Són les 11 i 11 minuts, estem ja a la segona hora del programa del Just a la Fusta d'aquí de Ràdio d'Esberna.
Avui som dimarts 26 de febrer del 2019 i tenim amb nosaltres ara a l'estudi el Rubén Córdova.
Hola, bon dia Rubén.
Bon dia.
D'aquí res, podríem dir unes hores.
Unes horetes.
Sí, unes hores estrenes exposició dissonyando infinites dimensions, una realitat.
És al revés, una realitat, infinites dimensions.
Val, molt bé.
Va canviar bastant a última hora, llavors és normal que tinguis aquesta informació.
Bueno, tenia la informació girada.
Una exposició que poses a Can Ginestà, al celler de Can Ginestà.
De què tracta, què es trobarà el públic en aquesta exposició?
Doncs, bé, vine a dir, dissonyando, més que ser un pseudònim de mi mateix, és el que faig.
És una actitud i un gest.
I el que composa aquesta exposició, amb aquest nom, d'una realitat infinites dimensions,
al final és una compilació de diverses obres que estan fetes d'una forma en què tenen un nivell d'abstracció suficient com per...
Perdó, un nivell figuratiu suficient com per suggerir significats a qui observa
i suficientment abstractes com perquè sigui qui observa, qui acabi de donar-li en un acte d'efervescència neuronal
el sentit que vulgui o el sense sentit que vulgui.
Llavors, en aquest punt, el que vull aconseguir amb aquestes obres
és que la persona que observa acabi fent el mateix que faig jo en el moment de creació,
o sigui, buscar aquell punt de creativitat, fer-ho ella mateixa,
ser interactuant d'aquesta forma amb l'obra.
I aquí, en aquest punt, és on trobo aquest concepte nou que porto anys treballant,
que és la poesofia visual.
O sigui, en definitiva, i en resposta a la teva pregunta, el que es trobaran
és una compilació de poesofies visuals.
I tu fa molt que et dediques a...
Bueno, sempre has estat treballant aquest tipus d'estil o gènere artístic?
No, la veritat és que sí que tota la vida m'he dedicat a diversos mitjans expressius,
m'agrada tocar-ho tot,
i fins al punt inclús que mai m'he casat amb un estil, ni una tècnica.
I una mica el que es trobarà la gent aquí és això,
precisament no es trobaran un estil concret, ni un missatge tampoc concret,
però el que sí que trobaran és aquest conglomerant de tot plegat,
que és aquesta intenció que et comentava d'aconseguir aquest punt de proactivitat en l'observador.
Això és una miqueta el que engloba,
que portant-ho a la part mística que hi ha per mi darrere de tota acció artística,
doncs és aconseguir el que també es busca a vegades,
a mi que m'agrada molt dedicar-me a la meditació també,
aquest punt de connexió amb un mateix,
perquè considereu que aquí és on comencen els canvis en un mateix.
I jo tinc aquesta intenció una miqueta de posar el meu granet de sorra
en fer del món un lloc millor, diguéssim,
perquè des de fa quatre anys soc pare i això encara em motiva més.
I sempre he cregut que els canvis venen des de baix,
i més que des de baix, des de dintre.
Per tant, només que aconsegueixi aquesta fardescència neuronal que et deia,
un 1% del que faig jo quan ho faig, doncs ja estaré molt content.
O sigui, no és una exposició on la gent anirà a veure, per exemple,
una exposició de quadres d'aquarela o no,
sinó que es combinen diferents tècniques.
Sí, trobarem tant pintura,
com tota la vida en Lienzo, fusta,
després hi ha escultures amb acrilat,
molt col·legi digital també,
il·lustració, fotografia,
que realment el que fa més temps que em dedico a nivell estudis i professionals
va ser amb la fotografia, dibuixar tota la vida,
però així d'estudis va començar la fotografia i després en disseny.
