.
Ara seguim al magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
el Justa, la fusta, segona hora del programa.
Avui som dilluns 3 de maig del 2021 i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres a Josep Maria Cortés,
membre del grup municipal de Junts per Catalunya,
regidor de l'oposició de l'Ajuntament també de Sant Just.
Bon dia, Josep Maria.
Hola, molt bon dia, Núria.
Bon dia, doncs bé, tenim aquí a la cita mensual,
per tractar i parlar dels temes més destacats de l'actualitat de Sant Just,
sobretot dels temes que van sortir al ple municipal del mes d'abril,
és a dir, al ple celebrat el dijous de la setmana passada.
Si et sembla, doncs comencem.
I primerament una notícia que fa referència també al vostre grup municipal,
i és que en Pere Bosch va prendre possessió del càrrec de regidor de l'Ajuntament, no?
Sí, exactament.
El Pere, que ja hi va estar a la legislatura passada amb nosaltres,
doncs ha tornat a entrar, és arrel que la companya Pepa va plegar amb el ple anterior,
i llavors això ha tornat al Pere, que ja havíem estat treballant junts quatre anys,
i a part durant aquests dos anys també ha estat actiu, ha anat seguint tots els temes econòmics,
que és un dels seus forts, i això, doncs estem contentíssims de tornar a tenir-lo a l'equip.
Molt bé. Comencem, doncs, també amb altres temes.
Un dels punts més rellevants que va sortir al ple és de la modificació del pressupost
per destinar part del romanent de tresoreria del 2020,
el pla d'inversions del 2019-2023,
es preveuen invertir, bueno, destinar 3,4 milions d'euros a diverses partides pressupostàries.
Aquí és un punt que va defensar també, bueno, va defensar,
que va del vostre grup, la Laia va ser qui va fer comentaris al respecte.
Una mica, quin seria el vostre posicionament?
Nosaltres, bé, allà ens vam abstenir, i la nostra abstenció és per molts motius, no?
És allò de no hi ha un punt molt fort, sinó que són diversos que tenen la seva força
i que tots junts, doncs, vam provocar l'abstenció.
En primer lloc, faig una prèvia, que és aquest romanent,
recordo que és el famós romanent que fa uns mesos nosaltres defensàvem en una moció
que el govern espanyol permetés als ajuntaments utilitzar aquest romanent
i que el Partit Socialista d'Aquí Sant Lluís, per exemple,
doncs, no deia que era impossible, no?
És d'aquestes coses que amb l'estat d'alarma hem passat d'impossible a possible.
Mantenint aquesta prèvia, no?, recordaré que les comunitats autònomes, no?,
deien que era impossible, doncs, de poder tenir competències,
era impossible que, si no hi havia l'estat d'alarma, poder pagar ERTOs,
i hem vist que l'estat d'alarma ha marxat, ha tornat,
i les comunitats autònomes han tingut competències, doncs, per legislar,
i també, doncs, amb el cas dels ERTOs, doncs, no s'han deixat de fer,
cosa que hem defensat amb tota la contundència a Madrid.
Tornant al tema del romanent, doncs, per sort, doncs, ho vam veure clar,
i que uns diners que tenen els ajuntaments era absurd que no en poguessin disposar,
i ara, doncs, aquest equip de govern de Sant Lluís ens ha sorprès,
doncs, portant sobre la taula, doncs, totes aquestes obres.
Respecte a aquestes obres, hi ha dos punts que són els principals, no?,
que nosaltres volem destacar i que per això ens vam abstenir.
En primer lloc, s'arreglen diversos carrers.
Fa anys i panys, no?, que demanem que facin com un rànquing dels carrers.
Hi ha molts carrers en aquest municipi que necessiten, doncs, ser arreglats.
Ens trobem que estan canviant pals de llum perquè tenen més de 100 anys, no?,
i això vol dir que aquell carrer fa més de 100 anys que només s'avan tapant forats,
i això és una tònica que domina en quasi tot el municipi.
Doncs, el que els hi hem demanat moltes vegades, i hem estès la mà a col·laborar,
és a fer el rànquing de quins són els pitjors carrers que s'han de...
que urgeix més arreglar-los, a quin criteri se segueix,
i és, doncs, per una continuïtat dels que estan arreglats,
d'establir aquest rànquing, que sigui una cosa transparent, no?
