Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense Edat.
En Bici sense Edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ens agrada estar amb tu.
I ens queden uns 15 minutets abans de les 12 del migdia
i com bé heu escoltat una de les promos que sona més aquí a l'emissora,
aquesta promo d'en Bici sense Edat,
ens ha anat rodó per rebre el Carles Sánchez.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Sé que a més t'agrada escoltar la Falca aquí en directe quan arribes
i és com la presentació, no?, de l'entrevista.
Sí, ja us vaig dir la il·lusió que ens va fer el regal.
És maca, a més, eh?
És molt maca.
I el text, no?, una mica...
Està molt bé.
L'obri de la gent gran i...
I és molt pro, també, o sigui que...
Sí, eh?
Molt guai.
Sí, sí, sí.
És que tot el que feu és molt guai, Carles.
Bueno, i vosaltres també, no?,
perquè la veu dissenyar vosaltres, la Falca.
En final fem del tele.
No només produïla i tot, eh?
O sigui que molt guai.
Dic que també és molt guai el que feu amb...
De fet, ahir, mira, precisament et vaig veure
que just entraves a Can Gine,
està en un tricicle,
amb tota la calorasa que queia,
i dic, adéu, ara és doble mèrit
estar pedalant aquests tricicles.
Bé, bueno, hem tingut molts dubtes,
amb el tema de la calor,
perquè, clar, són persones que,
segons la persona, doncs,
pot ser més delicada o no, no?
Però realment aquí al poble,
si busquem...
Clar, si t'estàs aturat al sol...
No, no, clar.
T'ha xixar-la.
Sí, amb infants, adults i qui sigui.
Exacte.
A més, sobretot, ens hem adonat molt
el tema de la irradiació.
Del terra, eh?
Del terra, sí.
Jo ara mateix he vingut aquí a la ràdio amb la bici
i ja només entrar al passeig de la muntanya
i hi havia arbres i...
Però és que ho notes a la cara i tot
un canvi de temperatura molt bèstia, no?
Llavors el que anem fent és buscar,
no estar-nos molt aturats al sol
i anar buscant, no?
És veritat que tenim els toldus,
però corre més el vent si no el posem.
Clar, no sé si és pitjor,
no quedes allà una mica tancadet.
I llavors, mira, l'altre dia vaig sortir
perquè com que puc sortir poquet i m'agrada molt
i aquest juliol estem justets de voluntariat
perquè crec que moltes companyes i companys
marxen fora o estan mig de vacances o família
i estem més justets aquest mes,
estem fent menys sortides, no?
I a la que puc, doncs, m'hi afegeixo
perquè m'agrada molt
i també així no perds el contacte
i tots els beneficis que té.
I ens vam anar als Jardins de Pedralbes.
Ostres, com que hi ha el festival,
al matí et parlo, eh?
És tot ombra,
però potser hi havia 4 o 5 graus menys
i vam estar de conya.
Uau.
Molt bé, molt bé.
Llavors, sí, és...
Però ho hem valorat.
Per exemple, a Castelldefells,
que es fa tot el front marítim...
Allà hi ha poca ombra, no?
És que, clar, no n'hi ha.
Per no dir que no n'hi ha massa.
Allà s'han aturat.
Allà...
Han aturat les passellades.
Avui comencen i no més de matí.
Han estat 10 dies
perquè realment, ostres,
tot i que és el mar
i tot i que tens...
És el que comentes tu.
No hi ha ombra
i és molt fort.
Però aquí al poble,
a veure, sí,
qui pateix més
és el voluntari.
Clar.
Voluntària, clar, perquè...
És que has d'anar hidratant-te, no?
Sí, sí.
O...
O gorra, inclús.
Però estan sortint molt bé.
Que més tard.
Ens havíem plantejat fer-les
més d'hora i més tard,
però, clar,
als equipaments les persones sopen.
Clar.
I cap a les setes d'estar allà, no?
Però, però bé, bé,
estan anant força bé.
Aquest matí han sortit
a la llarresidència
de sociosanitari
i a la tarda van anar a maslluir
a un centre de persones
amb discapacitat.
O sigui, que seguiu amb activitat.
Tenia punta per aquí també
que durant el mes de juny
s'han incorporat nous voluntaris,
voluntàries.
Exacte.
Van fer el curs al maig
i, sí, sí,
ja s'han incorporat
i, bueno,
superbé,
una passada.
