Ara mateix són les 11 i 15 minuts.
Tenim a l'estudi la Montserrat Sastre, artista Sant Justenca.
Hola, Montserrat, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. Tenim aquí Montserrat a l'hora de l'entrevista d'aquí del Just a la Fusta,
al magazín Matinal, perquè inaugures una exposició ni més ni menys que a Girona.
Explica'ns una mica com han arribat les teves escultures a Girona, a Montserrat.
Bueno, vaig estar invitada al col·legi de psicòlegs de la delegació de Girona
per una coneguda que es diu Pilar Mateos.
Em va proposar ja fa temps que s'hi voldries posar allà i jo vaig dir
i tant, i no tinc cap inconvenient, perfecte, sempre em fa il·lusió, això és vida.
Quan comença l'exposició?
Mira, la inauguració serà avui a la tarda, encara que l'exposició la vaig muntar la setmana passada.
Passa que com he entremig i he fet un viatge a Viena, llavors la inauguració s'ha tingut de posposar.
Bé, i quin tipus de peces hi ha? Explica als radioïents què hi poden trobar a la teva exposició.
A què et dediques tu? Quin tipus d'art treballes?
Sí, jo treballo la talla de fusta, o sigui que porto bastantes escultures.
Hi ha una vintena de peces.
Déu-n'hi-do.
Hi ha quatre dibuixos a pastel. De fet, jo quan dibuixo, el que dibuixo són les meves escultures.
I després hi ha cinc peces de fang, d'un fang que jo colorejo, que està a cuit alta temperatura,
que fa una forma com de roses, vol simular una mica, un apropament a les flors.
I després hi ha peces de fustes, de diferents fustes.
Les teves obres, Montserrat, en què es vinculen?
En quin camp o en les ciències o en què es vinculen? A què recorden?
Doncs mira, el títol de l'exposició és Moviments Orgànics.
Jo crec que aquí ja està, vull dir, ha explicat molta cosa.
La naturalesa és que aquesta és infinita, descobrint tantes coses,
que això suposo que et queda com un calc que després et surt amb l'obra.
I d'aquestes vint peces que has dit que estan exposades a Girona,
n'hi ha alguna que sigui inèdita?
O les hem pogut veure en altres exposicions?
Doncs sí, n'hi ha una, n'hi ha una només.
Perquè, bueno, he portat peces que ja he exposat, sí, realment.
Inèdita només n'hi ha una, una columna que és de teca.
Que és de teca.
I més o menys, quina mida tenen les escultures que tu fas?
Bé, hi ha peces que em deixen dos metres i pico i acabant amb aquestes del fang acolorit que tenen com 25 o 30 centímetres d'alçada.
Està molt repartit del tamany de les peces, sí.
Perquè ara explica'ns una mica més, Montserrat, el teu dia a dia artístic, per dir-ho així, a l'hora d'elaborar les peces.
Tu en què t'inspires o com saps quins materials utilitzar, quines formes donar-li?
Com seria un teu dia a dia artístic?
Les meves peces sempre sorgeixen, primer dibuixo, dibuixo molt, llavors del que dibuixo, trio, perquè jo no puc fer tot el que dibuixo,
llavors vull dir, d'aquí faig maquetes, potser una primera maqueta seria en plastilina, o després la faig en fang, que després cuit,
però a vegades tinc de fer dues o tres maquetes, o si una peça, perquè jo parteixo de taulons amb l'assumptu de la fusta,
com més gruixos siguin els taulons, millor, més profunditat i més volum em donarà amb la fusta.
Si és una peça que està composada de tres taulons, per exemple, ara estic fent una, i primer he fet els taulons per separat,
i després una altra maqueta amb els taulons ja enganxats i que conforma la part final del que és la peça.
Clar, cada peça requereix un procés, però bé, realment és això, dibuix, maquetes, després dibuix a tamany real i després ja en fico amb la fusta.
Déu-n'hi-do. Montserrat, i totes aquestes peces, on les guardes? On les tens? Tens algun estudi on tu pots treballar o és a casa teva?
És a la meva casa estudi, eh? Jo visc aquí a Sant Jus, al carrer Bonavista, i tinc la sort de tenir una casa gran amb sostres alts.
Clar, important, eh? Perquè, clar, no és el mateix posar-hi una escultura que tenir-hi un quadre, vull dir.
Ah, exactament, exactament, sí, sí, sí, sí, sí, sí, no, sóc privilegiada amb això, sí, sí, sí, sí.
I, escolta'm, és el primer cop que exposes a Girona?
Doncs sí, realment sí, sí, sí, sí, sí. I ara properament també exposarem a Salt.
A Salt?
Sí, a Salt, comissionada per la Dolors Puigdemont, exposem a les Bernardes a Salt.
i som un grup de cinc persones, més l'Anna Bofill i la Maria Cinta Montagut,
l'Anna Bofill amb la seva extraordinària música, la Maria Cinta amb els seus poemes,
la Dolors amb la seva obra, després ve la Carme Malaret també,
que presenta una peça molt interessant, la Pilar Montserrat, la Clara Vidal.
Tot aquest grup sou el d'Arte Sant Just?
No, no, no, no, el d'Arte Sant Just, vull dir, de moment no, no, no continua.
Està aturat, no?
Sí.
Tadascuna, ja si vol participar en alguna exposició, doncs suposo que a les artistes de Sant Just us aneu comunicant.
I tant, vull dir, hi ha molt companyerisme, el que passa que, clar, vull dir, jo suposo que la Dolors,
vull dir, quan fas una exposició té d'haver com una línia comú.
Clar, un fil conductor, no?
Exactament.
Llavors, doncs clar, hi ha artistes aquí molt, molt que admirem, que admirem molt,
però, bueno, amb aquesta exposició, doncs no encaixaven.
Clar.
Aquí a Sant Just, Montserrat, quan va ser l'últim cop que vas exposar?
Ui, em sembla que era el 2017, aquí a Can Ginestar, jo diria que era el 17, sí.
I ara, amb això de singulars, també hi havia una peça aquí a la carretera real.
Sí, oi?
En un d'aquests comerços que hi havia...
Ah, exacte.
Sí, sí, sí.
Per buits, per...
Sí, sí, sí, exacte.
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs fem un resum per anar acabant l'entrevista a Montserrat.
Hem dit que s'inaugura avui, a les 7 del vespre, Moviments Orgànics,
una exposició d'escultures de la Montserrat Sastre.
al passatge farinera i teixidor número 1 de la ciutat de Girona.
I la gent que vulgui anar-la a veure pot anar-hi de 9 a 1 o de 4 a 8
al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, però a la delegació de Girona.
Exactament.
Molt bé.
I quant de temps tenim fins veure...
Doncs durarà dos mesos.
Ah, molt bé.
O sigui, fins al febrer, més o menys, fins mitjans de febrer.
Sí, sí, sí, coincidirà amb el de sal.
Ah, perfecte.
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs, escolta, Montserrat, que vagi molt bé la inauguració aquesta tarda.
Agraïda.
Moltes gràcies.
I que li agradi molt a la gent que hi vagi.
Això espero, això desitjo.
Molt bé, una abraçada.
Adéu, gràcies.
Adéu, adéu.
Doncs acabem de parlar amb la Montserrat Sastre, artista de Sant Justenca, que comença avui, inaugura una exposició a la delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
Ara, en alguns minuts, després de presentar un tema musical, tindrem aquí la tertúlia d'actualitat amb la Lina, la Joana, l'Arbre i també la Montse.
Ara us deixem amb un tema de Diane Lewis, un tema que es diu Be All Right.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara són les 11.31, passa un minut de 2.45 del matí
i seguim aquí a la segona hora del Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern.
Ja tinc els tertulians asseguts a la taula i avui, a més a més,
estic molt contenta perquè fem pleno, els tinc a tots, mare meva.
Amb una englaçada, overbooking.
Overbooking, mai. Però un moment, un moment, Lina, un moment, eh?
Sí, sí, espera. Si no t'obren el micro no se'ls sent.
Overbooking és si tinguéssim un més.
Un de més, que no hi capiguéssim tots.
Bueno, doncs pleno.
Si ve el dibuixant, doncs overbooking.
Ah, sí, això mateix. Però el dibuixant només que ve quan té que anuncia dibuixos.
a explicar un de dibuixos o que li interessin també.
Sí.
Bueno, Núria, 5 minutets per a una proposta que després aniré a la cultura de l'Ajuntament i tot perquè...
Ah, molt bé.
Ha tingut una idea brillant, aleshores.
Sí?
És una idea.
Ha tingut una idea?
Sí.
Sí, però quan vulguis, quan a tu el vengui bé.
Home, doncs...
No, no, comencem com a les bones idees.
Sí, si és una idea brillant, ja.
Bé, ara sempre passejo per aquí, per la vall, pel camí de la vall, que és el llibre que vaig escriure una mica,
Abraço l'arbre, i veig que Àngela Verde i m'entra pena.
Oh, i tant.
M'entra molta pena i ara m'he enterat, com va dir la Dolors Cardona ahir, la reunió de l'Òmnium, l'assemblea,
que el mas obert s'ha mort.
Sí.
I que cuidava els voltants.
Sí, sí, el menor.
