Bé, doncs, ara mateix passen dos minuts d'un quart de dotze del matí.
Seguim al magazín matinal de ràdio d'Esvern al Just a la Fusta,
a segona hora del programa.
Avui som dijous 7 de gener del 2021 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el pintor Nico Bou a celles,
perquè avui, dijous, al vespre, inaugura exposició artística
al celler de Can Ginestà.
Hola, molt bon dia, Nico.
Hola, bon dia, molt bon dia.
Molt bon dia.
Què hi trobarem en aquesta exposició del celler de Can Ginestà?
Amb quin tipus d'obres es trobaran els visitants?
Bé, és una...
Seria, diguéssim, per dir-ho, una expressió...
Una expressió exacta, eh?
És alguna cosa que s'ha de veure perquè si no és complicat d'explicar, no?
Perquè si parles d'una obra clàssica, més o menys ja saps el que pot ser.
Però una cosa exacta, doncs si no es veu, és complicat d'explicar-ho, no?
I sobretot si és una part expressiva i exacta, doncs res,
jo recomandaria anar-hi i veure-ho.
Entenc llavors que, també per algunes fotografies que he pogut veure,
que els quadres que fas són abstractes.
Sí, sí, sí.
I pot ser que això a la gent li costi més d'entendre,
que no pas si es tracta de quadres més realistes?
Bé, esclar, depèn del que estigui acostumat a la vista
i acostumat de veure més pintura,
o bé, diguéssim, pintura moderna, no?, més actual.
Bé, no actual, no, perquè a les Estats Units més tracta
ja ve dels anys 50 de Nova York, no?, dels Estats Units.
Bé, que va començar per Europa, el que passa que a Europa,
aleshores, als anys 40, es va com prohibir, no?,
i aleshores a Nostamèriques em van aprofitar per dir,
doncs mira, aprofitem nosaltres i ho promocionem.
Vull dir que això ve de llarg, no?, històricament.
Però aleshores no tothom està acostumat a veure-ho.
De tota manera, a vegades tampoc cal entendre-ho massa,
sinó deixar-se portar, des de vegades, pel color
i pel que cadascú pot sentir molt determinat, no?
Clar.
Llavors, esclar, pot arribar a agradar
o pot haver inclús gent de dir,
tot el típic que s'acostumen a dir,
ah, però és això el meu fill ho feria.
I quan et diuen això dic, ai, doncs mira, moltes gràcies
perquè estic veient que ja amb l'edat que tinc
estic tornant a ser infant, no?
Però està, vull dir, hi ha molta...
Jo, per començar, no poso títols a les pintures.
Intento que cadascú posi un títol.
Deixo uns pòsits allà
i demano a la gent que posi un títol al quadre.
Ostres!
Aleshores, sí, és molt interessant perquè hi ha de tot, no?
Des d'aquí, bueno, veu núvols, veu vent, veu natura, veu...
Cadascú s'expressa i està molt bé.
També hi ha qui diu que allò és un pàstic, no?
O sigui...
Bueno, clar, opinions per tot, no?
Sí, no, però és que, clar, aleshores sí que realment m'agrada
quan em diu que és un pàstic,
perquè veig que realment també ha provocat alguna cosa, no?
Vull dir...
I, en fi, això és la...
És la...
Ja ho he provat en tres exposicions que he fet
ja de fa dos o tres anys.
Sí.
Clar, perquè m'anaven...
Vam i no posa els títols.
No, perquè jo ja està fet.
Vull dir que cadascú l'acabi.
O sigui, per mi, el quadre me l'acaba el que ho veu.
Saps què m'he dit?
Vull dir, jo faig el quadre,
però l'acaba el qui l'està observant,
el que l'està disfrutant,
o el que li provoca una sensació, no?
I l'exposició segueix algun fil narratiu,
o els quadres estan dividits per temàtiques?
Bé, diguéssim que, clar,
com que jo tenia que haver exposat ja fa més d'un any,
doncs jo tenia alguna cosa preparada,
però en aquest any, amb el confinament,
doncs resulta que...
I hi ha tres...
Com tres èpoques, diguéssim,
que han sigut molt seguides.
