
i que al mateix moment
siguin
un dels moments
més representatius
de l'Òpera
i per tant
a partir d'aquí
se suposa
que un cop
s'hagi acabat
si més no
aquest monogràfic
no només el d'avui
sinó el dels propers dies
qualsevol persona
que hagi passat pel curs
ja podrà anar a una òpera
més tranquil·lament
i sabent en què s'ha de fixar
no?
imagino
i haurà guanyat molt
clar
estem parlant ara
de tres classes
exacte
és un curs express
llavors
ens dius
home
necessites més temps
sí
però
també hi han programats
ja
si no
estic quasi segur
tres
per al mes de juny
perfecte
per continuar
no serà el mateix
sinó per poder continuar
per anar completant
vull dir
és allò que dius
hi ha un moment
que ajuda molt
si saps
arribes a una òpera
i dius
ai
aquest
que maco
ha quedat això
perquè ha fet el contrast
entre soprano i contral
conèixer una mica
saber
el que estàs sentint
ajuda moltíssim
sobretot
amb els motius
l'Òpera
el primer intent
és dir
hi ha un text
o sigui
és una òpera
ve de la paraula
obra
en vitaliar
que es referien
al teatre
i la idea
va ser
dius
potenciar
la motivitat
que pot crear
aquesta obra
de teatre
si a sobre
li afegeix
música
la música
és l'únic art
que és
abstracte
de tot
de sempre
no n'hi ha cap altre
o sigui
com així
no té
diem
que no té
és abstracte
o sigui
no pots relacionar
una música
amb res
ja ho va dir
això
la música
per si sola
no significa res
va dir Stravinsky
llavors
amb el cas
de l'Òpera
dius
ostres
és que
la música
moltes vegades
potència tant
la passió
del que
està dient
en aquell moment
el personatge
que sempre
explico el mateix
recordo
una pel·lícula
de gánsters
que hi ha el gánster
que està mirant
em sembla
que l'Òpera
era la bohèm
no
la tosca
i és un moment
que està a punt
de morir
i el gánster
mentre li van caient
les llàgrimes
mentre sent
la de jo
i entra
un company seu
que li fa una cosa
li diu
alguna cosa
a l'orella
que no se sent
i hi entra
plos
i això
i li diu
mata-lo
que dius
però
o sigui
per la vida real
no tenia sentiments
però
l'Òpera
sí que li arribava
al fons
Déu-n'hi-do
doncs
avui
a partir de les set
es fa aquest curs
d'Òpera per tothom
a la sala
i del cònsul
de Can Genestà
un curs
que invertirà
en Grèvol
i avui
l'hem volgut tenir
aquí
al Just a la Fusta
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
que vagi molt bé
i fins aviat
bon dia
Just a la Fusta
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
hi esperem
Estimat diari
avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro
a ràdio d'Esvern
i després de 9 temporades
no sé si podré
continuar fent el programa
és un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més
sempre penso
va Jordi
va ves l'últim
i deixa-ho
però és que no puc
no puc
oh senyor
haig de ser fort
haig de ser fort
fort com aquesta màquina
d'escriure olivètica
m'està taladrant el cervell
oh Déu meu
la penya del morro
cada tarda
de 5 a 7
tot és un drama
a ràdio d'Esvern
veus de la parròquia
aprofundiment de l'espiritualitat
una mirada a l'Evangeli
notícies i activitats d'Església
audició i comentari
de música i cants religiosos
els dimecres
a dos quarts de vuit del vespre
i els dissabtes
hem diferit
a dos quarts d'onze del matí
60 i més
el magazin
fet per gent gran
per a tothom
que ens vulgueu escoltar
actualitat
cinema
art
teatre
poesia
divulgació de temes interessants
entrevistes
tot allò
que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres
a les vuit del vespre
i
en segona audició
els dissabtes
a les onze
en punt del matí
recordeu
60 i més
cara a bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
them
hi
sí
raス
dami
i
donc
sí
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit