Vinga, va, tornem a saludar la Lua.
Hola, Lua.
Ai, espera't, que ara no tinc el teu micròfon obert.
Ara torna-hi.
Hola, hola, hola.
Ara una mica més, sí.
Hola.
Hola, Lua.
Passava per aquí.
Sí, passaves per aquí.
Absolument.
Sí.
Sí.
I ja has sentit això.
He sentit això, he dit, mira, entro i potser puc parlar-ne.
Em sembla molt bé.
Millor que ella.
Ja ha semblat interessant.
Millor que ella.
No, però està bé que donis també el teu punt de vista, Pep.
Clar, clar, clar.
Pel que ha entès i pel...
Sí, sí.
No?
Vull dir que també està correcta.
Ella sí, s'ha proposat l'activitat i llavors sé que, a més a més, això, finalment,
també repercuteix en una possible exposició.
Ojo, ojo.
Per les fotos que es puguin fer, els treballs que es puguin fer i, a més, a més, al final
de tot, també és una puntuació per la feina, per la carrera o el màster que està
fent la Lua.
Ostres, una cara amb bola, eh?
Una cara amb bola, eh?
Una cara amb una recta.
Una cara amb una recta.
Clar, molt bé, molt bé, molt bé.
Lua, hola.
A veure, explica'm-ho.
Explica'ns-ho.
Explica'ns-ho.
Explica'ns-ho.
Jo porto una vida paral·lela, per una banda, treballo aquí a la Ràdio Informatius.
Sents-sents, estem descobrint l'altra faceta de la Lua.
Sí, cara.
Per l'altra banda, estic estudiant un màster.
Vinga.
A mi és un màster en antropologia.
Llavors, amb el treball final de màster, hi vaig estar donant voltes, sobre què
podia fer, i a mi sempre m'havien, bueno, m'ha interessat molt tot el món de l'audiovisual
i la fotografia, però també, sobretot, parlar, o sigui, treballar amb gent i amb persones.
I llavors, investigant, sí que hi ha com una branca de l'antropologia audiovisual, que
analitza, doncs, per què la gent fa les fotos que fa, com les fa, què representen
les fotografies.
Val.
És a dir, estudiar la persona a través de la fotografia que fa.
Sí, sí, sí.
Vale, llavors, pel temps ho havia entès força bé, eh?
No, no, per això ho estava explicant d'allò més bé.
Perfecte.
Molt bé, Pep.
Llavors, investigant, sí que hi ha com molts tallers mitjançant com aquesta tècnica, que
és de fotografia participativa, que és tu dones càmeres a gent que normalment no sabia
fer fotografies i els hi dones aquesta manera d'expressar-se, sobretot amb més nens, adolescents,
com aquests col·lectius, però amb gent gran hi havia molt poca feina feta.
I llavors vaig veure com un forat on era interessant treballar-hi i llavors immediatament vaig
pensar, doncs, associació de la gent gran, tenim el Pep que passa per aquí normalment
i li vaig fer la proposta.
I que són 200 persones, l'associació.
Exacte.
No?
Sí, i es caig.
I es caig, oi?
I es caig, es caig.
Sí, sí.
I es caig, es caig.
I es caig, i es caig.
I es caig, i es caig, i es caig.
Déu-n'hi-do.
Les càmeres són, com funciona això?
És a dir, se'ls hi deixen?
Clar, la idea principal del taller, que és el que els vaig, bueno, els he explicat
a les persones que s'han apuntat i també vam passar com un pamfleto amb tota la
informació. El taller no va tan destinat a com fer fotografies mitjançant la tècnica,
és a dir, sí que si algú va més avançat, doncs, explicarà velocitat d'obturació i
totes aquestes coses. Però va més enfocat a com mirem el món, com mirem a través
d'una càmera, no?
I què simbolitza que jo digui, doncs, això sí que entrarà dins de la fotografia i això
quedarà fora. I com això al final, doncs, deixar molt lliure a tothom, això sí que
es va deixar clar en tot moment, que si hi ha persones que saben molt de fotografia,
doncs, perfecte, són benvingudes, però si hi ha algú que diu, ostres, doncs, a mi
sempre m'han fet fotos, però jo mai n'he fet una, doncs que cap tipus de vergonya
també es poden apropar al taller i també n'aprendrem, perquè al final, com que no ens
centrarem en la tècnica, sinó en la fotografia i el que simbolitza per nosaltres, tothom
té la seva manera de portar i tothom, doncs, té coses a dir.
