Fomentar la sensibilització i els seus membres
i ajuda a planificar la creació del pla d'accions
per fomentar la igualtat.
Podeu manifestar el vostre interès per rebre l'assessorament
o resoldre dubtes adreçant-vos a oiseoice.com.
Les propostes d'edificació del projecte Repensem la Bona Aigua
generen preocupació entre els veïns i entitats ecologistes.
Així ho ha expressat el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius,
ALNUS, Ecologistes de Catalunya, de Sant Just d'Esvern,
en una nota de premsa.
L'entitat ha expressat que la nova planificació urbanística
del sector de la Bona Aigua genera inquietud
i entre el veïnat.
Una inquietud que es va posar de manifest
a la primera sessió del procés participatiu
Repensem la Bona Aigua, que va tenir lloc la setmana passada.
S'espera així que avui, a la segona sessió,
es decideixi entre quatre opcions esmentades
i detallades del projecte.
ALNUS, Ecologistes de Catalunya, ha expressat
que van ser testimonis de com als participants
de la sessió anterior no els va agradar cap proposta.
Defensen que no estan prou documentades ni justificades
i, sobretot, que es troba a faltar la proposta d'edificació zero
amb el cos econòmic que pugui suposar
de compensació als propietaris
que van adquirir els drets edificatoris
quan l'Ajuntament va aprovar el pla.
ALNUS demana responsabilitat a les administracions
i, malgrat que l'alcalde, Joan Basaganyes,
ja va assegurar que van estudiar totes les possibilitats
i que aquesta no era possible,
reclamen trobar una sortida
que no impliqui més edificació a la vall.
Aquesta segona sessió del procés participatiu
Repensem la Bona Aigua tindrà lloc aquesta tarda
a partir de dos quarts de set a l'Ajuntament.
I això és tot.
Tornem amb més informació al bolletí horari
de les dotze del migdia.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Em desperten a les dotze les sardanes
Avui no sonen alarmes
Ara estem de vacances
Avui serà un gran dia
de baleta
Full de birra un altre dia
Abre i tu em vaig a la platja
Mirem cap enrere els problemes
em semblen petits
I
Sento que som escollits
Ningú obligarà aquesta nit
Alço la cop al cel
Brindo per lo somiant
Ja ho hem aconseguit
Ningú ens podrà pagar
Si és amb tu
És un estiu perfecte
Estem tots i ha tornat la festa
Si és amb tu
És un estiu perfecte
Estem tots i ha tornat la festa
Estem tots i ha tornat la festa
Es treu la sorra dels tacons
S'aixeca només vestida amb el llençol
I em diu
On es dia avui
Veure el sol sortir
Que em ballis
És l'únic que vull
L'estiu perfecte és amb tu
Per què estàs tan lluny
Un altre cop allà amunt
L'estiu perfecte és amb tu
Sap que no fumo
Però tots els al llit traiem fum
Mirant cap enrere els problemes
Em semblen petits
I
Sento que som escollits
Ningú ligarà aquesta nit
Alço la cop
Al cel
Brindo per lo somiant
Ja ho hem aconseguit
Ningú ens podrà pagar
Si és amb tu
És un estiu perfecte
Estem tots i ha tornat la festa
Si és amb tu
És un estiu perfecte
Estem tots i ha tornat la festa
La polia
Shawna
La polia
La polia
La polia
La pluja no s'aplauré.
El canvi climàtic asseca els rius.
Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments.
Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua,
però cal l'esforç de tothom.
Cada gota compte.
La pluja no la controles, la eixeta sí.
Generalitat de Catalunya.
Hola, soc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara, trucar ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio de Smea 98.1
Tenim amb nosaltres connectada via telefònica a l'artista-intèrpret s'enjustenca Anna Gulló,
autora i dramaturga del monòleg teatral El Peix Daurat,
que s'està fent aquests dies a la Sala Atrium de Barcelona
i que ha tingut molt bona rebuda per part de la crítica i el públic.
Saludem-la.
Hola, què tal? Bon dia, Anna.
Hola, bon dia. Com estem?
Bé, molt bé.
Quina sorpresa, Anna, El Peix Daurat.
Podríem dir que et despulles, que t'obres en canal
i que comparteixes la teva experiència amb el trastorn mental
i el que ho va provocar. Anna, què t'empèny a voler-ho explicar
i després també a teatralitzar-ho?
Doncs bé, la meva manera de processar les coses que em passen a la vida
sempre és crear-ne alguna cosa, des d'un conte infantil, un documental, un poema,
el que sigui, és la meva manera de gestionar el que em passa.
Llavors, evidentment, aquesta experiència tan bèstia,
des del moment en què em vaig recuperar tenia clar que l'havia d'explicar
i des de llavors he fet un viatge molt llarg, perquè d'això ja fa uns quants anyets.
Primer volia explicar-la en forma de documental, després en forma de novel·la,
vaig fer moltes passes amb els dos projectes, amb tallers, en festivals,
amb seleccions, amb pits, etcètera, però al final, a l'abril de l'any passat,
em vaig adonar que en aquesta història hi havia de posar el cos
i que l'havia d'explicar jo en viu i llavors vaig animar-me a fer el monòleg,
que realment em semblava que estigués ja cuit, que només s'havia de treure del forn,
perquè en el moment que vaig prendre la decisió va sortir tot rodat, tot sol,
el vaig escriure durant poquíssims dies i estava clar que aquesta era la forma que havia de tenir.
I com va sorgir l'oportunitat de posar-ho damunt d'un escenari?
Perquè fins llavors la teva professió potser estava més relacionada o enfocada en el tema del muntatge documental,
de realització, de direcció... També havies escrit, no? Em sembla que algun conte infantil...
