.
Vinga, ara són les 11 i 20.
Seguim al magasin matinal de ràdio d'Esberna,
el Just a la Fusta, la segona hora del programa.
Avui som dimarts 21 de juliol del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres el telèfon a Just for Salva,
que és portaveu del grup municipal de Movem Sant Just,
també regidor de l'Ajuntament,
per parlar de l'actualitat del poble.
Bon dia, Just.
Bon dia a tothom.
Bon dia.
Parlem d'actualitat i ara el més latent és el seguiment,
també amb preocupació, d'aquests nous casos positius
de Covid-19 a Sant Just.
S'apel·la sempre aquesta responsabilitat ciutadana.
Com veieu des de Movem a la ciutadania en general de Sant Just?
Està prou conscienciada?
Bé, nosaltres trobem que sí.
La gran majoria, i quan dic la gran majoria,
és moltíssima gent de Sant Just està molt conscienciada
en fer bé les coses,
en complir tots aquells requeriments
que des del Departament de Salut ens han recomanat
i ens han obligat,
com pot ser la mascareta, el netejar les seves mans,
la distància de seguretat,
que jo crec que quan vas pel carrer veus
que realment pràcticament la totalitat de la gent està complint,
però sí que és veritat que a vegades hi ha una gent
que o bé per descuit o bé per falta de voluntat
doncs sí que incompleix,
i això ens ha provocat una mica aquests rebrots.
I a més, comptant que Sant Just estem dins d'una àrea metropolitana,
que evidentment s'acumula moltíssima gent
amb molta densitat poblacional,
i això fa que les caenes de contagi
siguin molt més fàcils que s'activin
i que s'activin en marxa.
Per tant, sempre és més fàcil contagiar-se en un ambient
on tenim tanta densitat de població com és l'àrea metropolitana
que si visquéssim a un altre espai
on segurament seria més complicat
per temes de distància.
Crec que ja s'han posat, no sé si una quinzena de multes,
poder de la policia,
gent d'aquí Sant Jus,
per no portar la mascareta, per exemple.
Sí, sí, és així.
És veritat que al final creiem
que també la capacitat sancionadora
ha de ser un element també
per conscienciar la ciutadania
i per evitar que les poques persones
que fan mal ús de l'espai públic
i no compleixen amb les normatives
de seguretat i salut,
doncs ho facin.
No és segurament la solució més agradable
ni la que voldríem,
perquè segurament tots voldríem
que acceptar des del minut
aquest tipus de mesures,
que no van en contra de la lluvia de les persones
sinó van a favor del bé comú,
nosaltres ho creiem així,
però bé,
és veritat que si s'ha arribat al límit de sancionar,
doncs per sota hi ha la capacitat
d'aquesta sancionadora
i si s'ha d'aplicar,
doncs que s'apliquin.
Fa uns dies,
i ara canviem una mica de torn,
el 11 de juliol va sortir a la llum,
de fet el vostre primer número
de la revista El Renta Peus,
publicació pròpia
del Partit Polític de Movem Sant Jus.
Explica'ns una mica
com sorgeix aquest projecte de revista,
què us va impulsar a treure aquesta publicació?
Doncs mira,
una mica les ganes d'explicar-nos,
sobretot d'explicar qui som,
què fem i com pensem.
Nosaltres creiem que,
cal dir que era un mitjà
prou àmpli la revista,
perquè és veritat que
molts cops a cop de Twitter
o de publicació d'Instagram,
que és el que està com més de moda
i més fàcil comunicar,
en veritat tens poc espai per comunicar,
són sempre microblogs,
jo que diuen,
fent 280 caràcters,
dona molt poc.
I nosaltres trobàvem
que una revista en PDF digital
no calia imprimir-la,
jo crec que ara
tots al mòbil o a la tablet
o amb l'ordinador
podem utilitzar el PDF
com un suport de lectura fàcil,
doncs vam dir,
escolteu,
fem una revista
on ens puguem explaiar més i millor
el que estem fent
dins l'Ajuntament,
el que estem fent
com a partit polític,
el que pensem
com a partit
i com a assemblea,
no?