Ara sembla, doncs, que hi ha algú amb aquella, no?, allò del bingo, no?,
que van rodant, no?, o de l'equina, no?, fem-ho més d'aquí,
i van anar fent l'equina i van anar sortint números i diuen,
mira, ara li toca amb aquest carrer, no?
Ara ens deien, no?, que els que han tingut la sort, no?,
els tres números que van sortir, doncs, eren caçadors,
eren un tram de Bona Vista i el Verge del Pilar.
Doncs, el que demanem és aquest criteri.
I, en segon lloc, és de, creiem que urgeix i a Sant Jus,
fer un pla comercial, no?, de zones comercials,
establir, doncs, quin delimitar, però és que també ja fa anys que ho demanem,
delimitar quines són les zones que se potenciaran comercialment,
però és que això té molts factors, o sigui,
vèiem fa un mes una moció del govern, no?,
que no tanquin les entitats financeres,
i les entitats financeres, clar, faran el que hagin de fer,
perquè és una empresa privada, igual que l'Ajuntament
fica les oficines on vol, i no són a tots els barris,
i a Mas Lluí no hi ha un punt d'atenció, no?,
els veïns que ho tenen més a lluny,
doncs les entitats financeres també, sobre els seus criteris, decideixen.
Però és de l'Ajuntament, es pot ajudar,
es pot ajudar, doncs, definint quins són els principals eixos comercials,
i, per tant, potenciar-los i organitzar-se a l'entorn, no?, d'això.
És a dir, que en aquestes inversions trobeu que falta algun punt
per reactivar l'activitat econòmica.
Clar, totalment.
Al final, la crisi que ha permès, doncs, poder optar amb aquests diners,
a part de ser una crisi sanitària, no?,
que, malauradament, molts veïns, doncs, o no ho han superat,
o ho estan patint actualment,
hi ha la crisi econòmica associada.
I, per tant, dius, arreglar el carrer, sí, fa falta,
però també es podria lligar, doncs,
amb una activació, una reactivació econòmica.
També la Laia comentava el tema dels polígons industrials, no?,
que suposo que va enllaçat amb aquesta reactivació econòmica.
Exacte.
Al final, les empreses de Sant Just estan marxant.
Hi ha unes marxen perquè s'hi construirà a sobre, no?,
però, bueno, estem eliminant el teixit aquest productiu.
al final, ostres, Sant Just d'Esvern i poble ni ciutat.
Semblarà que siguem un barri d'una gran metròpolis.
Doncs teníem una identitat pròpia
i creiem que val la pena defensar-la.
I també la Laia crec que va comentar
que alguns punts positius d'aquestes obres
que més vèieu amb bons ulls
eren, per exemple, arreglar el carrer Ponce de León,
perquè servia com a connexió del barri de Maslluí,
més cap a la zona aquí de Sant Just,
i també el tema de la construcció
de la segona escola Bressol,
de tot aquest llistat d'equipaments
que s'han de retocar per dir-ho així o de fer de nou,
aquests dos són amb els que més concordeu.
Sí, l'escola Bressol també és això, no?,
una de les reivindicacions històriques
que, clar, hi ha un dèficit important a Sant Just.
I, bé, només cal anar a veure el barri nou,
per exemple, no?, que és Maslluí,
i no pares de veure, doncs, un munt,
molts, molts nens petits al parc.
Dabans de tots aquests nens,
on hauran d'anar?
En quina escola Bressol?
Al final, l'oferta que hi ha en aquest municipi,
doncs ara és insuficient.
Per tant, jo ho vam reivindicar molt,
vam presentar emocions,
van dir que sí, que anirien de pressa,
creiem que no s'hi ha anat prou,
la nostra moció, que ells van desestimar.
Recordo que una de les coses que dèiem
era avançar a terminis,
com, per exemple, el projecte,
d'això fa mesos que ho vam discutir,
fa més d'un any.
Com pot ser que el projecte no estigui ja
perfectament definit i fet,
si saben en quin terreny anirà?
Que sigui només un cop aprovada la requalificació,
que ja puguin engegar.
Creiem que no van lo suficientment ràpids
que potser faria falta.
Seguim amb més temes.
Per exemple, un altre tema destacat del ple,
la modificació del contracte de neteja viària
i la recollida de residus.
Es canviaran els contenidors
per uns més grans, més accessibles
i també més higienics.
És a dir que, en teoria,
es permetrà augmentar la capacitat de recollida
de les fraccions reciclables.
Vosaltres us vau posicionar a favor,
però tot i així també hi ha alguns matisos
que vau comentar.
