Som divendres 29 de maig del 2020 i ara ens toca fer l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres el telèfon a la Sant Justenca Gala Peire,
membre de la companyia i del trio artístic Hermana Spico Hueso,
també amb ella, està un altre dels components de la companyia, el Diego,
i estan aquí per parlar del seu últim projecte, que ara estan acabant d'última.
Salutem doncs la Gala i també el Diego, que està amb ella,
ja els tenim al telèfon. Hola, molt bon dia.
Hola, Núria.
Molt bon dia, Núria.
Bon dia.
Gràcies per convidar-vos.
De res, home.
Us convidem, de fet, a parlar perquè tenim una bona notícia
i és que al trio teniu un nou espectacle.
Quan el podrem veure? Quan sortirà la llum?
Doncs encara falta una mica.
De fet, ara mateix es fa un procés de creació
i nosaltres tenim uns processos bastant lents
i, en principi, aquest espectacle s'ha d'estrenar
el primer i segon trimestre del 2021.
I parleu-nos una mica d'aquest projecte.
Com s'us va acudir?
Quin és el nom que teniu intenció de posar-li?
Doncs això sorgeix d'uns textos d'en Hacking Bay,
que es diuen TAS,
i, bé, és a dir, parla d'una situació actual del món,
parla principalment d'Europa,
però ho podem extrapolar a tot el món,
d'un sobrecontrol i d'una situació
en què ningú és del tot lliure,
perquè totes tenim un mòbil que ens pia,
un càmeres que ens pia i visites a totes l'ambes, no?
I em semblava tot això,
és a dir, són temes que ens importen,
que ens agraden, que ens interessen,
però que realment ja estan molt ligiats
i que no ens fan massa gràcia parlar de tot això.
De fet, el darrer espectacle que havíem fet
ja parlava de postmundials
i parlava de com les farmacèutiques
creen virus per controlar la població
i després d'això,
doncs ens ha passat el que ens ha passat
i, de qualsevol manera,
volíem pensar en possibilitats de fer,
de qualsevol manera, un món millor,
per dir-ho de qualsevol manera.
I se'ns ha corregut inventar-nos una religió,
una religió falsa, entre cometes,
partint d'una corrent de pensaments
que han trobat des dels dos anys abans de Crist
i que no s'ha investigat gaire
i unes filòsofes amigues nostres
ens han estat donant un munt d'informació
com per poder enllestir-ho tot
i fer una espècie d'obra de carrer
que s'estremarà tard definitivament
però que l'estremarem durant tot l'hivern
de l'any que ve a una plaça
i que serà una espècie de missa falsa
d'una cosa que ens fa molta gràcia
i que serà molt idiota i molt divertida.
O sigui, es basa una mica el muntatge
en crear una mena de religió
que dieu que mirant llibres
heu vist que va sorgir fa 200 anys
o al 200 abans de Crist?
Hi havia molta informació sobre això
i hem decidit juntar-la
i donar-li una forma
com ens vingués bé a nosaltres, no?
Clar.
Però estàs graciós
perquè hi ha tantes coincidències
i tantes coses que encaixen
que mai se sabrà que és ficció i que és cert
que ens pensen
unes investigadores i unes filòsofes
per trobar tota aquesta informació
aprofitant del confinament
que no ens deixava assajar.
Així que tan sols hem estat sac
d'informació, no?
I tinta bé, està molt divertit.
I quin és el nom que li voleu donar
en aquest projecte, en aquesta obra?
Aquest espectacle es dirà
Pacte Idiota
perquè aquesta religió
de la que farem una liturgia
és una religió d'idiota.
Aleshores,
poso-s'hi portar idiota.
Idiota s'entenint la paraula
com s'entenia a Grècia
que era que la paraula idiota
representava les persones
que no volien formar part
dels drets i dels beneficis
i de les obligacions dels ciutadans.
Que en tenien per ciutadans
les persones que eren homes, blancs,
que no eren es claus
i que podien votar.
Aleshores,
qui no volia votar,
qui no volia parlar d'aquests temes
doncs eren idiotes.
Però que a les dones
en aquell moment
ni tan sols se li donava
la possibilitat de ser idiotes
d'anar en contra del sistema, no?
