Un quart i un minut de dotze, tornem a ser directe del Just a la fusta de Ràdio d'Esvern
i tal com anunciàvem abans, a primera hora, a l'inici del programa,
diumenge ens va deixar el Cafó alcalde de Sant Just entre els anys 59 i 71,
en Josep Lluís Sorroca, i per parlar-ne tenim amb nosaltres l'estudio de Ràdio d'Esvern,
el Jordi Amigo, l'Arxivet Municipal. Hola Jordi, què tal?
Hola, bon dia.
Com dèiem, Josep Lluís Sorroca, fó alcalde de Sant Just durant dotze anys,
Déu-n'hi-do, una època força llarga, i era un home que venia del món dels mitjans de comunicació, oi?
Exacte, sí, sí. Ell va crear Ràdio Joventut a Barcelona,
és un home conegut fora d'aquí Sant Just per moltes persones que s'han dedicat a la ràdio en aquest país
i fins i tot té un llibre on explica aquesta història de la ràdio.
Ell va, aquesta afició per la ràdio, pels mitjans de comunicació, el va portar als primers assajos,
aquí Sant Just, de tenir una emissora de ràdio, va estar, bueno, va estar en els primers intents,
va posar una emissora a el que era l'actual Ajuntament, va fer unes primeres emissions,
va col·laborar amb la ràdio que hi va haver-hi esplugues,
és a dir, que en els inicis de l'emissora municipal, podríem citar-lo el Josep Lluís Sorroca,
vull dir, ell va crear una petita ràdio, una petita emissora municipal molt, molt, molt modesta,
als anys 60, aquí a Sant Just, i les primeres emissions de ràdio locals,
doncs podem dir que van ser gràcies a ell.
Per tant, per la part que ens toca com a ràdio, tenim una persona important, no?
Li hauríem de fer un homenatge, en aquest sentit, vull dir, si la ràdio desverna aquesta emissora actual que tenim,
doncs els primers, els primers periodistes que van estar a la fundació de l'actual emissora de ràdio l'any 85,
doncs alguns d'ells recordaven que només feia 20 o 25 anys,
doncs havien estat en aquestes primeres emissions de ràdio que es feien des de l'Ajuntament.
També a Ràdio Joventut, no?, segurament és un dels projectes més importants
que a dir-te endavant en Josep Lluís Sorroca.
Sí, aquest fet va a Ràdio Joventut, inclús va estar a Madrid,
ell viatjava molt a Madrid per qüestions de ràdio,
va tenir problemes de compatibilitzar la dedicació que li requeria Ràdio Joventut i l'alcaldia de Sant Just.
Ell, en més d'una ocasió es veu que li havia manifestat al governador
que li era difícil a nivell personal poder compaginar tanta dedicació a l'alcaldia
i la dedicació que li requeria la ràdio i els viatges a Madrid,
que en aquells moments, recordem, no hi havia AVE,
i anar a Madrid s'havia anat amb avió i estaves molta estona,
i ell va veure-ho de Conllevar, que es deia a l'època,
i va ser alcalde fins l'any 71, va ser un bon alcalde,
és una persona que va ser partidari d'un creixement pautat de la població
entre l'any 59 i l'any 71 als municipis de la Llobregat i de les Caudalies de Barcelona
amb una presó urbanística i un increment del preu del sol galopant.
Ell va tenir la Serenor per no fer unes construccions massives,
que bé, vull dir que en aquests moments,
si el Sant Just és un Sant Just amb una població que no arriba encara als 20.000 habitants,
en bona part hi devem amb el Josep Lluís Surroca
a la seva política de gestió urbanística,
i també una política que va fer de procurar treure indústries
molestes, insalubres i que feien fum,
i una de les que va aconseguir treure va ser el Simen Sanson.
Penseu que la Sanson estava en Just des de l'any 20,
on en Josep Lluís Surroca es va enfrontar al governador civil
i va negar el permís perquè la Sanson s'ampliés a Sant Just
com volia fer inicialment.
Sant Just havia viscut amb el fum de la Sanson tota la vida,
tota la vida, però què passa?
Que la fàbrica que inicialment als anys 20, 20-23,
era una fabriqueta petita,
es van ampliant, es van ampliant, es van ampliant,
la producció de ciment a Espanya va anar creixent, creixent,
i la Sanson va anar ampliant els seus forts,
va anar ampliant les seves instal·lacions,
el que és actualment la Llegu Alden,
i va arribar un moment que, bé, era un problema per la població,
no cal dir que els veïns del barri sud
i els veïns del carrer Cervantes actual
patien uns fums impressionants.
Molta gent no volia venir a Sant Just pel fum de la Sanson.
I en un moment donat que es va haver de renegociar l'ampliació,
ell, l'Ajuntament, encapçalat per ell,
es va posar dur i va dir que no,
que allò no s'ampliava.
I va ser per aquest motiu que la Sanson
va fer i va traslladar les seves instal·lacions de fàbrica
a l'antic terme de Santa Creu d'Uror,
de la muntanya de Santa Creu,
en terme de Sant Feliu,
on encara són ara.
I vull dir, va ser un home decidit en aquest sentit,
i va, a partir de l'any 68,
Sant Just deixa de tenir el fum de la Sanson.
Va també negociar i va tenir els primers contactes
amb l'arquitecte Ricard Bofill.
El projecte del Walden va una mica lligat
a la desaparició del Sanson.