Sí, el principal matís és allò que,
sobretot en política,
aquí podem tirar de maroteca,
i fins i tot aquí a la mateixa ràdio,
si aneu a buscar entrevistes anteriors,
veureu que el que ara s'ha provat,
nosaltres fa més de tres anys que ja ho defensàvem.
És que fa més de tres anys que els hi dèiem
que ficar la targeta,
que és un sistema que ha funcionat a diversos llocs
i que aquí s'està implantant malament,
que, per tant,
no creiem que tindrà l'efecte que ha tingut a altres llocs
perquè ho estan fent malament,
però una de les coses que era evident,
que només calia preguntar,
és que no has de tenir deu màsters en gestió pública,
que no és el meu cas,
sinó que simplement és trucar als llocs on ho havien implantat.
I una cosa que et deien és,
els llocs que tenien contenidors com els nostres
els van haver de canviar,
perquè és una cosa tan simple
que quan el contenidor el carregues per darrere
i pica amb el camió,
la tapa pica contra el camió.
I si allà hi ha un dispositiu electrònic mecànic
que identifica la targeta
i permet obrir la tapa,
clar, a base de cops contra el camió,
allò s'espatlla.
I quan s'espatlla i vas a llançar la bossa d'escombraries
i no s'obre la tapa,
doncs t'enfades amb raó,
perquè era una cosa que es podia evitar.
I, per tant, aquests contenidors amb carrega lateral
que es desplaça a la tapa,
que no hi ha aquest impacte,
això s'evita.
Doncs era una cosa així de simple.
I, doncs això, fins ara no ho hem vist.
Però quan va començar la pandèmia,
ja ho dèiem anteriorment,
per un tema d'accessibilitat, no?
Però ara ho vam reiterar
per un tema de sanitat.
Ostres, estàvem que aquí mateix, no?
Ara a l'entrar,
per si toco el micròfon, no?
El protocol aconsella, doncs,
a desinfectar-se les mans, no?
Amb el gel.
I dius, i clar,
tu vas a llançar les escombraries
i sí o sí has de tocar una etapa
que han tocat, doncs, 100, 200, 300 veïns.
Però és que aquella etapa,
a part que estigui més o menys bruta,
és que si comptem que hi vas amb la targeta,
perquè els veïns que ja tenen el contenidor amb targeta
i portes el nen al braç,
el portes un criol braç,
la bo s'escombraries a l'altre,
la targeta amb la boca,
has d'enganxar-te al contenidor
perquè s'obri i aixecar la tapa amb el nas,
com ho has de fer?
I ja no diguem si tens un problema, no?,
d'accessibilitat.
Una persona que té de rodes
era pràcticament impossible
poder llençar les escombraries,
però, clar,
era una cosa que era més que evident
i que feia anys que reclamàvem
i fins ara no ho fan.
Per altra banda, clar,
i hem donat aquest vot a favor,
perquè era una cosa que feia 3 anys
que els hi dèiem que no ho veieu,
l'altre és de la manera que es fa.
De la manera que es fa,
s'eliminen bateries,
per tant, hi haurà veïns
que tindran més a lluny
al punt d'anar a llançar les escombraries.
Hi ha llocs que cada dia
hi ha diferents punts d'aquest municipi
que cada dia
s'hi porten els contenidors al vespre
i al dematí es treuen.
L'argumentació és que ens diuen
que el camió d'escombraries no hi cap
i no pot anar a buidar aquests contenidors,
per això ho fan.
Però és que el camió que porta els contenidors
no és petit.
A mi m'estranyaria, eh?
Clar, jo he vist passar camions d'escombraries
amb carrerons de pobles
que realment són molt petitons.
Clar, és estrany
els raonaments que et donen
i és això.
Potser d'aquí uns anys
ens trobarem que en aquells carrers
hauran descobert un camió petit
que ja estem dient ara
graveu això per quan ho facin
i aquestes bateries mòbils
que costen molts diners cada dia
ficar i treure,
doncs hi seran.
També preveiem que
hi haurà més problemes.
Els contenidors que posen ara
són molt grans,
però la seva intenció
és que amb la targeta
no es podrà obrir cada dia.
Hi haurà determinats fraccions,
per exemple,
el rebuig o així,
que potser només s'obrirà
dos cops a la setmana.
Quan això passi,
aquells dos dies
hi aniran a parar pràcticament
les mateixes deixalles
que hi van ara
durant set dies.
Per tant,
per molt que siguin més grans,
potser en faran falta més.