Aleshores,
després desvirtuada aquesta paraula,
pensam que és molt divertit
poder-li tornar a donar un valor
i poder ompliar,
vull dir,
si vols insultar
digues imbècil,
però idiota,
vols dir certes coses
que volen dir
estar en contra
d'un sistema
que ens oprimeix,
que ens fa
seguir la corrent
de tota la resta
i que ens fa
prendre decisions
per inèrcia
i no perquè nosaltres
vulguem fer-les, no?
Has dit que és un...
He comentat
que és un muntatge urbà.
Què significa això?
És de carrer.
Vol dir que...
Bé,
de fet,
és el primer espectacle
de la companyia
que farem al carrer.
És a dir,
en espais oberts,
amb accés lliure
i en principi
multitudinari.
En principi.
Clar.
Està pensat
per una plaça,
com que,
com ha dit el Diego,
tenim suport
a la creació
de Fira Tàrrega
i l'espectacle
estarà presentant
la programació
de 2021
i estarà,
doncs,
això,
en plaça,
en principi,
en una plaça.
Hem d'acabar
de donar-li forma
perquè ara que ja ens hem juntat
estem treballant
algunes coses
però encara ens fa falta
donar-li bastanta forma.
Però sí,
serà el carrer.
Perquè normalment
les vostres obres,
els vostres projectes,
quina particularitat
tenen?
O sigui,
en què es caracteritzen?
En què es diferencien?
És una mica complicat.
Jo crec que
no és tant el format
perquè cada vegada
treballem en un format
bastant diferent
i ens agrada molt
investigar el format
amb la relació
amb el públic,
amb els dispositius
que fem serveis,
però crec que
és un llenguatge,
no?
A lo millor.
No sé.
Sí,
com a hiperactives
que som totes tres,
ha estat una mica
que cada vegada
que acabem un projecte
diguem que
volíem comptar
una cosa molt concreta
i vam decidir
quines eines
eren les millors
per comptar-ho,
no?
El problema
és que
quan tornem a tenir
una altra temàtica
que ens interessa,
volem xerrar
d'una altra cosa,
doncs
tornar a emplear
el mateix suport
per poder-lo comptar
ens fa
com que ja no estem
investigant,
com que ja no estem
divertint-nos igual
i es torna una mica més
un treball d'artassà
que no d'artista,
no?
I aleshores
tornam a començar
des de zero
i per això
fem dos anys
de creació
perquè és que
hem de descobrir
quin process creatiu
i quines eines
li interessen
a la història
que estem contant,
no?
Ens fa molta il·lusió
pensar que
convocem el públic
per una cosa
que nosaltres sabem
i cercar
a la millor eina
perquè el públic
ho rebi
i potser això
fa que
el segell
de la companyia
no sigui tan igual
com d'altres
que pots com a
interpretar
tot el temps
que som d'elles
perquè
se veu molt bé
la línia de feina
però a canvi
crec que sí que es veu
en
perdono la redundància
però en lo idiotes
que som
perquè cada espectacle
som molt idiotes
tot el temps
tot el temps
jugam a rompre
quartes parelles
serrades
a nosaltres mateixos
els personatges
que tenim
es lleuen
que a nosaltres
intentem crear
aquesta espècie
de realitat ficció
on nosaltres
som nosaltres
i si interpretem
un personatge
està a una altra capa
però nosaltres
no hi deixem d'estar
i sempre
hi ha un factor
clown
i un factor
patètic
a tot el que fem
que ens agrada molt
i l'artesanal
i
i per què la Fira de Tàrrega?
Quin és el vostre vincle
amb aquest festival?
Els altres dos espectacles
ja van estar presents
a la programació
de Fira Tàrrega
el 2017
i el 2019
i
i em presenten
el projecte
del nou espectacle
a la convocatòria
de suport a la creació
i els hi va interessar molt
també perquè
com que és de carrer
i
diguéssim que
ja tenim un vincle
establert
amb Fira Tàrrega
doncs
ens van dir que sí
que ens ajudaven
a produir aquest espectacle
en una modalitat
que es diu Guaret
que vol dir que
et donen dos anys
d'acompanyament
a les dades
Fira Tàrrega
va
diguéssim que
una gran oportunitat
perquè Fira Tàrrega
posa els segells
ja des del principi
de la creació
d'aquest espectacle
i això ens permet
ajudar
a trobar més vincles
i
donar-li més
nom.
De fet
un dels vostres espectacles
l'últim espectacle
és el d'Excalibur
i altres històries
d'animals morts
que a més també
vau venir aquí
a Sant Just
fa uns mesos
a presentar-lo
com valoraríeu
l'acceptació
que ha tingut?
