Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem de literatura,
perquè aquest divendres a dos quarts de vuit hi haurà un tast de poesia
amb l'autor Josep Ramon Bach i el seu poemari en abstracte.
Serà Cal Llibreter, l'acte anirà acompanyat a més d'una expressió de fotos de Toni Moreno
inspirades en els poemes de Bach i un tast de vi gentilesa del celler de Can Mata.
Tot plegat divendres a dos quarts de vuit i ara el que fem és parlar amb Josep Ramon Bach.
El tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Per parlar una mica d'aquest poemari en abstracte que va sortir ara fa ja un parell de mesos ben bé, no?
Sí, més o menys.
I que a més a més s'ha anat presentant arreu del territori.
Bé, n'he fet unes quantes ja.
Per això.
Sí, sí. Tracte d'anar intentant que la gent ho vagi coneixent
i sobretot que els editors no s'arruïnin.
no és fonamental.
Exacte, no? De fet forma part de la breu edició en abstracte i per tant, dic perquè és una editorial que també n'hem anat parlant aquí amb els actes que es fan des d'aquest llibre.
que té també és una aposta que sempre d'alguna manera hi és en abstracte que llegim que forma part d'una futura enciclopèdia digestiva.
Sí.
Què vol dir això?
Bé, això vol dir que avui ha arribat una certa edat que el que vol fer és recollir amb tota la ironia la provocació també i una certa venjança contra tot allò que va significar una joventut, diguem-ne, malmesa, no?
per una dictadura, per un nacionalcatolicisme que feia una pressió moral insuportable, etcètera, no?
Llavors ja ha estat un moment que vull fer un repàs a tot això i estic recollint allò que he viscut, tant si ho he fet real o imaginari, també forma part de la meva vida
i això, en abstracte, és un tast d'aquesta enciclopèdia que està creixent, que fa anys que s'està escrivint i que, bueno, no sé on t'arribarà, però la idea és aquesta.
Utilitzant això sí, el mateix sistema que he fet aquí en abstracte, no?, que és una cosa que crec que és nova, no ho ha fet ningú, agafo IQ i els encadeno,
de tal manera perquè així m'obligo a agafar l'IQ que neixin imatges poètiques, que per mi és el valor essencial de tota lírica,
i no caigui mai en el perill de fer aquells versos tan discursius que acabin sent o que en diem prosa retallada, no?
Perquè per no caure en aquest parany em vaig inventar aquest sistema, que és muntar 10 IQs seguits,
amb el qual també té un ritme diferent, i bé, m'hi sento còmodo i amb aquest sistema continuo.
Clar, per tant, 10 IQs encadenats, no?, cadascun de...
Sí, sí, sí, cada un dels poemes és això, sí.
Aparentment sembla prosa quan te la mires, però no, realment és això, es poden comptar amb els dits,
i francament està construït d'aquesta manera, sí.
I tenies clar que volies fer-ho a través d'aquest sistema o t'hi vas trobar a l'hora de dir, mira, vull explicar això, a veure com ho faig,
i vas trobar, doncs, aquesta forma.
Bé, sempre hi ha una part de fortuna, sobretot si estàs en el lloc adequat, en un moment adequat, no?
I sobretot si treballes molt, hi ha un moment que també l'atzar t'afavoreix, és veritat,
que tot va néixer d'una casualitat, d'uns IQs que jo tenia,
i que vaig dir, ja, què faig d'això, que no, és una cosa que ho fa tothom, ja no té sentit,
massa, o massa sentit, i vaig voler d'encadenar coses que no tenien res a veure, no?
Va coincidir, també, que la meva companya fa coses de patchwork,
i vaig entendre que el concepte aquest de patchwork em semblava estupendo,
i que sobretot vaig adonar que el patchwork, com més petit és el tros,
més integrat queda, inclús colors inversemblants.
I a partir d'aquesta experiència vaig crear els primers poemes
que aparentment estaven fets amb IQs que un a l'altre aparentment no tenien res a veure.
Llavors me vaig adonar, després de posar-ho, que això tenia una sortida,
me vaig adonar de tot el que he explicat fa un moment,
i per tant, a partir d'aquí vaig començar a escriure amb tota la intenció.
Clar, per tant, doncs, exacte, tot forma part d'un procés, eh?
Exacte, d'un procés i d'un atzar, també, per què no?
Perquè si vas tot el dia pensant i treballes amb això,
un moment o altre se t'obre el bombet, diguem, no?
I la idea del títol, aquest en abstracte,
tenint en compte que forma part d'aquesta idea més global,
què vol concentrar aquest títol?