S'haurà de tornar a redimensionar.
Dóna la sensació
que anem rectificant
i tard,
quan els estem avisant
amb temps.
Passem a un altre punt gros
també de l'ordre del dia
que va ser
el de l'aprovació inicial
del projecte
de les obres
de la millora
de la sala municipal
de l'Ateneu.
Es preveuen
millores en diferents zones,
al magatzem,
al vestíbul,
nous vestidors,
a la taulada,
també a la cabina de control.
Vosaltres hi vau votar a favor?
Entenc perquè
penseu que la sala
necessita
aquesta millora
també perquè la gent
de Sant Just
es preveu
un espai
en condicions,
però
vau destacar
que s'havia fet
una mica del revés.
Vau destacar també
una mica
com el que van defensar
des del grup d'Esquerra,
que falta preveure
una mica els usos
de la sala.
Sí,
s'hi destinen
molts milions d'euros,
molts.
Si tenim en compte
el que ha costat
comprar-ho,
la part aquesta
que es fa ara
i que després
se vol innovar
per fer-lo sostenible
i que s'hi acabaran
destinant
com a mig milió
d'euros més,
estem parlant
que al final
haurà costat
uns 4 milions d'euros
possiblement.
Clar,
estem parlant
de molts,
molts,
molts diners,
molts.
Llavors,
nosaltres
el que els ideem
és
quan tu preveus
una cosa és un carrer,
et costa
el que et costa
arreglar-lo,
però quan tu preveus
amb un equipament
destinar-hi
tants milions d'euros,
tants diners,
teòricament has d'haver
fet els deures
i saber què vols fer.
Ja tenim exemples
aquí a Sant Just
d'equipaments
que estan infrautilitzats,
només cal anar
a la vagoneta,
al casal de joves
o altres equipaments,
no ara,
per la pandèmia,
sinó anteriorment,
la majoria d'hores al dia
no hi havia activitat
o n'hi havia molt poca.
Llavors,
aquesta sobredimensió
d'equipaments,
ara aquí,
quan es destinen
4 milions d'euros,
quina és la finalitat?
És els usos
que s'estan fent ara
o es preveu
entrar en uns circuits
d'aquests comercials
professionals?
Quina és?
O sigui,
el que volem saber
és quin és l'objectiu final.
Això per una part
que creiem que és bàsic
abans de començar una obra.
Clar,
tu si et vols ser una casa,
doncs pensaràs
doncs
amb quina família
vols arribar a tenir.
Perquè, clar,
si dius
no,
jo ara em faré
la casa de la meva vida
i me la faré només
en una habitació
perquè ara en aquest moment
doncs estic sol,
no tinc parella,
ostres,
si tu preveus
doncs arribar a tenir parella
i tenir fills,
bueno,
potser vés de lloguer
i ja et faràs la casa
quan ho tinguis més clar
o fes-te ja la casa gran.
Però, clar,
si després
arribes a ser família numerosa
i només tens una habitació
tindria un problema
i moltes lliteres
a col·locar-li.
Doncs aquí és el mateix.
Què vols fer d'aquesta sala?
Primer saber
què vols que sigui
i després planteges l'obra.
Aquí ens plantegen
una obra extremadament cara
per posar un exemple.
A l'entrar
es rebaixa, no?,
el vestíbul
i es faran els serveis
als lavabos a baix.
Clar,
això costa molts diners, eh?
Ficar les màquines
a dins l'edifici,
escarbar,
fer això.
és necessari?
O sigui,
quantes obres preveus?
Tornem al tema
de mobilitat.
Hi haurà un ascensor,
però, clar,
si hi ha molta gent
amb problemes de mobilitat,
alhora,
el que dura
la mitja part
amb aquell ascensor,
quanta gent
té temps
de pujar
i baixar?
Per tant,
quanta gent
amb problemes
de mobilitat
podrà anar al lavabo
si ho necessiten?
Al final són
unes qüestions bàsiques
que dius,
mirem d'estalviar
perquè els diners
són de tots.
i, clar,
si no tens clars els usos,
potser estàs fent això,
no?
El millor del món,
tindrem la sala
més moderna del món,
però hi ha elements
que te'ls pots estalviar
i continuar
sent una gran sala
i de les primeres
del país.
Anem,
també,
amb un tema
de planificació territorial
i medi ambient.
De fet,
va ser un punt
que va presentar
el regidor
Josep Maria Ranyer,
que va ser
el de fomentar
l'ús de transport públic
i la mobilitat sostenible.