I vam trobar
que la revista
era el mitjà més adequat
perquè era el que
precisament ens permetia
doncs esplejar-nos més
perquè és un temps
que ens agrada bastant
esplejar-nos
i explicar bé les coses,
no?
I és veritat que
amb el Twitter,
amb Instagram o amb el Facebook
això sempre és
més difícil
que són les xarxes socials
potser més usades,
però trobàvem
que la revista
tenia més capacitat
de fer una reflexió
més profunda
sobre els temes
que ens importen
des de Movem.
I en aquest primer número
crec que heu parlat
de diferents temes,
què hi trobem?
Bé,
en aquest primer número
una mica
per centrar
començar amb un article
com no podria ser
d'una altra manera
de la Covid
que creiem
que és veritat
que cal posar
sempre
el context
en què vivim primer
i és veritat
que la revista
neix
en un moment
de pandèmia
i nosaltres també
això ho volíem
posar de relleu
de fet
molts dels temes
que estan
de manera tendencial
o de manera
circumstancial
també
la pandèmia.
Parlem
d'aquest primer any
de balanç de mandat
perquè també
una mica
l'objectiu
de la revista
era treure'l
durant aquest primer any
de mandat
de les constitucions
dels ajuntaments
i hem fet
un primer any
de balanç
de les coses
que hem fet
des de les regeries
que impulsa
Movem
d'educació
d'infància
de joventut
de medi ambient
de residus
d'espai natural
doncs hem explicat
una mica
aquesta segona escola
de Brassol
el tema
de recollir
de residus
la nova
tarifació social
projectes
no els que tenim
de producció
fotovoltaica
també hem explicat
una mica
del balanç
del que hem portat
a ple
a nivell d'emocions
i de posicionaments
polítics
llavors també tenim articles
doncs una mica
explicant
per exemple
el posicionament
i com han viscut
les dones
al temps
aquest de pandèmia
no?
el fet que
molta feina
ha tornat
a recaure
en la dona
com s'ha viscut
com s'està evit
l'educació
0-3
amb tota
ja no
ja no dins la pandèmia
sinó
en els últims anys
amb el tema
de la demanda
d'aquesta segona escola
de Brassol
una mica explicant
d'on venim
i cap on anem
i què hem aconseguit
perquè la gent
també sàpiga
tot en el context
també una mica
tota aquesta moguda
del coronavirus
i tot el que ens ha suposat
no ens pot deixar
d'oblidar
el repte
del canvi climàtic
i els reptes
ecologis
que tenim
per davant
jo crec que també
el coronavirus
ens ha plantejat
una sèrie d'escenaris
que no hem d'oblidar
i que hem de seguir
treballant
una mica
en aquest sentit
parlar d'aquest
desequilibri
d'aquesta
aquesta humanitat
tenim un repte
que és
poder seguir vivint
en aquest planeta Terra
i que el canvi climàtic
acabi després
les condicions de vida
i després
un tema
molt important
com és l'educació
en el temps del confinament
com hem viscut
a les escoles
i a les famílies
l'educació
en aquests temps convulsos
que és
el confinament
i després
la feina d'opiniens
de la nostra gent
un parell d'opiniens
sobre la nostra gent
perquè també volem
una mica
a part que coneguin
que pensem
i què fem
una mica qui som
que també és un repte
a vegades
que la gent conegui
no només
la cara del regidor
o regidora
que és la més coneguda
segurament
per part
del municipi
de Sant Just
però també
la gent
que forma
l'assemblea
i que forma
l'executiva
i que forma
el partit
en definitiva
que és molta
i que sense ella
movem la funcionaria
i que molts cops
està en segon pla
i molts cops
no és visible
i per tant
crec que també
de bo
donar-li aquesta visibilitat
a través d'una revista
que creiem
que pot ser
una bona eina
Perquè quina
