Passen 13 minuts de les 11, encetem la segona hora del Just a la Fusta
i ho fem parlant d'una xerrada col·loqui
que tindrà lloc aquest dijous a partir de dos quarts de vuit del vespre
a la sala Piquet de la Taneu.
És una xerrada per recordar la figura de Paco Candel
coincidint amb el deseny de la mort d'aquest autor
d'entre d'altres obres dels altres catalans.
I per parlar-ne tenim amb nosaltres al telèfon Pere Baltà,
president de la Fundació Paco Candel.
Hola, Pere, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Paco Candel, que va ser un autor que sobretot va centrar la seva obra
en parlar del fenomen migratori cap a Catalunya
i especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana, oi?
Sí, exactament.
Va ser un avançat de plantejar els problemes
que produïa l'arribada d'onades d'immigrants a Catalunya
i plantejar solucions per integrar tota aquella gent
que ens arribava als anys 50, 60 o 80.
El seu llibre segurament més conegut, més emblemàtic,
és Els altres catalans.
Què ens pots dir d'aquest llibre?
És emblemàtic en el sentit d'aquesta anàlisi sociològica.
Potser el més emblemàtic seria
on la ciutat canvia su nombre, per exemple,
que també els analitza in situ, el lloc on viuen.
Però els altres catalans ha tingut potser el que més edicions
i darrerement ha estat realitat 5 o 6 vegades.
Què és el que fa que aquest llibre hagi estat realitat tantes vegades
i que fins i tot ja des del principi superés les expectatives?
Perquè tinc entès que es va fer una primera tirada amb 1.500 exemplars
i en 3 setmanes se n'havien venut molts més.
Sí, sí, perquè la van sortar.
Va saber analitzar un problema i plantejar espais de convidència
perquè aquesta gent pogués incorporar-se socialment
ni perquè la societat catalana s'obrís a acollir-los
en base a que ells buscaven treball
i la societat catalana necessitava gent
que vingués a exercir aquestes feines que els oferien.
El llibre Els altres catalans havia estat també censurat i retallat.
Per què?
Bé, tots els llibres de Cap Lleu van ser censurats i retallats, eh?
O sigui, és segurament l'autor més censurat.
Pau Gandel escrivia Raig com a ell li sortia
i com havia de viure de la pluma perquè s'havia plantejat viure'n,
doncs es veia obligat a fer cas a la censura
i a suprimir expressions,
però sempre a buscar la manera de dir les mateixes coses
amb altres paraules
o d'explicar-ho entre línies,
que també era una tècnica que dominava.
De fet, a l'obra Donde la ciudad canvia su nombre,
una de les novel·les de Paco Gandel,
tinc entès que havia rebut queixes de veïns també
que es veien reconeguts, no?, en el llibre?
Sí, sí.
En Paco Gandel descriu la realitat que té l'entorn
i no fa massa massa esforços per dissimular els veritals protagonistes.
hi va haver veïns que es van sentir identificats
i van reaccionar en situacions propers a vegades de la violència,
o sigui, va haver de desaparèixer.
No obstant, aquest llibre és un clàssic que és necessari consultar,
després s'han fet multitud d'edicions i, en fi,
clar, la gent no va assumir que efectivament
podien ser protagonistes d'una novel·la.
De fet, a partir d'aquí va començar a utilitzar tècniques una mica
perquè no fos tan evident, no?, de qui parlava.
Bueno, l'ofici d'escriure s'aprèn també
i va saber fer-ho de manera que, sense fugir de la realitat,
doncs, poder salvar-se físicament, com qui diu, no?
Va perdre també conviure amb el seu entorn,
explicant la realitat amb aquest coneixement de l'ofici de l'escriptor.
Quan parlem de Paco Gandel, parlem, evidentment, d'un autor
que no fer servir cap mena de maquillatge, per entendre'ns,
és a dir, que explicava les coses tal com eren,
de la forma més crua, potser, no?
Sí, sí, descrivia la realitat.
Això no vol dir que tingués una gran imaginació, eh?
Amb més de 50 llibres, el Paco Gandel demostra
que no només és l'escriptor analista social
que els altres catalans han fet famós,
sinó que és capaç de desenvolupar arguments.
però la seva matèria baixa sempre és la realitat.
A partir d'aquesta realitat fa servir la imaginació
per explicar-la de la forma més entenedora i entretinguda.
De fet, tan és així que ell també hi ha participat en política, oi?
Sí, quan era tan popular com va arribar la transició,
que la coalició de partits d'Esquerra li van demanar que fos senador,
i va ser senador a la primera legislatura constituent,
i d'això també va sortir un llibre, un xarnec o un senador,
que també va ser una de les seves joies importants.
Creus que la política municipal també hi va participar,
va ser tinent d'alcalde de Cultura d'Espitalet i diputat provincial,
i això generava un altre llibre,
Una ciutat llamada Eires,
que són llibres que estem treballant precisament ara
per reeditar-lo en català.
Creus que l'obra de Paco Candel segueix tenint molta vigència en l'actualitat,
les coses a les que parla?
Sí, sí, moltíssima.
Els darrers anys el Paco Candel ha aparegut constantment a la vida política,
i, per exemple, en Jordi Cuixart,
de la pressió, no fa gaire dies encara el recordava.
O sigui que és molt vigent, és molt vigent.
Per què creieu des de la Fundació Paco Candel
que és important recordar la seva figura i la seva obra?
