Dos minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem del Futbol Club Sant Just
que celebra aquest any el seu centenari.
El 1917 va néixer el primer club de futbol Sant Just en el municipi
que actualment continua en actiu.
Recentment s'ha fet una exposició que en gent estarà commemorant
aquest primer segle d'història i ara en parlem amb Sergio Mateo
que és vicepresident del club i també amb Juan Antonio Domingos
que va ser president durant tres anys. Molt bon dia.
Bon dia.
I tenim també, com dèiem, el Sergio Mateo a l'altre cantó del telèfon.
Bon dia.
Bon dia.
Per parlar una mica d'aquests cent anys, primer de tot enhorabona
per aquest aniversari perquè cent anys, Déu-n'hi-do, són molts.
No és fàcil, suposo, arribar-hi a més, no?
Doncs són molts anys i és molt difícil.
Han passat moltes persones pel club i jo sempre dic que estem de pas.
El que perdura és la institució i les persones estem de pas.
però els que estem sempre posem tot el carinyo i la il·lusió perquè funciona el club.
Sergio, no sé si per tu que estàs actualment també a la junta directiva,
com ho veus, això d'arribar als cent anys?
Home, la veritat és que per nosaltres hi ha estat tot un repte i un fet que suposa tindre una responsabilitat molt gran, no?
tant per l'envaïnada, per la canalla, com per tots, no?
I si més no, hem de fer tot el possible perquè es puguin celebrar molts anys més, no?
Tots junts.
Mhm.
S'ha pogut veure, com dèiem, una exposició a Can Ginestà, no?
Una exposició amb fotografies.
Com ha anat aquesta mostra?
Doncs molt bé, jo crec que ha estat tot un èxit d'afluència
i pensem que qualsevol iniciativa que costi tot el que és cultura amb l'esport
que no deixa de ser una altra forma de fer cultura,
doncs estem totalment abocats a...
Exacte, també, José Antonio, n'abas de alguna cosa, no? Al respecte?
Doncs sí, aquesta exposició l'hem fet amb molt carinyo
i hem fet una petita mostra dels cent anys del club.
Ens hauria agradat posar més fotografies i representar més gent,
però la sala que teníem era petitona i, bueno, hem fet el que ens han deixat, però contents.
Teniu més actes programats per celebrar el centenari?
Què teniu previst, Sergio?
Sí, sí.
Mira, ara, properament, els primers dies de maig tenim un acte commemoratiu
al nostre camp de futbol en el qual fem tota una diada especial del centenari
per donar a conèixer a tothom, tant la gent d'aquí de Sant Just com la gent de fora.
que fem cent anys, per tant, fem uns partits amistosos amb uns equips convidats de fora
de totes les categories amb les quals el club té equips en marxa
i després, bueno, tenim una sèrie d'actes també més oficials, entre cometes,
però volem que sigui una diada molt lúdica, molt divertida
i que serveixi també, doncs, per commemorar el centenari.
Quant serà? Quin cap de setmana serà?
El dia nou.
Val, el dia nou, perfecte.
Per tant, d'alguna manera serà com el dia de celebrar-ho també amb les famílies,
amb la gent que forma part actualment del club, no?
El cap de setmana del nou.
Val, perfecte.
En quin moment arriba aquesta celebració?
És un moment bo pel club? Esteu contents?
Mira, és un moment en el qual nosaltres tenim molta il·lusió,
sobretot amb el que tenim per davant.
Nosaltres hem tingut, diguéssim, durant els últims anys,
més afluència de nens, menys, hem anat amb unes oscil·lacions amunt i avall
i el que volem és considerar consolidar, sobretot, aquesta posició davant del poble
i davant de tota la institució, no?
Tenim un projecte molt maco endavant,
amb moltíssima il·lusió el volem enxegar a partir del centenari.
De fet, hi ha moltes coses preparades
i, de mica en mica, volem anar solint pas a pas cada un d'aquests objectius, no?