ha sido itat
o sigui
quina freqüència
li voleu donar
a la revista
Bona pregunta
això depenent
clar
nosaltres teníem
una periodicitat
pensar-la
o bé trimestral
o bé
bianual
per tant
o quatre o dos cops
l'any
depenent una mica
també
de les circumstàncies
dèiem també
que si hi hauria
algun element
que creiem
d'importància destacada
com que la revista
és digital
i el format
és digital
podem fer una revista
de 20 pàgines
com una revista
de dues
per donar una informació
molt concreta
ràpida
el format digital
és veritat
que és més flexible
que el format
revista paper
i això ens permet
també donar flexibilitat
i adaptar-nos
a les circumstàncies
de si veu
alguna notícia
destacada
que creiem
que cal
aprofundir-hi
doncs
poder fer una revista
ràpida
per dir-ho així
i treure un parell
d'articles
amb ni que sigui
dues planes
per donar
una mica
explicacions
i si no
doncs
ja et dic
la visió
seria fer-ho
dianualment
o al trimestre
Ara just
anem cap a
parlar
sobre la proposta
del Ministeri
d'Hisenda
sobre el superhàbit
dels ajuntaments
perquè els comuns
al Parlament
us vau posicionar
respecte
com una mesura
una mica rònia
perquè no
s'acabaven de resoldre
aquests problemes
de finançament
i sobretot
per el tema
de la capacitat
de resposta
a les necessitats
urgents
pel que fa
necessitats econòmiques
i socials
de la ciutadania
i vosaltres
en el Twitter
també vau comentar
que els ajuntaments
han de poder seguir
sent la primera línia
de suport
a la ciutadania
d'alguna manera
critiqueu
aquest mecanisme
que ha dissenyat
el govern espanyol
perquè els ajuntaments
puguin disposar
dels seus superhàbits
Sí, nosaltres
el trobem
insuficient
nosaltres trobem
que és un mecanisme
que és insuficient
que en el fons
el que fa és
tu retornes
el teu romanent
de tesoreria acumulat
l'estat et dona
estic dient-ho
d'una manera molt senzilla
però et dona
un tres
pràcticament
d'aquest romanent
tu et dones 10
te'n dones
te'n dones 3
o 3 en 3
i la resta
te la va tornant
mica en mica
durant 10 anys
em sembla que era
clar, nosaltres
això ho trobàvem
insuficient
completament insuficient
per assumir
per assumir
totes les despeses
i per assumir
tota les
aquesta crisi
que vindrà
que ve
i que vindrà
els propers mesos
llavors
per part nostra
ja trobem
que aquesta modificació
de l'article 135
de la Constitució
que en deriva
la llei
d'estabilitat
pressupostària
i sostenibilitat
financera
que fa
que els ajuntaments
no ens puguem gastar
el romanent
segons quines
coses
em sembla ja injusta
la nostra opció
sempre ha sigut
derogar
aquest article
perquè els ajuntaments
puguin disposar
dels seus romanents
la mesura
la trobem
insuficient
i estic segur
que des del món municipal
la majoria
de municipis
també
la trobem
insuficient
ho portareu
al ple municipal
o en fareu
esmena
d'alguna manera
perquè clar
aquest mecanisme
està pensat
d'alguna manera
pel Ministeri
d'Hisenda
que està controlat
per el Partit Socialista
que ara mateix
els ajuntaments
són com
els socis
de govern
aquí
també és veritat
que la visió
municipal
i la visió estatal
jo crec que segur
que són
diferents
no posaria la mà
a fou per ningú
però tinc segur
que algun alcalde socialista
tampoc
deu estar
molt content
amb la proposta
del seu propi partit
no sé si ho dirà
publicament
però estic segur
que n'hi ha més d'un
que no està gaire content
i nosaltres
en tot cas
la dinàmica municipal
no entorpeix
no entorpeix
no entorpeix
no entorpeix
no entorpeix
la dinàmica municipal
però nosaltres ho diem