Sí, sí, doncs... Mira, jo vaig estudiar teatre, de fet, el primer que vaig estudiar,
quan vaig acabar l'institut, va ser teatre, però, bueno, en acabar els estudis per diversos motius
vaig veure que no era bona idea dedicar-m'hi i em vaig passar a l'altra banda, que també m'encanta,
a més de l'audiovisual, de la direcció, també això és els contes infantils i tot plegat.
I, mira, aquesta història m'ha fet tornar a l'escenari una mica inesperadament
i, bé, de seguida que la vaig escriure vaig començar a moure-ho, a demanar subvencions,
que l'Ajuntament de Sant Just m'ha donat una subvenció, a demanar residències artístiques
i, realment, tot eren sis i, gairebé, d'una manera, sense buscar-ho del tot,
em va sortir la possibilitat de fer-ho a la sala Atrium.
Al principi eren dues setmanes, al final tres, i ara hem prorrogat tres dies més.
I, sí, ha estat tot com molt fàcil, com que realment havia de ser així, aquesta història.
I, ja parlen més del monòleg en si, del peix daurat, dins del gran tema de la salut mental,
quins aspectes, també, de la vida contemporània o dins, inclús, del gran sac de la salut mental
hi surten o en parles, hi toques?
Sí, per mi és molt important, no? Hi ha com una tendència a posar les coses en sacs i agrupar i calaixos, no?
En plan, això va de salut mental. I, sí, evidentment que tracta de salut mental,
però per mi és superimportant que no es redueixi això,
perquè, per mi, gairebé que parlar de salut mental és la conseqüència de tota la resta del que parlo, no?
No és el tema central, tot i que ocupa molt el tros del monòleg, no?, l'experiència,
però està allà per explicar una altra cosa. És el camí per fer entendre una altra cosa, no?
Llavors, en el fons és una història que jo creia que parlava de tothom
i veient les reaccions del públic veig que realment parla de tothom,
que tothom s'identifica per una banda o per l'altra, no?
Perquè al final estem parlant d'una societat que ens hem putt de tenir unes experiències
que poden o no derivar en un trastorn, no?
Però això no és l'important. L'important és aquest caldo de cultiu que hi ha en la nostra societat
a nivell de precarietat laboral, a nivell de no donar prou importància a la salut física
i no cuidar-nos suficient i un sistema de salut que no està a l'alçada,
per més que sigui bo dintre del que hi ha en el món, no?
Després d'un context de violències, principalment contra les dones, molt greu
i inclús d'unes concepcions socials com, per exemple, la fantasia de l'amor romàntic, no?
Que poden ser molt nocives en la nostra manera de relacionar-nos,
especialment jo crec que per les dones.
I el monòleg, per mi, parla més de tot això.
La salut mental i el trastorn és el camí per poder reflexionar
des d'una manera profunda i honesta sobre tot això.
Podríem dir que aquesta història teva l'havies d'explicar sí o sí, no?
Per tu ha marcat, Anna, un abans i un després.
Has dit que ara ja fa anys que el tema del trastorn està més tancat,
però t'ha ajudat també amb el tema del tractament o la curació
o l'evolució de la malaltia?
No, realment, vull dir, per mi és que és això,
ho he processat creativament de moltíssimes generes.
He escrit molt sobre això, he dibuixat molt sobre això,
he fet una proposta documental, 70 pàgines d'una novel·la.
Vull dir que per mi aquesta feina ja estava feta
i això és com, bé, és la cirereta del pastís, no?
És el posar-li el llaç a un paquet que ja estava fet
i a nivell del trastorn jo fa molt de temps
que no, afortunadament, no pateixo cap de les seves conseqüències, no?
Llavors, això, per mi aquesta experiència a nivell individual i a nivell personal meu
té més a veure amb el repte de pujar-me a l'escenari
després d'haver abandonat aquesta vocació fa molts anys
que no pas pel que explico, no?
El que explico per mi ara té importància a nivell de com està arribant a la gent
i com està afectant a les persones, com veig que està sent transformador per molta gent, no?
Llavors, la importància del que explico per mi està en els altres.
Per mi, a la meva experiència individual,
la importància està en pujar-me a un escenari després de molts anys
i adonar-me'n que ho puc fer i que crec que ho fes bastant bé.
Clar, perquè potser això, tot el que expliques, tot aquest contingut que hi ha anys enrere,
potser no ho hauries pogut explicar, potser no hi hauria hagut aquesta maduració, no?
De deixar uns anys, de processar-ho...
Clar, clar, sí, realment necessitava el seu temps per poder sortir, no?
Era una història molt potent i jo tenia moltes ganes com de treure-la,
però ha necessitat molt de temps per trobar la forma en què havia de sortir
i la manera més adequada perquè arribés com jo volia que arribés a la gent
i per tenir, clar, què n'extreia d'aquesta experiència, no?
De no explicar-la per explicar-la, sinó perquè realment volia dir alguna cosa, no?
Llavors, tot aquest aprenentatge que intento transmetre, clar, necessito tot el seu temps d'anar quallant.
Clar, perquè, Anna, tu havies compartit amb algú que paties un trastorn mental
no sé si ho havies fet públic, perquè, clar, això és obrir-te en canal,
vull dir, pujar en un escenari i explicar tot el que expliques.
Sí, jo des del principi he estat bastant honesta i oberta amb el que m'havia passat,
tampoc anant per la vida explicant-ho, només presentar-me a algú,
perquè per mi no és una cosa que em defineixi, però si sortia el tema o venia el cas,
doncs si ho comentava, l'únic àmbit de la meva vida on no ho havia explicat com públicament,
potser persones individuals sí, però no en general, és a l'àmbit laboral,
perquè lamentablement l'estigma sobre salut mental em podia perjudicar en aquest sentit,
però, bueno, al final he pensat que era més important el que havia de dir,
que aquesta por, no?, i també el fet de portar molts anys estables em dona la tranquil·litat
de també poder-ho dir sense que les conseqüències puguin ser tan negatives, no?,
però sí, l'únic àmbit on realment ho mantenia reservat era el laboral.