M'agrada el projecte.
Sí, sí, està molt bé.
Pep, carai, però teniu feina, eh?
No, sí.
Perquè això ho heu d'anar fent, que digui, quan vulguin, les fotografies, o seran
un moment...
No, ho farem com un taller, exacte, farem com un taller, que serà setmanal, que es durarà
a terme els dimarts, que tindrà una duració d'una hora i mitja, i durarà tot el segon
trimestre, començarà, doncs, al gener i acabarà a finals de març.
Llavors, al llarg d'aquests mesos anirem treballant, doncs, això, primer potser començarem
més en què ens crida l'atenció de les fotografies, podrem treballar a partir de fotografies
que tinguem a casa, doncs, perquè hem posat una fotografia al menjador, no?, i entre
tots ho podrem parlar.
És perquè aquella fotografia m'agradava perquè surt una flor molt maca, és perquè surt
la meva família i, per tant, té un component més emocional, vull dir, tot això ho anirem
com parlant.
I un cop ja haguem analitzat més fotografies, potser ja fetes, serà com el moment nosaltres
de començar a fer-les, mitjançant, doncs, diferents exercicis, tallers, i com bé deia
el Pep, la intenció és que al final cadascú dels participants pugui fer el seu petit projecte
personal i buscarem una sala, no?, on es pugui exposar-ho, clar, perquè si no, si es queda
guardat en un ordinador i es fet així.
Això és el que passa amb la foto digital, no?
Exacte, en el baúl de l'oblit, doncs, no té cap sentit.
Suposo que treballareu amb càmeres digitals, Pep.
Bé, això, la cap és illa.
Cadascú pot, o sigui, el que sí que he anat preguntant les persones que s'han apuntat
és si tenen alguna manera de fer fotos.
Actualment, de moment, totes les persones que s'han apuntat tenen mòbil, però també...
Amb càmera, també?
Sí, mòbil amb càmera, o si no, però, per exemple, hi havia una senyora...
Serà igual, entenc.
Sí, sí, sí.
No, no es necessita una càmera de fotografia, eh?
No, però, per exemple, hi havia una senyora que em va dir, ostres, doncs, el meu marit té càmeres
i jo mai he après com s'utilitzaven i, doncs, m'agradaria aprendre i, sí, m'agradaria saber
com funcionen, doncs, és benvinguda.
O un altre senyor em va dir que portava des dels 14 anys fent fotografies, per tant,
tenim un fotògraf expert.
Uau, un Rambandós, no?, un Lluís Rambandós.
Exacte, a mi que tenia tres càmeres, doncs, pot portar les seves tres càmeres, vull
dir que ens anirem adaptant i en el cas que algú no tingués ni mòbil amb càmera
ni cap tipus de càmera, doncs, ens organitzaríem per aconseguir una càmera digital que pugui
utilitzar la persona que s'apunti.
Llavors, el moment de captar les imatges, les fotografies, és durant els tallers.
Exacte, sí, potser fem petits exercicis, exacte, potser també s'envien petits exercicis
entre un taller i l'altre, on també, doncs, a casa o potser, no sé, els matins, si surten
a passejar, doncs, també puguin fer les seves fotografies.
I això imagino que serà el mil·lenari on es fan els tallers.
Sí, sí.
A la sala que teniu, imagino, d'exposicions, no?
Hi ha una sala que precisament té un projector, que a la Lua li anirà bé, també per projectar
algunes imatges, per donar idees o per augmentar el que sigui del taller.
Tots prenent apunts allà, eh? Molt bé, molt bé.
Sí, sí, sí. El màxim per tallers de deu persones, eh? I ara tenim set.
Set, no ho deies?
Sí, sí.
Tenim set.
Tu estàs apuntat, Pep.
No, no m'he apuntat encara perquè...
Llavors vuit?
