Són les 10 i 41 minuts. Avui fem l'entrevista a Xavi Amadó,
coordinador de la gestora d'Òmnium del Basllobregat Est,
i també a Sant Justenc. Volem parlar amb ell per dos motius.
El primer, perquè aquest cap de setmana a l'Ateneu,
concretament dissabte 24 a partir de les 4 de la tarda,
comença el BOC, la mostra d'audiovisual en català.
I també perquè fa uns dies, dilluns, es va inaugurar
la sala Piquet de l'Ateneu, l'exposició Presos Polítics
a l'Espanya Contemporània de Santiago Serra,
una rèplica de l'exposició censurada a la Fira Arco de Madrid.
Hola, bon dia, Xavi. Hola, bon dia.
Bon dia, com estem? Bé? Bé.
Sí, doncs mira, si et sembla, començarem a parlar del BOC
del Festival Audiovisual. Ens expliques una mica
com anirà aquest projecte, quants curtmetratxes
i n'hi haurà i una mica tot.
Primer he de fer-te una petita correcció.
No és a les 4, és a les 6 de la tarda.
Ah, a les 6 de la tarda, perdó.
És a les 6 de la tarda.
El BOC és un festival pensat i creat per en Jordi Cuixà,
que malauradament no està amb nosaltres.
És un dels seus projectes tan macos que fa sempre.
estem a la tercera edició.
Aquí a Sant Jus l'hem fet, aquest és el, l'hem fet les 3 edicions.
El gran èxit d'aquest any és que el que era abans gestor,
ara ja som territorial de pedret dintre d'Òmnium, al Baix Est,
des del mes d'abril.
El gran èxit és que ho fem a les 5 pobles de la territorial.
Molt bé, que són...
És als 3 anys, Sant Jus, Sant Joan, Sant Feliu, Cornellà i Esplugues.
Llavors a tots, en un moment s'ha fet a Cornellà, s'ha fet a Esplugues
i ahir es va fer a Sant Joan d'Espí.
Ah, val.
S'intenta fer sempre més o menys que per les mateixes dates, no?
Sí, sí, va tot amb la mateixa setmana, amb els 15 dies.
Aquest dissabte el fem aquí a Sant Jus i el dimecres,
em sembla que és, dimecres el fan a Sant Feliu, al Cine Baix.
Val. I quin tipus d'audiovisual o de material es passa?
A veure, són curtmetratges que mai passen de 20 minuts
de nous creadors i buscant nous formats
que han estat triats per un jurat especialitzat, primer,
que estava format aquest any, per dins ho trobo, per aquí, mira.
Per la Judit Cullell, l'Alba Cross, la Belén López, la Carol López i en Marc Reixa.
Com pots veure, les coses han d'anar bé perquè hi ha màxim dones.
Sí, sí, sí, és el que estava veient, dic, Déu-n'hi-do.
Aquest any, la selecció, jo els vaig veure ahir, que per temps no els havia pogut veure encara,
i em va sorprendre perquè aquest any són molt macos.
Sí?
Són molt macos.
Quants n'hi ha, més o menys?
Havíem curs.
Per optimitzar els temps, s'ha reduït aquest any a 5 curs,
però també hi ha premi de documentals.
I llavors hi ha 4 documentals, que els documentals també són de curtmetratge,
màxim són 30 minuts.
Puc dir que els vaig veure ahir, em sembla que no hi havia cap que arribava als 30.
Molt interessants i molt macos.
Perquè tinc entès que després de les sessions,
després de veure els audiovisuals, les peces,
el públic pot votar, no?
Exacte.
Hi ha un jurat professional i després hi ha el jurat del públic,
el premi del públic, que es vota en el mateix moment de quan s'acaba el passe,
es vota.
I on s'ha de dir que dintre dels votants sorteja una subscripció a Filmin,
Filmin.cat, durant un mes.
perquè els curtmetratges tenen tots alguna cosa en comú,
a part del tema...
Bé, suposo que...
O sigui, el que tenen en comú és que és versió original en català.
Clar.
Per això el Boc ve d'aquí, versió original en català.
I la peça premiada, o sigui, la que més votació té,
rep algun premi...
Sí, però em sembla que els imports...
Bé, em sembla que van...
Si no recordo malament,
el guanyador eren 4.000 euros de jurat
i em sembla que eren 1.500 o 1.800 del públic.
Déu-n'hi-do.
I els autors de...
Bé, els directors dels curtmetratges
són d'aquí tots catalans o són del Baix Llobregat?
No, són tots catalans i països catalans.
O sigui, aquest any hi ha un curt,
que em sembla que és un curt, és valencià i un...
i un documental també.
També he llegit que a Sant Just la mostra estarà presentada
per Josep Maria Aragonès.
