logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Vinga, avui divendres 12 de febrer i, com portem fent ja algunes setmanes,
els divendres els dediquem també a presentar els i les artistes
que formen part del col·lectiu Set Jus,
que ara mateix estan exposant el nou espai artístic Merkart
a la planta de dalt del Mercat Municipal.
Avui tenim amb nosaltres l'artista Nil Nabot.
El tinc al telèfon. Hola, Nil, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Nil.
Bé, ja han passat algunes setmanes des que va començar l'exposició
el nou espai Merkart, però si hi ha relligents que encara no han tingut temps d'anar-hi...
Bé, Nil, parla'ns de la peça que hi tens exposada.
La peça que vaig fer, especialment per l'exposició,
és una... bueno, a la veritat hi ha les peces,
però la que vaig fer, especialment, és una instal·lació feta amb canyes
i altres materials que he pogut recollir a la natura...
per fer lligats.
i, efectivament, és una estructura...
i a l'interior de l'estructura s'hi recull el tapet, que és un vídeo que es titula...
a la qual vaig col·laborar.
Nil?
Hola, em sents?
Et sentim una mica malament.
Pot ser que falli la cobertura?
A veure...
Ara em sentiu bé?
Sí, ara sí.
Vale, miro de no moure'm, a veure...
Perfecte.
Ens comentaves que era una instal·lació que havies fet amb canyes.
Exacte.
I també que havies fet un vídeo, no?
Sí, a l'interior de l'estructura aquesta, hi he presentat un projecte de vídeo
en el qual hi vaig col·laborar, que no és una obra únicament meva, sinó que és
una col·laboració entre diverses persones, que es titula Les pintures de la cova del tabac.
Les pintures de la cova del tabac.
I per què es diu així el vídeo?
Per què porta aquest títol?
Bé, aquest vídeo va ser creat per encàrrec, per ser vist a la cova del tabac.
És una cova que hi ha a prop de Camarata, on hi trobem unes pintures rupestres del Neolític.
D'acord.
A altres, el vídeo pretén ser una mena d'interpretació unídica del que podrien haver representat
les pintures que existeixen en aquesta cova.
I tu, quin lligami tens amb el vídeo?
És a dir, en quina part has col·laborat o què és el que has fet del vídeo?
Bé, principalment la creació de la idea,
juntament amb tota una sèrie de storyboards, que són, bueno, diu així en anglès,
però al final són una sèrie de dibuixos, en aquest cas és en aquarela,
que indiquen tota...
Bé, és com si fos un còmic de la pròpia pel·lícula, no?
Abans de fer el vídeo.
Perquè l'equip de producció es pugui fer la idea de quina és l'estètica
i de quina és l'aparència i de com són els planos que poden sortir a cada escena.
i aquesta part de direcció d'art.
Perquè tu hi has estat, a la cova del tabac?
Sí, tant i tant.
I què és el que t'ha inspirat en el moment de veure aquelles pintures?
Bé, el tema de la ropestra és un tema que m'ha inspirat sempre.
I de fet, per això suposo que també vaig acabar anant a la cova del tabac.
El primer cop que hi vaig anar, ja hi vaig anar amb un tipus d'arqueòlegs
que em van convidar a participar a l'inici de l'excavació,
que es va fer una excavació allà de cova.
i llavors ja diguéssim que estava molt ficat en tot el que era la investigació
del que havia passat a la prehistòria en aquell espai.
És un vídeo que ens comentes, Nil, que està a dins, com si diguéssim,
de l'estructura de la peça que has fet, de la instal·lació.
Exacte, sí.
I què va anar primer per això, la creació del vídeo i després la instal·lació,
o va ser al revés?
No, la creació del vídeo.
El vídeo ja fa un pare i d'anys o un any mig que el vam fer.
El vam fer amb altres artistes en sostens.
Sí.
Entre altres el meu germà, el Jan Nebot, el Lluís Bullón i el Pau Besedes.
Sí.
I l'estructura després.
L'estructura és el que era més especialment per aquesta exposició.
No tant relacionat amb el vídeo i potser.
I quin nom té l'estructura?
Bé, sovint faig obres que no tenen nom
i a vegades tenen nom perquè m'ho demana,
perquè es demana, no?
Que hagués de sortir alguna cosa a la cartella o ara mateix, no?
Però i li vaig posar hàbitat de nom,
però realment podria no tenir nom.
Jo preferiria.
Preferiries que no tingués nom?
Sí, sí.
Sí, no sé.
Aquest tipus d'obres,
bé, no totes, però últimament les obres que esgeniro
trobo que l'impacte que tenen és diferent, no?
El tenir nom, cal no tenir-lo.
I sovint m'estimo més com crear idees una mica més obertes,
en què és espectador qui ha de fer a part
una mica per despertar,
em desperten a mi les pintures rupestres, no?
Tu hi arribes i hi veus unes imatges
i tot el que hi ha algú cometa.
I això és el que li dona encara més força a aquelles imatges.
I, bueno, d'alguna manera intento crear un art
que pugui crear alguna cosa similar.
Això és el nom, a vegades, no funciona.
Creus que potser posant-hi nom a les obres
ja es predetermina a la gent a mirar-ho
o a enfocar l'obra d'una determinada manera, potser?
Sí, sí, tot el qual.
I no només això, sinó a prestar menys atenció a l'obra.
A mi a vegades em passa
quan vaig a registrar una exposició
que, en un museu o així, no?,
que hi ha tantes obres d'art
i vas observant
i, al final, em dono en compte
que et dedico més temps a la cartela
que a l'obra en qüestió.
