This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I aquesta hora parlem de Sant Just Solidari,
perquè celebren aquest any els 25 anys de germanament amb Camuapa.
Per celebrar-ho es començaran a fer un seguit d'actes
i un dels primers que es farà serà el dia 22 d'abril,
una celebració que es farà a la sala municipal de l'Ateneu.
Avui en volem parlar per això, perquè a més a més va ser justament
ara fa 25 anys, a finals de març, quan es va signar aquest germanament
entre Sant Just i Camuapa, i per això tenim ara l'altre cantó del telèfon,
a la Núria Jiménez, membre de la Junta Directiva de Sant Just Solidari.
Molt bon dia, Núria.
Hola, bon dia.
I felicitats, per tant, per la part que et tocaria, no?
Moltes gràcies, també, en nom de totes les persones
que vam posar aquesta llavor, no?
I després, doncs, és una germana meva entre pobles, per tant.
És una cosa que és més de tots.
Exacte, sí, sí, evidentment no és a nivell personal,
però bé, ja que et teníem aquí, o ja que et tenim aquí
com a portaveu, d'alguna manera,
tot això també ho hem volgut fer, aquesta felicitació,
perquè, a més a més, és justament ara, eh?
Finals de març, avui és 31 de març,
per tant, és en aquestes dates en què es va gestar
o es va acabar d'acordar,
perquè, evidentment, doncs, això ja es portava temps parlant,
però en què s'ha de decidir, doncs, fer efectiu aquest germanament, no?
Mira, es va signar, es va signar, es va signar allà.
A Camoapa, eh?
A Camoapa, eh?
A Camoapa, doncs, sortíem de l'església,
hi havia una gentada, doncs, una mena de...
el que en diu en teatre, eh?
Doncs allà es va signar,
però això és un acte públic.
Va ser emocionant.
Sí, no? M'imagino que és d'aquests moments
en què saps que estàs començant a plantar una llavor molt important.
La veritat és que ja portàvem un temps, doncs, que...
Clar, no existia senyor solidari en aquell moment, eh?
Clar, clar.
Però ja portàvem un temps, doncs,
tot un poble de gent treballant en el tema de la solidaritat
i, aleshores, doncs, mira, va ser...
que ja es va formalitzar...
Va ser el primer acte de formalitzar-ho,
perquè després ja es va aprendre un acord
en el ple de l'Ajuntament de Senyos,
però això va ser posterior.
Deies que no existia senyor solidari,
és a dir, que en realitat abans va ser la Germanament
amb Camoapa, no?
Sí, era la Comissió Local de Germanament.
Perfecte.
No, perdona, Comissió Local de Solidaritat.
D'acord, i a partir d'aquí va sortir aquest projecte
i del projecte entenc que després també es va anar...
Per ells també,
ells tenien també una Comissió Local de Solidaritat
que, doncs, ja feia temps que treballaven també
i aleshores, doncs, mira, vam anar cap fent aquest camí junts.
Exacte, un camí que ara arriba als 25 anys
i durant tot aquest temps n'hem anat parlant també aquí a la ràdio
o amb diferents en els últims anys,
però és evident que Sant Just també ha anat veient
com què passàvem arran d'aquest Germanament,
però fer una mirada així ràpida endarrere.
Què ha representat per Sant Just aquest Germanament?
Després parlem també de Camoapa,
però per Sant Just, la Germanament amb Camoapa,
què creus que ha implicat?
Perdó, diga, t'hem sentit pallada ara, Núria, eh?
Per això.
Sí.
També jo dic, no tothom, però, doncs,
però és una cosa que tothom coneix.
No vol dir que tothom hi estigui implicat directament,
que tothom coneix.
I a Camoapa, passi,
i solidari, ho coneix tothom.
I aleshores, doncs,
és una cosa que, de fet,
és apreciada, no?
Nosaltres, potser, a la gent,
que som bastants ja, eh?
Sí.
Per Sant Just solidari,
d'una manera més directa,
doncs, jo crec que és una cosa
que ens ha fet créixer, també, eh?
Perquè hem anat evolucionant molt
en la mesura que ens anàvem adonant
que germenar-se, el que significava, no?
Que no és una cosa que tu vas
i estàs en un...
en un estadi, com si diguéssim,
de que vas ajudar,
sinó que no és això, no?
La germàcia, d'entrada,
vol dir entre iguals.
Però som diferents,
però hem de tenir un tracte d'iguals, eh?
I després, també,
que anar a països amb desenvolupament,
doncs, comporta aprendre molt.
També aprendre d'ells, eh?
No podem anar allà a dir el que han de fer,
perquè ells ja saben el que necessiten, eh?