Cuidava el que quedava del voltant.
La seva senyora està mal, i es troba, i per això està tan tancat tot, troba que està molt tancat tot.
Aquesta masia és una joia, una joia que ens ve del passat i que manté totes les eines i els instruments que s'utilitzaven per fer-hi vi.
L'havia tingut hasta 100 empleats.
Ostres, com a mig.
I que la bodega, té la bodega etroxia a principis del segle XX, abans de la filoxera, tenia hasta 100 empleats.
I el camí real, el que va passar el Colón i tot i tal, és el que passa pel costat.
I sempre has pensat, escolta, és que si l'Ajuntament no pot assumir el Can Candeler,
que ara l'únic que ha fet és tapar la teulada perquè si hi entra aigua l'hem fet,
dic, aquesta masia es caurà, caurà, i això no s'ho pot quedar més que Messi.
I desapareixerà.
I bé, i dic, podria ser el museu que es va presentar de Sant Cugat, del còmic, i ja està fet allí.
Sí.
No sé si allí seria millor.
Cosa, penso, de vendre-li-ho al Messi, és complicat perquè no ho vol comprar.
I se m'ha corregut una idea que jo considero que hauria de ser.
A veure, va.
Vosaltres sabeu que els museus de Tàpies, els museus de Picasso, els museus de Tàpies,
doncs aquí tenim un artista internacional també que té la mateixa categoria, que és plensa.
Ah, sí.
Ah, sí.
I...
Ja en la premsa.
Ja en la premsa.
Sí, sí.
Això atrauria, rentabilitzaria, utilitzaria als voltants per als jardins en peces d'ell,
i seria rendible, tant econòmicament com socialment.
Vindrien a autocors a punta pala de tot arreu, perquè és un artista internacional.
Internacional.
Jo he vist en Bordeu els peces d'ell, en Nova York té, en Chicago, en Chicago té, en tot arreu.
Per tant, jo des de la meva humilitat aquí, d'una ràdio local d'aquí, llanço la idea,
penso anar al de cultura de l'Ajuntament...
En Joan Basaganyes.
Sí, sí, el conec, que el té molt simpàtic.
Ho puc afirmar.
Li demanaré una entrevista...
I és jove, eh, i té ganes de fer coses.
I li soltaré la idea, perquè què seria?
Es connectar al Consell Comarcal, a la Diputació i a la Generalitat,
perquè això convé a totes les institucions i al país i a Catalunya.
A tots els municipis i a Catalunya.
Això tindria un moviment immens.
I allà és...
A part que en la recuperació i en el muntatge es pot conservar la majoria de...
De l'entorn.
De lo que té a dintre també, de les grans uves, de tal, que té a dintre.
Com a museu antic i com a museu d'arquitectura, d'escultura, vull dir.
Aquesta idea i a l'aspecte econòmic, si s'implica la Generalitat, la Diputació i tal,
ja sol es tracta de muntar la fundació o el que sigui, o accions o el que sigui.
Vas molt ràpid, eh, arbre?
Pim, pam, pum, ja ens munta aquí una fundació.
No, seria ideal.
Bueno, no, jo només inicio la idea i...
Home, està molt bé tenir idees i emprendre.
I aquest noi, per mi un noi, eh, que és pare de família de 40 anys, jove, no, jove.
És el que ha d'impulsar-lo perquè això seria un gran potencial.
A lo millor, la idea és atractiva i aleshores, com el Joan és una persona oberta a idees,
a idees i a coses d'allò, sí que pot fer estirar els fils que siguin necessaris.
Va llogar, va llogar.
Va llogar la cosa.
No cal posar els diners, concretament.
No, no.
És que es pot fer, com tu dius, una fundació amb diferents entitats interessades.
Perquè tu, arbre, comentaves de fer com una fundació, però itinerant per Catalunya o establerta a Sant Giu?
No, no, aquí hi ha com una cosa establerta encara que la s'ha de dir.
No, no, no, la fundació que digui Fundació Plensa...
Però Jaume Plensa no està més vinculat a Sant Feliu? No té més coses...
No, viu aquí a la Rambla, eh?
Però ell no, ell la seva activitat no l'ha de desenvolupar més...
No està més lligada.
Però una cosa és que està...
Té un taller en Sant Feliu, sí.
Té un taller en Sant Feliu.
Però potser la ubicació que està molt bona...
I a la plaça de Sant Feliu té dos o tres arbres, també.
Però la proposta aquesta, doncs, és això, és com el Museu Tàpies,
que jo ja dedico fa 30-40 anys enrere, que allò seria un àxid espectacular.
Posguet, i el Picasso, i l'altre, i totes les entitats culturals.