Primer, perquè és una obra important,
és un personatge important també
en quant a la seva extracció social
i a la seva vinculació al país,
i després perquè marca, dona pautes importants
per resoldre problemes que seguim vigents,
encara que sigui d'una altra manera.
És a dir, aquella Catalunya que va rebre
a aquelles onades de migrants,
sense el plantejament de Catalunya
i el seu poble de Paco Candel,
no sé com s'ho hauria fet.
Hauria sigut complicat,
hauria sigut difícil, realment.
O sigui, que segueix, en aquest sentit,
segueix sent important.
Però ens interessa aquest missatge
que tanta actualitat té,
però sobretot ens interessa explicar
que el Paco Candel, sobretot,
era un escriptor.
Un escriptor que hem de redescobrir,
projectar i posar-lo al dia
amb la dimensió literària
que inoptablement tenia.
És aquesta una de les funcions
de la Fundació Paco Candel,
reivindicar també la seva faceta d'escriptor?
Sobretot és aquesta.
L'altra és important
perquè seguint el missatge d'ell
hem d'atendre el debat
entorn les migracions, per exemple,
entorn el debat social,
l'adaptació d'aquestes onades d'immigrants
que arriben a, per exemple,
estem produint un documental
sobre la gent que va a l'exili
per recordar que aquest país
també ha tingut exilats
i que hem de ser generosos
amb els exilats
com a vegades altres països
no van ser amb nosaltres
o ho van ser,
perquè hi va haver casos de tots.
Seguim plantejant-nos aquests temes,
però sobretot ens preocupa
i d'una forma important
que l'obra literària de Paco Candel
sigui reconeguda i coneguda.
Tornant a Sant Just i aquesta xerrada col·loquia
que tindrà lloc dijous a partir de dos quarts de vuit del vespre,
de què es parlarà en aquesta xerrada
per informar a la gent que hi vulgui assistir?
Bàsicament es parlarà del llibre de memòries
que el Paco Candel va postum,
que es va publicar,
promogut des de la universitat.
I això fa que
tingui un gran interès
aquesta xerrada
perquè tenim davant nostre
un llibre de reflexions
sobre com...
és a dir, la crònica del temps que va viure Paco Candel.
Allò que escrivia pensant
en el seu diari
pensant que un dia o altre
podria
treure profit
per un llibre,
per un article, etcètera, etcètera.
Un document excepcional
que ha sortit
a la llum
i que es va presentant
en diferents llocs.
Doncs qui vulgui saber més
sobre aquestes memòries
de Paco Candel
i sobre la figura també
d'aquest autor
valencià
que va viure a Catalunya,
evidentment,
després,
doncs,
ja ho sap,
dijous a partir de dos quarts de vuit del vespre
a la sala Piquet
de l'Ateneu
i ara aquesta xerrada col·loqui
per recordar la figura
de Paco Candel.
Pere Abalta,
moltes gràcies
per haver-nos atès
a la vida.
A vosaltres,
per la difusió,
encantat.
Adéu i bon dia.
Adéu, bon dia.
Hem parlat amb Pere Abalta,
president de la Fundació Paco Candel,
que serà aquest dijous
a partir de dos quarts de vuit del vespre
a la sala Piquet
de l'Ateneu
en una xerrada col·loqui
organitzada per la Vall d'Avers
i en què recordarà
la figura
de Paco Candel
que va morir
ara fa 10 anys
en aquesta xerrada.
També es parlarà
del seu llibre de memòries
publicat
de forma pòstuma
i segur també
de la seva
dissertació
en matèria
sociològica
que, evidentment,
sobretot en tema migratori
ha estat
molt present.
Doncs, ara escoltem
una mica de música
i de seguida
tornem amb la tertúlia
dels dimarts.
Fins ara, no, Mercè?
Fins ara, no, Mercè!
Fins ara, no, Mercè!
Fins ara, no, Mercè!
Fins ara, no, Mercè!
Fins ara, no, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
Mercè!
Fins ara, Mercè!
Mercè!
Fins ara, Mercè!
Fins ara, Mercè!
, Mercè!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la premsa!
rep!
Fins demà!
Fins demà!
que han acumulat!
Fins demà!
no!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La premsa!
Arxa!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ja m'hi entenc, ni m'hi posaré
perquè tot això, perquè llavors
no sé si
a sobre
i gent a mi els hi tornava IVA
perquè si tenien productores
pagaven més IVA
del que rebien de
de la subvenció
d'ingressos, d'ingressos de publicitat
no sé, vull dir, sobretot aquí
hi ha un tema comptable important
però aquest IVA
és sobre la subvenció que rebia TV3
exactament
però llavors aquest IVA no l'ha de pagar TV3
l'ha de pagar el que subvenciona
perquè l'IVA el paga el que compra
no el que rep
no, però el que rep teòricament
és fer una factura
perquè tu estàs subvencionant
un dèficit
i aquest dèficit
pagues coses
en IVA
o personal
vull dir, és així
i després hi ha
una cosa és que
no sé, si a tu et donen
X diners
i t'es de banca t'hi va
però si llavors tu
a la teva comptabilitat
portes i et desgraves l'IVA
o no te l'has desgravat
perquè no sé
vull dir, t'hi hauria
no sé
les intríncules
el fet és que la xifra és important
ells ho donen tot
perquè el transport públic
eren 40 milions
crec
o més
també
aquí es parla
de 160
160
però a més a més
aquí
per el que es veu
el que diuen
i
n'all