Quin feedback
rebeu del públic?
Amb Excalibur
doncs vam tenir
molta sorpresa
perquè
va ser un procés
de creació
molt llarg
també
bastant turbulent
i era un llengüatge
que no conecíem gens
el cinema en directe
les citelles
tot no?
I
vam arribar
una mica
com
amb l'aigua al coll
a l'estrena
però tot i així
el públic
va
bueno
la rebut superbé
el públic
la crítica
els programadors
les programadores
tothom
ens ha donat
molt bon feedback
no sé dir-ho si vols
Sí
l'únic
sí que és ver
que
ha sigut una mica
de greu
però com a tothom
que ha passat
per aquesta
pandèmia
el fet que
justament
era un moment
àlgid
que haurien sortit
moltes funcions
moltes funcions
d'Escalibur
i són funcions
que algunes
s'han posposat
però la majoria
s'han cancel·lat
i s'han cancel·lat
perquè
pensen
que no es volen
fer després
perquè
com la temàtica
és justament aquesta
hi ha una mica
de por
de tocar sensibilitats
i de
de no saber
massa bé
per què s'està fent
una obra
parlant d'aquest tema
que nosaltres
la hem fet
abans
vull dir
com que no
de fet
si la féssim ara
hauríem de
tenir pensat
com a
posar
qualque cosa
que justifiqui
el Covid
perquè està
totalment disfasada
en un any
amb el fet
de no parlar-hi
de l'epidèmia
més grossa
que hem tingut
però igualment
crec que
t'anarà a reviure
en qualsevol moment
no tardarà molt
i
podrem
advertir
que l'obra
s'havia fet
abans
de tot això
a les xarxes socials
també he vist
que teniu
el suport
de la nau
Ivanov
gràcies a una beca
que us van donar
com va anar
això tot plegat?
Aquesta beca
és la beca
d'Esperta Lab
que
convoca
cada any
nau Ivanov
i Salà
Trium de Barcelona
i és una beca
que ens han donat
el projecte
d'Excel·ligo
l'hem passat
en aquesta beca
per mi
molt interessant
i una de les millors
beques
a la ciutat
consisteix
en que
et paguen
una part
de la producció
contractant
a tots els
membres
de la companyia
et serveixen
a un espai
de residència
i després
tens 3 setmanes
d'exil·ligió
a la sala
o almenys
en el nostre cas
és així
i clar
això ens va donar
com moltíssima força
i a partir de llavors
la nau Ivanov
va decidir
fer-nos
companyia
resident
de la nau
això vol dir que
ara ja diguéssim
per sempre
tenim
accés a la nau
o fer residències
com necessitem
els espais
el que sigui
cursos
formació
acompanyament
bé
amb residències
internacionals
ens ajuden
perquè ells
tenen molts links
i ens paguen
una part
i ens ajuden
bé com poden
realment
perquè poden
clar
i ara
ja
Gala
i Diego
ja mirant
cap a un futur
el primer que heu de fer
entenc que és
acabar de muntar
aquesta obra
i després
amb els esdeveniments
i amb les obres
què passarà
quin futur
quina agenda futura
us espera
amb tota la situació
actual
bé
aquest
aquest
és
totalment
incert
per tothom
i no
hi ha moltes vegades
que molta gent
es posa nerviosa
demanant a veure
si en aquestes dates
tindran disponibilitat
i és com
bueno
és a dir
crec que mai més
a la vida
esperem que mai més
a la vida
tinguem aquesta espèixi
d'estat
incert
de no saber
si a dos mesos
vista
a bon
merda
i crec que li hem trobat
i tot
un gustat
en aquest estat
perquè
fa anys
que rega la companyia
i rega els nostres
treballs personals
de les tres
havia
agendat
any i mevi
vista
i de sobte aquí
és com
és a dir
no ens morirem
de fam
perquè
cadascuna
tenia un poquet
d'estalvis
i
aguantar
tot el que es pugui
i intentar
això
de sobte
ens hem pogut
trobar
hem pogut
fer feina
plegades
aquí a Barcelona
i
i bueno
i fer que
els processos
de creació
et babaxin
més ràpid
que tinguem més idees
