Doncs ara sí, tenim el Sergi Seguí a l'estudi de Ràdio d'Esvern.
Hola Sergi, què tal?
Bon dia.
Com estem?
Bé.
Setmana de Carnestoltes.
Setmana de Carnestoltes, sí, sí.
I de diversos altres actes, aquest que de setmana el tenim bastant mogudet, a Sant Just.
Però parlem de Carnestoltes, què ens espera?
Doncs ens espera una rua amb molts participants, sobretot de centres escolars.
Sí?
Sí, s'han apuntat comparses del Canigó, del Montserrat i del Montseny, cosa que fins fa un parell d'anys el Canigó no hi havia participat.
Els últims anys aquest any s'ha apuntat, per tant tindrem molta gent de molts centres educatius.
I per contra, tenim menys participació de grups i de comparses que no són de centres escolars,
però fins entre avui i demà encara s'hi pot apuntar la gent i el mateix dia, el mateix dissabte encara s'hi poden apuntar els individuals i els que es vulguin apuntar a la categoria de més marxosos.
Què ha de fer la gent per apuntar-se?
Doncs a través del web o el més fàcil potser és dissabte allà mateix abans de la rua.
Tot comença a les cinc de la tarda, per tant també intentem dir-li a la gent que com més tard arribi, més tard començarà tot.
Entre les cinc i dos quarts de set el que intentarem fer és la valoració de tothom que s'ha apuntat al concurs
i a partir de dos quarts de set el que volem és que la rua es posi en marxa.
Una rua que en guany també té una petita novetat, que és que això ja ho vàrem fer l'any passat i creiem que ho funciona prou bé,
que és una rua circular, que comença a la plaça Maragall i acaba a la plaça Maragall.
L'any passat vàrem passar pel carrer Ateneu, recordo també que des del balcó de Ateneu
vàrem poder fer una mica de Gresca i Txarinola.
En guany, com hi ha obres, el que farem serà baixar pel carrer Creu, entrar pel carrer Montserrat
i tornar a pujar pel carrer Major fins a la plaça Maragall.
D'acord, és a dir, una mica un canvi de recorregut.
Sí, petit onet, perquè és el carrer de baix, però sí, un canvi de recorregut.
Quin és el recorregut complet de la rua? Per on comença i on acaba?
Sortim de la plaça Maragall, anem a agafar el carrer Verge del Pilar, després agafem Creu fins al carrer Montserrat,
allà entrem al carrer Montserrat fins al carrer Major i després pugem carrer Major fins a la plaça Maragall.
Veurem com funciona i després una altra, evidentment, un cap arriba a la plaça Maragall,
doncs més festa i repartiment dels premis, etcètera, etcètera.
Quines categories hi ha? Com funciona?
Quines categories tenim?
Tenim Premi a la millor comparsa escolar, que és de 30 o més membres.
El premi és 600 euros, perquè se'ls puguin gastar, doncs, normalment és en un espectacle
o amb alguna cosa que, diguem-ne, que tingui un retorn cap a l'escola.
Sí.
O sigui, no per anar a sopar, per exemple.
Exacte.
També hi ha un segon premi a la millor comparsa escolar, que no és de 600, que és de 400 euros.
Tenim un primer premi a millor comparsa que no sigui escolar,
que és un grup de 10 o més membres, que són 500 euros,
i un segon premi a la mateixa categoria, que són 300 euros.
Aquests són premis, diguem-ne, promocionats des de l'Ajuntament.
L'Associació de Comerciants d'Esvern, Comerç i Empresa també participa en guany del Carnestoltes,
com ha vingut fent tradicionalment des que ha agafat el relleu de l'Associació de Botigues ja fa uns anys.
Cada any han vingut col·laborant amb el Carnestoltes,
i en guany patrocinen els premis a millor grup, que és entre 3 i 9 membres.
És un premi de 7 vals de compra per valor de 140 euros per gastar en comerç local,
també patrocinen el primer premi al millor individual, que és un o dos membres,
que són 4 vals de compra per valor de 80 euros.
També el segon premi d'aquesta categoria, que són 3 vals de compra per valor de 60 euros.
I després tenim una categoria que vam iniciar l'any passat,
que era per intentar donar-li una mica de marxa i de gresca durant la Rua,
que són 4 premis, el que diem, marxosos,
que són gent que dinamitzi, que animi, que engresqui durant el recorregut de la Rua.
Sí, per exemple, si l'Albert Macià surt al balcó de la Taneu a animar una mica...
Per exemple...
Hola, Albert, què tal?
Hola, hola, hola, ho tinc una mica difícil,
perquè aquest any no passa per les obres.
Poder sortir pot sortir al balcó.
Puc sortir, però clar, hauria de cridar molt perquè em sentissin...
Per l'altra banda, potser et veuríem.
Segurament, segurament.
Si anessin mirant a costat i costat...
Des de l'escala d'emergència, segurament sí que...
Bé, doncs l'Albert Macià es postula com a candidat a aquest premi.
Bé, l'Albert Macià ha fet de jurat més d'una vegada el Carnestoltes.
No, més d'una vegada no.
