I és que volem saber una mica tots els secrets d'aquest secret del doctor Greenberg.
Com dèiem, aquest documental, la història d'aquest Einstein de la consciència,
centrat molt en qüestions de la telepatia.
Ida Coellar, el director, ha estat gairebé una dècada investigant.
Ens ho explicarà, aquesta història, aquest thriller metafísic, així s'ha l'anomenat.
Així que saludem el director. Ida, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Ida. Escolta, abans de res, moltes gràcies per atendre'ns
i d'arricar-nos aquests minutets que tenim per endavant per comentar.
I, abans de res, també, donar-te l'enhorabona per aquests premis,
aquests quatre premis que de moment has recollit,
entre d'altres el Docs Barcelona, i enhorabona també per aquest documental,
que també es projectarà en breus demà aquí a Sant Jus.
És la història del doctor Greenberg, per començar, per aquells que no ho coneixen massa.
Qui va ser aquesta figura i què et va dur a investigar la seva desaparició?
Perquè, recordem, va desaparèixer en estranyes circumstàncies.
Sí, bueno, en primer lloc, gràcies a vosaltres per convidar-nos.
I el doctor Greenberg, bueno, era un científic mexicà,
que era neurofusióleg, un neurofusióleg molt important als anys 70 i 80 a Mèxic.
Era professor de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
i tenia allà un laboratori d'investigació que era el més gran que hi havia a la universitat.
I ell es dedicava a uns estudis, va desaparèixer en estranyes circumstàncies, no?, l'any 94,
però també les investigacions eren investigacions que estaven una mica als marges de la ciència convencional, no?
És un home que als anys 80 va demostrar les bases científiques de la telepatia, per exemple,
o va estar estudiant amb xamans a Mèxic, intentava explicar científicament el per què
o com es podia demostrar, més aviat, científicament els fenòmens xamànics, no?
I aquestes curacions o la clarividència o la visió remota o curacions a través de...
Per exemple, estava en una colandera mexicana que es deia Pechita que als anys 70
obria la gent amb un gran nivell de muntanya, els hi treia els òrgans i els hi posava òrgans nous, no?, per exemple.
Llavors ell estava moltes vegades en aquestes operacions confirmant que no hi havia cap truc, segons ell,
i doncs intentava explicar com científicament es podien explicar aquest tipus de fenòmens.
Uau! I de quina manera arriba aquesta història a les teves mans?
És a dir, un cop la coneixes, de quina manera te la fas teva per fer documental?
Sí, jo estava a Mèxic i fa 10 o 11 anys i un dia una senyora així parlant, un dia al matí,
allà a unes muntanyes, a un lloc que es diu Amatlán, molt a prop de Teposlán,
que és un poblet així bastant màgic, a una hora i mitja de ciutat de Mèxic.
I llavors aquesta dona em va comentar explicar aquesta història d'un científic mexicà que havia desaparegut
i que l'havies equestrat a la NASA i que era el millor científic que havia hagut a Mèxic al segle XX
i va començar a explicar una mica la seva història.
I llavors, aquell mateix dia me'n recordo que quan l'està explicant la història jo no el coneixia.
Vaig veure que jo la tarda anterior havia comprat un llibre d'ell.
Jo vaig dir, ostres, que curiós que vaig comprar un llibre d'aquest home i ara m'estan parlant d'ell.
I bé, com s'ha interessat pel personatge, vaig dir la seva biografia.
Ell té més de 46 llibres escrits en 20 anys.
Escrivia com dos llibres a l'any, així era una barbaritat.
I bé, em vaig submergint de la seva història i a més a més em vaig adonar que a Mèxic no el coneixien.
Era un personatge com totalment desconegut i era curiós, no?,
que la seva història no es conegués i estigués tan desconeguda per la gent a Mèxic.
I això també em va impulsar una mica a explicar la història per donar a conèixer el personatge.
Sobretot a Mèxic, però després també a tot arreu, no?,
però sobretot allà, que era com curiós que ningú el conegués.
I en aquest documental has fet tant la part de direcció com també la part de guió.