Vosaltres esteu d'acord
amb les dues línies d'ajut
que ofereix el programa
que va presentar,
és a dir,
les targetes
per a estudiants
que estan fent
cursos acadèmics
fora del poble
i l'altre,
el tema de patinets,
bicicletes elèctriques
per als joves?
Sí,
sí,
però tornem a ser,
és un sí condicionant,
no?
Clar,
que estem d'acord
perquè l'oferta educativa
de Sant Just
és la qui és
i al final
hi ha molts joves
que s'han de desplaçar
a Barcelona
per complementar
aquesta oferta educativa.
Llavors,
que s'ajudi
amb famílies,
tot i que el transport
ja està bonificat,
és molt econòmic,
etcètera,
però tot i així
al final de l'any
anar cada dia a Barcelona
té un cost.
El mateix cost
que pot tenir
una adolescent
que volen
a l'Institut de Sant Just
i que viu a Mas Lluï,
perquè a peu
difícilment hi anirà
i si no opta
per bicicleta
o patinet
doncs també acabarà
agafant l'autobús.
Clar,
en principi es fa els de fora
i els d'aquí
no quedava clar,
no?
Això per una part.
Per una part
que dius
hauria de ser
més genèric,
però l'altre
és això,
no?
Me sembla que era
el...
No me'n recordo
qui va ser,
que va comentar
que potser
les bicicletes
haurien de ser totes
i no fa falta
que siguin elèctriques
perquè al final
una bicicleta convencional
estimula més
el fet
d'aquesta activitat
esportiva
i que ja
podria ser
d'una gran ajuda.
Sí que és cert
això,
el que passa és que
clar,
depèn de les distàncies
que has de fer,
a ningú li ve de gust,
sobretot
quan fa més calor,
arribar a classe
tot suat,
no?
fer un pudor
suor,
a part de la incomoditat
que ser un mateix.
Per tant,
la bicicleta elèctrica
sí que combina
aquesta activitat esportiva
amb un punt d'ajuda
que no en fas tanta
però que et permet
d'utilitzar-ho.
Per això creiem
que són unes bones eines
i que està bé,
benvinguda l'ajuda.
Pel que fa
a l'àrea de serveis
de la persona,
es va aprovar
la revisió de preus
del contracte
per la gestió
de la bona aigua
del 1 de gener
al 31 de desembre
del 2021.
Ara mateix,
no recordo vosaltres
si us hi vau posicionar
a favor,
us hi vau abstenir.
Bé,
jo t'ho dic de memòria
però crec que ens vam abstenir
perquè al final
això és aplicar
l'IPC interanual,
en aquest cas baixava,
no té més.
Cal dir,
i aquest és el tema,
és el gran tema,
jo us convido,
hi ha ràdios
que a vegades
fan aquests maratons
d'un tema
i fan 12 hores
o 24.
Si voleu,
només amb el nostre grup
podem omplir
les 24 hores
de parlar
de la bona aigua.
La bona aigua
dóna molt
de per si,
no?
O sigui,
tenim un recurs
que,
clar,
o sigui,
fa un mes,
bueno,
al mes de gener
els hi van presentar
un recurs
en contra dels 100.000 euros
que van regalar
a compte
d'unes obres
que potser
es faran aquest any.
Hi ha una sèrie
de situacions
que es donen
amb aquesta empresa,
amb aquesta concessió,
que vulneren,
no?,
tots els marcs legals
o els limiten.
Però la resposta
de l'Ajuntament
que ja ens han dit
que rectificaran
perquè cau de madur
és que ens deien
que l'havíem entregat
fora de termini,
per exemple,
quan era evident que no,
que això ho rectificaran
i estem pendents
de si també rectifiquen
alguna altra qüestió
de les que ens van contestar
el mes anterior,
no de la setmana passada,
sinó de fa un mes.
Clar,
és un tema,
un tema
que això,
que un dia
podem dedicar-hi hores
a parlar
perquè tots els veïns
i veïnes d'aquí del poble
sàpiguen
aquest tracte
que sembla de favor
que reben.
I ja acabarem
l'entrevista
de Jure Maria
parlant
dins del torn
de precs i preguntes.
Al final
vas formular un prec
en representació
també d'altres regidors
sobre
el tema
del Comitè Conjunt
de Treballadors
de l'Ajuntament
de Sant Just
que es van posar
en contacte
amb vosaltres
exposant una sèrie
de malestars
i situacions
no volgudes.