Una vegada només, hòstia, jo ara tenia entès que era més d'una.
Però ell pot dir...
Coses...
Coses de la vida, precisament fa...
Deu fer mitja hora, he vist la fotografia,
perquè estava fent una classificació de fotografia,
i l'he tingut a les mans.
Com funciona, Albert, això de valorar les disfresses?
Com ho feu?
Quanta gent hi ha participant en el jurat?
No me'n recordo exactament com ho vam fer.
Érem quatre en el jurat, érem quatre, això sí que me'n recordo.
Qui eren els companys del jurat, si es pot dir?
M'havia la Júlia...
Ai, ai, ai, no, no, ja no recordo.
Intentem...
Tots el portar el vestit de jutge, ja no he vist la fotografia d'això.
La Júlia sí, que era perquè...
La Júlia Viladot.
No, la Júlia Durant.
La Júlia Durant, que suposo que estava com a organització gairebé...
Sí, de l'agrupació de botiguers.
Ah, d'acord.
I bé, vull dir, jo sé que era difícil, perquè haver de jutjar entre...
Algunes vegades, alguns sí que dius que aquests ja no, o alguna vegada pots fer algun que se t'encengui la llum i diguis aquest per descomptat, perquè sobresurten molt per dalt o per baix, però en general és difícil.
Sí.
És molt difícil.
Home, no és senzill, eh? Jo entenc que quan els hi proposem als membres del jurat també els estem posant un compromís, eh?
Però... però esclar, també té gràcia, no?, que cada any anem canviant, no?, les persones que formen part d'aquest jurat.
enguany, per exemple, ho seran la Kirsten Andrés, de Desvern, Comerç i Empresa, en Santi Solano, que és, bueno, Santi és pastorets, tamborets, etcètera, etcètera, no?, que també li va la marxa, diguem-ne.
La Joana Riba, de Tutuguri, també ens donarà un cop de mà, Maria Quintana, del Centre d'Estudis...
Sí, ja ho ha dit, aquí.
Ah, ja ho ha dit? Està bé.
Sí, sí, sí.
I la Marta Mossac, del Servei Local de Català, que em sembla que la Marta sí que repeteix, que no és el primer cop que ho fa.
Intentem anar canviant, recordo que alguna vegada ho havíem fet, doncs, en Carlos González, quan estava als llimonis, i bé, intentem...
L'Aitor també ho ha fet alguna vegada, l'Aitor López, i intentem això, anar combinant, no?
Anar pariant, no?
Sí.
Que esigen una mica de tots els àmbits.
Que tothom hi passi, diguem-ne, eh?
Doncs a Maria Quintana ja fa molts dies, eh?, que ho va dir que seria jurat, no?
No sé si això es pot dir.
Sí, sí, i tant, i tant, sí, i tant, i tant.
Home, també té gràcia veure la gent que fa de jurat disfressada com si ho fos un jutge del segle XVII.
Aquelles perrugues platejades...
Això està bé, és divertit.
Dir també que durant tota la setmana també s'han anat fent diferents activitats,
que malauradament algunes, en aquests dies de pluja, no han lluït prou, no?
Com, per exemple, un animador que ha anat a diferents centres escolars per animar els nanos a que s'apunteixin,
algun taller de disfresses que hem fet al Maix Lluí aquesta setmana.
Bé, intentem també donar una mica de difusió a tot plegat,
tot i que tothom sap que aquell dia és el dia de carnestoltes, no?
I que és un dia difícil, perquè dilluns és un dia festiu en els centres escolars aquí a Sant Just,
i per tant, bé, pot ser que les últimes nevades i tot plegat hi hagi gent que profitin tota setmana per sortir esquiar i aquestes coses,
però vaja, carnestoltes és una festa que d'uns anys ensà està funcionant molt bé,
s'està apuntant molta gent i sobretot funciona molt bé perquè els centres escolars s'impliquen
i veure les rues, és que estem parlant de 300-400 persones de cada centre escolar que s'hi apunten
i per tant fa prou goig, diguem-ne.
Ara el que segurament ens obligarà aquest any a fer una revisió de la resta de categories
si realment no hi tenim prou gent apuntada, no?
I caldrà veure si fem un replantejament i si ho centrem només en l'àmbit escolar
i apostem per això ben fort, o mantenim aquestes categories i fem un repàs de com ha funcionat.
Abans comentàvem que fa anys el rei Carnestoltes es cremava.
Sí.
Això és a Nos Pau, oi?
Això ho vam fer l'any passat.
L'any passat sí que vàrem fer el dimecres de Cendre
i vàrem cremar el rei Carnestoltes a la plaça de la Pau
amb unes activitats, amb colles, amb entitats,
però tampoc ens va funcionar gaire bé.
Per tant, són proves i resultats que anem fent.
Per què no va funcionar bé?
Bé, perquè vam tenir poca assistència,
aquest tipus de coses que, com que no tenim la tradició de fer-ho,
és difícil instaurar-la de cop.
Per tant, jo crec que hem d'anar fent prova-error
i anar jugant amb els resultats que anem tenint.