I creus que s'haurien de compartir potser més les experiències relacionades amb la salut mental?
A tu t'ha ajudat, entenc, no?, a compartir-ho?
Clar, no, per mi és importantíssim que en parlem,
perquè la màgia és que quan jo en parlo surten 30.000 històries més, no?,
qui no l'ha patit en primera persona, l'ha patit d'una persona molt propera,
o sigui, en realitat hi ha molt poca gent que estigui realment allunyada del que és un trastorn mental,
el que no ho ha patit d'alguna manera en primera persona té un fill, un amic,
alguna cosa molt propera que sí, no?,
i això és el que jo ja intuïa i ja veia per la gent que coneixia la meva vida,
però que amb el monòleg s'està reafirmant encara més, no?,
a tothom li ressona d'alguna manera.
Llavors, clar, el fet de parlar-ho fa que ens sentim molt menys sols,
que ens sentim molt menys estranys,
i jo crec que és molt senador compartir aquestes històries
i també molt important parlar-ne des d'un lloc molt honest
per aprendre entre totes una cosa que no ens ensenyen i que no hem après,
que és com acompanyar aquestes situacions,
i no només aquestes situacions més extremes de salut mental,
sinó simplement acompanyar el patiment, no?
No sabem acompanyar el dolor de les persones i n'hem de començar a aprendre.
I en algun moment no vas tenir por a sentir-te vulnerable?
Sí, encara avui hi ha dies, vols dir que havia de fer això?
Vols dir que m'havia de mostrar tant?
Encara hi ha dies que em ve aquest pensament,
o de seguida penso en les conseqüències que està tenint,
o sigui, estic tenint una resposta tan profunda i tan bonica
de veure gent que quatre dies més tard m'escriu,
encara estic pensant i reflexionant sobre el que vaig veure.
però crec que és una cosa poc habitual, no?,
que quan veiem una obra de teatre, llegim un llibre, no?,
que això se't quedi durant dies, ostres,
em sembla una cosa molt preuada, no?,
i veure, per exemple, homes que m'han dit,
m'has fet adonar-me'n de coses,
i ser conscient de coses de com és viure com a dona,
que no m'havia plantejat mai,
o que mai havia aconseguit entendre d'una manera tan emocional,
o dones que se senten reivindicades,
que se senten que crido per elles, no?,
i que és molt alliberador,
o persones que han patit alguna mena de situació de salut mental,
que, ostres, se senten menys soles,
se senten reconfortades, se senten reconegudes, no?,
llavors, doncs em recordo tot això cada vegada que dubto,
que penso, ostres, per què m'estic fent això, no?,
i això em dona tota la força i tota la convicció
que ho havia de fer i que, bueno,
del que porto de vida crec que és l'aportació més gran
que puc fer o que estic fent a la societat i al meu entorn,
i per mi és molt important trobar una cosa
que crec que transforma positivament
i que puc aportar des del que sé fer, no?
I tu creus, Anna, que el benestar mental d'algú, d'una persona,
és més aviat una cosa pròpia, una cosa íntima,
o també hi ha causes, per dir-ho així, més socials?
És que jo crec, bueno, clar,
jo no soc professional de la salut, ni psiquiatra, ni res,
però pel que he experimentat, pel que veig del meu entorn,
crec que som realment pocs els casos
en què hi ha una cosa inevitable, innata, genètica, no?
Evidentment hi ha unes predispicions,
unes situacions prèvies,
però crec que en la immensa majoria dels casos
que et poses a rascar un trastorn
sempre té un origen social, un origen traumàtic.
Cada vegada estic més convençuda
de la importància de les experiències traumàtiques
en la salut mental, no?
Que tenim com la idea que el trauma
és una cosa molt bèstia que et passa,
i pot ser-ho, però el trauma simplement
és una cosa que no ha sabut processar en el seu moment, no?
I doncs hi ha persones que els hi pot afectar d'una manera
i persones que d'altres, no?
Però si realment no hi hagués aquest cultiu social,
aquestes circumstàncies, aquest trauma,
probablement hi hauria moltíssims menys trastorns.
Per això és important que anem a treballar
al fons de tot plegat, no?
Jo a nivell personal, doncs,
m'he anat adonant de quines eren les causes
del que em va passar,
i això és el que parlo al monòleg, no?
I tant de bo arribés amb molta més gent
la capacitat de...
Bé, l'oportunitat de poder treballar
els seus temes de salut mental des d'aquí,
des de la concepció del trauma
i no des de la medicalització pura,
des dels parxes, no?
Clar.
Sí.
I parlant ara una mica de la producció també del monòleg,
veiem que hi ha bastanta participació,
hi ha ADN, s'enjustenc,
de fet, tens el suport i el coach actoral de la Clara Segura,
en què t'ha ajudat ella?
Tu també ets actriu, no?
Ens has dit que et vas formar també,
però com t'ha ajudat ella, la Clara?
Sí, amb la Clara...
Bé, amb la Clara vam acordar
que m'ajudaria entre 3 i 5 sessions de coach actoral, no?
Era el que vam acordar al principi,
però al final, bueno,
s'hi ha volcat amb una generositat,
amb una passió, amb un amor
i amb tot el seu talent fascinant.
Oh, que bé!
I hem fet molt més del que havíem pactat prèviament.
Ha sigut, bueno, un privilegi i un plaer immensos.
Lídia, estaré agraïda sempre
i s'ha volcat moltíssim amb el projecte
i ha anat molt més enllà de fer de coach actoral,
ha portat moltíssimes coses més.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
I després també la ballarina Lali Aiguadem,
també de Sant Just,
ha fet la part de la coreografia, no?