Bé, si no apuntes...
O no comptes perquè ets el president de l'associació?
No, comptes, no.
Soc invisible.
No, però vull dir, no comptes perquè ja...
No, jo el que espero en aquests casos és que hi hagi gent, doncs, que es puguin apuntar
i que jo no els hi prengui un lloc...
Una plaça, clar, clar.
Una plaça, sí.
Però jo estic a la guait.
A la guait i si falta una persona, doncs, evidentment, falta o no falta, en el sentit aquest que es pugui col·laborar, però descomptat que sí.
Jo estava fent una reflexió, així una mica, pel que també he comentat per la lua, d'aquelles fotos que tenim a casa, que ens aboquen, no sé què.
Jo, a casa, tinc un altaret.
Tens un altar?
Sí.
Bueno, jo també tinc un petit altar, això.
Clar, sí, i per això em recorda...
Això em sembla molt bé.
Em recorda aquestes... la idea aquesta de moltes religions, eh, i orientals, especialment, o no, doncs, que tenen aquesta secció en el menjador,
o com un dia amb el menjador, vull dir en una sala, aquella, que posen les seves evocacions allà en aquelles imatges, o no, que sigui.
I nosaltres, sense pensar-ho, ho fem.
Sense fer-ho expressament per això, no?
Expressament per això ho fem.
Hi ha alguna espelma?
Jo soc de posar espelmes, inclús, llavors ja és un altar real.
Sí, llavors, en aquest cas podríem dir que sí, que és un altar.
Jo recordo a casa, doncs, que hi ha les fotografies de la meva família i dels petits de casa, i tot plegat,
o una amiga o la nena d'uns amics, que també tinc una foto perquè tinc molta relació,
i llavors, vull dir, això queda en aquella sala, en aquell lloc on normal fas vida,
queda tot plasmat, aquelles imatges que són presents de la família i els records més directes i tot plegat.
T'acompanyen, també, no?
Sí, i veus, tu, fos amb les fotos com han canviat.
Clar, exacte.
Les han canviat de tant en tant, perquè, si no, ja et queden una mica ridículs,
perquè et venen a veure i ja són més alts que tu.
Són ganàpios, són ganàpios, clar, clar.
Sí, esclar, és això, no?
I, escolta, anava a preguntar si té nom el taller com a tal o aquest, el projecte...
De moment serà, li hem posat, que és un taller de fotografia participativa,
on aprendrem a mirar.
Ah, es deu així, aprendre a mirar.
Carai, que filosòfic, eh, això?
Sí, sí, aprendre a mirar, està molt bé, eh?
Està molt interessant.
No, no, i tant, i tant. Carai, això començarà, deies, al gener, eh?
Sí, després de Reis i tot això, és el dia 10 que comença.
Molt bé, taller participatiu, perdó, taller de fotografia participatiu per aprendre a mirar.
Sí.
Sí, sí, sí.
Bueno, és això, s'analitzarà, jo crec que al final tots i totes estem envoltats de fotografies
i cada cop encara més.
I tant, amb els mòbils.
I és com que em sembla com normal, però al final és això, bueno, el que deia el Pep, no?
Potser tenim tots fotografies de familiars i el que ens crida l'atenció és que sigui una fotografia familiar,
però per què tenim aquella i no una altra?
Perquè al final en tenim moltes.
O on la tenim de la casa, no?
O sigui, la cuina, el menjador...
Per què la posem allà? Doncs tot això, poder-ho posar en comú...
Com ho tenim posat.
Exacte. I veure, doncs, si potser tothom té més o menys el mateix o potser algú en aquest altari
té unes fotografies completament diferents i també se l'escoltarà.
Ni tant, ni tant, ni tant, ni tant.
Llavors, això permetrà la lua, imagino, doncs, en el projecte també de final de màster,
intentar analitzar una mica el comportament, podríem dir, d'una persona, de les persones,
a través de les fotografies.
Exacte.
Jo aquí tinc unes fotografies, per exemple, que sempre m'ha agradat moltíssim,
que és una antiga postal del carrer Bedó, d'aquí a Sant Jus, no?
Perquè era el carrer de casa meva.