I, a més,
coincideix moltes vegades
que les primeres incorporacions
és perquè les persones
que han decidit fer-ho
en aquell moment,
pel que sigui,
han tingut una mica de temps
i els primers mesos
a vegades són bastant intensos
de participació d'ells,
no?,
perquè potser han decidit,
mira,
doncs vaig a fer voluntariat ara,
aquest temps,
per feina,
per família,
pel que sigui,
no?,
i la veritat és que és superbé.
Bueno,
cracs, cracs totals.
Quants sou ara
amb aquestes noves voluntaris?
Mira,
clar,
també fem,
anem tenint baixes,
no?,
perquè sí que demanem una,
o sigui,
no obligatoriamente cada mes,
però sí que,
si durant un any
o molts mesos,
clar,
llavors el que fem
és que parlem amb les companyes
i diem,
escolteu,
si veieu que no podeu,
també pel tema assegurança,
infraestructura,
donem de baixa
i sempre està a la porta oberta,
ja esteu formades,
ja heu fet passejades
i aleshores,
molt a contracord
perquè hi ha 4 o 5 companyes
que és que no poden
per situacions familiars,
hòstia,
que em fa molta pena,
no passa res,
aquí estem sempre obert.
És endavant, ja podràs tornar.
Clar,
llavors,
doncs,
va fent,
va fent balanç,
no?
Clar,
però clar.
I ara estem 79
conductores,
dos que acompanyen
perquè no poden conduir
encara,
que són menors d'edat,
i després tenim,
clar,
un de mecànica,
bé,
de mecànica
som 4,
que tots conduïn també,
però hi ha un que no condueix
i que fa mecànica
i després una companya
que és d'Esplugues
que ens ha començat
a ajudar una mica
també amb xarxa
i amb tema
d'ajudar-nos
amb endreçar
les fotos,
a logística,
no?
Perquè va demanar
que ella volia ajudar,
que volia participar,
volia fer el voluntarià
però que no volia conduir.
tot i que ara ho ha vist
i potser amb la seva parella
potser s'anima.
Potser també s'anima.
Déu-n'hi-do
perquè una vuitantena
de conductors,
conductores,
es diu ràpid,
però...
No, no,
està superbé.
Per molt que puguin
també són sortides,
es tradueix en sortides.
Està clar.
Sí que és veritat
que per aquesta manera
de fer molta flexibilitat,
doncs ens acomodem una mica
en el sentit que,
clar,
demanem el compromís
a un més vista,
quasi.
I, ostres,
per exemple,
aquí la Núria a la ràdio,
no?
La teva companya.
Ella és voluntària
i, clar,
doncs posa-te'n el cas d'ella.
Li envio el dia 20-22
un formulari
perquè,
del mes que ve,
potser se t'apunta
el dia 29 del mes vinent.
Llavors,
què passa?
Passa moltes coses
en un mes,
no?
I quan algú no pot,
perquè sigui,
ens demanem ajuda
pel grup,
no?
Fem una cosa,
els semàfors,
li diem,
com els cars,
com que són molts dels cars,
també,
diem,
atenció al semàfor,
que cal un...
Això què passa?
Que s'ha traduït
en que,
com aquí Sant Jus,
cada dia
intentem anar
a un lloc diferent,
ens sap com de greu
que dos o tres setmanes,
per A o per B
no pugui haver passejades.
Aleshores,
ho hem fet d'una manera
que quan programem,
si no som dos,
no hi ha passejada.
Però què fem?
Fem,
si s'apunta la Núria,
la Núria
i un voluntari virtual.
I pel grup
anem demanant,
a veure,
ei,
per aquesta setmana falta,
tal, tal.
No és que s'hagi donat
de baix a ningú,
és que ja ho hem programat així.
Això què ha derivat?
Això està bé
perquè aprofites al màxim
la disponibilitat
de les persones,
les companyes de Barcelona
em diuen que,
és que ets molt llaminé
i vols agafar
fins a la darrera gota
del pot de Nutella.
Clar,
és veritat.
I dóna alguna cosa
més de feina de gestió
però ajuda a que,
doncs,
ostres,
un que no podia
o que no...
Vale.
Això és la part positiva.
La negativa quina és?
Que ens trobem també
que, clar,
com que t'estic demanant
un mes
i és complicat,
doncs tu dius,
mira,
saps què?