Llavors entenc per què està llegint diverses sinopsis i una mica presentacions d'aquest documental
i en alguns articles també comenten que no sé si hi haurà més que respostes, preguntes.
És a dir, l'espectador que vagi a veure potser sortirà amb una mica més de preguntes
i no tant amb respostes solventades.
Sí, sí, totalment.
A veure, és un documental que es planteja com un thriller,
és a dir, que és com una pel·li thriller en la que ha dit,
bueno, doncs a tot m'has aparegut, què ha passat?
Però a partir del thriller també anem acostant-nos al personatge
i tant la seva desaparició, que l'anem desentrenyant,
cada cop que arribes a un lloc se t'obren més preguntes
i passa el mateix amb les seves investigacions, no?,
que són investigacions que ell volia demostrar científicament,
però també et preguntes fins a quin punt la ciència pot demostrar
o acostar-se a certs fenòmens que s'escapen una mica, no?,
al propi mètode científic.
Llavors, sí, és un documental que al final fa més que et plantegis
i et preguntis coses que donar-te respostes,
però també a través d'anar descobrint coses, no?
No és que només faci preguntes i no es contestin,
sinó que si intentes contestar una pregunta,
s'en haurà en quatre més, no?
En aquest sentit sí que...
Sí que ens farem preguntes, no?
I la qüestió dels aspectes de telepatia, d'aquesta consciència,
dèiem, no?, considerat l'Einstein de la consciència,
això també es veu a través del documental,
és a dir, l'espectador també pot arribar a connectar
amb aquesta consciència, que de fet, recordem,
també ha estat elaborar la seva teoria sintèrgica, no?,
que és aquest espai que deia entre, diguéssim,
la realitat i la no realitat percebible, no?
Per tant, aquesta consciència no palpable, no?
Tot això també ho intentes mostrar en el documental?
Sí, això apareix d'una manera...
És a dir, no ens podem centrar exclusivament en això,
perquè passaria molt de temps,
però sí que toquem aquests temes
i sí que ell apareix explicant les teories
i altra gent també explica,
sobretot experiments en concret,
com aquest de la demostració de la telepatia,
en què tractava de demostrar com dues nens estan connectades, no?
Encara que no hi hagi una consciència,
o sigui, en la telepatia diguéssim que jo seria conscient
d'allò que m'està transmetint una altra persona, no?
A través de la ment.
Els experiments que feien ells eren més objectius
i el que veia és que aquell cervell estava reaccionant
a l'estímul que se li estava donant a l'altre cervell,
encara que la persona no era conscient,
però es demostrava que el cervell estava reaccionant
als flaixos de llum que li estaven donant a una altra persona, no?
Llavors, ell, aquests experiments s'expliquen
i també ens submergim una mica en l'explicació
del que era per ell la teoria sintèrgica,
que és una mica també la base de com es crea la realitat perceptual,
tal com la veiem, no?
Ell d'alguna manera deia que la realitat exterior que veiem,
els objectos, els sonos, els colors,
són en realitat consciència, no?
I que nosaltres, la nostra interpretació, la ment interpreta això
i ho transforma en imatges, en colors, en les restes que veiem,
però que en el fons és consciència, no?
I que els germans, per exemple, treballaven directament amb aquesta consciència
i d'aquesta manera podrien modificar la realitat tal com la veiem, no?
Doncs una mica la seva teoria ve una mica expressar aquesta idea
i això s'explica d'una manera breu, intel·ligible,
però tampoc ens centrem en els tecnicismes científics de totes les seves teories,
sinó que intento fer-ho d'una manera intel·ligible
i sense aprofundir tant en els termes científics.
Això donaria segurament per un altre documental.
I tenia també un dubte, que és que, com és que, no?,
explicaves al principi que a Mèxic no és massa coneguda aquesta figura,
aquest personatge, no?,
tot i que va publicar molts llibres, no?,
deies gairebé dos a l'any.
Potser és la primera peça documental o el primer llargmetratge
o en format que es pugui presentar al públic que parla d'ell?
És a dir, aquesta peça que has creat, El secretor del doctor Grimberg,
és la primera que parla sobre ell, realment, a fons?
Sí, sí, realment sí.