L'any passat, per exemple, va funcionar molt bé.
Jo crec que el rei Carnestoltes era un rei viu, no?
Altres anys, per exemple, la figura del rei Carnestoltes
es feia des del taller de Carreo Blau
i era el que presidia la rua.
Altres anys s'havia fet des dels tallers d'arts plàstiques.
I l'any passat vam dir, doncs anem a fer un rei que es mogui,
un rei de veritat, no?
De carn i osos.
Exacte.
I aquest no es podia cremar.
I aquest no es podia cremar.
I aquest no es podia cremar.
Però sí que, bueno, hem anat fent allò, assajos de laboratori, no?
Potser es podria cremar una foto del rei.
Del rei Carnestoltes.
Ah, ah, ah.
L'altra no serà per ganes,
però a vegades ens hem de contenir una mica
els que tenim alguna mena d'obligació pública.
Però, vaja, no és que no ho fem perquè no ho vulguem fer-ho,
sinó simplement perquè no ens acaba de funcionar.
Hem de pensar també que les escoles també celebren el Carnestoltes
i també fan les seves activitats.
I, per tant, anar-les duplicant,
doncs tampoc s'acaba d'entendre gaire.
Llavors hem d'acabar de trobar la fórmula
precisament per acabar de trobar l'encaix del Carnestoltes.
Bé, recordem que el Carnestoltes aquí a Sant Just es va revifar,
farà cosa, parlo de memòria,
però farà cosa d'uns 10 anys aproximadament,
quan des de la Regidoria de Comerç es va apostar per fer-ho.
Recordeu que fa anys es passava per davant del mercat, precisament,
perquè havia començat allà i se li volia donar també una visió
des d'aquesta perspectiva.
I a poc a poc ho hem anat canviant,
perquè a poc a poc hem anat canviant els hàbits de la gent.
Per tant, es tracta d'això,
de poquet a poquet anar millorant una miqueta,
sense deixar de fer el bàsic,
però anar incorporant petites millores
que ens vagin fent que la festa sigui més completa.
Sí que és estrany fer un Carnestoltes
i no fer la cremada,
no fer l'enterrament de la sardina,
aquestes coses.
Poquet a poquet,
ho hem d'anar a fer a poc a poc.
Doncs gràcies per venir, Sergi.
No, no, a vosaltres,
i perdoneu el retard,
però cap problema.
Si vols quedar a tastar una mica de vi...
Doncs mira, no et dic que no.
Mira, el Josep Farigola,
que el tenim per aquí fora,
si vol anar passant ja.
I omplint les copes.
I mentrestant amb l'Albert
podem parlar d'activitats
que es faran a la Taneu
aquest cap de setmana,
que també n'hi ha unes quantes, oi?
Sí, Déu-n'hi-do.
Comencem divendres
amb la conferència
dels paisatges fluvials
que d'en Xavier Martínez Gil
dins del cicle
dels paisatges de Catalunya,
de les SEAS.
Això serà a les vuit del vespre,
la sala Piquet.
Dissabte i diumenge
tenim teatre,
tenim l'Arsènic,
i puntes de coixí,
que és una obra de Josep Kesselring,
que, bueno, dirigeix la Maica
i actua tota la gent
de Just Teatre
i es fan dues representacions,
una el dissabte a les 9 del vespre
i una diumenge a les 7 de la tarda.
Això a la sala 50 anària.
Això, perdona, Albert,
això és que va ser tal èxit
la primera vegada fa uns mesos
que han hagut de repetir?
Sí, sí, van haver de dir
a gent que no podia entrar a la sala.
Sí, la Maica, que és col·laboradora del programa
de dir que s'havia quedat gent fora.
S'havia, es va quedar gent fora
i van dir, bueno, la repetirem
i repeteixen aquests dos dies.
Molt bé, doncs...
Si repetim,
dissabte a les 9 del vespre,
diumenge a les 7 de la tarda.
Doncs felicitats a Just Teatre,
això és un èxit.
L'obra és molt entretinguda,
vull dir, realment és per passar una bona estona
i aconsellable.
O sigui que el que no tingui res a fer dissabte o diumenge
no cal que baixi a Barcelona,
se'n va a la Teneu i veurà...
I a més a més, crec que per un accident desafortunat
hi haurà un paper en què hi ha un canvi d'actriu.
Hi ha un petit canvi, sí, sí, perquè...
Per tant, els que ho han vist ho han de tornar a veure.
Poden tornar a veure, sí,
és una bona excusa per tornar-lo a veure.
De totes maneres, ja dic, l'obra és divertida,
a vegades hi ha obres que dius,
ja l'he vist i ja no cal tornar-la a veure,
aquesta si la tornes a veure, tornes a riure,
perquè l'obra té la seva gràcia.
I riure allarga la vida.
I bastant, bastant.
La gent optimista i que riu acostuma a ser la que arriba a més edat.
I finalment, diumenge, també tenim una excursió
de les Cees, del Cicle Paisatges de Catalunya,
que anirà de Rasquera a Benifellet,
és a dir, a recorrer les Terres de l'Ebre.
Això, com sempre, la gent s'ha de...