Exacte. Per tant, és un moment de mirar cap endavant, no?
De mirar molt cap endavant perquè el que queda i el que ens ve per davant
realment és molt maco i molt il·lusionant.
Clar.
De fet, exacte, estem parlant d'aquest centenari, d'aquesta celebració dels 100 anys
del futbol club Sant Just, cosa que vol dir que Sant Just és un poble aficionat al futbol, no?
Doncs, des que jo era petit, i ara tinc 62,
sempre han sortit bons jugadors aquí.
i per allò petit que és el poble, sempre hi ha hagut molts bons jugadors que no han triomfat aquí a casa,
que han triomfat fora.
Però és així.
Jo, quan vaig començar a jugar, no hi havia ni equip juvenil, ni infantil, ni escola,
perquè no existien.
i a la meva edat vaig haver d'anar a jugar a les plugues en 14 anys.
Doncs, vaig estar fins als 22 jugant fora de casa.
Clar.
I això, doncs, per una part és bo...
Per la projecció, no?
Perquè et projectes i agafes molta experiència,
i per altra, doncs, t'agradaria estar a casa, no?
I, bé, jo als 22 anys vaig tornar amb una sèrie de companys,
que estaven tots fora,
i van fer un bon equip aquí al poble,
i, bé, ens van divertir molt.
Clar.
I, bé, això és el que es tracta,
que la gent del poble tingui accés a poder jugar a les instal·lacions del club,
i que no tinguin cap mena de si és obes o si té alguna malaltia,
que poden jugar tots.
Aquí no es tracta de competir,
es tracta que tots els nens poden fer l'esforç que els agrada,
i si és el futbol, doncs també.
Exacte.
Molt bé.
De fet, això, durant aquests 100 anys, no?
Evidentment, doncs, ha anat evolucionant el club,
però no sé si s'ha mantingut l'essència,
o s'ha mantingut alguna cosa que faci que encara ara, doncs,
estigui en marxa el club.
El club sempre ha tingut la mateixa filosofia.
Ha sigut un club molt cercà, molt familiar,
i la gent, el que es tracta és que es trobi molt a gust d'entrar del club.
No som un club especialment competitiu, mai ho hem sigut,
però sí formatiu i que els nens estiguin a gust, és el que es tracta.
Actualment, Sant Jus compta, de fet, amb dos clubs de futbol,
n'hem parlat en diferents ocasions,
a banda del futbol club Sant Jus, doncs,
ja també des de fa uns quants anys l'Atlètic.
Com viviu ara aquesta situació, ara per ara,
tenint en compte que ja fa uns quants anys de tot plegat,
que tot plegat també ha anat evolucionant,
s'ha parlat alguna vegada de la possibilitat d'unificar,
com ho esteu vivint ara mateix?
Sergio.
Mira, nosaltres portem, com et deia molt bé abans el senyor Domínguez,
una trajectòria de fa molts anys.
Aleshores, el que volem, evidentment,
és continuar amb aquesta mateixa trajectòria.
nosaltres estem fent ara, aprofitant el campanari,
doncs, una sèrie d'accions,
sobretot per una cosa que és fonamental per nosaltres,
que no hi hagi cap nen que es quedi sense poder fer l'esport que li agrada.
Si el que es vol, per dir-ho d'alguna manera,
és competir amb les més altes competicions i demés,
doncs, nosaltres, depèn dels anys i depèn dels equips,
perquè això són, com es diu vulgarment,
domgades de nens que fan que tinguis equips millor posicionats o pitjor posicionats,
però el que volem és formació, educació,
passar-nos-ho bé,
i el que volem, sobretot, és que els nanos gaudeixin d'aquest esport.
Les relacions amb els companys,
doncs, mira, a mi m'agradaria que fóssim millor de les que són,
però, bueno, jo crec que cadascú té la seva filosofia.
Exacte, de fet, exacte, és un tema, com dèiem, que no és nou
i que, de moment, continua així.