clarament
no estem contents
amb aquesta proposta
creiem que
precisament
els municipis
estem suportant
molta càrrega
molta càrrega
i creiem que
alliberar
precisament
els fons
el superàvit
i dels romanents
acumulats de tesoreria
per poder
donar-nos aire
és vital
és vital
i llavors
nosaltres la proposta
la trobem
ja moltes vegades
és insuficient
per donar resposta
a aquesta valència social
i a més
i ara just marxem
al pacte de ciutat
aquest document
que recull
estratègies
i línies de treball
per afrontar
les conseqüències
socials
i econòmiques
com s'està treballant
des de Movem
per fer aportacions
en aquest pacte
de ciutat
nosaltres hem fet
un feedback
amb les diferents
onades
de preguntes
i espais
de participació
que hem tingut
hem aportat
diferent
contingut
al document
des de l'assemblea
des de l'executiva
per tal d'entrar aquí
el document
com han fet
altres partits
no només ho ha fet Movem
ho ha fet Esquerra
ho ha fet
el PSC
ho han fet
molts altres
ho ha fet
l'experta
ho ha fet
entitats
i per tant
la nostra
ha sigut una funció
de posar un granet
de sorra
des de la nostra
perspectiva
de necessitat
de crear
un escut social
que ajudi
la ciutadania
a pal·liar
el cop
de la crisi
que vindrà
a ajudar
també
l'economia
a reemprendre
aquesta economia
i alhora
també
donar-li
una visió
d'economia
verda
o sigui
intentant
girar
una mica
l'aspecte
d'aquesta
economia
i donar-li
una capacitat
i una visió
sostenible
a la pròpia
economia
potenciant
l'economia
social i solidària
i l'economia
sostenible
i després
també
tot el tema
de repensar
una mica
aprofitar
la crisi
i ja
molestia que és una
classe molt subada
però crec que
té cert contingut
real
que és quedar
a la crisi
i fer-me una oportunitat
i ajudar també
una mica
a repensar
no només
els factors
aquests
com pot ser
l'escolta social
o les ajudes
a les empreses
i als comerços
sinó també
com vivim
la ciutat
és una oportunitat
hem vist
com els municipis
han canviat molt
amb el confinament
hem vist
moltíssims canvis
jo crec que
seria bo
aprofitar
per exemple
per repensar-nos
la mobilitat
per repensar-nos
com ens movem
perquè ja veieu
que quan desapareix
el cotxe apareixen moltes coses
aire net
apareix més en el carrer
apareix moltíssimes coses
jo crec que és bo
repensar-nos
aprofitar
i repensar la mobilitat
jo crec que també
és bo repensar
el sistema productiu
com estem produint
segurament això
s'escapa
del pacte de ciutat
però són reflexions
que evidentment
també fem
posint aquest model
productiu consumista
i anar a un model productiu
molt més sostenible
aquests són elements
que nosaltres
des de la nostra perspectiva
volíem aportar
el fet
també posar
les feines de cura
al centre
entendre que
la feina de cura
és important
sempre l'assume
és la dona
i està
francament
molt invisibilitzada
i cal donar-li
la importància
que té
i més en aquests temps
on moltíssims
nens
i gent gran
ha hagut de ser cuidada
per les seves familiars
més propers
per tant
tots aquests elements
són els que hem anat
nosaltres apuntant
i posant de manifest
en el document
és veritat que
jo a més
com a residu
he estat
al darrere del document
també
amb una altra companya
estem
amb la redacció
i l'elaboració
del document
tot i que
com a partit
dir-vos que ja hem fet
tota aquesta sèrie
d'aportacions
perquè quan el pacte
de ciutat
ja estigui
redactat
com si diguéssim
es passarà
a la creació
del Consell de Ciutat
o sigui
el grup impulsor
desapareixerà
i es formarà
el Consell de Ciutat
no?
