Continuem amb les entrevistes als diferents portaveus dels partits polítics aquí a Sant Just.
Ara parlem amb Lluís Monfort, membre del grup local d'Iniciativa,
que forma part de la candidatura d'en Comú Podem. Bon dia.
Molt bon dia.
Per valorar aquests resultats, en Comú Podem havia estat el partit més votat
en les eleccions del 20 de desembre i ara, en aquest cas, passa segona força,
perd uns 250 vots aproximadament i queda per sota d'Esquerra Republicana.
Com valoreu aquest resultat?
Bé, en primer lloc, crec que hem fet un bon resultat amb la línia de la comarca
en la qual, en Comú Podem, és una força amb un suport importantíssim
i, per tant, també això demostra el fet d'haver guanyat a Catalunya,
guanyat no, ser la força més votada a Catalunya
i això ens situa en una posició bona.
Per altra banda, aquí a Sant Just, sé que hem perdut 200 i escaig vots,
un percentatge més o menys estem allà mateix
i sembla que hi ha hagut un repunt també d'Esquerra Republicana.
Bé, això va com va, és una pregunta que es fa a la població
i els resultats són aquests.
A nivell general, els resultats de Comú Podem i de Podemos, com els veus?
Clar, per una banda, les expectatives que s'havien generat amb les enquestes
i amb la fusió també en aquest projecte electoral amb Esquerra Unida
ens plantejaven en un escenari que s'imaginava millor del que ha estat.
Però, sobretot, més enllà de les legítimes aspiracions de cada una de les candidatures,
nosaltres creiem que era el moment de fer un canvi significatiu a Espanya
i a les seves polítiques, tant a nivell social com a nivell de com es veu
el territori de l'Estat i les diferents nacionalitats que l'integren.
I realment, ha sigut francament decebador,
ha sigut francament decebador el fet que el Partit Popular
no només s'afianci, sinó que, a més a més, no li passi cap factura.
Els casos de corrupció, els casos d'utilització ilegítima dels mecanismes de l'Estat,
el desgast de la crisi econòmica i les decisions sempre a favor d'uns i contra els altres,
doncs et deixo una miqueta tocat.
El panorama també polític que queda a nivell de futur de polítiques socials és molt complicat.
El panorama que queda a nivell de concepció plurinacional o més oberta d'aquest estat
també queda bastant tocat, en la qual cosa que ens afrontem amb una legislatura complicada
en la qual el clúster Podem-Ezquerda Unida, en Comú Podem i Marees i Compromís,
doncs li tocarà fer una oposició dura i és el que ha de fer.
T'en sorpresa aquests resultats?
Sí, sí, sí, sí.
Jo m'esperava una victòria del PP,
per molt menys del que estava previst, del que ha sigut al final.
M'esperava també un resultat que estaria entre la ratlla dels 80 i 90 pocs de la confluència.
El sorpas del Partit Socialista és una cosa que et feia il·lusió,
perquè realment feia il·lusió ser una força més potent en el Congrés,
però sempre estàvem dins d'aquests paràmetres.
Per tant, ha sigut d'assegador.
d'assegador, amb l'instrument que tenim ara,
doncs, bueno, haurem d'anar tirant endavant
i haurem de fer tota l'oposició que calgui,
però no és gaire engascavada la situació que queda, no?
I a què atribueixes que hi hagi passat?
Que hi hagi hagut aquests resultats
que potser no són els que pronosticaven les enquestes
o fins i tot el que hi havia a l'enquesta peu d'urna?
La veritat és que no ho sé, eh?
Aquí a Catalunya jo crec que, per una banda, és normal,
perquè vam ser la força més votada,
hem sigut, en aquest, l'enemic abatre, no?
I l'enemic abatre des d'una perspectiva nacional, no?
Una perspectiva nacional moltes vegades molt reduccionista
en la visió del que ha de ser el futur de Catalunya
i, per altra banda, doncs, també una voluntat expressa
de molts partits sobiranistes d'abandonar el debat social, no?
I, en tot cas, de sopeditar-lo, doncs,
a una possible, doncs, victòria rotunda de tot plegat.
Un altre element que sembla que ha entrat en campanya,
però que no sé fins a quin punt això pot haver fluït,
jo crec que sí,
és la capitalització, també,
del que ha passat al Fernández Díaz-Gate,
en aquest, doncs, que també ha pogut
enfadar, doncs, una sella de gent
que podia estar temptada, doncs,
a embotar opcions més independentistes
i potser ha fet un canvi.
I, en tot cas, doncs, jo crec que
han sigut diversos elements, també.
Jo crec que s'ha instrumentalitzat
d'una manera propagandística
la tema del referèndum, no?
Del referèndum acordat amb l'Estat.
Jo crec que, realment, tant per part
de l'Estat espanyol,
que es veia com una cosa demoníaca,
com des de part d'un sobiranisme
que tenen recepta pròpia,
també s'ha volgut ridiculitzar
i, per tant, doncs, tot plegat
ha erosionat una mica.
També diuen que l'efecte Brexit
podria haver dulcificat una miqueta
el panorama per part del Partit Popular, no?
De dir, ostres, no busquem invents,
no busquem invents i anem a una cosa segura,
encara que no sigui la que vulguem, i tot això, no?
De fet, la majoria de mitjans espanyols
i així van estar fent-ho
els dos dies abans de campanya.
O sigui que hi ha hagut unes jornades
de reflexió absurdament minades
per aquests discursos conservadors
que aquí han portat a una victòria del PP
i a un sosteniment del Partit Socialista.
Doncs anirem seguint
què és el que passa a partir d'ara.
Avui n'hem volgut parlar amb en Lluís Monfort,
membre del grup local d'Iniciativa
i, per tant, de la candidatura d'en Comú Podem.
Moltes gràcies.
A vosaltres, gràcies.
I que vagi bé. Bon dia.
Mersi, bon dia.
Mersi, bon dia.