i que quan sortim
d'aquí
siguen
molt més
pobres
les juntes
i ja per acabar
com veieu
el món de la cultura
creieu que
us en sortireu
a nivell general
parlo
hi ha teatres
concerts
festivals
que s'estan
posposant
arribarem
a una
normalitat
un altre cop
o
ens ho haurem
de plantejar
de manera
diferent
home
jo
explica
sí
un moment
sembla que
tenim mala
connexió
espera
a veure
ara
parla
ara
ara sí
perfecte
no s'entén
res del que
m'estava
responent
a partir de llavors
se sentia
malament
doncs res
penso que
la normalitat
no tornarà
a ser mai més
el que era
però no tant
per les coses
que es podran
fer o no
sinó
perquè
totes
estarem
diferents
i haurem
canviat
una mica
però tot i això
crec que sí
crec que sí
que ens en sortirem
crec que
haurem de
repensar-nos
una mica
i haurem
d'adaptar-nos
però
la cultura
al final
és necessària
és vida
i a més
les hores
fènicas
sobretot
encara hi ha
com molta gent
intentant pensar
com ho fem
de manera digital
i no
hem de reivindicar
que són arts vives
la música
també és un art
són arts vives
i hem d'estar
en contacte
i hem d'estar
juntes
perquè si no
la transformació
també és diferent
i jo crec que
més a poc a poc
o més ràpid
ens n'acabarem sortint
sí que hem decidit
nosaltres
que en lloc
de dedicar-nos
a fer
aquesta espècie
de trasbàs
de les nostres peces
a internet
doncs
el que sí que hem fet
ha estat
posar molta cura
amb que la web
i que
el nostre Instagram
creixin una miqueta més
com perquè
quan sortirem d'aquí
hi hagi més gent
que se n'adoni
del que estem fent
gràcies a
que ara mateix
tothom ha estat
alimentant-se
de xarxes
i crec que
bueno
que era un bon moment
no hi som gaire
d'això
però ara
no ha quedat
més remei
si mires la web
que es diu
www.hermanaspicohueso.com
veràs
veràs de la xarxa
però ens ha quedat
una cosa
ben curiosa
a més
també teniu
comptes
a les xarxes socials
si les voleu comentar
perquè la gent
hi pugui
entrar i donar
un cop d'ull
el que feu
sí
és el mateix
és arroba
hermanaspicohueso.com
dic punt com
xonxo punt com
hermanaspicohueso
i tant a facebook
com a instagram
i a twitter
i contentes
contentes amb el contingut
i contentes de poder
compartir
totes vosaltres
totes
que estem fent
molt bé
doncs mira
amb aquest missatge
d'optimisme
i de positivisme
del Diego
ens acomiadem
de tots els membres
d'Hermanespicohueso
moltes gràcies
Gala
Diego
per haver-nos agafat
el telèfon
i haver compartit
amb nosaltres
aquesta estoneta
aquest matí
de divendres
una abraçada
moltes gràcies
i tingueu
bon cap de setmana
bon cap de setmana
adeu
adeu
Sant Justenca
Sant Justenca
acabem de parlar
amb dos dels membres
de la companyia
del trio
Hermanaspicohueso
estan preparant
el seu últim muntatge
es diu
P Acta Idiota
en uns mesos
el podrem veure
ara passem
un dels contes
de la Maribel Pumar
per als més petits
i petites de la casa
en compte d'avui
es diu
La Balena
La Balena
Bet aquí una vegada
hi havia un nen
que es deia Noé
vivia amb el seu pare
i sis gats
a la vora del mar
el pare d'en Noé
era pescador
i cada dia
es llevava
ben d'hora al matí
i sortia
a pescar
amb la seva barca
es passava
tot el dia
treballant
i no tornava a casa
fins la nit
en Noé
es quedava a casa
jugant amb els gats
fent deures
endreçant
llegint contes
una nit
una gran tempesta
va sacsejar
la costa
i també
tota la casa
d'en Noé
l'endemà
al matí
en Noé
es va acostar a la platja
per veure com havia quedat tot
després de la tempesta
mentre caminava
per vora la mar
va veure alguna cosa
a la llunyania
què podia ser?
