Bé, doncs ara ja estem a la segona hora del Just a la Fusta, el magazín matinal de ràdio d'Esvern.
Avui som dilluns, 9 de març, i ens toca entrevistar el portaveu del grup d'Esquerra Republicana d'aquí de Sant Just, en Sergi Seguí.
Hola, Sergi, bon dia.
Bon dia, Núria.
Bon dia. Anem a parlar de temes d'actualitat i també de temes que es van parlar a l'últim ple del mes de febrem d'aquí de Sant Just.
Començarem, Sergi, si et sembla, parlant de l'ordenança municipal sobre la circulació de bicicletes, vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes.
Bé, vosaltres veu votar-hi a favor en el ple.
Sí, perquè és una ordenança necessària.
És a dir, els canvis d'hàbits en la mobilitat de la gent són evidents.
i l'aparició d'aquests nous vehicles de mobilitat personal i la seva convivència, diguem-ne, amb els que ens ja són més habituals,
el cotxe, la moto, l'autobús, doncs aquesta convivència s'ha de regular d'alguna manera, perquè l'espai de via pública és compartit per tots i no hi pot haver normes diferents.
I, a més a més, aquesta ordenança la va estar preparant en Jordi Porta mentre era regidor de mobilitat i el que es portava al ple, bàsicament, era la feina que ell havia fet, doncs aquest últim pas, no?
Aquesta aprovació pel ple necessària perquè entri en vigor.
A més a més, és una ordenança tipus de l'àrea metropolitana que és estàndard per tots els municipis de l'àrea,
cosa que també és lògica, perquè el que no seria normal és que vinguessis de Barcelona passant per Espluas, arribant a Sant Just, no?,
i fessis tres municipis i en els tres municipis hi haguessin normes diferents, no?
Per tant, sí, clar, van votar a favor, sí, sí.
Què ha estat potser el més difícil d'establir d'aquesta ordenança?
No sé si en Jordi Porta va tenir algun aspecte més, bueno, més dificultats a l'hora d'establir la norma?
Bé, com que, ja et dic, com que és una normativa que venia a donar de l'àrea metropolitana, diguem-ne,
evidentment la feina es va fer conjuntament de tots els municipis de l'àrea,
però va ser l'àrea que va acabar redactant el model d'ordenança,
que després cadascú ha pogut adaptar aquelles parts que ha volgut, eh?
Però potser el més difícil era precisament això, no?
31 municipis, no?, i un continu urbà que, bueno, tenia una normativa comuna
i que a vegades no és fàcil d'encaixar normes d'un municipi i de l'altre.
També, això va ser un tema dels que van sortir en el ple,
també, per exemple, tenim l'aprovació de l'ordenança reguladora
de les prestacions patrimonials a caràcter públic no tributari
del servei del cementiri de Sant Just
i la derogació de l'ordenança fiscal.
Vosaltres us hi veu abstenir.
Per què, exactament?
Quin és el punt que no us acabava d'equadrar?
No, és perquè és una...
...tècnica, és a dir, la gestió dels nínxols del cementiri
passen d'estar regulats per un altre tipus de normativa,
però, diguem-ne, la informació que hi ha dins d'aquesta normativa
és la mateixa, sigui l'una o sigui l'altra.
Per tant, no ens semblava un tema gens polític, per entendre'ns, no?
I, a més a més, els preus del nínxol i dels entrenaments i a més,
continuava sent el mateix que hi havia amb l'ordenança que hi havia l'any anterior.
Per tant, no ens semblava tampoc que hi hagués cap mena de bus
ni raó per votar-hi en contra.
Molt bé.
Després, també tenim...
Bé, volem parlar també del ple que va haver,
bueno, del ple extraordinari,
sobre el tema de les places 0-3,
en què hi havia dos punts, dues mocions,
una sobre la construcció d'una llar d'infants
i l'altra sobre les ajudes econòmiques a les famílies.