I la música original, també de Clara Peia.
Com van sortir aquestes sinergies amb elles?
Sí, bueno,
tinc moltíssima sort
de tenir
la manera d'arribar a aquestes persones
i amb moltíssima sort
que els agradés el projecte
i s'assumessin, no?
Jo dic que
que tinc el Dream Team
s'enjustenc,
la Clara Peia i la Clara Segura,
vull dir,
és que què més es pot de dir ja?
i amb la Clara Peia
ha sigut increïble,
o sigui,
explicar-li
què volia transmetre
i que
en un no res
hagués fet unes composicions
que aconseguien
capta això.
És molt màgic
escoltar una música
que està composada
per transmetre
les emocions
que tu vols transmetre, no?
I va ser una cosa brutal
i amb la Lali
és que no m'ho podia passar més bé,
o sigui,
crear les coreografies
amb la Lali
era una cosa màgica
i jo no soc ballarina
però la seva capacitat
de fer moviments
i la gestualitat
precisa,
original,
imprevisible, no?
Una cosa gens òbvia
però molt,
que transmet moltíssim, no?
jo he, bueno,
he gaudit una barbaritat
assajant amb la Lali també.
Així que, sí,
molta sort,
molta sort,
la veritat.
La Clara toca en directe
durant el monòleg?
O apareixen...
No, no, no,
la Clara va gravar
la sonora.
A l'escenari
estic jo soleta.
Ostres.
Escolta'm,
en el Peix d'Haurat
va esgut a localitats,
Anna,
pot ser la primera setmana
quan es va estrenar
el dia 9 de març?
També, a més a més,
acumula alguns reconeixements?
No sé si ha estat finalista
de la Beca Odisseu,
residència artística
en Balandra
que dona el centre cívic
al sortidor de Barcelona.
També,
com hem parlat,
aquesta subvenció
de foment a la creació
de l'Ajuntament de Sant Just.
Esperaves aquesta bona rebuda?
A veure,
jo des del principi
creia moltíssim
en el que estava fent
i vaig projectar
que passessin coses bones
però al final
mai ho saps, no?
i realment ha estat
una sorpresa increïble
que només rebràs
tot el que
demanava, no?
Sí,
en certa manera
jo hi creia tant
que confiava
que això pogués passar
però mai ho saps
perquè la vida
és una
conjunció
de fer les coses bé
i de l'atzar, no?
Llavors,
la part de l'atzar
tampoc la pots controlar
i en aquest cas
ha anat
absolutament
al meu favor.
Clar,
i per part del públic
esperaves aquesta bona rebuda
o t'ha sorprès
una mica també?
O sigui,
que s'ha esgotessin
localitats,
això és molt fort.
Clar,
sí,
tota la primera setmana esgotada
i ara gairebé,
cada dia està bastant pres,
per demà
em sembla que queda
una entrada,
el diumenge està esgotat
també,
vull dir,
estan anant
superbé.
Clar,
mai saps,
mai saps com anirà això,
o sigui,
que és meravellós.
A nivell de reaccions
més de com els afecta
el monòleg
o com m'agrada,
clar,
jo des del principi
anava ensenyant
a gent del meu entorn
i ja anava veient
que tenia un impacte
molt més bèstia
del que jo pensava,
no?
Perquè al final parlo
des d'un lloc tan íntim
que mai saps
com connectarà.
Clar.
Però des del primer moment
les amigues
amb les que estava
quan ho vaig escriure
m'ensenyaven
la seva pell de gallina
quan els llegia
el que acabava d'escriure
i...
Uau.
Però, clar, no.
Però no em deixa de sorprendre
el nivell d'impacte
que tenen algunes persones.
Va, i ara ja per acabar, Anna,
com podem comprar entrades
si és que encara en queden?
Fins quin dia?
Sí, ara acabem de prorrogar
tres dies més,
llavors estem fins al 2 d'abril
i les entrades
a la pàgina web
de la sala Trium
de Barcelona
perquè hi ha un teatre
a Trium a Viladecans
que la persona s'ha confós.
Ostres!
És important.
No, no, no.
Sí, sí.
És a la sala Trium de Barcelona
que està allà
a Consell de Cent
prop de Passeig Sant Joan
i bé,
entrant a la web
o anant directament al teatre
o trucant per telèfon,
vull dir,
de moltes maneres,
a l'àtrium
el preix faurat.
Molt bé,
esperem que aquí a Sant Just
ja sigui a la Taneu
o al Casal
o en algun lloc o altre
també el puguem veure
el monòleg.
Seria superinteressant.
Passarà, passarà.
Passarà, home, primícia.
Sí.
Molt bé.
Doncs, Anna,
ha estat un plaer
poder xerrar aquesta estoneta
aquí amb tu
als micròfons
de Ràdio d'Esvern
d'una producció teatral
amb tanta qualitat,
amb tant de sentiment,
amb tantes coses a dir
i també amb tant ADN
Sant Justenc,
perquè no dir-ho.
I tant.
Molt bé,
moltes gràcies.
Doncs res,
que vagi bé el dia
i també el que queda de setmana.
Gràcies,
igualment.
Vinga,
una abraçada, Anna.
Adéu.
Una abraçada, adéu.
Adéu.
Ja ho sabeu,
doncs,
si voleu anar a veure
el monòleg
de la Sant Justenca
en Agullo
al Peix d'Eurat,
entreu a la pàgina web
de la Sala Atrium
de Barcelona,
traieu entrades,
estan forces gotades,
però n'hi ha
fins al 2 d'april.
de la Sala Atrium
de la Sala Atrium
de la Sala Atrium
de la Sala Atrium
de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya
i la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora
Ràdio d'Esvern.