Però, aleshores, això,
per materialitzar-ho,
hi ha d'haver una corresponsabilitat.
Per això preguntava, exacte,
que per la part de Sant Just també ha servit de moltes coses,
segurament, aquests 25 anys de germanament, no?
Sí, sí, d'acord.
Totalment d'acord.
Hi ha passat gent de totes les edats
i segueix passant.
I aquest any hi haurà també una brigada especial de joves.
Aleshores, doncs,
és una cosa que t'emportes, no?
O sigui que et fa créixer,
et fa tenir una mirada diferent respecte als altres
i respecte al món.
Perquè, d'entrada, estem a quilòmetres de distància
amb un gran dosea pel mig.
Clar, clar.
Doncs, això et dona una visió diferent, eh?
Per exemple, quan penso en la ràdio, saps?
Sí, sí, sí.
Ara que estem en ràdio,
doncs, i veig la ràdio allà,
penso les emissores, no?
Que esteu fent coses a la comunitat
i, doncs, com de quina manera s'impliquen
segons les cultures i els contextos, no?
Clar.
Ells l'agermanament també el viuen,
almenys els cops que hem parlat
amb alguns dels representants, doncs,
de Camoapa,
pensant en setembre vam parlar amb alguna d'elles,
doncs, el viuen també, doncs,
amb molt d'agraïment i amb molt d'interès, no?
Que és un agermanament, a més a més,
que funciona, que és molt actiu, també.
Sí.
Sí, perquè, de fet, els projectes són molt d'ells, també, eh?
Clar.
Aleshores, doncs, nosaltres ens involuquem
en distribuïdes una mica
les responsabilitats de diferents projectes,
això vol dir que també hi ha una relació més estreta
amb les persones d'allà, eh?
Per distància, avui en dia, mira,
s'escurça una mica gràcies als mitjans, eh?
Perquè abans, al principi,
teníem més correspondència escrita,
que era lenta, abans no arribava,
d'una banda a l'altra.
Això també hi és, ara,
perquè, doncs, és una cosa més personal,
però hi ha altres mitjans que ens permeten
tenir una relació més propera, no?
Clar.
Més continuada, perquè, sí.
I, per tant, doncs, enfortir el vincle, no?,
que hi és.
Sí, sí, sí.
Per poder realitzar allò que ens proposem mútuament, eh?
també, com que hi ha diners pel mig,
doncs, també hi ha, doncs, una corresponsabilitat
de donar comptes per les dues bandes,
nosaltres a què ens comprometem i ells a què es comprometen.
Però, per altra banda, també dir que amb pocs diners
allà es fa molta cosa, no?
I, per tant, poder ser la nostra entitat
molt soci, amb petites aportacions,
és una cosa que et dona un gran fruit,
dona un gran rendiment.
Com es va decidir que fos Camoap
amb qui volia germenar-se Sant Just?
Mira, això va ser una mica casual, eh?
Perquè una mestra amiga d'un Sant Justenc,
que és el nostre president en aquest moment,
doncs, ella va anar a El Salvador,
ella tenia relació, doncs, amb aquests països
centroamericans, i va conèixer una alcaldessa.
L'alcaldessa, que en aquell moment era de Camoapa,
la Rosaura Salazar,
i l'alcaldessa li va dir,
li va donar una carta, li va dir
m'agradaria germenar-me en un poble a Catalunya.
O sigui, al nostre poble,
ells tenien una comissió de solidaritat.
Doncs, i aquesta carta ens va arribar.
Ens va arribar per mitjà d'aquesta mestra amiga,
i aleshores en vam començar a parlar,
perquè nosaltres en aquell moment,
que ja existíem com a un grup de gent
que feia coses,
doncs estàvem implicats
en una recollida d'ajudes,
hi havia un huracà, l'huracà Joana,
que hi va participar molta gent d'aquí a Catalunya.
Aleshores es va fer com un vaixell,
un contenidor, no?,
portava coses cap allà a ajudar,
en aquella situació d'emergència.
Aleshores, doncs...
La cosa va anar així.
Mira, ens va arribar,
i d'alguna manera, doncs,
ens vam una mica enamorar mútuament,
perquè aquella carta, doncs,
era molt detallada,
explicava moltes coses,
i un desig gran,
i em va dir, per què no?
Doncs, per què no?
I així va començar tot plegat, no?
Així va començar perquè no en sabíem res,
nosaltres, aquella ciutat,
ni que existís.
Vull dir,
està al vell mig de Nicaragua, saps?
amb un altiplà,
és una zona ramadera, preferentment,
i que, bé,
doncs, també queda una mica aïllada,
segons com, eh?