D'aquests dos punts, vosaltres també estàveu en part a favor, no?
Bé, de fet, el tema de les ajudes econòmiques
es va poder treballar amb els grups que presentaven la moció
i es van acceptar algunes de les esmenes que vàrem fer,
algunes de les propostes que vàrem fer
i, per què no, doncs és positiu un tipus d'ajuts d'aquest estil
i, per tant, vam acabar votant-hi a favor per això,
perquè es va poder treballar la proposta.
Vam acabar votant en contra de la que feia referència,
a la segona Escola Bressol Municipal,
per una senzilla raó,
perquè al mes de desembre,
amb els pressupostos a Esquerra Republicana,
ja vam arribar a un acord
o vam aconseguir estirar l'acord
que aquesta Escola Bressol ja es mostrà,
per tant, tenim aquest compromís dins dels pressupostos
i, a més a més,
es va aprovar una moció dos mesos abans,
també en aquest sentit, per unanimitat.
Per tant, no enteníem a què venia una altra vegada a treure el tema.
Bé, sí que ho entenem, o sí que ens ho imaginem,
que és que, després del ple de pressupostos,
Junts per Catalunya es va quedar totalment desubicada
i necessitaven posar-se alguna mena de medalla
i van optar per fer una moció
que venia a repetir el mateix de la moció de fa dos mesos
i els mateixos acords que va arribar a Esquerra fa dos mesos.
Per tant, no tenia cap mena de sentit aquesta moció
que vam presentar el mes de febrer
i per això la vam rebutjar.
No perquè no volguem una segona espra de la resta municipal,
al contrari, la volem tant
que no vam esperar el febrer.
És a dir, Esquerra Republicana el que va tenir
és l'habilitat, amb els pressupostos,
negociar i treure aquest compromís
i posar-lo sobre la taula
i que tingui una partida pressupostària pel 2020.
Més enllà d'això, ostres,
és que és remoure el que ja s'ha aconseguit
i com que Junts per Catalunya
el que el dia republicana
no es va quedar fora de joc el mes de desembre,
doncs necessitava tornar a sortir a la palestra, diguem-ne.
I per això hi vam votar en contra
perquè amb aquestes coses no hi ha estat d'acord.
Vosaltres no creieu llavors
que ha sigut per una falta de voluntat política
des del govern de l'Ajuntament
el fet de no haver construït
o no haver pensat en un allar d'infants.
Mira, l'avantatge que tenim d'haver estat
el govern tants anys,
que molta gent ho critica,
és que precisament coneixem
i us puc assegurar
que no és falta de voluntat política.
És a dir, fa molts anys
que el govern de Sant Just
vol fer aquesta segona escola
de resolt municipal.
Hauria pogut optar per fer-ho
de motu propi
i sense acompanyar-ho a una Generalitat?
Home, això costa molts diners.
Que altres municipis ho han fet?
Doncs sí, perquè han pogut fer-ho.
Que nosaltres no hem pogut en el seu moment?
Doncs també.
Per tant,
no és falta de voluntat política.
És que, ostres,
si no has d'anar acompanyat
en aquests processos
i a més a més
no tens
la partida pressupostària
és suficient per poder-ho fer,
doncs és que no pots fer-ho,
per molt que vulguis, no?
A més, a més,
també recordo
que la moció
del ple extraordinari
del febrer,
bueno,
hi havia un dels acords
que deia que, bueno,
doncs que si l'Ajuntament
no podia,
i la Generalitat tampoc,
doncs escolta,
que es privatitzés la construcció
i que es privatitzés el servei
i que es fes igualment.
I, home, no,
l'escola de Bressol
ha de ser municipal,
doncs ha de ser municipal.
I si ja en tenim una
que funciona molt bé,
com és Marrex,
el que no és lògic
és que ens posem a fer una xarxa
que funcioni de manera diferent
als dos centres
que formen part d'aquesta xarxa.