Però una miqueta és això, inclús hi ha una a la sala de ponent,
la sala petita, hi ha una escultura,
que al final el que fa és omplir ella sala,
fent-la una instal·lació tota ella,
tota la sala serà una obra.
Hi ha també una obra amb projeccions visuals,
que és una d'altres de les meves passions,
els visuals amb música,
però en aquest cas, en aquesta exposició no faré res de música,
a no ser que se'ns ocorri durant aquest mes que estarem allà,
fer alguna activitat de mes programada,
però que allà és on puc reunir totes les eines que més m'agrada utilitzar,
que són la música i els visuals.
Tu aquesta exposició, tal com la muntes a Can Ginestar,
l'havies muntat en algun altre lloc
o te la vas imaginar expressament al celler de Can Ginestar
o com et va sorgir?
Doncs, mira,
aquesta exposició gairebé és com la tinc exposada dintre de casa meva,
vull dir que tots els amics familiars que venen a casa
es trobaran més o menys el mateix,
sí que hi ha com un 40% d'obres
que des del moment que em va sorgir l'opció,
l'oportunitat d'exposar aquí,
les vaig acabar de dur a terme,
les tenia al coc, ho feia molt de temps,
però m'he ficat les piles en aquests últims mesos
per tenir-les aquí.
I l'exposició d'aquesta col·lecció que hi ha ara mateix
serà el primer cop, podem dir, que s'estrena aquí.
hi ha algunes obres que han estat en altres exposicions,
però desvinculades del grup, diguéssim,
però aquesta compilació, que és la que m'agrada dir
que és una compilació d'aposofia visual
i que duu aquest nom d'una realitat d'infinites dimensions,
és l'estrena, diguéssim, aquí.
La idea és que a partir d'aquí,
amb l'hamaca que l'estem deixant,
a la mateixa edat d'ara, amb la Janira Romero i el Gabriel Briones,
doncs s'adueixi a gent
i que pugui arribar a més llocs
i més oportunitats d'exposar sales.
Ni que siguin la meitat de maca que aquesta,
perquè el seguir realment és meravellós.
És una passada.
Tu com a Sant Justenc,
què significa per tu el fet de poder exposar
en un lloc com Can Gin estar?
Doncs mira, l'altre dia,
precisament ho comentava aquí amb uns amics,
per mi ara mateix m'omple tant,
gairebé no sé el que seria exposar el moma,
però per mi ara mateix el meu moma
és aquest aquí dalt, al celler.
Hi ha una cosa que m'omple moltíssim,
que és com m'has dit tu,
com a Sant Justenc,
és el poble on m'he crescut,
he nascut, m'he criat
i alhora és la millor forma
que al final les opinions
que més m'importen en aquesta vida
i amb qui més m'agrada compartir
són les persones que estan aquí.
Per tant, això és el que més m'omple.
I parlant de la teva trajectòria
una mica professional i d'estudis,
has dit que a nivell més d'estudis
has tractat, per exemple, la fotografia, no?
Quins estudis tens?
Sí, mira, jo la fotografia
van ser uns estudis no oficials
a Francesca de la Roca,
però amb 16 anys.
I jo portava molts anys ja des de petit,
des de tota la vida,
amb uns germans,
sempre estàvem dibuixant
i creant històries i tal.
Llavors, després de fer fotografia,
d'acabar aquí amb el cou i tal,
em vaig posar a fer disseny gràfic.
Però, igualment,
quan vaig acabar disseny gràfic,
el que vam fer,
em vaig juntar amb dos germans més meus,
el Roger Còrdoba i el Frederic Còrdoba,
que un venia del món de l'animació 3D,
l'altre venia del Roger,
venia del cinema,
jo que venia del disseny i l'art,
ens vam juntar fa 15 anys
i vam obrir un estudi d'animació
aquí a Barcelona,
que es diu Cotoc,
i que a dia d'avui
som un dels estudis punters al món
en animació.