I llavors sempre l'he tingut dintre també d'aquest espai de memòria,
que és la memòria de quan érem petits, aquell carrer que ha canviat, evidentment, és diferent,
però vull dir que pot haver canviat una mica les cases,
però el que és la baixada i la pujada se n'ha vingut.
És la mateixa, eh? Aquesta sí que no ha canviat.
Aquesta no, però vull dir que porta molts records i és bonica i s'ha popularitzat aquesta fotografia.
La teva infantesa, també.
La fantaesa, i tant, i tota la família.
I llavors, doncs, és una de les fotos que també forma part d'aquesta.
O sigui, no és la família sola, sinó que també és l'ambient on t'has viscut, on t'has crescut, etcètera.
Exacte.
Sí, sí, jo crec que la fotografia també té com aquest poder, no?, de capturar moments,
de capturar el temps i aquests moments, sobretot, bonics o que ens aporten a... que ens fan viatjar una mica.
I tant, i tant. Em sembla com genial aquest taller, Pep.
Sí.
Bé, i l'UA, i l'UA, els dos, els dos, però m'agrada que també...
Hem recollit, hem recollit la idea de l'UA, hem recollit la idea aquesta i llavors ens ha semblat molt bona la idea per poder-la exposar i participar als nostres socis.
Evidentment, abans parlàvem de 200 i escaig, però el taller és per 10.
Exacte, però la resta podran, quan fem l'exposició, podran venir, es podrà parlar...
I a lo millor a tu t'interessa, qui sap com i de quina manera, fer un altre taller un dia...
Exacte.
No sabem per què ara, però...
Segona edició, no?
Sí, un altre taller de fotografia.
Clar, clar, clar.
Sobren les possibilitats.
Molt bé.
A mi em falta preguntar-li a l'UA, en quin moment va arribar a decidir què volia fer amb l'associació de gent gran de Sant Jús?
És a dir, quan tenies el projecte clar de dir, mira, analitzaré les persones a través de la fotografia, per què vas anar per al Pep?
Perquè, és a dir, pots anar a infants, pots anar a joves, pots anar a molts nivells d'edat.
Bé, o sigui, el meu punt de partida va ser que vaig pensar que ara mateix, si jo volia treballar amb infància i joves, primer que ja ho he fet molt, ja he fet molts tallers i per tant sí que és veritat que llavors partia d'un sector que ja malconeixia, però això volia dir que ara mateix, tal com funciona el món,
perquè els tallers, jo crec que la fotografia, doncs, s'han d'adaptar amb qui estàs, amb el grup que estàs treballant, anar cap a edats baixes, volia dir frenetisme, tiktoks, imatges molt ràpides, tot això havia de ser així.
Velocitat, clar.
I, en canvi, a mi m'agradava molt més la idea de treballar la fotografia des del capturar el pas del temps, des de la història, des de què representen per nosaltres, com d'una mirada molt més reflexiva.
Més adulta, més, ja més assentada i més tranquil·la, no?
Sí, i llavors és això, vaig veure que també des del camp de l'antropologia audiovisual hi ha com un buit amb la gent gran, sembla que tecnologies, fotografia, audiovisuals i gent gran, doncs, estava bastant poc explotat
i em va semblar com molt interessant perquè al final, doncs, crec que tenen molt més coneixement que tots nosaltres i que molts cops no els escoltem.
i vaig pensar, bueno, jo el que puc ensenyar és com fer les fotos, però després jo també prendré moltíssim.
Per tant...
Anava a dir, anava a dir, jo crec que d'allà sorties apadrinada per moltes àvies i avis.
Exacte.
Saps? Sortirem molts àvies i avis a la motxilla. Has dit antropologia fotogràfica? Això existeix com a tal?
Antropologia audiovisual.
Ai, perdona, audiovisual?
Sí, sí, sí.
És concepte, eh? És un concepte ja creat.