Com va acabar això?
Sí,
clar,
aquí
jo entenc
que l'Ajuntament
fa diferents papers,
no?
I un dels papers
és com si fos
el de patronal,
o sigui,
hi ha un munt
de treballadors
que depenen
d'aquest govern,
de l'Ajuntament.
Qualsevol
persona
que té
treballadors
al seu càrrec,
una de les seves prioritats
és el benestar
d'aquests treballadors.
No estem parlant
de favoritisme,
estem parlant
del benestar,
del benestar
de salut,
el benestar emocional
que al final
és salut.
Llavors,
aquí es va fer
una evolució
de riscos
psicosocials
i es va instar
a l'Ajuntament
que hi havia
treballadors
que estaven
en una situació
incòmoda
però fins i tot
provocant estrès
en alguns
de la manera
que s'estava
organitzant
la casa,
que era
la desorganització.
Llavors,
se va instar
a l'Ajuntament
que fes
un organigrama
que al final
acaba explicant
que hi ha un treballador
que pot rebre ordres
de tothom
sense explicar
quin és el criteri
de prioritat
i aquests treballadors
que són els que
ells,
davant de responsables,
han d'establir
ells la prioritat
que això és una causa
de molt d'estrès
no els estan explicant
aquest organigrama
com s'acaba d'aplicar.
Però és que a part
hi ha altres situacions
que poden condicionar
diferents treballadors
de la casa
que tampoc s'està fent res.
I el que és més greu
trobem
tots els qui
allà ho vam comentar
a la reunió
hi havia l'Anna
hi havia el Carles
hi havia el Sergi
i jo mateix
en representació
dels nostres grups
ells van enviar l'escrita
a tots els regidors
i nosaltres
doncs ens vam interessar
i ens ho van explicar
i que clar
que el comitè demani
des de fa més d'un any
aquestes explicacions
i que aquest equip de govern
doncs
qui dia passa
en Jampeny
ostres
ho trobem una miqueta greu
i encara més
que amb tota aquesta situació
d'incomoditat
i d'estrès
s'hi suma
la pandèmia
que a tots
ens ha provocat
aquest punt més
de pressió
per això
va ser una reivindicació
que vam dir
nosaltres volem
que ens ho expliqueu
si no els expliqueu
amb ells
doncs
no els expliqueu
a nosaltres
i nosaltres
ja els explicarem
amb ells
si convé
però
el que no pot ser
és aquesta desatenció
del personal
que depèn de tu
i ja per acabar
sembla que el proper ple
potser
es fa presencialment
ja
sí
això diuen
al final
el tema de les mesures
és curiós
perquè
l'Ajuntament
és el qui vigila
doncs això
no crec que d'aquí a un mes
aquest és un punt
de vista meu personal
però no crec que d'aquí a un mes
puguem fer
doncs
trobades familiars
de més de 15 persones
no crec que canviï tant
en un mes
en canvi
una opció
que estem fent ara
telemàticament
perfectament
que funciona
ens diuen
que això
no
si s'aixeca l'estat d'alarma
doncs
ja ens tornarem a trobar tots
complint les mesures
evidentment
però les mesures és
que
no tots tenim el micròfon
n'hi ha que estem al públic
repartits
això permet
que entre el grup
no et puguis parlar
com estem fent
ens haguem d'anar en canviant
una sèrie de situacions
que és allò
una miqueta
provocar
el fet
que hi anem
si creuen
que hi hem d'anar
hi anirem
evidentment
però
però
a vegades es confon
la normalitat
amb fer les coses
amb una miqueta
de sentit comú
i el sentit comú
jo crec
que és
si tu al veí
li dius
que no es pot trobar
amb 15
companys
perquè ho fas
a l'ajuntament
en aquest cas
amb els treballadors
no plantejaràs
fer una reunió
amb 15 presencial
i espero que no ho facin
doncs amb el ple
un plens
que estan veient
que duren 4 i 5 hores
tots tancats
en una sala
bueno
podem obrir finestres
esperar que no facin
ni molta calor
ni molt fred
i quan vinguin els mosquits
que no
es facin ells la festa
clar
molt bé
doncs Josep Maria
ja no ens queden més minuts
per l'entrevista
ha estat un plaer
tenir-te aquí
aquests minuts
al Just a la Fusta
i doncs res
fins la propera ocasió
que tinguis bon dia
moltes gràcies a tu
que vagi bé
adeu
adeu