a mesura que s'hi acostava
en Noé
en Noé
no es podia creure
el que veia
hi havia una balena
petita a la sorra
en Noé
es va preguntar
què hi podia fer
com podria ajudar la pobra balena
sabia que per una balena
no era bosta
fora de l'aigua
i amb un petit covell
li va començar a la llunyania
li va començar a tirar aigua
pel damunt
però llavors va tenir
una altra idea
me l'enduré a casa
va agafar un carretó
i tirant amb força
el va arrossegar
fins a casa seva
m'he d'afanyar
va pensar
en arribar a casa
va omplir la banyera
i hi va ficar
la balena
a dins
en Noé
feia tot el possible
perquè la balena
se sentís com a casa seva
fins i tot
li va explicar històries
sobre la vida a l'illa
la balena
li prestava molta atenció
la nit
es dibuixava al cel
i començava a fer-se fosc
en breu
el pare de Noé
tornaria a casa
i el nen
estava preocupat
per si s'enfadaria
per veure una balena
a la banyera de casa
així que en Noé
va decidir
guardar el secret
mentre sopaven
fins i tot
s'ho va manegar
per poder portar el sopar
a la balena també
però sabia que allò
no podia durar gaire
va haver-hi un moment
en què el pare
volia anar al lavabo
i
quina sorpresa
se'n va dur
en veure la balena
dins la banyera
però
per sorpresa d'en Noé
el pare
no es va enfadar
ni una mica
al contrari
en Noé
li va explicar
el que havia passat
i per què havia portat
la balena
amb ell a casa
el seu pare
va pensar
que sempre estava
tan ocupat
que no s'havia adonat
que el seu fill
se sentia tan sol
malgrat tot
li va haver de dir
que la balena
no es podia quedar
amb ells a casa
que l'havien de tornar
al mar
al lloc on pertanyia
així doncs
van agafar la barca
del pare
i se'n van anar
amb mar endins
per poder deixar
la balena
sense cap perill
en Noé
sabia que era
el que havia de fer
però se li feia
difícil dir-li adeu
es va agradar
tenir el pare
al seu costat
el feia sentir
una mica
menys trist
van passar els dies
en Noé
pensava sovint
en la balena
si estaria bé
si s'hauria
retrobat
amb la seva família
fins i tot
la dibuixava
un dia
amb el seu pare
van decidir
anar d'excursió
a dalt de la muntanya
des d'allà
es podia veure
tota la costa
i la immensitat
del mar
i quan van arribar
no us podeu imaginar
el que van veure
la balena
i la seva mare
els saludaven
des de lluny
era la seva manera
de donar-los
les gràcies
que contents
estaven en Noé
i el seu pare
en Noé
es va sentir
molt feliç
perquè va veure
que havia fet
el millor
per la seva amiga
al Just a la Fusta
parlem de tot
el que passa
a Sant Just
hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran
treure
qui eren
tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
400 pisos
per vendre
si s'ho ha pagat
de la seva butxaca
ningú li pot dir
busco sempre
aquella notícia
una mica positiva
tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia
si volem veure
algun d'aquests grups
més de casa
hi ha moltes oportunitats
molts festivals
tu t'equivoques
en un penal
en un Barça-Madrid
pots quedar
crucificat a per vida
tot se solucionarà
amb el temps
tot se soluciona
Just a la Fusta
vivim-se'n just
en directe
cada matí
de 10 a 1
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
smooth jazz
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
tornem
tornem
tornem
perquè el viatge continua
però el camí
el farem d'una manera diferent
el transport públic
l'ús de la mascareta
és obligatori
mantén una distància segura
evita les hores punta
i les aglomeracions
és un missatge
de l'ATM
i de la xarxa
de transport públic
de l'àrea de Barcelona
més informació
a ATM.cat
durant el confinament
passem moltes hores
davant les pantalles
per això
cal fer-ne un bon ús
pacteu
usos i horaris
per als diferents dispositius
trobeu espais comuns
per fer-los servir
i espais de desconexió digital
interesseu-vos
per les aplicacions
que agraden
als vostres fills i filles
i aprofiteu
les possibilitats educatives
que ofereix la xarxa
connecta't amb responsabilitat
una recomanació
del Consell de l'Audiovisual
de Catalunya
Tu m'acostumbraste
a totes
les coses
i tu
m'ensenyaste
que són
maravillosas
Sutil
llegaste a mí
con una tentación
llenando
de inquietud
mi corazón
llenando
yo no
concebía
como
se
quería
en tu
mundo
raro
y por
ti
aprendí
por eso
me pregunto
al ver
que me olvidaste
por qué
no me enseñaste
cómo se vive
sin ti
Tú me acostumbraste
a todas
esas
cosas
y tú
me enseñaste
que son
maravillosas
Sutil
Sutil
llegaste
a mí
como
una tentación
llenando
de
mi corazón
llenando
mi corazón
llenando
mi corazón
llenando
mi corazón
llenando