Molt bé.
No sabia que...
O sigui, la teva faceta artística
la compagines també amb la feina
de Cotoc, no entenc?
Sí, realment,
la meva feina és Cotoc.
I això que faig aquí,
normalment no li vull dir feina,
no m'agrada dir-li feina.
És la meva vida,
és la meva forma de viure,
el que veurem en aquesta exposició,
a cap i a la fi.
Sí.
Però sí que és una relació
que al final també es va treballant
amb els anys
i es va consolidant
i reforçant
que hi ha una sinergia molt bona
entre la línia professional
i la línia artística.
Per exemple,
tota aquesta part
més creativa,
lliure,
a nivell artístic i creatiu
que trobo
quan estic fent
disonyant-ho,
alimenta
tota la part creativa
i artística
que precisa la feina
que faig
a l'estudi de Cotoc,
perquè porto la direcció
d'art i creativa
junt amb els meus germans
també.
I al revés,
també,
és recíproc,
tota la part més
a nivell
de raonament,
de plantejament,
de projectes,
d'organització
i planificació
sobretot,
que aprenc
mentre treballo,
l'aplico també
a aquesta
vertent artística,
a la línia artística,
a l'altra part
de la meva vida
i em fa poder
optimitzar moltíssim
el temps
i al final
retroalimentar-se
una cosa i l'altra.
En quins altres llocs
has exposat,
si has exposat
en altres llocs
abans de cantinestar?
Bé,
aquí,
ja et dic,
com que porto,
realment,
la meva feina
és la que m'ha tret,
la Cotoc,
és la que més
temps m'ha tret,
fins a aquesta
oportunitat
que em van donar
de fer aquí
l'exposició
al celler,
havia fet exposat
amb exposicions
col·lectives
sobretot,
al mateix celler
fa dos anys
o tres,
ara no me'n recordo,
quan vam fer
l'exposició
Persona,
que va muntar
l'Olga Álvarez,
i a la que estic
superagraïda,
perquè des d'aquell moment
no hem parat
de fer coses,
vam muntar
el Singular
també aquí,
en el qual
vaig estar implicat
fent la imatge
gràfica,
amb els conceptes
de Dorothy
i Erfring,
i també
vaig intervenir,
vaig formar part
del mercat d'art,
també n'he fet
diversos mercats d'art,
a Can Batlló,
a l'espai
de Carme Malaret
també uns quants anys
en Sigues Original,
cada any que fem això,
que també són
normalment exposicions
col·lectives,
per tant aquesta
aquí al celler
em fa molta il·lusió
perquè
és la culminació
de,
doncs això,
fa un parell d'anys
que em vaig dir,
mira,
la meva feina
és la meva feina,
però això
que faig de dissenyar
també
crec que
li toca ja
agafar un rom
i anar a alguna cosa
concret,
que era això,
començar a fer
exposicions individuals,
i no m'imaginava
millor manera
que així,
que fer-la aquí.
Rubén,
que vagi molt bé
la inauguració.
Moltes gràcies.
Ara et deixem
que tornis a pujar
aquí a la cangina
que està acabada
muntada amb la janira,
hem de deixar-ho
ja tot preparat
perquè la inauguració
és a dos quarts de vuit,
veritat?
Fem la convocatòria
a dos quarts de vuit
i segurament
poc abans
de les vuit
o a les vuit
doncs ja...
Això demà,
dimecres.
Demà dimecres 27
de febrer.
Molt bé.
Doncs que vagi tot molt bé
i que tinguis molt bon dia.
Moltíssimes gràcies,
igualment.
Adeu.
Adeu.







Telenos now
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música,
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Correm perquè ens esperen. Correm perquè ens fan córrer. Perquè tots corren. Correm per ser els primers. Per no fer tard. Perquè ens agrada. Correm per impressionar. Correm perquè estem contents. Perquè estem enfadats. Correm perquè ens distraiem. Correm, correm i correm. Fins que deixem de córrer.