Però l'últim que m'ha sortit,
que jo mateix estava sorpres del que sortia,
doncs dic, bueno, el voldré exposar,
perquè a més els quadres els agrada veure, saps?
És com algú que és coqueto,
però és que agrada que el vegin ben vestit,
o sí, ben col·locat,
doncs els quadres també reclamen
que siguin vistos i que siguin criticats,
o admirats, o diguéssim, o com un.
Doncs hi ha una part que és d'aquest any,
concretament, des del gener fins ara,
hi ha tres peces,
després hi ha les de l'any,
les del, diguéssim, 9-20,
i després ara hi ha també una altra,
seria aquesta segona part,
i després finalment hi ha un avançament
d'alguna cosa que estic projectant,
que és sobre el buit.
I aleshores aquest buit són uns quadres
que tenen uns forats, per si dir-ho,
i on jo diguéssim que dic que el quadre és el mar
i els forats amb els llums,
l'ombra que projecten a la paret,
seria, diguéssim, el quadre, no?
O que després el buit.
Això és per això ja seria aquesta tercera part,
l'última part que hi ha de l'exposició.
I aquestes obres havien estat exposades abans
en altres exposicions, o sales, galeries?
No, no, perquè ja t'he dit que
tenia obra que no havia estat exposada
en anteriors exposicions,
perquè no hi cabia,
diguéssim que es van quedar apartades,
i aquí aleshores tot el que hi ha
no s'ha exposat encara.
Perquè, clar, aquí els quadres de negocis,
escolta'm i deixa'm passejar,
deixa'm que em vegin, no?
I aleshores, o sigui, tot el que hi ha és...
Però no, hi ha un quadre,
un vertical molt gran,
que aquest hi havia estat exposat,
però bueno, que quedava molt bé
amb la part arquitectònica d'aquesta part,
i aquest sí que estava,
però el de domençat és nou.
El de tres nals, sí, sí.
A la teva pàgina web,
Nico, escrius que tens tendència
a pintar mogut per impulsos.
Què vol dir, això?
Bueno, diguéssim que és una mica...
Mira, avui jo estava pensant...
Tu saps com funciona la ui-ha?
La ui-ha...
Bueno...
Bueno, una mica és allò de posar els dits, no?,
al mig, que sembla que es va movent.
Sí, bueno, però és una mica així.
Jo he estat donant-li voltes aquests dies
i soc com una mica mèdium, no?
O sigui, jo tinc la tela blanca davant
i de com començo a treballar
sense res preparat
i aleshores, bueno, el que surt, surt.
I la gent acaba de dir,
home, mira, mira què m'ha sortit,
doncs m'agrada, doncs val,
perfecte, ja està, ja està fet.
Per això a les dades m'acaba això,
el que ho veu, no?
Llavors no hi ha res,
però com ser...
Vull dir, no, no faig una maqueta,
no faig un...
Com us diuen,
de fet,
ara no surt un català.
Bueno, tot cal.
Aleshores, jo dic,
soc com una mica mèdium
del que surt de dintre
i, bueno,
és com si anessis amb un bruixot
que et dic que tinc conscient,
que a vegades és difícil,
i el que surt.
jo entenc que és com un conscient
que surt allà
i, clar,
depèn com surt,
per això surt així a trompigons, no?
Trompigons que vol dir
un quadre, dos quadres o tres quadres.
Per això també més avall poses
que és una pintura impulsiva,
una mica d'aquest...
així com immediata,
molt enèrgica, no?
Entenc?
Sí, jo sí, sí.
Normalment la gent hi veu...
els hi agrada el color
i els hi agrada aquesta...
Jo és que em sento molt lliure
perquè no estic condicionat
a res, en principi,
vull dir,
ni a veina,
ni...
Exposar, sí,
perquè em incentiva.
O sigui,
el fet d'exposar
que et quedessin a la sala
per poder mostrar
el que he fet,
això m'incentiva, no?
però em sento molt lliure
a la pintar
i per això que surt aquest impuls,
aquesta manera expressiva.
I aquest impuls,
aquesta energia,
entenc que només t'ho permet
l'abstracció, no?