I aquesta és una qüestió
que tampoc es va poder parlar
amb Junts per Catania
o Caldria Republicana i la CUP
i són qüestions
que nosaltres vam posar sobre la taula
per millorar l'emoció
o per fer canvis
i no se'ns van acceptar.
Doncs ja està.
Si tu fas una proposta d'emoció,
demanes que els altres grups
se la mirin,
els altres grups et fan propostes,
et fan esmenes,
no n'acceptes cap,
doncs després no pretenguis
que te la votin a favor.
Clar.
Després també un altre ple extraordinari,
per dir-ho així,
va ser el de la setmana passada
sobre un tema una mica complicat
d'entendre tècnicament
i és el de l'aprovació inicial
de la modificació puntual
del Pla General Metropolità
a la zona de la carretera reial
i per la zona de Torre Blanca.
es va provar finalment,
però hi ha algunes coses,
perdó,
alguns aspectes tècnics
una mica difícils de comprendre,
perquè s'ha fet ara
aquesta modificació.
Els veïns,
la gent que ha d'anar a viure
en els edificis dels Miralls
de Torre Blanca
es queixen exactament
de què es queixen.
Bé, a veure,
perquè la gent ens entengui,
se situï, eh?
Estem parlant dels edificis actuals
que hi ha a Torre Blanca
passat d'esclat,
doncs a la part del darrere
hi ha un planejament
que aterra allà 6.500 metres quadrats
de la vall
en habitatge de lloguer,
bàsicament,
i del qual
l'aprofitament
que treu l'Ajuntament
són també habitatges
construïts,
clau en mà,
per entendre'ns,
dels quals el 15%
d'aquests habitatges
doncs
els gestionarà directament
Promunsa
i l'altre 15%
els gestionarà
Promunsa
durant un temps
un temps definit,
20 anys,
i després tornaran a ser
del propietari,
del promotor.
Bé,
el que es queixen
aquests veïns
és que en el moment
ells de fer la compra
del seu habitatge,
ningú els va dir
que allà hi aniria
a un altre edifici
amb més habitatges
i que tot allò
era zona verda
i equipaments,
etcètera.
Bé,
nosaltres la primera
modificació
el ple d'Ajuntament
la fa
el març
del 2018,
és a dir,
fa dos anys.
Desconec
quan aquestes
persones
van comprar
l'habitatge
o van fer
la paga
i senyal,
ho desconec.
Però en tot cas,
el promotor
dels habitatges
que han comprat
aquestes persones
és el mateix promotor
i el mateix propietari
del sostre
de la vall.
Per tant,
si aquí algú
va enganyar algú
és el promotor,
no és pas
l'Ajuntament.
De fet,
nosaltres
ens abstenim
en aquesta votació
per una raó
molt simple.
Per una raó
molt simple.
Perquè el conveni
que hi ha actualment
de la vall
és més bo
i més positiu
per la gent
de Sant Just
que no pas
la legislació
vigent.
La setmana passada
va entrar en vigor
el decret llei
de la Generalitat
en quant a matèria
urgent d'habitatge
i no sabem
a hores d'ara
encara
si l'entrada
en vigor
d'aquest decret
és millor
que el conveni
que tenim signat.
Teníem el sentit
de dir
també és informació.
És a dir,
necessitem saber
què suposa
mantenir el conveni,
què suposa
quan a
quants habitatges
de lloguer
hi haurà,
quants habitatges
de protecció
hi haurà,
aquí és l'aprofitament
per l'Ajuntament.
Quan parlo
d'aprofitament
vull dir
que això passa
amb tots
els planejaments
urbanístics,
que l'Ajuntament
té,
segons la llei,
un 10%
de l'aprofitament
i amb el decret
era un 15%,
però és que amb el conveni
ja és un 15%.