Això és així o...?
Ui, no, això va ser la primera edició.
Això va ser la primera edició.
O sigui, aquest any no hi ha cap persona que...
Aquest any ens acompanya la vostra companya, la Mireia,
a la presentació,
i jo mateix, o el responsable local.
I normalment, als altres anys, a les altres edicions,
a nivell de participació,
la gent que ve aquí a la mostra a Sant Just, a la Taneu,
com... tu com diries que és baixa o alta?
Home, sent un projecte que ha engegat fa poc
i que ha d'agafar el seu nom,
i ha d'agafar el seu prestigi,
a poc a poc anem augmentant.
Poc explicar l'anècdota
que la primera mostra,
el primer any que es va fer, que va ser el 16,
Cornellà va fer el festival
i va punxar.
I llavors l'any passat van tenir por
i no ho van poder fer.
I aquest any ho hem fet
i hem tingut la sorpresa que han omplert la sala.
que ho hem fetat, no diríem?
Hem hem fetat.
I ahir Sant Joan d'Espiu va petar
i el dissabte passat Esplugues es va fer a Can Vidalet
i també ho va petar.
Home, jo penso que això té un mèrit afegit
perquè al Baix Llobregat també recordem
que molta gent també és de parlar castellana, no?
I a Can Vidalet precisament també és un barri
on hi ha molta gent castellano parlant, no?
Que a vegades sembla que llegir
o veure pel·lícules en català
com que hagi d'acostar més, no?
Però, de fet, m'estàs dient que va tenir èxit llavors.
Sí, sí, el que intentem d'Òmnium és sobretot
promocionar la llengua
en llocs on no hi és normal.
O sigui, veiem que són estrany dintre de Catalunya
després de tants anys de normalització lingüística,
però hi ha llocs en què el català costa d'escoltar.
I on intentem fer les activitats cap allà.
I a més a més, aquest dissabte
hi ha també el plus que a Sant Just pel matí
a l'Ateneu hi ha les portes obertes.
O sigui que la gent pot pensar
anem pel matí a les portes obertes,
ens quedem a dinar a l'Ateneu
i després ja fem complet
veient la mostra d'audiovisual.
I abans pots passar a veure l'exposició dels presos polítics
que estan porta en porta.
O sigui, la mostra és a la sala cinquantenari
i l'exposició a la sala d'aquest.
O sigui, porta en porta.
Digues, digues.
El tema aquest d'Eixamplar
sempre hem de recordar
que Òmnium és una entitat cultural
que treballa per la llengua, la cultura del país
i la cohesió social.
Això ho tinguem molt clar.
D'aquí de Sant Just
o de la regió de Baix Llobregat Est
més o menys teniu xifres
ara mateix de quant...
De quants socis?
Em sembla que l'últim que ho vaig mirar
estava a prop dels 3.000.
Ah, Déu-n'hi-do.
3.000.
Sant Just em sembla que érem 460 o 480.
Ara fa temps que no...
Suposo que cada any va augmentant, no?
Va a tongades.
Va a tongades.
Va a tongades.
I parlant de l'exposició també
perquè la vau inaugurar dilluns.
Dilluns.
M'explica'm una mica.
Això és una mostra que està sent ara...
Bé, una exposició que està sent ara itinerant o...?
Sí, a veure.
El propietari de l'original,
si no me'n recordo,
no jo pels noms, perdoneu,
sóc un desastre,
si no me'ls porto apuntats,
és un drama.
El propietari va fer unes còpies,
va fer un joc de còpies,
no és complerta.
Santiago Serra.
Santiago Serra,
moltes gràcies.
No, l'autor Santiago Serra,
l'autor,
el propietari de l'exposició,
que la va comprar...
Val.
Em sembla que és un periodista,
no me'n recordo qui era,
ens va fer unes còpies,
ens les va cedir a Òmnium
perquè les féssim córrer.
Val.
És una exposició que està molt buscada,
o sigui,
ara l'hem tingut captiva quasi
pel Baix d'Obregat,
perquè l'hem fet a Sant Feliu,
primer l'ha fet a Sant Feliu,
després l'ha fet a Esplugues,
l'ha fet a Cornellà
i de Cornellà l'ha vingut aquí.
I, Déu-n'hi-do,
i aquí a Sant Just,
no sé si està fins al dia 20...
Estarà fins dissabte,
diumenge que desmuntarem,
diumenge com la tenim al principi estancat,
diumenge ja no hi serà.
I sabeu, el dia de la inauguració
va estar amb vosaltres,
no al Santiago,
sinó al propietari...
No.
No?
No, no.
Suposo que deu estar molt...
Bueno,
que li deuen concedir moltes entrevistes,
deu estar molt temps ocupat.
Sí, sí.