I ara baixem
un tema musical
en aquesta segona hora
de l'Ajust
del magazín matinal
de Ràdio d'Esvern,
un tema de Megan Trainor
que es diu Mother,
i després passem
a parlar amb el llibreter
Arnau Cònsul
per comentar la festa
que hi haurà
aquest diumenge,
dia 26,
davant de la llibreria
amb la novel·lista americana
Bonnie Jo Campbell,
una festa, recordem,
inclosa dintre d'aquests actes
de la primavera literària
i que preparen
amb l'editorial de llibres
Dirty Works.
Va, ara Megan Trainor.
That Megan Trainor
is literally mother
right now.
I am your mother
I am your mother
You listen to me
You listen to me
Stop all that mansplaining
No one's listening
Tell me who gave you
the permission to speak
I am your mother
I am your mother
You listen to me
Mr. Big Boy
Pulling up in your big toy
Saying all that
blah, blah, blah
Making all that big noise
Cause you're so frustrated
Emasculated
Cause you got your shit
called out
By this little lady
Yet your opinion's so strong
Even when you're wrong
But that feels like
power to you
Must have forgot
who you're talking to
I am your mother
You listen to me
Stop all that mansplaining
No one's listening
Tell me who gave you
the permission to speak
I am your mother
I am your mother
You listen to me
You just stop
Bum bum bum
Bum bum bum
You just stop
Hey
Y'all need a masterclass
for my man
Learn how to satisfy
like he can
Ain't tryna control me
And own me
Like an old man
I see in Spain
Bet you wish you could
Wife this
Stay mad
That's priceless
You with your god complex
But you can't even
make life fish
Yet your opinion's so strong
Even when you're wrong
But that feels like
power to you
My soul forgot
My soul forgot
Who you're talking to
I am your mother
I am your mother
You listen to me
You listen to me
Stop all that mansplaining
No one's listening
Tell me who gave you
the permission to speak
I am your mother
I am your mother
You listen to me
You just stop
Hey
You just stop
I am my mom
Hey
Lady shake your
Hey
Shake that bum
I am my mom
I am my mom
I am my mom
I am my mom
There is a house
I amb la Dolly Parton
de fons
parlem amb la nau
cònsul
que el tenim aquí ja
a l'estudi de ràdio
per fer l'espai de llibres
i l'agenda també
de Cal Llibreter
com a copropietari
que és de la llibreria d'aquí
de Sant Just
de l'Arnau
Què tal?
Hola, què tal?
Com anem?
Bé, molt bé
S'està preparant ja la festa
que hi ha per aquest diumenge
26 de març
Diguéssim que estem
en la setmana gran
de Cal Llibreter
comença la primavera
canviarem l'horari
anirem ja aquests dies
que s'allarguen
i hi ha llum tot el dia
cosa que jo prefereixo molt més
l'horari d'estiu
que no passa aquest d'hivern
que la setja és fosc
i tot això ens ha donat energia
i ens en dona molta
i a més quan, com tu dius
hem tingut un dels grans regals
que com a llibreters
el fet de ser llibreters
aquí a Sant Just
ens ha donat
això, l'experiència
una evidentment
és fer de llibreter
en aquest poble
on en els moments pitjors
de la crisi
de sobte vam tenir
una resposta brutal de la gent
i l'altra és que
doncs mira
pel soroll que fem
a les xarxes
pel fet que ens hagués
uns determinats llibres
una determinada literatura
que finalment
ahir ho parlàvem
diversos llibreters
també la lliberia
acaba sent el gust
lector que tenen
doncs els qui la porten
clar, nosaltres hem tirat
molt aquesta literatura
diguéssim
de l'Amèrica profunda
el que en diuen
el western modern
els hereus de Faulkner
la...
Far West
el Far West
que abans hem utilitzat
com a apònim del poble
hem convertit Sant Just
en un poble del Far West
de fet estem a l'oest
de Barcelona
per tant
tampoc no és que
sí
ho podríem aprofitar
no?
Sant Just a l'oest
doncs Far West
físicament estem així
doncs bé
tot plegat
acaba congriant-se
amb aquesta notícia
que és un dels llibres
que probablement
o una de les autores
que més han venut
a aquest llibreter
perquè ens van encantar
els seus llibres
perquè ens va obrir la porta
a tota una editorial
que pràcticament
no coneixíem
que era Dirty Works
sí
doncs resulta que
Bonnie J. Campbell
ara en diem el nom
que és qui ens ha dit
que podíem posar
aquesta música
amb què hem obert
la secció
ara en parlarem
més a fons
doncs clar
ve a Catalunya
per participar
al Festival MOT
a Olot
que dediquen
aquest any
a la literatura rural
per tant
hi va com en ella el dit
i ja que la tenen per aquí
els seus editors
home
fem-li fer un parell
de presentacions
perquè acabem de treure-li
un nou llibre
doncs home
aprofitem
i que faci presentacions
no la volem marejar
no volem que en faci gaires
de fet amb dues
en té prou
sí
i clar
una és la llibreria
Finestres de Barcelona
probablement la llibreria
de moda
a la capital
catalana aquests dies
d'aquests últims anys
la gran llibreria
que ha obert
amb dos centres
del carrer de Diputació
i que ha estat fent
una programació sensacional
i clar
la segona és que el llibre té
i clar
per nosaltres
quan ens ho van oferir
una cosa de tres mesos
va ser com de dir
uau
serem capaços
de fer alguna cosa digna
d'assumir
aquesta responsabilitat
que ens és igual
que el cas és que vinguem
i que vingui qui vingui
si som quatre
som quatre
i si som més
som més
és igual
el cas és que volem venir
a conèixer la llibreria
entrarà per la porta
ella
bon i jo Campbell
des de Twitter
ens ha fet
alguna resposta
alguna de les
no?