Cap on vol destacar?
Bé, perquè jo crec que el llenguatge poètic ha de ser abstracte sempre.
És a dir, voler, diguem, fer un llenguatge totalment racional,
absolutament entenedor, no condueix enlloc,
condueix a la filosofia o condueix a la prosa narrativa, diguem, no?
Però la poètica sempre parteix d'un llenguatge abstracte.
És el que li dóna sentit, impulsat sempre per un instint
que és el que va obrint aquestes portes, diguem-ne, secretes,
que la pròpia vida et va manifestant, no?
Si tu tens la intenció d'anar-lo furgant, no? Aquesta realitat.
És a dir, és així.
Estàs treballant ara també en la continuació d'alguna manera,
d'un abstracte, sí?
Sí, sí, i tant, i tant, sí, sí.
Estic fent aquesta enciclopèdia digestiva,
porto tres anys i segueixo.
Déu-n'hi-do.
No, perquè a més és curiós perquè a tots a la meva bibliografia
cada llibre he intentat que fos diferent.
És una altra cosa que no s'acostuma a fer
i jo m'ha interessat molt fer-ho
perquè crec que les coses que podem, els sers humans,
comunicar-los uns als altres sempre són molt semblants.
I llavors la gràcia està en la manera en què ho fem, no?
Llavors, a partir d'aquesta premissa
he intentat que cada llibre fos diferent
i arribat a aquest punt, aquest llibre semblarà que es repeteixi,
però no, perquè en realitat això és un tas d'un llibre molt més ampli,
però també serà diferent.
Clar.
I treballo, i treballo.
Exacte.
Apassionadament, per cert.
Sí? Amb molta intensitat, no?
Home, és dos moments més bonics de la meva vida,
tinc temps per poder-ho fer
i poder dedicar-te a allò que estimes i que vols
i que forma part essencial de la teva vida,
això és meravellós.
Sí, és una sort, no?, d'alguna manera.
Sembla que has d'esperar a tenir bastants anys per poder-ho fer
i és a dir, que hi hagi algun estat,
que espero que el nostre també segueixi pagant-me la jubilació
i pugui seguir fent això, no?
És a dir, sent feliç, vaja, no de paraules.
Clar.
Aquest divendres es presenta a qui s'enjusta aquest poemari en abstracte
i a més, com n'hem dit al principi,
també anirà acompanyat d'un tas de vi, d'aquesta exposició de fotos...
I de la presentació d'una carpeta, també,
que vam fer amb el Toni Moreno
i amb un pintor que es diu Francana,
i vam fer una carpeta
que n'hi ha en dibuixos, fotos i textos,
i aquesta carpeta també es presentarà.
L'exposició aquesta de fotos d'allò,
però va acompanyada d'aquesta carpeta,
que ja l'hem anat també presentant a diferents llocs,
i que ara aquest divendres aprofitem i farem les dues coses,
la carpeta i el llibre en abstracte.
Déu-n'hi-do, per tant, serà molt complet aquest divendres, aquest acte.
Bé, jo crec que s'ha de ser breu amb les coses,
perquè es forma part també de la manera de veure la literatura,
és la síntesi, la brevetat,
per tant, es pot fer intens, però breu,
tampoc no cal espantar ningú.
Com serà, per tant?
Llegiràs diferents fragments?
Com el planteges, la presentació?
Jo estic a les ordres dels quals ho han organitzat,
que és la meva editora,
i el Toni Mòria, que també ho han organitzat,
i no ho sé, què em faran fer?
Jo estic disposat a tot, sobretot a llegir,
que m'agrada molt fer-ho.
Clar, és la manera d'entrar-hi, segurament també,
de dir, mira, aquí hi ha això.
Perquè explicar el llibre és sempre estrany, no?
Sí.
Perquè és com si et despullessis,
expliquessis una cosa que, bueno,
no sé si té massa sentit per ho escolta, no?
Però, en canvi, llegint el poema,
és ensenyar la feina, no?
Clar.
I, a més, clar, jo,
per agafar sonoritat sempre jo escric en veu alta,
moltes vegades.
Estic sol aquí a l'estudi
i no em prenen per boig encara,
ni es pensen que estic tot el dia parlant pel mòbil,
que es pot carrer la gent, no?
Que dius, estic ara, aquest està boig,
o pobret, o parla el mòbil, no?
Sí, sí, és veritat.
Doncs jo ho faig en veu alta,
per buscar els ritmes, m'entens?
Amb la qual cosa, que aconsegueixo també,
l'hora de llegir en públic,
jo crec que ho faig molt ajustat
al que demana el text.
Clar.