O sigui,
que et permet expressar
el fet que siguin quadres abstractes
amb més facilitat,
Podem?
Bé,
jo crec que,
per exemple,
diria que
si t'hagués que ser...
Home,
he passat per etapes,
també, no?
Perquè hem passat de les etapes
de Budagons
i paisatges
i...
I ja,
doncs,
enrere,
es deia que començava jo
a fer
alguna cosa més...
més concentrat,
més abstracta,
més una visió
més personal,
no?
Aleshores,
no és que sigui més fàcil,
és que ara estic en aquesta fase,
vull dir,
ara tornar a un paisatge
abans d'ho i plantejar,
però penso que també
el paisatge
que veig ara
és diferent
del que veia abans.
I ara
no m'hi fixo
en la natura,
simplement,
suposo que és una concentració
de tot el que he anat veient
durant els anys
que ara surt d'aquesta manera.
I tu creus
que els teus quadres
plasmen realment
allò que sents
i la intensitat
amb la que ho sents?
Bé,
és que
queda
reflectit
en el quadre,
no?
Sí,
però a vegades
jo dic
que jo mateix
em sorprenc,
però entenc
que és meu
i que és un moment
determinat
d'una manera
o d'una altra.
Com quan
és una
sensació,
jo què sé,
menjant
o sentint
una música
o una conversa
amb els amics,
vull dir,
també cada dia
no és igual.
Cada dia vas,
que vas a un concert
i jo el que dic
mira,
m'ha semblat llogar
la glàndula,
no?
Vol dir que
m'ha fet sentir
com un espalfret
de tot el cos
i altres vegades
doncs no.
Per què?
Perquè no és que sigui
més bon i més dolent.
Si jo,
doncs aprenc
com et troba,
et troba,
doncs,
ho sents millor
o ho sents pitjor.
No ho sé,
o simplement
ets normal.
Gaudir,
Gaudir,
però a vegades
el Gaudir
és molt ampli,
no?
potser l'intensitat
pot ser d'un punt a l'altre.
I per què a Can Gina està?
És el primer cop
que exposes a Sant Just?
Sí, sí,
perquè, bé,
vaig tindre una bot
que es va casar
aquí a Can Gina està
i aleshores vaig veure
a la sala
i em va encantar.
I vaig dir,
bueno,
doncs demanaré
ja si puc exposar aquí
perquè, bueno,
també hi havia el mercat,
em sembla,
em va agradar molt també.
Sí.
I, bueno,
vaig fer la sol·licitud
i vaig tindre
la sort
que m'enceptessin.
i aleshores
he tornat altres vegades
per veure la sala
i per com posaria aquí
això, allò,
l'altre.
Això a l'última sala
va ser
doncs
em vaig dir
que trobaré
el projecte
que estic fent
del buit
perquè em va semblar
molt, molt,
molt adient,
no?
I he encantat
d'això
perquè estic relacionat
amb Sant Just,
amb gent que conec,
amb gent que
estic allà,
a part d'una volta
que està allà
a la,
com es diu això ara,
a la torre aquesta,
a Gualden,
això.
Sí.
I aleshores,
bueno,
clar,
quan veus una sala
que t'enamores
doncs dius
bueno,
doncs aquí m'agradaria
poder exposar,
no?
I t'imagines
i això
el que t'inforça
doncs a dir
que tinc a treballar més.
Tinc a treballar
perquè és un incentiu.
Veient el teu històric
d'exposicions,
es veu que has estat
a la Fira Internacional
d'Art de Madrid,
a la Fèria del Dibujo
i Pintura,
València,
Navarra,
Rioja,
Tarragona,
Barcelona,
arreus a l'hospital...
Bé,
que tens realment
bastanta experiència
en el tema
d'exposar
i portar
les teves obres,
no?,
i adaptar-les
també una mica
al context
de cada sala,
de cada lloc.
Sí,
clar,
clar.
És diferent
en una sala
rectangular
o una sala
com la vostra
que té,
diguéssim,
potser com a quatre sales.
Jo l'he diric
com quatre sales,
no?
Sí.
i clar,
podria ser tot...