Però és gran, és extensa.
És exacte, que molt guapa,
que ara, evidentment,
doncs, molts no en sabem tantes coses,
com, evidentment,
sabeu des de Sant Jús Solidari,
però que sí que tots la tenim més o menys situada,
i a Sant Jús ben coneix alguna part de Sant Jús.
Aquests moments en què es va fer aquesta assignatura,
com dèiem,
que va ser ara fa 25 anys,
a finals de març,
però, bé,
en tot cas,
el tret de sortida de la celebració,
perquè hi haurà diferents actes,
serà el dia 22 d'abril.
Això és d'aquí a unes tres setmanes,
un acte que es farà a la sala municipal de Taneu,
on hi haurà també l'alcaldessa de Camoapa
i el representant de Sant Jús Solidari a Nicaragua,
no, Núria?
Sí, sí, sí.
Doncs els hem convidat,
i és important que vingui també gent d'allà.
Desitgem que puguin fer-ho,
i, bueno, estem d'alguna manera ajudant a que això sigui una realitat,
perquè també veure les persones d'allà ajuda,
la gent s'anjustenca, eh?
Ajuda a tenir una imatge mental, no?
Clar.
I després, com que també fem moltes altres coses,
també hi haurà coses que també ajudaran a aproximar a les persones,
no?
Perquè, clar, no podem portar tothom d'allà.
Potser nosaltres tenim molts més mitjans per anar allà.
Clar.
O sigui que...
Per tant, hi haurà alguns representants,
i s'explicaran, entenc, també els projectes que estan en marxa, no?
O serà més nevallada, més sopar?
Val.
Jo penso que també hi ha alguna sorpreseta,
però, bueno, no ho sé.
Val.
No crec que sigui potser el dia per parlar de tots els projectes,
però...
És més una celebració, no?, el dia 22.
Sí, jo crec que sí,
i que hi haurà altres coses que estem preparant,
com que hi haurà també de la gent d'allà i dels projectes.
i de la gent d'aquí,
perquè d'alguna manera ens puguem aproximar mútuament, eh?
Abril, divendres 22 d'abril, a la sala municipal de l'Ateneu,
un sopar també a les 9 de la nit,
i el preu és de 30 euros.
Es poden comprar, de fet, els tiquets a la seua de Sant Jus Solidari
o bé també a l'antiga granja Carbonell,
i serà el tret de sortida,
perquè després hi haurà més actes, no?, al llarg d'aquest any?
Sí, sí, per les festes de tardor també n'hi haurà, eh?
Aleshores, doncs, i entre mig anirem fent coses.
Més ara, com tenim la sort de tenir aquest local,
a la peu de carrer...
Sí, a les escoles.
A la gent té més oportunitat d'apropar-se allà a les escoles, exacte.
Perquè un moment o altre sempre...
Ho heu notat, eh?
Sí, sí que ho hem notat,
i jo penso que això facilita molt.
Perfecte.
Doncs n'anirem parlant també al llarg d'aquest 2016.
Avui ho hem volgut comentar ja que era...
No sabem si ho visl l'edat exacta,
però sí que ha de ser al voltant de finals de març.
Per tant, avui, 31 de març,
hem volgut parlar amb la Núria Jiménez,
de la Junta Directiva de Sant Lluís Solidari,
per parlar d'aquests 25 anys de la Germana Men
i d'aquest acte, aquest tret de sortida,
que es farà el dia 22 d'abril.
Moltes gràcies, Núria.
Vosaltres poteu comptar amb els membres de Sant Lluís Solidari,
perquè estem en aquesta celebració que ens fa molta il·lusió
i que també volem que hi ressona aquí el poble
i que la gent pugui aproximar-s'hi i conèixer més.
Clar.
i fins i tot encrescar-se.
Exacte, exacte, no?
Que això sempre suposo que és més benvingut que mai.
Bé, és que quan hi vas entrant més,
normalment les persones que s'hi apropen s'hi queden,
perquè...
Enganxa, no?
Sí.
També tenim un web, clar,
això també facilita que les persones que no puguin,
doncs puguin anar seguint-nos, eh?
En fi, i gràcies a vosaltres,
que també ens ajudeu a divulgar els actes.
Doncs n'anirem parlant, com dèiem, al llarg d'aquest any.
Primera cita, propera cita, el 22 d'abril, a l'Ateneu.
Moltes gràcies, Núria.
Que vagi molt bé i fins aviat.
Molt bon dia.
Moltes gràcies.
Adeu, bon dia.
Quatre minuts i dos quarts de dotze.
A aquesta hora parlem d'Esports Sant Justenc.
Amb el Marc Romero, molt bon dia.