I entenc, per tant, doncs, que si ja dius que les relacions amb els companys
que fossin millors, en principi no està previst que es pugui...
No heu tornat a parlar de la possibilitat, doncs, de...
Mira, nosaltres estem, i t'agraïso molt aquesta pregunta,
oberts a qualsevol xerrada, a qualsevol sentada,
amb la qual puguem ajudar, sobretot, amb els nens.
I és el que ens importa.
Nosaltres, ara, aprofitant també el campanari,
hem fet una quota per la propera temporada,
encara més assequible que mai,
encara que això suposi un esforç econòmic important,
perquè rebem les ajudes que rebem,
i vivim de les quotes que paguen els pares.
Aleshores, penso que hem volgut que sigui el més econòmic possible
perquè tothom tingui accés.
A partir d'aquí, cadascú que faci el millor que sàpiga el seu treball, no?
Però, evidentment, nosaltres hem discutit a parlar,
a veure ajudant-te i demà,
però per part nostra sempre hi serà.
Per part de l'Ajuntament, us sentiu recolzats?
Rebeu suport?
Us faltaria alguna cosa més, alguns recursos més?
Home, mira, aquest any tenim previst,
si no passa res,
que es pugui fer tota la renovació de la gesta,
la renovació també, diguéssim, del camp que avui per guies de sorra
i, a més, que això ens ajudarà que puguin haver més nens
entrenant en una exposició millor.
Però això, per dir-ho d'alguna manera,
era una cosa que estava previst
i que cada 10 anys, en principi, s'ha de canviar aquesta gesta, no?
Evidentment, nosaltres creiem que necessitaríem més ajut
per allò que significa, diguéssim, el club
i perquè realment no són tants els clubs
que tenen aquests 100 anys de història, no?
Totalment.
Amb això sí que crec que l'Ajuntament
deu haver de fer un esport important.
Amb quants equips compteu ara mateix al club?
Doncs mira, jo et puc dir que és una mica...
Estant a l'aire, t'ho explico,
perquè ara sabem, evidentment,
amb el que comptem aquesta temporada,
però n'hi ha previst tindre uns quants equips més
a la temporada que ve,
però això, si no acabi aquesta temporada
i tanquem, diguéssim, el tema d'inscripcions i de més,
no t'ho podré assegurar.
Val.
Per tant, doncs, exacte,
és un moment que està també una mica en transformació,
no?, en aquest sentit?
Bé, més que res perquè havíem decidit anys enrere
no tindre segons quins equips,
segons quines categories
i una miqueta per, bueno,
suposo que per diversos fets,
doncs hi ha la possibilitat de poder generar més equips
i el que volem és, a ser possible,
doncs, en comptes que n'hi hagi un equip saturat de nens
i que tinguin que descansar
i no jugar un cap de setmana,
doncs ens estimarem més poder fer un segon equip
i que tots els nanos puguin jugar cada cap de setmana.
Clar.
Està clar.
Tenent en compte, doncs,
que estem també celebrant aquest centenari,
tant per part teva, Sergiu,
com també per la part de Juan Antonio Domínguez,
en quin moment us quedeu,
o sigui, de tot aquest temps que heu estat també involucrats al club,
quin, què és el que us lliga més,
o algun anècdota, algun moment bo d'aquests d'hi,
mira a mi,
per mi el que representa el futbol club Sant Just és això,
no sé si us ve al cap alguna cosa.
Doncs, a mi el que em quedo és el carinyo de la gent.
A mi em coneix tot el poble,
perquè jo he viscut aquí des de sempre,
des dels set anys,
i em coneix tot el poble.
Però,
si vas per qualsevol camp,
també em coneixen.
i, sobretot,
m'agrada
el que em reconeixen
la gent que ha estat amb mi al club,
o jugadors,
o pares,
que ara ja fa tres anys que no estic al club,
però vaig pel carrer
i em pregunten coses del club.