Llavors,
el que ens deia
l'equip de govern
és que
amb el conveni
signat
aquest 15%
d'aprofitament
suposa
més quantitat
de pisos
perquè el valor
del sol
és un 70%
lliure,
un 30%
HPO,
amb el nou
decret
de la Generalitat
el 15%
d'aprofitament
tot i ser
el mateix
percentatge
és més baix
perquè el valor
del sol
és un 60%
lliure,
un 40%
HPO.
Clar,
aquest nou govern
ens diu
clar,
això suposarà
menys
d'aprofitament
tot i que
és el mateix
percentatge
però en números
totals
és menys
d'aprofitament
i per tant
menys pisos
de protecció
de lloguer
assequible
per l'Ajuntament
per poder
gestionar.
Clar,
això és el que
ens diuen ells
i són els números
que ens passen ells.
Clar,
amb dues
tardes i mitja
nosaltres
hem tingut temps
d'analitzar-ho bé,
de fer-ho arribar
als nostres assessors
a la Diputació,
de fer-ho arribar
als nostres assessors
a l'àrea metropolitana,
per tant,
no ens semblava
que tinguéssim
dades suficients
com per donar-hi
el nostre suport.
Ara bé,
també és veritat
que és una aprovació inicial
i que en tant
que aprovació inicial
hi ha 30 dies,
45 dies
d'exposició pública
fins a la definitiva,
per tant,
hi ha temps
de mirar-s'ho
una mica bé.
Però aquest suport
que demanava el govern
en un ple extraordinari
convocat
anunciat
el dijous
el dia del ple ordinari,
convocat
el divendres
amb la informació
el dilluns,
doncs,
ho sento,
però no pot ser,
no pot ser
que ens demanin
el suport
en unes situacions així.
També és veritat
que el govern
de manera molt hàbil
va incorporar
també
en aquesta
modificació
del planejament
la,
diguem-ne,
la legalització
dels equipaments
del Consell Comarcal.
Legalització
correcte,
però actualment
hi ha alguns edificis
del Consell Comarcal
que estan situats
en una zona
que està qualificada
com a vial
i el que es fa
és canviar
aquesta qualificació
de vial
per equipaments,
per entrar-los
dins d'ordenació
i posar aquest vial
en el vial
d'entrada
de Rubí i Tudri.
Per tant,
l'habilitat del govern
de dir,
home,
és que si esteu
en contra d'això
no podrem fer el coap,
doncs, home,
què voleu que us digui?
Si això ja se sabia
abans de fer l'oferta
de salut,
si des del Consell
Comarcal
l'any 2018-2019
i això no se sabia
i no es va preveure abans
quan ja vam fer
la primera modificació
el 2018,
doncs, home,
ara no ens traslladeu a nosaltres,
a la resta de grups
del ple,
doncs,
aquesta responsabilitat.
Vosaltres també llavors
lamenteu,
al igual que altres
grups polítics
de Sant Just,
aquesta falta
potser de temps
o per poder estudiar bé
els casos
que es presentaran
als ple?
Sí, evidentment,
és que és lògic,
una cosa tan important
no es pot despatxar
en dues tardes.
Ells diuen
que, clar,
el projecte ens va entrar
el 19 de febrer
i hem corregut molt,
és el que nosaltres
els vam dir
el dia del ple.
Sí, us entra
el 19 de febrer,
però és que no ens diu res
fins al 28 de febrer,
quan han passat gairebé
10 dies
i ens convoqueu
el ple el dia següent.
Home,
no costa res
a la que entra
el projecte
d'espantxar el telèfon,
d'espantxar el telèfon,
que tenim contactes
per mil temes,
doncs no costa res
espantxar el telèfon
i dir,
ei, porta veus,
mireu,
ha entrat això,
estem treballant
perquè entri
en aquest ple ordinari,
si no pot ser ordinari
farem un text ordinari
que us sembla
perquè no a mi ho sabeu.
És a dir,
el govern
que està en minoria
encara té tics
de quan tenia majoria
i això és el que no pot ser.