Sí
aquesta és la voluntat
la voluntat
és que el grup impulsor
acabi
amb l'assignatura
del pacte
consensui
una mica
com ha de ser
la formació
i els objectius
del Consell de Ciutat
nosaltres això
ho volem treballar
de manera transversal
no volem
que sigui només una proposta
del govern
el Consell de Ciutat
va ser una cosa
molt més àmplia
que el grup impulsor
ha de realment
ser una visió
heterogènia
del que és la ciutat
intentar incorporar
totes les mirades
possibles
i després
aquell Consell de Ciutat
s'ha de donar
tasca
de reflexionar
sobre el que passa
és en just
de ser crític
de veure
quines coses
podem millorar
i de fer propostes
evidentment
a ser un espai
també propositiu
de model
i de canvi
és una visió
el Consell de Ciutat
ha de ser una visió
a llarg termini
del que serà
els enjusts del demà
i els grans reptes
que pot tenir
a nivell de medi ambient
de mobilitat
de serveis socials
d'educació
de moltíssims temes
es pot parlar
de gent gran
de gent jove
jo crec que aquí
hi ha molts temes
d'abordar
però són temes
molt més
estratègics
de ciutat
de municipi
que no pas
potser el pacte
que són molt més
elements
d'ajuda
davant d'aquesta
crisi provocada
per la Covid
el Consell de Ciutat
és molt més
de repensar
aquesta ciutat
i de reformular-la
a un nivell
molt més
de debat
d'incorporar
moltes mirades
de parlar-ho molt
de tractar temes
no sé si m'explico
més o menys
però és una mirada
molt més a llarg termini
i de repensar
el municipi
com a tal
en algun dels escrits
que heu fet
des de Movem
en el botlletí
d'aquest mes
de juliol-agost
poseu èmfasi
sobretot
pel que fa a la mobilitat
en canviar
aquest sistema
em sembla
també
ho has comentat ara
que l'àrea metropolitana
té un aire més nen
arrel del confinament
i d'estar tots
a casa
sense poder utilitzar
els vehicles
com es pot consolidar
aquest canvi
de modalitat
en la manera
de moure'ns
bé
sobretot
passa per diversos factors
una vegada
un importantíssim
és l'educació
de les persones
evidentment
si tots en som conscients
de les necessitats
d'aquest canvi
i dels beneficis
no només personal
sinó
a escala social
a escala de societat
crec que això
és importantíssim
per tant
la concentració
i l'educació
és un pilar
bàsic
de la mobilitat
després
evidentment
apostes valentes
per part de les
de les diferents
institucions
al final
si volem
que la gent
canviï
hem de propiciar
el canvi
també
nosaltres
i això vol dir
doncs
fer desapareixer el cotxe
el màxim possible
a les nostres ciutats
anant limitant
i restringint
el seu gust
i mica en mica
fer guanyar
espais
i opcions
alternatives
que siguin viables
això també és molt important
perquè
si només restringeixes
però si no dones
l'alternativa
doncs segurament
la gent
no tindrà opció
però si tu
ets capaç
de restringir
i alhora
donar alternativa
ja sigui
amb un transport públic
potent
connectat
amb xarxa
i capaç
de generar
una mobilitat
ràpida
per tota l'àrea
metropolitana
i més enllà
doncs segurament
serà més fàcil
aquest canvi
moral
aquest canvi
de model
i després
evidentment
guanyar espai
pel vianant
que jo crec que això
en els últims anys
ha fet grans avanços
amb accions
a vegades puntuals
i a vegades més grans
que realment
han canviat
la fisionomia
dels carrers
i ajuda molt més
a caminar tranquil
a passar-se
amb els nens
amb la gent gran
amb obres
vull dir que
jo crec que això
s'ha notat molt
el canvi
i després
evidentment
la xarxa
també bicicleta
que és un model
de transport
que en una zona
metropolitana
com la nostra
pot ser
de gran potencial
sobretot la bicicleta
i la bicicleta elèctrica
doncs
crear una xarxa
realment ciclable
gran
perquè nosaltres
puguem connectar
amb els diferents municipis
llocs de treball
equipaments
espais culturals
espais d'oci
per poder tenir
aquesta mobilitat segura
ara just
també
estava donant
una ullada
a la versió
amb PDF
del rentapeus
d'aquest primer