No em comprometo aquest mes
i estic atent
al seu maco.
durant la marxa,
no?,
allò de dir...
Clar.
Llavors,
què ens està passant?
Doncs que aquesta mitja
de quasi 80 conductores,
un 50% al mes
et diuen,
ho sento,
no em puc comprometre,
però estaré atent
al semàfor.
Llavors,
és un arma de...
Bé,
uns supleixen els altres,
no?
És a dir,
si s'acaben duent a terme,
que és l'objectiu...
El que passa
és que hi ha un nucli dur
que són els que més
com repeteixen,
no?
L'altre parlàvem amb un,
que és el Toni,
que també ajuda a mecànica
i diuen,
hòstia,
és que em sap greu
veure que s'anul·la alguna cosa
i si tinc disponibilitat
hi vaig.
Jo m'apunto,
no?
I dic ja,
Toni,
però...
Toni crec que va ser
qui ens va visitar,
també,
no?
Sí, sí, sí.
Bueno,
el Toni és un...
Molt apassionat,
també.
És nucli dur,
dur,
però també els dic,
hòstia,
però que no cal,
no ho sàpiga greu,
jo,
és que volem aprofitar tot,
però si no,
doncs ja farem.
El tema és no cremar-se,
perquè també t'hi pots cremar,
i això no interessa,
més aquí.
Bé,
ho fan diferent,
altres indrets,
és a dir,
som una mica un cas particular
aquí a Sant Jús,
no?
Sí,
però a Barcelona
és per logística,
perquè clar,
és tan gran,
al capítol de Barcelona
la intenció seria,
l'ideal és que hi haguessin
diversos tricicles
a parts de barri.
Clar,
o sigui,
com aparcats fixes
a diferents barris,
no?
Exacte,
i associats amb associacions
de veïns o casals,
i que l'associació
organitza les passejades
però t'ingressa
aquesta logística.
Ara què s'estan fent?
S'estan fent com dos a l'hora,
doncs estem al barri de Sants,
doncs anem a cada residència tal,
això allà,
a Castelldefels hi ha un tricicle
i és el primer any
i s'estan anant x dies
a cada residència.
I aquí a Sant Jús,
com que tenim la sort
que disponem
d'un pàrquing de conya,
el pàrquing que ens va deixar
l'Ajuntament,
al mig del poble,
amb el seu...
O sigui,
ho tenim tot,
clar,
ho tenim tot
tan còmode i tan bé
que això ens permet
que sigui un centre neuràlgic
i dividir,
i dir,
el dilluns pel matí
anem a la Vitàlia,
per la tarda
anem a Nostra Senyora Lourdes,
el dimarts a Desprocéat
i cada dia
anem a un lloc diferent
i el cap de setmana
intentem part
les persones particulars.
Carai,
Déu-n'hi-do.
Escolta,
abans de que marxis,
perquè ens queden uns cinc minutets,
també volia parlar
d'aquest vincle
o d'aquesta associació
que heu fet,
no sé si directament,
o col·laboració,
si es diu així,
amb Càritas
i tot per les persones
refugiades d'Ucraïna
que tenim aquí a Sant Just.
L'Ajuntament va demanar
a totes les entitats
que poguéssim
oferir
al col·lectiu
de persones
refugiades ucraïneses
que estan al nostre municipi,
que puguin,
bé,
doncs,
dins de cada entitat
les activitats
que puguin fer
ho oferir,
no?
Aleshores,
des de Sant Just Solidari
van dir,
bé,
nosaltres podríem
participar
en el tema
de les passejades.
Ho van oferir,
es van posar en contacte
amb nosaltres
i ho van muntar
i els vam afegir
alguns caps de setmana
amb els particulars,
d'acord?
Això és un tema
i anem sortint amb ells,
però paral·lelament
amb Càritas,
que tenim molta relació,
ens van comentar
que ells
els oferien
els dilluns a la tarda,
li deien
el berenar
del juliol.
El berenar del juliol?
I a la tarda
anaven aquí
al costat vostre,
aquí
amb una
sala de la parròquia
que els deixaven
i Càritas
els preparàvem
una mica
un berenar
així més festiu
i aleshores
van comentar
ostres,
doncs podríem
les persones,
perquè està lluny,
és a l'hotel
de baix,
tocant
a l'hotel Sant Just,
tocant
el Consell Comarcal,
no?