No pot ser
el telèfon
per qualsevol cosa,
però en canvi
per una cosa
tan important com aquesta
doncs no ho fem,
no?
Llavors això
és del que ens queixem,
és a dir,
jo puc,
podem entendre
que els plebs
es poden convocar
en 24 hores d'antelació,
vull dir,
amb això
és que no fan res mal fet.
Ara bé,
home,
si volen el suport
dels grups de l'oposició
com a mínim
estaria bé
que encara que la informació
no fos
no fos allò ferma,
no?
perquè no hi ha convocat
la informativa,
perquè no hi ha convocat
el ple,
però que com a mínim
puguem compartir-ho
i començar a treballar-ho.
És que si no
serà molt complicat.
i després,
Sergi,
també un tema
que fa referència
al ple del mes de febrer,
ja...
Sí.
Bueno,
a més,
també t'ho pregunto
perquè abans
en l'anterior mandat
tu t'encarregaves
del tema
de la policia local.
Sí.
i és que va haver
un home,
un agent
de la policia local
que està actualment
de baixa
i,
bé,
doncs,
que en el ple,
en el torn del públic,
bé,
doncs,
va posar de manifest
que hi havia
certes irregularitats
dins del cos
policial municipal
d'aquí de Sant Jús.
Doncs,
bé,
que no quadraven
alguns quadrants
pel que fa
als dies festius,
el tema,
també,
dels 300 euros
que hi havia,
bé,
hi havia agents
que si se'ls donava
agents que no.
Què en pots dir d'això?
Bé,
la gent que comenta,
la veritat és que
sí,
va fer unes afirmacions
que, home,
jo,
algunes les puc compartir
i d'altres no,
d'altres no,
perquè,
precisament,
això que comentaves
del complement
de 300 euros,
doncs,
home,
precisament
es van posar
o es van intentar
posar tots els mecanismes
necessaris
perquè la cosa
funciona bé
i, de fet,
les persones
que decideixen
si algú ha tingut
un accident laboral
o si no,
doncs, home,
hi ha també
representants sindicals.
Jo crec que
aquesta situació
s'ha de poder
resoldre
internament
i aquesta gent
ha de poder
parlar amb el cap
de la policia
i amb el regidor
de seguretat
i poder-ho
encarregar
perquè
és una situació
que no és agradable,
evidentment,
l'acabar d'estir
o que hagi de venir
algú al ple
a dir això,
però també és veritat
que des que ja
ha instaurat aquest sistema
les baixes
les baixes no
perquè les baixes
són un dret
i s'han de poder fer,
només faltaria.
Però sí que
les indisposicions,
sí que
em trobo
una miqueta mala panxa,
no vinc,
doncs,
aquestes coses
s'han reduït
moltíssim,
moltíssim.
Altra cosa és que,
evidentment,
tu t'has dit
malalcohol
en acte de serveis
i t'agafar la baixa,
doncs,
cap problema,
només faltaria.
Però sí que
ens trobo
que és un sistema
que funciona prou bé
i, de fet,
el mes de gener
em sembla que va ser
que es va aprovar
la renovació
del pla,
per tant,
i amb uns bons resultats
i amb uns bones estadístiques.
No sé,
la prova
és tanca
la gran majoria
de plantilla
de la policia
ha signat aquest acord.
Per tant,
tan dolent no deu ser.
I ja per acabar,
Sergi,
l'últim tema,
potser el de més actualitat
ha passat aquest cap de setmana,
vosaltres a les xarxes
ja heu manifestat
el vostre rebuig
les pintades
del local
del PSC.
Això,
com es vincula
amb el manifest
del conjunt antifeixista
que vau fer
en resposta
a les agressions
feixistes
que s'estan produint
a Sant Just?
Bé,
no sé
si té vinculació
o no té vinculació,
eh?
Això és una especulació
que es fa.
No,
nosaltres rebutgem
qualsevol mena
de,
diguem-ne,
de senyalització
a ningú
perquè pense
diferent.