número
de la vostra revista
també a la secció
de fent balans
mirava també
el tema
de la segona escola
bressol municipal
veig que està prevista
per al setembre del 2022
des de l'última vegada
que vam parlar
hi ha hagut
algun canvi
pel que fa
a la posicionament
del departament
de la Generalitat
o heu iniciat
algun tipus
de plantejament
o el projecte
ha donat
algun pas
sí
hem anat
fent
passos
passos
perquè
el departament
ja està informat
que nosaltres
podem fer
aquesta segona
bressol
ja hem parlat
amb ells
i ens ha confirmat
el nombre
de metres quadrats
que podem agafar
de l'equipament
de l'escola
de Montserrat
per tal
de poder encabir
a la castilla
entre Vitàlia
i Montserrat
aquesta segona escola
per tant
ja anem avançant
de fet
en aquest ple
del mes
de la setmana que ve
portarem
l'aprovació
provisional
d'aquest planejament
que ens ha de permet
reconstruir l'escola
amb la quinta d'arquitectes
que té encarregat
del projecte
també estem treballant
mira
avui mateix
tenim visita
a l'escola
de Brassol
i al nou emplaçament
perquè una mica
també vegin les dinàmiques
de l'escola
de l'escola actual
ells hi han començat
a fer disseny
i plànols
però també
és molt important
l'aspecte funcional
veurem un aspecte funcional
similar al de Marrex
i creiem que és bo
que també
que les persones
que s'han carregat
del disseny
vegin in situ
com funciona
i avui baixem
a fer visites
anem avançant
i esperem tenir-ho
el més aviat possible
la nostra previsió
és pel setembre del 22
també portem
és veritat
ara m'afegeixo
també portem
a ple
les modificacions
de crèdit
que ens ha de permetre
finançar l'escola
perquè està molt bé
també el projecte
però si no tens els diners
per fer-la
no es pot fer
i portarem
aquestes modificacions
de crèdit
aquest mes
de juliol
per aprovar
vull dir que jo crec
que avanços
n'estem fent moltíssims
perquè ja estem
en disposició
de tenir els diners
estem en disposició
de tenir un planejament
ja provisional
a l'esperal definitiu
i amb la redacció
del pla
del projecte
d'obra
avançant
vull dir que anem avançant
i esperem
nosaltres
els nostres tempos
intentarem anar
a complir-los
al màxim possible
i ja per acabar
un parell de temes
que ens queden
un és
que has comentat
també
el dels nous projectes
de les fotovoltaiques
que teniu
cinc projectes
nous projectes
en equipaments municipals
explica'ns una mica
fes-nos cinc cèntims
en quins equipaments són
Sí
Mira
a la Maria
tenim diversos projectes
tenim
principalment
els projectes
estan
en les escoles
que són els equipaments
on tenim normalment
més espai
en el que seria
el sostre de l'escola
a la coberta
i per tant
són els espais
que normalment
apostem
per col·locar-hi
per col·locar-hi
plaques
Comencem
Mira
per exemple
tenim per una banda
la coberta
a l'escola
a Bressol
Marrex
per tant
nosaltres a l'escola
a Bressol
li col·locarem
i col·locarà
l'àrea
de fet
és un projecte
que hem fet
amb suport
amb l'àrea metropolitana
i col·locarà
plaques
fotovoltàniques
que ens serviran
per una banda
per donar energia
a l'escola
a Bressol
i la tota l'accedent
per tant
tota la placa
produeixi
i no es gasti
en l'escola
a Bressol
l'enviarem
a l'escola
Montseny
al Camp d'Espòs
per tant
fem el que es diu
una compensació
d'energia consumida
i enviarem
l'energia
que produeix
la sobra
a l'energia
produïda
a l'escola
a l'escola
Montseny
al Camp d'Espòs
també tenim
l'escola
de Sant Ferran
l'edifici de Sant Ferran
que vam canviar
la coberta
abans era una coberta
de dues aigües
l'edifici de Sant Ferran
és l'edifici
de baix
de l'escola
teníem
una coberta
de dues aigües
l'hem fet
una coberta
plana
això també ens permet
fer una gran
instal·lació
de la fotovoltaica
allà
també
instal·larem
fotovoltaica
amb ater
idea
d'autoconsum
compartit
que es diu
que és aquesta idea
de compartir
consum
quan el propi
edifici
no l'absorbeix
tot
i l'energia
sobrant