I hi ha persones
que són
una passejada
amb la calor
i van dir
la manera
que poguéssim
transportar-les,
no?
acompanyar-les
fins aquí.
Normalment
no fem servei
de taxi,
diguem-ne,
per la dificultat
de tenir un compromís
x dia,
x hora,
però resulta
que era un horari
que era a les 4 i mitja
i després
a les 5 mitja
ja tenien passejades.
Aleshores
van parar
amb el voluntariat
afectat,
van dir
escolta'm,
podríeu allargar
una hora per darrere
i després acabar
una mica abans
amb la passejada
que toqui,
que pot ser
la residencia
Cral
o la senyora
de Lourdes
i com que estem
al costat
i baixar-los.
I sí, sí, ho van fer.
Jo ho heu començat a fer, eh?
Ho van fer superbé.
El que passa
que ja ara
hem parlat
per continuar fent-lo
però ens ha dit
l'associació
que ho porta
que és la Diàcona
que el govern
ha canviat ara
tota la gestió
de les persones
refugiades
a tot el país,
a tota Espanya
i aleshores
estaven
malauradament
reubicant-les
perquè crec que
potser han fet
aquí vincle
i potser se separen,
no?
Reubicant-les
a centres de...
M'ho van explicar
però no ho controlo molt.
Com centres d'acollida?
Com centres d'acollida
però que potser
els que estan aquí ara
sí poden anar
a Hàbila
o a Samora
o jo què sé
o a Girona, no?
I estaven
amb tot aquest enrenou
i el des dilluns
es va aturar
però sí que seguim
en contacte amb ells
oferint.
Doncs mira,
aquest diumenge
tenim un tricicle
a la tarda,
d'acord?
Ells apunten
i nosaltres anem...
I l'experiència
per part seva?
No sé si veus res.
L'experiència
molt bona,
el feedback
és brutal.
Sí que hem comentat
el voluntariat
la grandíssima dificultat
de l'idioma.
Perquè, clar...
Anglès, no?
Hauria de ser tampoc, eh?
Clar, algú sí
però, clar,
el voluntariat normalment
anglès és...
Bueno,
potser anem parlant, no?
Però bastant dificultós.
Però, bueno,
amb somriures,
amb...
Sí, no va dir,
hi ha un idioma universal
que són les senyals,
els ulls
i els somriure, no?
Així va.
I sí que han sortit
persones grans
però han sortit
també molt
nens petits
amb les mares.
Han sortit també
mares joves
perquè, bueno,
puguin fer
i gaudir, no?
I aleshores
sí que han anat igual
a la monestir de Pedralbes,
han visitat el poble,
han anat també
als jardins de Pedralbes,
una mica recorreguts.
Un dia, clar,
hi havia alguns
que eren bastant col·les
i van baixar al Camp Nou.
Oh, mira.
O sigui...
És una llàstima
que els hagin de moure, no?
Sí.
O que els hagin de reubicar
o que els hagin de canviar de lloc, no?
Sí.
De moment, nosaltres,
doncs, les poquetes passejades
que estem fent
els hi anem oferint, no?
I ara a l'agost,
doncs, farem aturada, segurament,
perquè...
Una mica de vacances també, no?
Sí, però, bueno,
deia, ostres,
també és la festa major
i bé, vam fer una mica de...
una consulta al voluntariat
dient...
Un sondeig.
Escolta'm, un sondeig.
Si tu sortiries la primera quinzena
o la segona
o no podria.
I clar, hem contestat
quatre o cinc a la primera,
quatre o cinc a la segona
i la resta que no, no?
Llavors, sí que més...
És complicat, no?
És complicat.
Per vacances també la gent marxa.
Però potser faré això.
Les comentaré
per la primera setmana alguna
a festa major
que algú pugui anar.
Sí, home, sí.
No intentarem veure-vos
per aquí al poble, no?
I que sigui voltant...
Al setembre, a tope.
A tope.
Doncs, Carles,
ho hem de deixar aquí
que s'apropa a les 12 del migdia,
però al setembre hi tornem
que ja saps que un cop
cada dos o tres mesos
et citem aquí a l'emissora
per saber una mica
l'actualitat de l'entitat.
Gràcies, com sempre,
que vagi molt bé
i bona festa major.
Moltes gràcies, igualment.
Bon dia.