és algú que sí
que viu
en una granja
amb els seus llibres
a Michigan
i diu que
cuide un munt d'animals
té dos ases
un dels quals
es diu Don Quixote
bueno
i com la presenten
en la biografia curta
que acompanya
tots els seus llibres
a Dirty Works
és probablement
una de les poques beneficiàries
d'una beca
per treballar
per estudiar
a una universitat
a la Universitat de Chicago
que a més a més sap
castrar un porc
clar
dius
no
solen ser coses
que nosaltres
dicio sent moltíssim
el treball dur del camp
sí
el treball dur en una granja
que segur us hem vist
en mil pel·lícules
no aquí
sinó en aquelles
a més a més
aquelles granges
aquells pobles perduts
als Estats Units
enmig de
totalment
clar doncs
algú que sap fer el treball
d'una granja
de cuidar animals
i fer les coses
més bèsties
que s'han de fer
que no són totes agradables
també he tingut
una beca
per estudiar
escriptura
i per treure's
un màster en matemàtiques
perquè a més a més
sembla que toqui
totes les tecles
aquesta senyora
aquesta escriptura
sí, ciències
lletres
de tot de tot
sí, la veritat és que
clar, jo fins ara
la coneixia
pel que havia escrit
però ara que n'he investigat
un pèl més
clar és això
va tenir un màster
en matemàtiques
és professora
d'escriptura creativa
i a banda
ha tret
no només uns
de fet
sis llibres
sis n'ha tret?
aquí n'han arribat cinc
però n'hi ha un sisè
que encara no l'hem publicat
un de poesia
de títol
extraordinari
perquè es diu
Love Letters
to Son of Bitches
o sigui
Cartes d'amor
a fills de puta
més o menys
aquesta sèrie de traducció
és l'únic que de moment
encara no l'hem publicat
és cert que
Dirty Works
que jo sàpiga
encara no ha publicat
res de poesia
i totes les ha publicat
als llibres
amb l'editorial
Dirty Works?
en castellà
tot l'hi ha traduït
Dirty Works
el doctor Tomàs Cobos
diria que sempre
l'hi ha traduït ell
i vaja
als Estats Units
sí que ha tingut
diferents editors
i és curiós
perquè aquí els llibres
han arribat
amb un ordre invers
de fet
el llibre
que ara és la novetat
el número 33
d'aquesta col·lecció
Dirty Works
negre
que nosaltres ja segur
com ha dit la Núria
que estimem
a ultrança
de fet és el primer
que va publicar
és una col·lecció
de contes que es diu
Women and Other Animals
o sigui
mujeres
i otros animales
que té un tigre a la coberta
així voltat
amb un aro de foc
com si fos una imatge
de circ
entre altres coses
la Bonnie Jo Campbell
va enrolar-se
a un d'aquests circs
amb volants
i durant un temps
va viure
real
amb una companyia de circ
i explica que va guanyar
molta pasta
uau
perquè
tot el que feia el circ
no era pas fer acrobàcies
ni tot plegat
probablement
hagués pogut fer coses
amb cavalls
i muntar
i tot plegat
sinó vendre
crispetes
en un
la pròpia companyia de circ
aquests flying circ
que van per la veu
porten també
els seus venedors
de coses
diu
clar
el problema és que
jo era l'única
noia Roseta Mona
que tenia un lloc
per vendre crispetes
al costat
els altres
eren tots
tios grans
que els hi faltava un ull
anaven tots tatuats
anaven grups
tenint aquesta altra imatge
d'home de circ
que ven
clar
a la majoria de pobles
la gent preferia
venir a la meva parada
perquè era la nena Mona
i ho explica així
clar
anècdotes d'aquest tipus
és el que per exemple
poble un llibre com aquest
Mujeres i altres animales
o el seu
extraordinari
col·lecció de contes anteriors
que és
Mothers tell your daughters
o sigui
Mujeres
Madres
avisat a vostres hijes
a quals són
diria que són
16 contes
tots protagonitzats
per dones
en aquest món
el món és hostil
per les dones
en som conscients
alguns dels territoris
que jo trepitxo
encara són més hostils
per les dones
del que ja habitualment
no és tot
per tant potser
el que hem de fer
és educar aquestes filles
això és el que diu aquest missatge
i és una frase
Mothers tell your daughters
que surt justament
amb aquesta cançó
de la Dolly Parton
que de fet
és una adaptació
de la famosíssima
de House of the Rising Sun
sí
correcte
clar
tot això ho sabem
perquè Dirty Works
una de les coses
particularitats que té
us convido
que entreu a la seva web
és que
de tots els autors
i pràcticament
de tots els llibres
que publica
no només
em penga articles
no només em penga
algun fragment
em penga fotos
dels autors
biografies
t'explica bé
l'entorn
de cadascun dels autors
sinó que fins i tot
demana als autors
que facin
una banda sonora
que proposin
temes
que diguin
cançons
que escolten
o que els inspiren
i que d'alguna manera
puguin estar relacionades
amb els seus llibres
llavors ella
hi ha tota una escrita
a més a més
de la Bon Jo Campbell
a la web
que a més
això només està publicat
a la web
de Dirty Works
que diu això
per exemple
una de les minès
cançons preferides
és aquesta
perquè a més a més
és una cançó
que ve
recull tota la història
dels Estats Units
la seva versió
més famosa
és probablement
una cançó
del segle XVIII
que recullen
els animals
i que fan
la musiqueta
que tots tenim
i que no cal posar-la
després n'ha fet
versions tothom
i clar
com aquesta de Dolly Parton
com aquesta de Dolly Parton
que el que fa
és canviar-li la lletra
i en algun moment
diu justament això
mares
aviseu les vostres filles
i això em va donar
el títol
de la meva col·lecció
de contes
que de fet
és l'última
que fins ara ha publicat
és una col·lecció
que en anglès
va sortir el 2015
i que aquí
va publicar
Dirty Works
deu fer
dos o tres anys