Ja.
És a dir, l'explicació a tot el que gira al voltant de l'obra
que no pas a la pròpia, no?
I, clar, perquè el text
et demana una atenció
i un tipus de lectura
que és molt diferent
del que et demana una obra d'art,
una pintura, per exemple, o una escultura.
Clar.
I, al final, d'alguna manera,
és com que el servei ja va
a la cartela, al text, no?,
a llegir aquella data
que no t'aporta res
i que, al final,
treu com...
Bueno, fa que
preguis menys atenció
a l'obra en qüestió, no?
Vale.
Doncs has explicat, Nil,
que la instal·lació
pren forma d'una cabanya
i que està feta amb materials
trobats de la natura.
Tu, normalment,
l'art que desenvolupes
és a través d'eines, no?,
trobades al medi?
Sí.
Exacte.
Bueno,
amb una premissa
és molt sencilla
que, simplement,
cada vegada,
el procés cregui,
no intervingui
que no vagi trobat de la natura.
és a dir,
que la teva trajectòria
es desenvolupa sempre
en entorns
vinculats a la natura,
a la muntanya.
Sí.
I, realment,
què és el que et va fer
inspirar-te
en tots aquests temes?
És a dir,
la teva carrera
sabem que gira sempre
en aquest tipus d'art,
però què és allò
que fa uns anys
potser et va decidir
decantar-te
per aquest tipus
d'art,
utilitzant aquests materials,
aquestes eines?
Bé,
van ser moltes coses.
D'aquí,
com molta sensació
de cada vegada,
jo em sento molt...
Nil?
Hola, hola.
Ara, ara.
Es torna a tallar.
Ara, ara.
En els entorns naturals
em sento molt més còmode,
molt més a gust
i més expert també,
d'alguna manera,
com més expert
a veure el que passa
o més obert
a veure el que passa
al meu interior,
no?
Que a vegades
en entorns urbans
o més socials,
no?
Doncs,
despistes tot això.
I per la creació artística
és important.
però, bueno,
també,
diverses coses,
no ho sé,
és que el fet de crear
a partir dels materials
que són com estàndards,
no?,
com aquells que pots comprar,
limita molt
perquè a vegades
no tens els diners
per adquirir
aquells materials,
ni l'espai,
ni els materials
que hi ha,
no els coneixes
i al final
hi ha una relació
molt freda,
no?,
amb el material,
no t'aporta res,
al final
estàs creant
i allò
que estàs creant
i allò
que estàs tovint
no hi ha un vint
entre tu
i allò.
I llavors
vaig optar
per aquesta opció
encara que
no tenia
experiència
i sabia
que em podia trobar
amb qualsevol...
encara no sabia
si és
potser o no.
Clar.
Però,
per altra banda,
entenem que
una part
de la creació artística
depèn molt
de trencar
els límits
mateix,
no?,
o sigui,
de sortir
de les zones
de confort.
Clar.
I, al final,
d'aquesta manera
és un constant
sortir del confort.
I creus que a la gent
li costa entendre
aquest tipus d'art?
No,
crec que no.
Crec que
el seguit és
a...
Mil?
Ja em sé.
Es torna a perdre,
es torna a perdre,
eh?
Ara em sents?
Sí,
ara sí.
No em sé.
Segurament
hi haurà
que ho entengui més
i que ho entengui menys.
Però crec que
tothom connecta
d'una manera o altra
amb allò que és
de la natura.
D'acord.
I per això també
crec que
no necessita
un títol
espècilment
d'una obra
i les obres.
Ja s'expressen
pel propi material.
I has tingut
algun tipus
de referent,
d'artista referent
pel que fa
a aquest tipus d'obra?
Sí,
diversos,
diversos.
D'acord,
hi ha un que em va marcar molt,
que és un artista
que treballa
amb la idea
de l'andar,
que és
el paisatge.
I em va sorprendre
que per la seva gràcia artística
només utilitzava
allò que trobava
en els entorns
on feia
les intervencions.
a part,
a part,
el figma
i treballa
molt
amb coses
que no són
ni matèriques,
no?
A donar-li imatge
al clima,
al vent,
al moviment
de l'aigua,
coses.
Clar.
al fred.
Molt bé.
Doncs,
Nil,
has tingut algun feedback
per això,
de moment,
aquests dies,
aquestes setmanes
que has tingut l'exposició,
la instal·lació,
perdó,
exposada
al mercat?
La gent t'ha fet
algun comentari?
Hi ha hagut
alguna mena
de pregunta
que t'hessin fet
o observació?
Bueno,
sí,
m'ha constat
com que
molta gent
ja ha arribat
com
de persones
que ja han anat
i que
ho han vist
i que
ja agrada
la que preguntaves
la meva obra,
però en general
també
tota l'exposició
i sí,
per l'únic,
sí que sembla
que
doncs
que ha tingut
d'acord
de
una
bona
opció,
no?
I
més en aquests temps
que estic allà
i moure's
i sortir,
és a dir que
jo
jo estic content
que sí que
hagi
sembla que
hi ha anat
bastanta gent
i que
i que ha donat
una mica
el poble.
Molt bé,
doncs Nil,
si et sembla,
deixem aquí
l'entrevista,
ha estat
un plaer
també tenir-te
aquí aquests
minuts
just a la fusta
i res,
que tinguis
molt bon divendres
i bon cap de setmana.
Bon cap de setmana
igualment,
gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies agi.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies alima.
Gràcies.
Gràcies.