L'accés de velocitat és incompatible amb la vida. No corris. Viu més. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Ràdio Taspers 98.1
Ràdio Taspers 98.1
Ara són dos quarts de dotze. Seguim en just a la fusta d'avui, dimarts 26 de febrer del 2019.
Abans, a primera hora, hem comentat que érem el Dia Internacional del Festuc, el Dia Internacional del Pistatxo, conegut en castellà.
Hem parlat de les propietats d'aquest fruit sec, típic de la dieta mediterrània.
Ara, doncs, anem a parlar de què és el dia... Bé, les efemèrides, fets històrics que van passar tal dia com avui.
Doncs bé, comencem. Tenim que el 1904, el Congrés dels Diputats va aprovar el projecte de llei sobre el servei militar obligatori.
És a dir, que es va aprovar el projecte per començar a fer el servei de la mili.
Uns anys més tard, un 26 de febrer del 1916, es va inaugurar la monumental, la plaça de Toros, a Barcelona, amb un aforament per 23.000 localitats.
Recordem que ara la plaça de Toros ja és un centre comercial, el centre comercial de les Arenes.
Uns anys més tard, el 1958, 26 de febrer, el Ministeri de Foment va ordenar que tots els vehicles motoritzats havien d'estar provistos a carretera,
sense, perdó, amb mirall retrovisor. És a dir, va començar la normativa que els cotxes, doncs bé, per carretera, havien de portar, com a mínim, un mirall retrovisor.
L'any 1986, a Japó, atenció, data important, el 26 de febrer del 1986, es va estrenar l'anime Dragon Ball, això, a Japó.
Una sèrie de dibuixos animats que aquí a Catalunya l'hem pogut veure en català, gràcies també al Club Super3,
que l'ha estat amatent durant molts anys i durant moltes temporades.
El 2005, un 26 de febrer del 2005, a Barcelona, els Mossos d'Esquadra van detenir, van agafar a Rafael Amato,
cap d'un dels clans de la Camorra italiana.
Un any després, el 2006, el 26 de febrer, la policia espanyola va detendre a un membre dels Grapo,
buscat per l'assassinat d'una empresària a Saragossa el 6 de febrer d'aquell any.
El mateix any, també el mateix dia, el 2006, el 26 de febrer, el Tribunal Internacional de Justícia va iniciar el primer procés per genocidi
contra l'estat de Sèrbia i Montenegro.
Bé, aquests són els principals fets històrics que van passar tal dia com avui, un 26 de febrer, naixements i morts d'aquest dia.
Per exemple, Nacho Cano, músic, va néixer el 1963.
També Víctor Hugo, escriptor francès, va néixer un 26 de febrer del 1802.
O també, per exemple, Natàlia Lafourcade, que està cantant mexicana, va néixer el 1984, un 26 de febrer.
I, per altre lloc, persones que ens van deixar tal dia com avui, l'any 1982, ens va deixar l'actor, el gran actor, ni més ni menys que Paco Martínez Soria.
Doncs bé, ja ho hem repassat, les efemèrides d'avui, 26 de febrer, ja hem dit que era el dia internacional del fastuc, del pistache,
aquest fruit sec tan típic de la nostra dieta, i que avui, dimarts, 26 de febrer, algunes efemèrides,
doncs, per exemple, una curiosa que a Japó es va estrenar Dragon Ball el 1986.
També que, per exemple, doncs, el 1916 es va inaugurar la plaça de Toros Monumental de Barcelona,
amb un aforament per 23.000 localitats.
Ara us deixem amb algun tema musical, i tornarem amb la secció d'ortodòncia i odontopediatria
de la nostra dentista, l'Ariadna Fernández, que té la clínica Nins Dental, aquí a Sant Just.
Fins ara!
Sous-titrage Société Radio-Canada


Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501