I si veus com funciona el món en Nord-Amèrica,
que també funciona en plans rendibles,
quan ve una cosa amb possibilitat de negoci, tots inverteixen ahí.
Fan una fundació per guanyar diners, eh?
Bueno, i aniria bé, perquè si ell té la feina a Sant Feliu i viu aquí...
Clar, ho té al costat.
Això està a la frontera, sí.
Està a la frontera.
Està amb dos pobles.
Sí, sí, està a la frontera.
Si la idea és famosa.
Sí, sí, sí.
O sigui, que no és un problema de localisme,
més a la veritat seria de Consell Comarcal,
que també està a prop.
Doncs ja ens feia, i després d'aquí aniré a demanar entrevista en el...
En el Joan.
En el Joan.
Molt bé.
Vosaltres, porteu algun tema vosaltres?
També esteu emprenedores?
Voleu aportar...
No, jo l'única cosa, com sempre ja sabeu el futbol,
estic molt empipada, però molt empipada.
Ai, ai.
No, no, en tota aquesta campanya que fa...
El tsunami democràtic pel Barça-Madrid.
Bueno, no, el tsunami, però la ressonància que fan,
perquè tant si escoltes la ràdio,
com a vegades veus alguna cosa a la tele,
que la veig poca però sí,
és la quantitat de, com si diguéssim,
bueno, ja és que ho posen tan negre,
com si aquí hi ha la gent els mateixos,
i que ara quan tingués això...
Per què relacionen una cosa amb l'altra?
És a dir, és com tots ells estan fomentant,
tots, emplegats,
fomentant que tenen que passar desgràcies,
que aquí són uns salvatges,
que aquests del tsunami són uns salvatges,
que aquí no es...
Escolta, el futbol és el futbol,
és un joc, i s'ha acabat.
Però no, la reivindicació,
que bueno, que a mi em sembla molt bé,
però és que estan fent un mullader
tan espectacular,
que tot aquí tenen que haver,
com si diguéssim,
que els esperen amb les surpes obertes
i que seran bufetades.
Jo vaig obrir un moment la tele, no sé què,
i veig que...
Però això ho crea la premsa, no?
Home, clar, el poder...
El tercer o quarto poder, i això penso...
El quarto poder, sí.
Sí, el quarto poder,
el quarto poder que està pitjor que res.
O sigui, no és que sean...
Estan a les seves mans.
No són fake news.
És que veus un reportatge,
quan va haver-hi aquells desordres que van haver,
amb els contenidors,
amb foc i tota la mandanga,
clar, quan se vol, vol fer...
Però què, però què, què passa?
Tu vas a Barcelona i tot això no està passant.
És que no ho entenc.
A Barcelona se n'ha poden donar un pas.
Ho fomenten.
De la gent que la ve a visitar.
La ve a visitar.
Bé, és a dir,
és aquesta cosa tan negativa,
que aleshores això m'indigna.
Indigna.
Passo, no?
Però no, perquè em fa ràbia.
No, no passa.
No perquè sigui futbol.
No passa, perquè en el bonc et queda.
Bé, i dius, bueno...
I ara jo, de veritat,
m'agradaria que res,
que fos la cosa de la jornada
que quedés completament normal,
amb la, perdona, Joana,
amb la rivalitat pròpia
de dos...
De dos equips.
De dos equips.
Que és lògic que sigui bo.
Però ja per al bombo que se li ha donat el tema
ja no serà alguna cosa normal.
No, per això t'ho dic.
Aquest bombo,
aquest bombo fomentat,
quan tu vas creant,
com si diguéssim...
Ambient, ambient.
Però ambient hostil.
La paraula és hostil.
I va ser, senyor.
Perquè és el que els...
Creant mal amaró, no?
Dius?
Molt bé.
Traduït al català seria
crear mal amaró.
Mal amaró.
Super mal amaró.
Abans de començar una cosa
que pot ser una cosa lúdica,
completament lúdica.
Guanyi qui guanyi.
Sóc del Barça,
però si a l'altra...
Amb cada lliga...
Sí, perdona,
si a l'altra lliga,
si a l'altra juga,
més bé,
que guanyi.
Que guanyi, exacte.
Escolta,
més igual a mi.
Però, ojo,
que creen aquesta mala ambient
que aquí la gent...
No, no, no.
Però, bueno,
parlem-ne de tot això.
De dir-ho amb el que volia dir jo.
A cada lliga
hi ha dos partits Barça-Madrid.
Sí.
Un Barça-Madrid
i un Madrid-Barça.
Això és el que està fent ara,
ara, en aquests moments.
Bueno,
ho estan comentant
aquesta espècie d'odi.
que si 1.500 policies...