aproximadament
ara em perdo
de fet hem entrat
a
mira
acabo d'entrar
a dirtyworkseditorial.com
i sí que tenen
pestanyetes
que posa
llibre
bueno
llibres
Dirty Works
música
TV series
Dirty Flies
i després
és molt curiós
perquè de la Bonnie Jo Campbell
han fet una mena
de merchandising
sí sí sí
no
han fet una samarreta
bueno
d'això no només de la Bonnie Jo
sinó de molts dels seus llibres
de fet
sí
això
és tot un món
entrant en el món
d'artworks
només
pels llibres
sí sí
que evidentment et fan entrar
en un món molt curiós
molt particular
sinó que
bueno
doncs
hi ha clau
jo fins i tot
penso que
intentaré lluïr
l'aquest diumenge
un davantal
un davantal
un davantal d'artworks
doncs que dius
escolta
si has de fer una barbacoa
posa't un davantal
ben bonic
totalment
i com que aquest diumenge
doncs el que trobem
en aquest poble del Faroest
és que normalment
no hi ha res obert
ens podem trobar
que ve gent
d'altres pobles
que vindrà gent de Barcelona
amics que ens han dit
ah intentarem venir
perquè clar
bonic jo a Campbell
ens interessa molt
sí sí
clar ens podem trobar aquí
un diumenge
a quarts d'una
de la una
i que no hi hagi res obert
suposo que el bar
de Can Lliuret
sí
Can Lliuret evidentment
obrirà especialment
però dius
aquesta gent
potser els hi haurem
de pagar la set
d'agradir-los
que vinguin fins aquí
donar-los alguna cosa
per tant estem pensant
d'animar
animar el cotarro
per aquesta banda
ja he donat una pista
amb això del davantal
sí no
hi haurà coses fredes
i no diré gran cosa més
no fos cas
que n'hi haguessin massa
i ens quedéssim sense
home home
això
home
és un reclam eh
Arnau
aquí ja t'has
pulat en un fregau
que ja
bueno una mica
la idea és aquesta
estem celebrant la primavera
estem celebrant
que canviem l'horari
estem celebrant
que ens anem ja
cap al gran mes
no de Can Lliuret
sinó
totes les llibreries del país
que és l'abril
doncs bueno
aquesta setmana
ja sabeu
hi haurà el Julià Guillamón
celebrant
el món orgànic
i el fet de tornar al camp
ja us ho explicarà ell
pel que jo sé
i el diumenge
tindrem a la Boni Jo Campbell
o sigui
una autora americana
que visita Catalunya
i
doncs
entre els seus editors
i ella
han decidit que volen venir
a Sant Just
perquè li han venut
molts dels seus llibres
sobretot
Key Road
sobretot
Era ser un rio
que són les seves dues novel·les
que
aquí ens va arribar
primer
Era ser un rio
tot i que és la que ella
va escriure després
la va escriure l'any 2011
com a prequela
de la seva primera novel·la
que havia escrit
que era Key Road
l'havia escrit el 2003
i de fet
això
el llibre que
és l'excusa
perquè vingui
i fem la presentació
que és aquest
Mujeres i altres animals
és el seu primer volum de contes
ha escrit
l'any 99
per tant
per tant fa ja
fa ja 25 anys
un quart de segle
probablement
el seu llibre més celebrat
és el que aquí
American Salvage
aquí es va titular
com a Desguace Americano
i és
això sí
el primer que li va publicar
Dirty Works
Dirty Works
és el número 13
de la col·lecció
per tant
feia un parell d'anys
que havien començat
i clar
de sobte
una escriptora
no n'havien publicat cap
que era finalista
del National Book Award
de la qual començaran
a parlar moltes revistes
del món underground
que evident
del món underground americà
d'aquesta Amèrica profunda
que està plena de revistes
d'editorials petites
que demanen
i això la Bonnie Jo Campbell
també ho fa
a escriptors
de dir
escolta
fes tu col·leccions de contes
no només teus
sinó busca diferents escriptors
i fem aquí
sobre algun tema
sobre el món rural
sobre el que tu tries
fes d'antòloga
i aleshores
clar
de sobte
suposo que
buscant
veus diferenciades
veus noves
veus que aquí
no conegués ningú
doncs
van trobar aquest
desguace americano
que és
fins ara
el seu llibre
probablement
més celebrat
als Estats Units
i és el que li va fer
el salt
era el tercer que publicava
després d'això
d'aquest
Mujeres i altres animales
després de Q Road
de sobte
amb el tercer llibre
una col·lecció de contes
doncs
fa aquest salt
no diré
mala gran fama
però d'alguna manera sí
ara ja és una escriptora
reconeguda
és una escriptora
que fa classes
a diverses universitats
en el cartell
a Arnau
que han publicat
Dirty Works
anunciant com aquesta mena
de gira
que fa Bonnie
Joe Campbell
per aquí per Catalunya
posen el tema
de Festival Mot
com hem comentat
també la visita
que el llibre té
el dia 26
i el dilluns
dia 27
a la llibreria Finestres
però posen també
que aquí a Sant Jús
vindrà també
Kiko Mat
és un especialista
en literatura nord-americana
traductor
a banda de novel·lista
i crític de la vanguardia
vam pensar que
si aquí
nosaltres potser anem molt atrafegats
perquè pot venir molta gent
si volem fer alguna sorpresa
i sobretot
podem saber una mica d'anglès
però no el suficient
com per traduir
el que ella pugui dir
després ens han dit
que ella ve
amb una cosina
o una amiga
que parla bé castellà
evidentment
el fet de fer-ho diumenge
era perquè
podien venir llavors
els dos editors
de Dirty Works
Nacho Reig
i Javier Lucini
que evidentment
tots dos parlem perfectament anglès
però també ens sabia greu
que
fer-los fer de traductors
per tant
d'alguna manera
vam començar a dir
escolteu
ens podem trobar
que tinguem aquí
un micro
uns quants altaveus
que tinguem molta gent
asseguda
i que
a l'hora de la veritat
ens trobem amb dificultats
per comunicar-nos amb tothom
clar
com ho fem?