Mira,
ja vaig fer
l'última vegada
a la Diputació
de Tarragona
una exposició
on hi ha tot
en panell
i allà
doncs es van posar
dos quadres
que eren tots
més o menys,
diguéssim,
regulars,
no?
Perquè era,
clar,
el pati
de la Diputació
que és un lloc
on era únic,
diguéssim,
era tot
més
regular,
més,
la sala
ho sé
tot
un espai
doncs
la pintura
és tot
també
de la mateixa línia
i aquí
en canvi
poder fer
aquesta separació
que m'ha anat
molt bé.
Sí, sí.
Molt bé.
També
veiem que tens
una àmplia
formació.
Tots aquests estudis
que tens,
per exemple,
l'escultura
i tall de fusta
d'escola industrial,
cursos de ceràmica,
pintura de creació,
t'ha servit
per la teva
trajectòria professional,
per especialitzar
art a més o menys
en algun camp
artístic
o no sé si
en algun punt
de la pintura,
no sé quant fa
que et dediques
a l'art
de pintar,
Nico,
o si ha estat
la teva professió
de sempre.
No,
jo vaig
començar a pintar
als 18 anys
però de tipus
a nivell
autodidacte,
no?
Val.
Després vaig estar
molts anys
que per les
feines i tal
doncs no,
vaig estar
més parat,
era més
actor passiu
que no actiu,
no?
Però és clar,
jo sempre he estat
relacionat,
relacionat,
bueno,
vaig estar també
molts anys
amb un pintor
filipí
que ara està mort,
que li portava
tota la
catalogació,
havia estat
a Filipina
també catalogant
tota l'obra
que tenien allà,
i això t'està
relacionat
amb la pintura
encara que
fos passiu,
no?
I després,
ara fa uns 20 anys
que n'hi vaig
començar
i entrestant
anava fent cursos
i que si
fotografia,
que si
escultura,
que si
aquarela,
que si
pressió,
que si
anava fent
i aleshores
tot això
que sembla
que
poder distreure
era una suma
i per mi
tot això
anava sumant
perquè sempre
tenies
relació
amb l'art
i amb
les seves
reptes
diferents
i tot això
jo crec
que
t'ha anat sumant
més que arrastar,
no?
Tot això
entre mi
fins que ja
després
anaves pintant
i anaves tant
i després
l'has definint
i ara
aconsegueixo
que m'he definit
amb això
i a més la sort
que tinc
és que veig
que no he arribat
amb un límits
sinó que
per exemple
la primera sala
que es veu
aquí d'en Gina
està
és l'últim
que s'ha fet
que es veu
que és meu
però que
també hi ha
com un progrés
com anar progressant
i això
em deixa content
perquè penso
que no m'he quedat
quiet
no m'he quedat
diguéssim
quiet
no?
Sí
Doncs Nico
se'ns acaben
els minuts
per l'entrevista
ha estat un plaer
tenir-te aquí
pels micròfons
de ràdio
d'Esvern
i que sigui
telefònicament
i escoltar una mica
doncs
la teva trajectòria
i les perspectives
d'aquesta exposició
que mira
avui comencen
les restriccions
del procicat
amb aquest confinament
municipal
potser la gent
té ganes
de consumir cultura
i escolta
la gent de Sant Just
es passa també
per Can Gina
per fer-hi un cop d'ull
falta de poder
sortir del municipi
Sí, sí
Bueno
és una cosa
que tampoc
com t'ho diria
no em fa patir massa
perquè de vegades
és bueno
m'hi ha tocat així
com toca tot
no?
Clar
Però clar
espero que la gent
de Sant Just
aprofiti
perquè hi haurà
més espai
vull dir
perquè hi haurà
la gent de Barcelona
i d'altres municipis
M'han trucat
de gent que conec
Sabadell
i Terrassa
i no podem anar
no podem anar
i dic home
tranquils
perquè fins al 12
hi ha temps
fins al 12
de febrer
Jo també he estat molt content
de la vostra entrevista
i del vostre contacte
i bueno
doncs
bon any
per a tothom
Igualment Nico
que vagi bé
la inauguració
d'aquest vespre
una abraçada
Molt bé
Bon dia
Igualment
Moltes gràcies
Bon dia
Adéu
Adéu