És a dir, el Sanson, per marxar, d'alguna manera
exigeix que els terrenys siguin recalificats
perquè s'hi puguin fer construccions,
perquè s'hi puguin fer habitatges,
i bastants habitatges.
Llavors, com tal que si tornés a haver-hi fum,
van negociar i l'Ajuntament va promoure
una qualificació que permetia
que aquells terrenys que havien sigut industrials
poguessin reconvertir-se en habitatges.
I això va ser el que va donar peu
i va donar entrada a que en un futur
s'hi pogués fer el complex del Walden 7.
És a dir, que en Josep Lluís Roca,
amb la base,
està en els inicis del naixement del Walden.
I va ser el primer que va negociar amb en Ricard Bofill.
Per tant, una persona, entenc, compromesa
també amb el benestar a Sant Lluís, no?
Sí, sí.
Si vols viure bé.
Amb el benestar,
obsessionat per treure els fons,
per posar indústries netes,
i es va plantar,
es va plantar davant del governador civil,
tot i que el règim era el que era,
i, bueno, va estar a l'alçada, no?
També un alcalde, doncs,
entre 59 i 71,
que va ser alcalde en ple franquisme, no?
Sí, i diguem que seria la segona part del franquisme,
vull dir, ja no era aquell franquisme de la postguerra,
no hi havia ja les...
el racionament,
d'això s'havia acabat,
no és el franquisme aquell dels anys 40,
de la gana,
és a dir, ja és un franquisme que, bé,
vull dir, hi ha com dues parts, no?
Allò que en deien el desarrollismo,
doncs a ell d'alguna manera li va tocar lidiar,
li va tocar jugar amb aquesta segona part,
que era una part que el país sabia...
començava a obrir-se a l'exterior,
començava a arribar turisme,
començava a arribar migració del sud
i d'altres regions de l'estat,
i va començar a tenir el Josep Lluçot Roca
els problemes d'habitatge,
els problemes d'habitatge per tota aquesta nova població
que arribava a Sant Jus i que arribava a les rodalies de Barcelona
que cercaven habitatges de qualitat i no n'hi havien,
és a dir, el desarrollismo va portar un munt d'indústries
a la zona de Barcelona, des de la mateixa SEAT,
llavors el que faltava era habitatge
i van haver de lluitar per construir habitatge
i per posar terrenys perquè es fessin habitatges,
perquè durant els anys 50
molts de les poblacions que van arribar van viure en barraques,
vull dir, Barcelona, hi havia barris de barraques,
com el Somorostro, com a Montjuïc,
que molts dels poblacions del Baix Llobregat
tenien barris també que tenien habitatges
que no tenien les condicions higièniques mínimes.
Mínimes vol dir que potser no tenien ni aigua corrent, ni lavabo,
no tenien el millor finestres, ventilació,
i va ser una època de molt de creixement de població
i de poc creixement d'habitatge de qualitat.
Llavors ell va haver d'enfrontar aquest creixement
i va haver de posar mesures,
és a dir, no va permetre un creixement desorbitat
perquè Sant Just tampoc estava preparat.
Doncs bé, avui hem repassat aquesta figura de Josep Lluís Surroca,
persona sobretot per la que ens toca a Sant Just,
que recordarem per haver estat alcalde entre els anys 59 i 71,
també per aquesta vinculació amb el món dels mitjans de comunicació.
Deixeu-me que us digui que va fer l'Ajuntament nou.
En Josep Lluís Surroca va ser la persona que en el seu mandat
va fer l'Ajuntament nou, vull dir,
als anys 60 es va fer l'Ajuntament que tenim ara
i el va fer en el seu mandat, diguem-ne.
Per tant, l'edifici que tenim ara...
L'edifici que tenim ara és la reforma...
La part frontal, per entendre'n.
És la reforma de l'Ajuntament que ell va fer.
Doncs bé, és un altre llegat que ha deixat Josep Lluís Surroca,
que també molt vinculat va estar al món dels mitjans de comunicació
i de la ràdio, concretament pel que ens toca aquí a Ràdio Desveu.
Doncs bé, moltes gràcies, Jordi Amigó,
per haver vingut a Ràdio Desvern
a destacar la figura d'en Josep Lluís Surroca.
Evidentment, també amb poc temps d'antelació
hem pogut preparar perquè...
Bueno, aquestes coses passen quan passen.
Exacte.
Cada escenç en pau, ja ser una persona,
sempre va col·laborar amb l'arxiu,
amb tot el que li vam demanar,
i prèficament va arribar a l'arxiu
fugint de les bombes de Barcelona.
A casa seva va ser enderrocada
per una de les bombes de l'aviació feixista italiana.
i va arribar a Sant Jús fugint d'aquestes bombes
que quellen sobre Barcelona.
Casualitat, pràcticament, podríem dir.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs, moltes gràcies, Jordi Amigó,
per haver vingut i, a més a més, també,
especialment per haver vingut
amb aquest poc temps d'antelació
que t'hem pogut avisar.
Cap problema.
Gràcies.
Déu, bon dia.
Fins demà.
Bé, doncs, moltes gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Bé!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Enhorabona!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
L'èpravant!
Ara escoltes ràdio d'esperc!
Sintonitzes ràdio d'esperc!
La ràdio de Son Jus!
98.1!
Yes!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'esworld jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant!
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
T'hi esperem.