A veure, hi ha un treball d'un noi d'una universitat, de l'Ivanov,
que va fer un treball universitari l'any 2003, així,
on parla una mica del Grimberg i, a més, no tant de desaparició,
però d'algunes de les seves teories i així.
Però, bueno, és un documental que no s'ha publicat mai,
és com... no és un documental, són una sèrie d'entrevistes
que va fer ell com de treball universitari.
No va fer públic, no?
No, crec que es pot trobar a YouTube, em sembla, no estic segur,
però, bueno, és un treball universitari.
Però, bueno, el que és curioso és que ara a Mèxic,
si abans no el coneixia ningú, Grimberg, ara s'ha popularitzat molt
i, per exemple, la setmana passada...
A Mèxic s'estrenarà el novembre, a sales de cinema,
però la setmana passada va estar a la Cineteca
i ha estat a molts festivals de cine, que per la pandèmia es van fer online,
però hi ha molta gent que ha vist la pel·lícula
i s'ha anat com fent una mica el boca a orella.
Sobretot a Mèxic, bastant.
I la setmana passada va estar a la Cineteca Nacional,
que és la cineteca més important del país,
perquè la van escollir com una de les millors òperes Prima de l'any, no?, internacionalment.
I llavors feien aquest festival en el que la pel·li estava programada dos dies,
o sigui, una setmana, no?, dos passes cada dia.
I és curiós perquè, imagina't com ja ha generat interès al personatge,
que en dos dies s'havien esgotat les entrades per tota la setmana.
Déu-n'hi-do, enhorabona també per la part que et toca, no?,
de recollir, no?, tot aquestes coneixements.
Sí, no, la veritat és que, però sobretot per això que dic,
hosti, no el coneix ningú, i ara a Mèxic de cop és com...
Hi han sortit molts articles, diferents diaris,
grups a Facebook, a Instagram, que estan interessats en el personatge,
científics que havien col·laborat amb ell,
o alumnes que ara estan reprenent les seves investigacions,
i, bueno, com que està veient-hi un interès i un coneixement
cap a aquesta figura, que abans hi ha vària gent que vol fer projectes sobre ell,
o sigui, com que de cop s'ha generat un interès i s'ha despertat una mica...
Bueno, s'ha estat donat a conèixer, no?
I això, bueno, això és guai perquè, penso, és interessant,
sobretot que en el seu país hi ha una figura que es conegui,
tingui el seu reconeixement.
I tant. És curiós que per això hagis d'anar, no?, diguéssim, des de fora, no?,
es vagi a investigar per després també publicar-ho, ensenyar-ho, no?,
tot i que tens força vincle, no?, amb èxit,
crec que et mous força entre Barcelona, no?, i aquesta ciutat.
Sí, però, bueno, el vincle va aparèixer a través d'aquest documental.
Jo era el meu primer dia a Mèxic, quan vaig conèixer la teva història,
i, clar, vaig tornar el cap de sis mesos per investigar,
el cap de sis mesos més per rodar,
i llavors ja em vaig com enamorar del país
i vaig anar a viure allà una temporada,
i, bueno, ara sí, ara sí, sempre una mica entre aquí i allà,
però, diguéssim, que l'amor per Mèxic
va néixer una mica amb aquesta història, també.
Recordem que demà a les vuit del vespre,
com dèiem a l'Ateneu de Sant Just,
es pot visualitzar aquest secret al doctor Grimberg,
que, a més, també està a plataformes com Filmin,
així que també es pot visualitzar, diguéssim, des de casa,
si ho volen, si no poden anar a veure-la,
i d'agrair molt aquests minuts que ens has dedicat
per explicar una mica més la història que al darrere,
la feina d'investigació i una mica aquest secret,
a veure si acabem trobant-lo als espectadors que l'anem a veure.
Enhorabona pels premis, també, i que vagi molt bé,
i et desitgem molts èxits en el futur.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi bé, bon dia.
Que vagi bé, bon dia.
Que vagi bé, bon dia.
No, no.
Just a feeling.
Just a feeling.
Just a feeling.
Just a feeling.
Just a feeling.
Just a feeling.
Just a feeling.
Just a...