És a dir,
ho hem dit
quan hi ha hagut
pintades al local
del PSC,
ho hem dit
quan hi ha hagut
pintades al local
del PDeCAT,
ho vam dir
en el moment
en què recordo
que es va cremar
al local
de Viga Democràtica,
vam ser dels primers
que vam sortir a dir
que rebutjàvem
aquest tipus
d'actituds.
Anys enrere,
quan iniciativa
havia tingut
al local
al carrer Sedet
i també havia tingut
alguna pintada
tant dèvia
i hem sortit
a dir-ho,
és que,
clar,
el que no pot ser
és que
nosaltres demanem
un cert respecte
o una certa tolerància
o que no ens agrada
que ens assenyalin
els independentistes
i després
anem assenyalant
els que no ho són.
No té cap mena
de sentit,
no té cap sentit
i a més a més
el dia que siguem
independents
els no independentistes
no desapareixeran
per art de màgia,
continuaran vivint
amb nosaltres
i convivint
i pot ser
el meu veí de replà
o el teu,
Núria.
Per tant,
ostres,
doncs,
no pot ser
que ens anem
assenyalant
els uns als altres
perquè no és la manera
tampoc.
Per tant,
signar un manifest
antifeixista
i després
que resulti
que els que no són
indepes
assenyalem
els seus locals
o la seva manera
de fer,
doncs,
home,
no és
el més
no és el més
no és el que ens
hauria de
preocupar tots
plegats,
no?
Que puguem
sortir de casa
tranquil·lament
i en els nostres
locals polítics
sense aquesta
mena
de por
de trobar-nos
una pintada,
que un dia
estiguem reunits
i ens tinguin una pedra,
que això també
ha passat
a la guerra republicana,
vull dir que
que no és patrimoni
de ningú,
però,
clar,
no pot ser
que anem
demanant una cosa
per nosaltres
que després
no siguin capaços
de condemnar
quan li passa
alguna cosa.
Molt bé,
Sergi,
se'ns acaba el temps
per fer l'entrevista,
gràcies per agafar-nos
el telèfon
i que vagi
tot molt bé,
d'acord.
Merci.
Fins la propera.
Adéu,
bon dia.
Adéu,
bon dia.
Ara passen sis minuts
de dos quarts
de dotze del matí,
estem al just
a la fusta,
ara ens toca,
com cada dilluns,
fer la secció
de cuina
Cuina Miracle.
Tenim en Joan Targarona
que ens parlarà
de productes
de temporada
i també
d'alguna notícia
d'actualitat.
Hola Joan,
bon dia.
Ei,
bon dia,
Núria,
què tal?
Bueno,
mira,
sí,
us vinc a parlar
una mica
sobretot
del que és
el producte
estrella
ara de la temporada,
ja tant
del mes de febrer
que hem deixat enrere
i seguirem tenint
durant el mes de març.
Per exemple,
com ja vam parlar
en un programa anterior,
les maduixes,
les maduixes ara
en aquests moments
encara segueixen sent
un producte
abundant,
que està bé de preu
i que podem fer
moltíssims plats,
tal com vam explicar.
Sí.
També
la carxofa,
ara és el moment
de carxofes,
inclús en podem fer
conserves també,
etcètera.
o sigui,
val la pena
utilitzar la carxofa,
és una verdura
molt depurativa,
amb moltes
vitamines
i molt aconsellable.
És època
de calçots.
També.
És època de calçots.
Per tant,
aprofundarem,
o sigui,
en parlarem,
en parlarem,
farem un programa
parlar una mica
dels calçots,
que ja en vam parlar
una mica,
en vam fer també
unes pinzellades.
Per exemple,
fruita,
que seguirem tenint,
però que ens abandona
una mica,
com les pinyes,
per exemple,
vindran ja
una mica de fora,
no seran tant
de casa nostra.