Doncs serà aquest divendres.
No sé si alguna vegada,
en alguna d'aquestes presentacions,
l'has feta també acompanyada d'algun tast de vi,
o serà el primer cop?
Jo, sí,
el primer cop que faig un tast de vi,
sí, sí.
Sí, sí.
Doncs...
Bueno, em sembla molt bé, no?
Sí, sí, aquí Sant Just es fan així moltes vegades, sí.
No, és que crec que el vi també,
essencialment, també és alegria,
però el que em sembla estupendo.
Hem de desacralitzar la cultura,
hem de posar-hi alegria, també.
Es poden dir coses molt profundes,
però sempre amb aquest punt d'exultant, no?
Donant testimoni de què vivim
i que volem viure amb alegria.
Exacte.
Doncs aquest divendres, a dos quarts de vuit,
serà el torn d'aquest tast de poesia
amb Josep Ramon Bà,
que avui n'hem pogut parlar
arran del seu poemari en abstracte.
Moltes gràcies.
Home, gràcies a vosaltres.
Sòm molt amables i solidaris.
De la poesia necessita això,
una mica d'empensa...
Suport.
Exacte.
Pels mitjans, sí, sí.
Doncs que vagi molt bé aquest divendres
en man abstracte
i també amb aquesta aventura
de construir aquesta enciclopèdia digestiva.
Molt bé, espero que quan la tingui
i us ho vingui a explicar.
Segur que sí.
Gràcies i que vagi molt bé.
Bon dia.
Bon dia.
Adéu, adéu.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils com el chill out,
l'smood jazz,
el funk,
el soul
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Tot el que puja baixa.
Tot el que comença acaba.
Tot el que va bé.
Bé, eh...
S'hi va bé.
Vull dir que...
A la vida,
tot té un final.
I la penya del morro
no és una excepció.
Divendres 3 de febrer
en directe
des de la sala de plens
de l'Ajuntament de Sant Jús
el programa número 2000
i últim
de la penya del morro.
Convidats,
col·laboradors habituals,
música en directe,
pastís i cava.
Una festa radiofònica
on tots esteu convidats a venir.
Programa 2000
i últim
de la penya del morro.
Però últim, últim, eh...
Sí, dirà.
Últim de la penya.
Veus de la parròquia.
Compartirem experiències,
espiritualitat,
notícies d'actualitat
i parlarem
sobre la visió ecològica
del bisbe de Roma,
Francesc.
Els dimecres
a dos quarts d'avui del vespre
i han diferit
els dissabtes
o dos per donze del matí.
Veus de la parròquia.
Seixanta i més.
El magazin fet per gent gran
per a tothom
que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants,
entrevistes,
tot allò
que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres
a les vuit del vespre
i, en segona audició,
els dissabtes
a les onze
en punt del matí.
Recordeu,
seixanta
i més.
Cara B,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat.
Primer
van ser les ones.
98.1
FM
Després
internet
radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio Desvern
Cada dia
més a prop teu.
Ràdio Desvern
98.1
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga,
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB
Metròpolis
Barcelona.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
1, 2,
1, 2,
vii. Boca,
ahhh!
1, 2,
2,
vii!
.
.
.
.
En punt dos quarts de dotze
a l'hora de fer tertúlia esportiva
avui amb el Carles Hernández de Rius
i l'Emilius Casocchio
molt bon dia a tots dos, què tal?
Hola, bon dia
Per fer tertúlia
avui amb la prèvia
que avui hi ha un partit important
a les 9 del vespre
d'aquesta anada de semifinals
de la Copa del Rei
Atletic-Barça
Atletico
L'Atletic és l'altre
Què n'espereu?
Bé, home
no ho sé, partit difícil segurament
Sí, aviam si el Barça
juga amb el mig del camp que ha jugat
i amb les rotacions que ha confirmat el Luis Enrique
que continuarà fent reaccions als jugadors
no arriben a final de temporada
O sigui, la roda de premsa
el Luis Enrique està bé, no?
Que digui, jo penso fer rotacions
perquè si no els jugadors no m'arriben a final de temporada
Correcte
Però fem bé les rotacions, tio
O sigui, no és un problema
de si s'han de fer o no s'han de fer rotacions
sinó si és ben fet
com es fan
I aquests canvis que fot al mig del camp
que després
es baixa els pantalons
canviant els dos laterals pràcticament
i col·locant els titulars
O sigui, aquests moviments que fa
és per anar a tapar la cagada
com si diguéssim-hi
Això es veu molt evident
quan fas els canvis
i a vegades no hi ets a temps
jo crec que paral·lelament