perquè home
sí
segur que els editors
poden anar traduint
però també ells
voldran dir coses
vam contactar amb el Kiko Mat
que sabíem que és algú
que estima molt
també a Dirty Works
que els publicita
sempre que pot
que a més a més té un
bueno
ell és de Sant Boi
per tant és Baix Llobregatenc
i vam dir
escolta
potser et farà gràcia
tornar a la teva comarca
i ell va dir
que encantat
que vindria
sense cap mena de recança
que
que tampoc no el fem parlar molt
però que
vaja
que entre tots ens ho farem
i una mica la filosofia
serà aquesta
i dient
bueno
ara ja des d'aquí paciència
a tots els enjustencs
que vulgueu venir
espero que sigueu molts
us esperem
amb candeletes
insisteixo
la nostra festa gran
esperar a fora
de la llibreria
per això
sí
sempre i quan
el temps de moment
et diu que
ens espera un cap de setmana
de sol
i temperatures altes
amb algun núvol
no s'esperem pluges
cas de què plogués
ho traslladaríem
a l'Ateneu
a la sala
al cinquantanari
però
crec que és una opció
que ja descarto
a no ser que de sobte
vingui un barrot
allò que ens ho destrossi
però esperem que no
per tant
davant d'aquest llibreter
posarem cadires
allò de dia
tot i plen
hem demanat moltes
veurem si les necessitem
totes o no
i la idea serà una mica aquesta
que ell ens expliqui
la seva experiència
que és això de
per exemple
és algú que
ha treballat en un circ
venent crispetes
sí
però també ha fet
viatges a Europa
amb bicicleta
per exemple
va decidir
anar per Rússia
i pels països bàltics
amb bicicleta
per tant
és un esperit lliure
un esperit aventurer
i tot això
és el que evidentment
posa
a la seva
novel·lística
i als seus contes
que són contes
aquests plegats
de personatges durs
de pobles
buidats
recordo que Michigan
capital Detroit
és el gran estat
dels cotxes
de l'automòbil
totes les grans
companyies d'automòbils
de la Ford
la Motor Company
la General Motors
la seu és Detroit
i d'alguna manera
hem de recordar
aquella pel·lícula
extraordinària
dels dos vampirs
que es passegen
com es dirà
ara no recordaré el títol
però
l'escenari
de les seves
novel·les
dels seus llibres
és aquesta Amèrica
postindustrial
aquesta Amèrica
que s'ha empobrit
perquè sobte
per exemple
la indústria del cotxe
ja no és la que era
la indústria del cotxe
ha deixat de ser
en un moment
en què evidentment
també molta gent
es planteja
que el camp
ja no dona
com per
seguir treballant tant
i potser és millor
construir camps de golfs
o risors
per tant
és el tema
que ens trobem
en una sèrie
com Yellowstone
que ara es pot veure
a la nova plataforma
Sky
és un tema
com el carras
només que
o com asbestes
aquest camp
que s'estan pobrint
aquest és el gran tema
de Key Road
per exemple
i a la vegada
aquests pobles
que vivien
perquè feien peces
industrials
i que és una
clar
això
ja no
ja no
per tant
és aquesta Amèrica
desencisada
és aquesta Amèrica
que
de rebot
ens ha arribat aquí
com a dir
posa que vote Trump
perquè el Trump
els promet
que tornaran
a aquella grandesa
i en els llibres
de la Bonnie Jo Campbell
moltes vegades
està dones
de dir
no
la grandesa
és igual
oblidem-nos'en
acceptem
que la nostra condició
ara és aquesta
i si de cas
trobem bellesa
trobem petits moments
trobem
en la desesperança
la manera
de tirar endavant
d'aquesta manera
també és molt
bukowskian
evidentment
la setmana passada
ja fa un pèl més
el dia 1
dedicàvem
tota una sessió
a Cali BTA
a Charles Bukowski
que també
d'alguna manera
ressonava una mica
ressona això
aquests baixos fons
on hem de dir
la vida és així
acceptem-la
tirem endavant
i no cal
que l'envellim
amb grans contes
on tot va bé
això és ara
el que ens explicarà
la Bonnie Jo Campbell
aquest diumenge
esperem
amb una gran festa
aquí a Sant Just
Arnau
moltíssimes gràcies
i res
que visca la festa
no?
home evidentment
tu escolta
hi posa'm-hi
música així
de fet ara deixarem
un dels temes
que ens has dit
que també està
a la seva
a la llista
de reproduccions
de cançons
de la Bonnie Jo Campbell
justament
i amb el tema
de la Gillian Wells
anomenat
Wait Side
amb aquest tema
una deutora
de Joan Bae
d'aquest country
antic
però el posem
actualitzat
d'alguna manera
no?
vinga va
així ens anem ambientant
doncs que soni
que soni
que vagi bé
Arnau
d'alguna Worcesta
There used to be a railcar to take you down the line
Too much beer and whiskey to ever be employed
And when I got to Nashville, it was too much soldier's joy
Wasted on the wayside, wasted on the way
If I don't go tomorrow, you know I'm gone today
Back, baby, back in time
I want to go back when you were mine
Back, baby, back in time
I want to go back when you were mine
Black highway, all night ride
Watching the times fall away to the side
Clear channel, way down low
It's coming in line, but my mind let go
Peaches in the summertime
Apples in the fall
If I can't have you all the time
I won't have you none
I don't have you none
I don't have you none
I don't have you all the time
I don't have you all the time
I don't have you all the time