d'aquesta
producció
fotovoltaica
l'enviarem
al milanari
i al mercat
que són
equipaments
que estan
proper
i ara mateix
ens permet
enviar
aquesta energia
sobrant
també
aquí
a l'Ajuntament
construirem
això ens ho posa
a la Diputació
posem unes plaques
que és a dir
que l'Ajuntament
és una instal·lació
més modesta
perquè l'espai
d'Ajuntament
és més petit
senzillament
t'entendria
com això
després
també tenim
a l'escola
que anicó
però l'edifici
de dalt
que
l'edifici
de dalt
ara seria
l'edifici
de l'escola
que anicó
de dalt
aquí també
tenim
una instal·lació
que podríem
fer
que ens redacta
Diputació
al projecte
i podríem
instal·lar
també
bastanta quantitat
d'energia
fotovoltaica
i després
també
tenim
l'estudi
quan això
arribi
perquè això
anirà més lent
la sala
municipal
d'Ateneu
quan la coberta
estigui arreglada
que encara no ho està
per tant
és una instal·lació
a llarg termini
tenim
una possibilitat
de l'edifici
de Sant Just
Diagonal
d'oficines
de Promunça
també
instal·lar-hi
plagues
fotovoltaiques
a Camp
Pedruseta
a l'aparcament
aquí al costat
de la ràdio
instal·lar
el que es diu
una fotolinera
que és
pels cotxes
aquells espais
que són com
una pèrgola
que s'ha deix
per enxugar
el cotxe
i la pèrgola
té placa
fotovoltaica
i carrega
el cotxe
des de la placa
doncs això
també ho instal·larem
aquí a Camp
Pedruseta
i jo crec que
ho els he repassat
més o menys
tots els que tenim
en cartera
hi ha uns quants més
que també estem estudiant
la vagoneta
una coberta
a biosolars
bé llavors
que no
des de la regidoria
d'energia
és veritat
que ara tenim
més possibilitats
que mai
la normativa europea
ha canviat
i ens permet
buscar noves maneres
de produir
i compartir energia
i ens hem posat
les piles
i estem molt interessats
en invertir
perquè al final
és un bé
per tots
guanyes
amb una mica
amb més sobiramia energètica
per tant
més capacitat
de liderar tu
i de ser tu
el teu propi
productor d'energia
que això ens interessa molt
una energia
que és verda
que és deslocalitzada
que no contamines
per tant
l'aposta
d'aquest govern
és cap aquí
molt bé
just
ens queda poquíssim temps
l'únic que et voldria demanar
és una valoració
també ràpida
pel que fa
a la campanya de comerç
sense anar més lluny
la campanya de comerç
sí
com l'estàs vivint
tu
com la veus
sí
sí
sí
sí
perdona
és que no ho hi entès bé
i podria preguntar
repreguntar-te
si de la campanya de comerç
bé bé
jo la veig
restancament
molt bé
jo
és veritat que la veig
des de
no porto la regidoria
directament
sí
però
vaig trobar
que tant el material
com el tipus
de campanya
era molt acceptada
jo suporto
que els comerciants
estaran contents
amb aquesta
campanya
esperem que consolidis
realment
tota aquesta gent
que ha anat
cap a l'obligació
potser
ha acabat consumint
en comerços
que abans no feia
doncs
jo comerç
de Sant Jús
com un comerç
a prop
de proximitat
amb capacitat
i que per tant
apostin
per consumir
més de Sant Jús
i anar als seus comerços
més de proximitat
jo crec que la campanya
sempre ajuda
evidentment
a consolidar
totes aquestes dinàmiques
que potser s'han creat noves
i que cal
afiançar
jo penso que la campanya
està molt ben elaborada
el vídeo particularment
m'agrada molt
és un vídeo
molt ben trobat
que comunica molt bé
el que és
el comerç
de proximitat
de Sant Jús
i el comerç
de Sant Jús
per tant
jo crec que
a un encert
podem fer aquest tipus
de campanyes
en aquest moment
molt bé
just
se'ns acaba
el temps
gràcies per agafar-nos
el telèfon
aquí a Ràdio d'Esvern
tindrem l'oportunitat
de seguir parlant
com a portaveu
de Movem
potser segurament
ja de cara
a la temporada vinent
aquí a la ràdio
molt bé
per tant
si no ens tornem
a telefonar
que passis molt bon estiu
i que vagi tot molt bé
igualment
a tots vosaltres
també i a tots els oients
i les oients
molt bon estiu
a tots i totes
i bones coses
molt bé
Jús
que vagi bé
que vagi molt bé
adeu