I,
pràcticament,
a banda del que he dit,
que potser és el més destacable,
diguéssim,
seguirem tenint
les mateixes fruites
i verdures
del mes passat,
amb aquest,
no hi haurà masses variacions.
Seguim tenint
bones taronges,
mandarines,
plàtans,
peres,
llimones,
kiwis,
pomes,
com a fruita,
de verdures bledes,
tota la verdura verda,
com bròquil,
coliflor,
escarola,
escarola,
sobretot,
per fer també
l'amanideixetó,
amb bacallà,
amb alguna enxobeta,
amb la salsa de calçots,
etcètera.
Col,
molta col,
encara podem fer trinxat,
encara fa una mica de fresca,
hem tingut uns dies
molt variables,
per tant,
la col encara s'agraeix,
nosaltres estem fent trinxat,
bueno,
dia sí,
dia també,
i el cap de setmana
doncs es veu molt bé,
la veritat,
vull dir que,
que aprofitem,
aprofitem,
inclús potser hem fer un trinxat,
que no necessàriament
ha de portar carn,
també podem fer un trinxat
doncs vegetarià,
com a verdures
interessants
que ens arriben ara
al mes de març,
tenim els espàrrecs,
ara és bona època
d'espàrrecs,
tant d'espàrrec verd
o blader
o d'espàrrec tradicional,
els blancs,
no?
Els podem comprar
en conserva,
els podem comprar
frescos,
etcètera,
no?
Podem fer molts plats,
hi ha gent que li agraden
els espàrrecs,
hi ha gent que no,
d'això no hi entrarem,
però que ara
és bona època,
no?
Durant el mes de febrer
encara ja començaven a tenir
a finals de febrer,
però ara al mes de març
ja comencen a haver-hi
doncs molts,
no?
Com a llegum,
doncs,
doncs,
les fabetes,
etcètera,
no?
Vull dir,
tenim moltes,
moltes opcions
i, bueno,
hi ha d'estacar
sobretot el que hem parlat,
no?
Les maduixes,
carxofes
i calçats.
De calçats
ja aprofundirem
una miqueta més.
Bàsicament,
també us volia parlar
d'una notícia
que, bueno,
doncs,
el Parlament ha aprovat
una,
el Parlament de Catalunya
ha aprovat una llei
que obliga
a tots els restaurants
a utilitzar
un envàs
biodegradable
i oferir-li
als clients
que s'emportin
el menjar
que ha sobrat,
no?
Doncs,
a veure,
és una llei
que està superbé,
la trobo
molt, molt, molt interessant
i ara caldrà veure
si els restauradors,
doncs,
en mica, en mica
ho poden anar aplicant.
Ho anem fent
i ens anem posant
les piles
en aquest sentit,
no?
De fet,
nosaltres,
com també venim
del món
de la rostisseria
i del menjar
per emportar,
hem seguit
el restaurant,
hem seguit
aquesta línia,
per tant,
la gent sempre
pot emportar-se
el menjar
i molts
dels nostres clients
ja ho saben
i sempre
ho hem ofert,
eh?
Per tant,
ho trobo
que és
una feina
que està molt bé,
que ho hagin imposat
com a llei,
com a normativa,
com a obligació
i, bueno,
és una cosa
que nosaltres,
com per naturalesa,
ja ho anem
fent, no?
Però,
com a dades
interessants,
no?
Doncs,
per exemple,
es calcula
que
es llencen
a l'any
262.000
tones
de menjar.
Mare meva!
que són
35 quilos
per català
a l'any,
35 quilos
de menjar.
Ostres!
Perquè
fem alguna cosa
i se'ns fa malbé,
perquè
sempre,
sempre pot haver
alguna problemàtica.
potser a nivell
de casa
és molt poquet,
potser a nivell
de restaurant
sí que
s'ha de vigilar
una mica més.
Per exemple,
ara,
doncs,
comentar-te,
no?
Ja una mica
des del punt de vista
de cuina miracle.
ja.