Exacte. Sí, va sorgir com inicialment a partir de tots aquests antropòlegs que se n'anaven a colònies, a estudiar tribus indígenes,
llavors com una manera de capturar i d'ensenyar i de poder després analitzar posteriori un cop havien marxat d'aquest lloc,
però més enllà del colonialisme i cosetes d'aquestes lletges que van ser el punt d'inici de l'antropologia, vulguem o no,
doncs actualment existeix tota aquesta... bueno, hi ha com molts experiments d'això, de què passa si amb el col·lectiu amb el qual estic treballant
li dono la càmera, no?, i són ells i elles els que fan les fotografies més enllà que jo com a fotògrafa, al final és la meva mirada
i no formo part del col·lectiu, per tant jo podré fer fotos d'aquest col·lectiu, però vulguis o no, no representaran exactament el que es veuen.
Llavors hi ha tota aquesta idea de la fotografia participativa per empoderar amb el col·lectiu que estiguis treballant,
en aquest que seria la gent gran, perquè puguin doncs dir la seva, donar les seves opinions i es puguin expressar moltes coses
que a vegades no és un col·lectiu una mica silenciat, que les seves demandes estan allà, però bueno, passen.
Cert, cert. Doncs m'agrada encara més, cada vegada que ho explica m'agrada més el Pepsi que està mirant el rellotge,
perquè vol dir que connectem amb Catalunya Ràdio, perquè l'altre dia ens vam passar del minut i dic que ara està patint.
Encara falten tres minuts, encara.
L'estic veient, l'estic veient.
Només que anava a preguntar, ah sí, si hi ha algú més, això m'imagino que el Pep ho està organitzant, no?
És a dir, si hi ha algú que es vol apuntar, ho estan canalitzant a través teu o a través de la web,
per si algú ens escolta i vol saber-ne una mica més.
Sí, la publicitat que volem fer d'aquest taller posàvem com a referència el telèfon de la Lluia.
No te'n vagis tan lluny del micròfon, que et perdo. Estàs cap a fora, ja.
Estàs cap a la visora, ja.
Ara, ara.
Deia això, doncs que la publicitat que volem fer d'aquest taller,
hi posàvem com a referència el número de telèfon de la Lluia.
Val, canalitza ella.
Sí, perquè era millor que ja fos directe, sense intermediaris, per entendre'n-ho d'alguna manera,
i ella és la que ha canalitzat les trucades que ha rebut, no?
Ah, perfecte.
I, per tant, doncs, si hi ha alguna cosa, nosaltres estem allà per ajudar amb el que convingui.
Però vull dir que el contacte directe és la pròpia Lluia.
Sí, sí, sí.
I si algú que ens està...
Això anava a dir.
Si no té el telèfon o no té el pamfleto...
Sí, el puc dir, el puc dir.
O pots dir el telèfon, o poden trucar aquí, o poden dirigir-se a l'associació de l'engrat.
Exacte, també és això.
Per una banda, si es volen dirigir presencialment al centre social al mil·lenari,
doncs això també ho poden fer, està clar.
I si no, em poden trucar al meu telèfon, que és el 673-43-37-62.
Vinga, ara comences a rebre trucades de tots aquests, tu, no?
Ja veuràs, ja ha dit el telèfon en directe, això, uau, eh?
Nosaltres aquí, normalment, diem els noms de les botigues...
Sí, no, l'Alua ja ha dit, em falta el DNI, l'Ua.
No, home, no, és un home.
Vinga, ara simp de marxar, que estic a punt de tocar les 12 en punt.
L'Ua, gràcies per passar per aquí, també,
i explicar-nos una mica més d'aquest projecte d'antropologia audiovisual, eh?
Amb aquest taller de fotografia participativa per aprendre a mirar.
A mi em fa molta il·lusió poder participar amb l'Alua,
perquè, és clar, són mirades diferents.
Nosaltres, amb la gent gran, tenim una manera de fer, de pensar,
o d'actuar, perquè la nostra vida ja ha anat així.
però la inserció, d'alguna manera, de gent jove,
en aquest cas, l'Alua,
doncs dona també una altra manera de veure les coses,
i que estem molt contents.
I ara estem tan contents que connecten...
Mira, mira, que contents.
Mira, a veure si són puntuals.
Mira, sí que són puntuals, avui.
Són puntuals, puntuals.
Gemma Bonet, bon dia.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.
Adéu-te, adéu-te.