Pel que fa a l'exposició,
vosaltres què en penseu?
O sigui, quina...
Clar, és sobre els presos polítics,
però quin missatge creieu que vol transmetre?
Perquè jo l'he vist
i de bones aprí...
O sigui,
és una exposició que veus que també
està com pixelada, no?
La cara de...
Què és el que es vol transmetre?
A veure,
l'explicació és molt, molt frapant
perquè els textos són molt d'usos.
O sigui,
comences i et vas empipant,
empipant,
conforme vas llegint.
crec que jo el missatge que vol donar
és que qualsevol podríem estar
amb aquelles fotografies.
Qualsevol que hem estat
posant cartells,
muntant parades,
que treballem per la cultura,
que cantem,
que t'agradi o no t'agradi,
rap o que sigui,
que vagi contra el sistema,
contra un fals sistema democràtic,
que és un gran descobriment
que vam fer el dia 1 d'octubre,
que ens creiem que vivíem
en una democràcia
i s'ha demostrat
que no vivíem en una democràcia,
que continuem anant
els mateixos de sempre
i qualsevol cosa
que s'ha sortit del seu guió
pot s'està acusat de terrorisme.
Tenim el cas del
franc tirador aquest
de Terrassa Rubí,
que no l'han acusat de terrorisme
i en canvi tenim
a la Tamara i a l'Adrià,
que fins ara
sembla que els hi han aixecat
tot el terrorisme,
però s'han passat 7 mesos,
la Tamara ha tancat
el seu poble
i l'Adrià va haver de fugir.
O sigui que un home
que té a casa
un arsenal de ballestes
i de...
No de ballestes,
no, d'escopetes de precisió.
D'escopetes, sí, sí,
i de saber quin tipus d'arma,
doncs aquest home
de moment no se l'acusa
de terrorisme
i en canvi
gent que,
bé,
com l'Adrià,
doncs per exemple,
sí que ha estat
molts mesos...
No, no, està fora,
està fora.
Sí, sí, sí.
No, no,
però dic que ha estat
molts mesos acusat,
bé, de fet encara ho està,
per terrorisme.
Bé, doncs,
clar,
aquesta exposició
va ser censurada,
a la fira...
A la fira Arco de Madrid.
Per això,
perquè feia un crit
a...
Sí, sí, sí.
Feia un crit
a la no democràcia,
que no només...
Ojo,
l'exposició no només
hi ha presos catalans, eh?
Sí, és veritat.
Tenim molta gent
que ho ha patit
al País Basc,
que ho ha patit
a Madrid,
que ho ha patit
a Andalusia...
És una exposició
que fa pensar molt.
Sí,
perquè és veritat
que ara,
quan has dit
el dels textos,
vas llegint
i et vas adonant
que és com...
Potser en aquesta situació
jo també m'hi podria haver trobat
o conec companys o amics
que també podrien haver passat
pel mateix, no?
Doncs ja ho sabeu,
aquest cap de setmana
tenir una cita,
tenir un parell de cites
a l'Ateneu.
No sé si vols destacar
alguna altra cosa,
Xavi,
tant pel que fa
pel VOC
com pel que fa
a l'exposició.
Bé,
jo us voldria només
llegir una frase
d'en Jordi Cuixà,
que és potser
perquè encoratja
una mica la gent.
Si algú es pensa
que amb una sentència
de 17 anys de presó
ens faran renunciar
als nostres objectius,
drets i libertats
nacionals i socials,
és que no ens coneix
a la gent d'Òmnium
i als socis
i a la societat catalana.
Molt bé,
doncs frase
culpidora
del Jordi Cuixart,
president d'Òmnium,
ex-president...
No, no, no,
president d'Òmnium...
És el president...
I mana.
I mana.
Des de l'Adonés
mana i mana molt.
Doncs,
president d'Òmnium,
gràcies per ser
avui aquest matí,
Xavi,
amb nosaltres.
Ja hem dit
que, doncs bé,
aquest cap de setmana
la teneu,
podeu visitar
l'exposició
que està molt buscada,
una exposició
que la vam prohibir
va estar censurada
a la Fira d'Arco
de Madrid
i ara està a Sant Just.
O sigui,
és una oportunitat
d'or
i també,
bé, doncs,
dissabte a la tarda
podeu venir
a veure també
la mostra
d'audiovisuals,
versió original
catalana
al Festival VOC,
organitzat tot
per Òmnium Cultural.
I agrair
la col·laboració
de l'Ateneu.
I agrair,
clar,
la col·laboració
de l'Ateneu,
que tot està així
una mica ara
i acaben les obres,
doncs també
ha cedit
als espais.
Molt bé,
moltes gràcies,
Xavi.
Moltes gràcies.
Adéu,
que passis bon dia.
Adéu, bon dia.