Aquesta proximitat, no?,
que deies al principi, també.
Això és el que m'agrada a mi.
Sant Just és un poble petit,
ara he crescut una miqueta,
però és petit,
i tota la gent
doncs ens coneixem.
Doncs això és el que val,
al fi i al cap,
el que tu has fet per al club,
que te'l reconeixen amb carinyo
i cercan ja, no?
És el que val.
No sé si comparteixes també aquesta visió, Sergio.
Sí, jo a més voldria...
Jo, per desgràcia,
no sóc fill de Sant Just.
Jo visc a Barcelona
i aleshores jo he arribat a Sant Just
arrel d'un dels teus fills,
m'entens?
O sigui, conegut del club i de més,
com a pare,
com un més que arriba a un club nou, no?
Aleshores, el que voldria destacar
és que la rebuda a mi personal
i amb el meu fill ha sigut extraordinària
i ha hagut molt bon ambient
amb els pares i amb els nens.
Jo he sigut esportista professional molts anys,
encara que fos un altre esport,
i en el futbol,
a través dels anys del meu fill,
doncs,
trepitges molts camps
i veus molt ambients diferents
i moltes aficions de pares, no?
I ja et puc dir que
estic molt orgullós
de l'afició que tenim,
dels pares que tenim,
de com ajuden els nens,
de com els recolten
i que mai tenim cap problema
amb ningú.
I això,
en el món del futbol,
avui dia,
que de tant en tant
veiem que el fin d'aficia
és molt diferent,
doncs,
és molt de greu.
Doncs,
perquè també,
perquè permeti
que el club continuï endavant.
Avui hem volgut parlar
del centenari
del futbol club Sant Jus,
com dèiem,
celebra aquest any
aquests 100 anys.
N'hem parlat
amb el vicepresident del club,
Sergio Mateu,
i també amb el José Antonio Dominguez,
perdona,
que abans té canviat el nom,
eh?,
dic Juan Antonio,
que va ser president del club
durant tres anys
i molt vinculat també
al futbol club Sant Just.
Recordeu que
el cap de setmana
del 9-10 de juny
hi ha també
aquesta celebració important
i anirem parlant també
de tot plegat.
Moltes gràcies a tots dos.
A vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
La informació més propera
al Just a la Fusta.
Smooth Jazz Club
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'smood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suol.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club
T'hi esperem.
Cada tarda
de 5 a 7
Escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo
Cada tarda
de 5 a 7
Ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva,
cinema sense condicions
els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio.
Des del cap de Sant Jus
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai
de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació
de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus
Avinguda Indústria
sense número.
4 de cada 10 vehicles
són més...
Just a la fusta
al magazín del matí.
Passant dos minuts
de dos quarts de dotze
aquesta hora
el que fem és tertúlia
amb en Pep Quintana,
en Jordi Ferraz
i en Jaume Campreciós.
Els tenim ja a punt.
Molt bon dia.
Què tal?
Hola, bon dia a tothom.
Per parlar de diferents qüestions
veig que el Jaume
aporta ja com sempre
la seva llibreta
amb boli...
Per pel llapis.
Per pel llapis sempre.
Per pel llapis, sempre.
A punts.
A punts per prendre nota
en qualsevol moment, no?
Se fa dibuixets i a punts.
En fi,
tenim l'actualitat molt moguda.
La memòria comença a ser de peix.
Sí?
I abans hem d'anar apuntant.
Per no llibar-se'n.
Les intervencions dels companys.
Sí, sí.
Jo no sé si apunto
o fa dibuixets, però...
Sí.
En fi, bueno, a veure...
Tenim...
O sigui, a banda dels temes d'avui
que tindríem...
Tampoc no entraria a un debat
amb el tema de Manchester,
però tenim l'actualitat
molt centrada amb el focus
d'aquest atemptat
en un concert d'Ariana Grande
a Manchester.
Tenim la detenció
de Sandra Rossell.