Hola, bon dia, Carme.
Un dels presentadors del Juguem a casa,
perquè aquest cap de setmana esteu d'estrena,
en vam parlar ja fa unes setmanes,
i el programa d'Esports de la ràdio surt al carrer
a partir d'aquest cap de setmana
per fer retransmissions en directe,
retransmissions esportives en directe.
Serà cada cap de setmana a partir d'aquest dissabte
i comenceu amb el futbol, no?
Sí.
Bé, ja abans de començar,
ja és només dir-ho
i ja comences a posar-te una miqueta nerviós,
però bueno, és el que toca.
No, jo crec que...
Està bé, els nervis són bons.
Sí, sí, una mica, allò just i necessari.
No, jo crec que estarà molt bé
i crec que poder sortir al carrer
i que fer que la gent,
que tinguem també una part d'Esports dins de la ràdio
una miqueta més divertida també,
pot ser molt interessant.
I aquest cap de setmana comencem amb l'Atlètic,
a partir de les 4 de la tarda
que estarem fent la prèvia del partit,
que juguen davant de l'escola Bàrbara Andalucía.
per tant, jo crec que serà...
El programa en si pot ser molt, molt, molt interessant.
Exacte, és un bon punt de partida, d'alguna manera, no?
Sí, jo crec que sobretot nosaltres hem fet un planning
on intentem que la majoria d'entitats hi tinguin cabuda
i que la majoria d'Esports, com a mínim,
un parell de vegades, una o dues vegades hi passem per allà,
perquè al final tampoc queda tant d'aquí a cada setmana d'abril,
però després queda maig i prou.
Vull dir que al Junt hi ha gairebé, no hi ha competicions
i, per tant, si no m'equivoco, són nou caps de setmanes
d'aquí a final de temporada.
Intentarem que totes les entitats hi tinguin cabuda,
però també, sobretot, hem estat mirant
que busquem partits interessants.
Vull dir que intentem, en aquesta funció de ràdio municipal
i de ràdio pública, de fer un servei de tots els esports,
però també intentant donar-li importància a l'esportivitat,
a l'esport i a l'interès que tingui el partit.
Sí, el criteri serà una mica aquest, no?
Cada setmana triareu en funció de la importància de cada partit.
Sí, intentarem no repetir molt.
És a dir, si aquest cap de setmana fem l'Atlètic,
doncs intentarem que la setmana vinent
no tornem a fer un partit de l'Atlètic.
Això està molt clar, perquè al final, com dic,
totes les entitats, tots els clubs i tots els esports
han de tenir cabuda, però si posem pel cas
aquesta setmana l'Atlètic a jugar el títol
i la setmana que ve el juvenil de l'Atlètic
també juga un títol i no hi ha cap altre partit interessant,
doncs escolta, aquesta setmana repetim
i no passa res i no s'acaba el món.
Però és que si el Sant Jules està jugant alguna cosa,
també hi anirem.
Vull dir que al final, és el que et dic,
fem que tothom hi tingui cabuda,
però també anar a les coses interessants.
És a dir, no anirem a fer un partit de...
Poso un exemple, d'hoquei,
quan juguen primer i últim,
si hi ha un partit més interessant.
Tinc cada setmana, no?
Sí, més o menys.
O cada 15 dies,
em refereixo que potser ja sabeu on anireu d'aquí 15 dies,
però que ho anireu informant cada dilluns.
Sí, nosaltres més o menys tenim un planning fet
fins a final de temporada,
però evidentment això pot anar canviant
segons els resultats,
segons com vagi la competició,
i anirem ballant.
Però vaja, sí, més o menys nosaltres anirem avisant,
sempre la setmana,
ja et dic, aquest cap de setmana anem a l'Atlètic,
la setmana vinent encara ho estem acabant de decidir,
però amb una o dues setmanes vistes
nosaltres sempre avisem.
Dissabte ja sabrem molt on anem,
això segur.
Perfecte.
El primer partit serà aquest dissabte, com dèiem,
i és un partit de futbol,
és a dir, que és una mica l'esport rei, no?
Sí, hem optat per començar pel futbol,
perquè no ens fiquem tampoc amb molts arits.
És el que més domineu, potser.
Sí, no pel fet de l'esport,
però sí a l'hora de fer un programa de ràdio de futbol
és el més fàcil, podríem dir.
És el que estem més habituats a sentir.
El dia que ens toqui fer l'hoquell,
tenim l'Eric Brull, que ens ajuda,
però vaja, que ens costarà una mica més,
igual que el dia que fem en vol, eh?
Vull dir que ens hi adaptarem
i intentarem fer-ho el millor possible,
però si bem...