Sí.
Tenim les novetats
del Partit Socialista,
que ja em sembla
que fa 6.000 anys,
però només fa dos dies.
I tenim la conferència
de Puigdemont a Madrid.
A banda,
és injust, eh?
Però jo avui us deixo
uns quants temes sobre la taula.
No sé si en voleu agafar algun.
Són temes força interessants
i aquest dematí
la detenció del Sandra Rossell
ja ha sigut una mica
una gota més d'aquelles
que vessen el gota aquí a Catalunya.
Vols dir que no fa una mica
de farum tot plegat?
Jo no sé si fa farum,
però sí que és cert
que llegint els diaris esportius
de fa temps, anys,
recordo que en una notícia
que avui m'ha vingut
m'ha reforçat la memòria,
que deien que el senyor Sandra Rossell
estava negociant
la nacionalitat o la residència
del senyor Trinxeyra
a Andorra.
Ah.
Això va sortir
fa un temps,
allò,
no sé si quan era president del Barça
o posteriorment,
alguna cosa així,
cosa que em va sobtar
d'això d'Andorra.
Sí, Andorra és sempre un lloc
és un lloc...
Un lloc estantís.
I històricament
una mica estrany.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do en alguns aspectes.
Alguns aspectes perquè...
Són preciós i...
Però a les altres societats,
els que no hi anàvem a comprar
a Andorra,
que era més econòmic.
No, però...
El sucre,
sobretot el sucre i el formatge.
Que hi ha una mica,
no és el temps del tor,
Pou,
que hi ha llibre,
que també expliquen
tota la història d'Andorra
dels anys...
Entre la Guerra Espanyola
i la Segona Guerra Mundial.
Tot el tràfic de...
Home,
era un lloc ideal, no?
També jo recordo...
De contemàt, no?
De contemàt d'espies.
Molt important.
Que bé.
També recordo
la nevada de Barcelona,
que van baixar
tota una sèrie
de camions carregats
amb pales.
Perquè aquí no en teníem.
Però a dintre
hi havia moltes més coses
que pales.
per treure-ho la neu.
Clar,
això està bé, eh?
Divertit.
Tornant al tema
que la Carme ens ha proposat,
que és
la llegada del Sandro,
no sé,
a mi m'ha sorprès.
Si va tot lligant,
no ho sé,
tothom diu que no,
però vull dir...
És un tema que no.
Sempre són coses puntuals
en moments puntuals, no?
Ahir fa una conferència
aquell senyor en allà.
Avui detenen
el Sandro.
Però fixeu-vos
que tant en aquest cas
com el cas
del Pujol,
tot
sempre es basen
en informacions
que han arribat
dels Estats Units,
de denúncies
dels Estats Units.
Sí, això mateix, sí.
El cas Pujol,
que la banca
del Círculo,
que no sé quina és ara,
exactament,
es dedicava
al blanqueix
de diner
de no sé quines màfies.
en aquest cas mateix
o mateix,
que és el mateix banc.
Crec que sí.
Que és el mateix banc.
En la qual cosa,
no saps què tens de veritat
o què tens de mentida.
I més,
després de veure
el meravellós programa
de 30 minuts
de diumenge passat,
a fer-ho ja no saps què creure.
La postveritat, no?
No, la postveritat és avui.
Avui, avui, és dia.
Té raó, té raó.
El diumenge
era l'Operació Catalunya.
L'Operació Catalunya.
L'Operació Catalunya,
efectivament.
I la postveritat
sempre ha existit,
però abans era...
Sabíeu fotografies
que m'havien sabut
si realment
eren horitzades de mentida
o informacions,
però ara és molt...
No ho sé,
i m'ha deixat...
Bueno, tenim aquest cas
doncs puntual
de l'aquesta detenció.
M'ha deixat sorprès, ara...
Tenim doncs
aquesta victòria
per a dir-ho així,
perquè va ser una bona victòria.