Hem de parlar d'aquest projecte d'envasar el temps,
del qual ja en vam parlar quan es va presentar aquesta exposició
a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret,
però la notícia ara és que aquesta exposició
es transforma en una exposició permanent,
que s'inaugurarà precisament aquest cap de setmana
en el marc d'aquestes festes de tardor.
En vulguem parlar i n'hem volgut parlar,
per això tenim amb nosaltres a la Carme Malaret, a l'estudi.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia, Mireia.
Bon dia, Carme, gràcies per venir.
I a més, avui, simultàniament, per telèfon,
també tenim el Quim Déu.
Quim, bon dia.
Bon dia, Mireia, i bon dia, Carme.
Aquí al telèfon, però amb cor, aquí a Sant Just.
Per por presente, no?
Gairebé, anem al projecte present.
Doncs sí, farem l'entrevistació una mica simultània
amb Carme, amb tu mateixa, que estàs aquí a l'estudi,
i amb el Quim per telèfon,
són gairebé 400 persones que hi han participat,
en concret, 355.
Per tant, 355 pots que heu d'ubicar ara,
crec que entre Carme, tu i el Quim i més gent,
els estaven organitzant per muntar a l'espai del centre cívic.
De fet, Soledat Sants.
Aquí recau més aquesta feina més de preparatius.
Deixo que respongui el Quim.
Sí?
Va, Quim.
Bé, doncs, mira, amb aquest projecte,
que és un projecte com els que normalment fem
amb l'espai de la lliure de creació, Carme Malaret,
és un projecte molt comunitari,
molt plural.
Llavors, també a l'hora de muntar i desmuntar,
muntem equips amb la pluralitat,
amb un pla comunitari,
per, entre tots, poder fer les coses.
I, efectivament, vam aconseguir...
Bé, primer que considerem que és un projecte molt interessant
com perquè es quedés només en una exposició
i pensàvem que seria també molt interessant
que d'alguna manera quedés en permanència en algun lloc.
Llavors, es va triar, finalment,
l'espai del centre cívic Soledat Sants
i vam triar un lloc
que nosaltres creiem que és l'adequat
per fer aquesta exposició del projecte en permanència,
que quedés d'una manera definitiva allà,
o que el temps intervingués en aquest projecte.
Sí, perquè hem de recuperar una mica...
Clar, envasar el temps.
Nosaltres en parlem perquè ho coneixem força
i ja n'hem parlat, Carme,
però fem una mica de memòria
què és realment això d'envasar el temps,
és a dir, com hi han participat les persones també
i què hi han envasat en aquests pots, a part del temps.
Bé, envasar el temps, com ha dit el Quim,
és un projecte del col·lectiu que treballem a l'espai
i que, d'alguna manera, l'essència és
què posaríem en un pot
que volguéssim preservar,
sobretot preservar de l'oblit,
que quedés d'una manera permanent.
Llavors, convidàvem qualsevol persona
de qualsevol edat,
se'ls donava un pot
i allà dintre posaven
el que ells creien
que volien preservar d'aquest oblit
i que podia ser tant una cosa material,
tangible, un objecte,
o una cosa intangible,
que també n'hi ha, no?
Llavors, clar,
em sembla que ens van repartir 400 pots,
potser no arribava,
i van arribar a terme 355.
Se'han perdut 50 i pico?
Bé, potser no arribava 50 i pico,
però 30 o 40 potser sí,
perquè, clar, hi ha incidències,
és a dir, que els vam donar gent
que està a l'altra punta del món,
que no van arribar a temps,
que es van trencar,
i van haver hipòts que es van ignorar.
Vull dir que la persona que ho va rebre
va dir, bueno, a mi hi posaré marmelada,
però a mi, que no m'atabalin més, no?
Però sí que hi ha 355
i el que hem constatat
és que cada pot
és una narrativa poètica,
és com un poema visual,
i a més a més estan tots ells etiquetats
pel nom de la persona,
si volia posar l'autoria,
podia ser sense autoria,
i amb un lema, qui volgués, no?
Això també dona una mica de pista
que és el concepte que s'han basat.
Sobretot, a part de visualment,
també és el concepte, no?
Què s'ha volgut preservar?
I això és molt interessant.
Crec que és de les coses interessants
d'aquest projecte.
I tant, però tot i que es vulgui preservar,
el temps passa igual.
El temps passa igual,
i sobretot això ens ho mostra
el que passa dintre dels pots.
Això mateix.
Perquè, clar, nosaltres aquest projecte
el vam tirar endavant
a la primavera del 2022,
i, clar, potser si l'haguéssim tirat endavant
a l'hivern,
la gent hauria posat coses diferents a dintre.
Però es va posar molta flor,
molta natura.
Què passa?
Que aquesta flor, aquesta natura,
amb el pas del temps,
també es transforma.
Llavors, encara que el pot
és estàtic i presentat,
a dintre aquest temps no s'atura
i transforma...
Clar, s'assequen...
...el contingut, s'assequen o...
...progreixen o...
Això mateix, moltes coses veurem que...
Ja els hi ha passat bastant ràpid el temps, no?
El tenim allà, s'ha transformat.
I, Quim, a tot plegat,
com s'organitza per presentar-ho
a l'exposició permanent
que veurem al Centre Cívic de Soledat Sants?
Estarà...
Sistemes, tantaries, per exemple,
com el que teníem vist a l'espai,
quan es va presentar?
Bé, mira, de fet, el projecte,
una de les parts que jo trobo també
molt interessants,
és la seva transparència.
És a dir, aquestes menes de pots
podrien ser com càpsules tancades,
opaques, amb què no veiéssim
el que està passant dintre, no?
I, en canvi, són petites càpsules
transparents que observem
el que hi ha dintre,
o, sobretot, el que cada participant
vol ensenyar.
Per tant, a l'hora d'ensenyar-ho
o d'ubicar-ho dins de l'espai
en el Centre Cívic,
vam buscar un disseny
que també jugués amb aquesta transparència.
Doncs està a les vidrieres
i amb unes estanteries també
de vidre transparent
per donar aquesta idea
de vitrina,
de petit aparador,
on s'ensenya cada història
envasada
de cada participant, no?
Que penso que
li dona un cert valor.
i, com diu la Carme,
el temps
és un dels aliats
fonamentals
en aquest projecte.
I, bé,
quan envasem una idea
o tanquem aquesta idea
per llançar-la, diguem,
a l'espai,
a l'espai de temps,
hem de ser conscients
que l'espai
doncs el anirà canviant
i el anirà transformant.
I aquesta transformació
és el que podrem veure reflectida
amb aquests pots
i amb aquestes estanteries
transparents.
I com estaran fixes?
És a dir,
això ja parlo amb coneixement,
però aquests pots seran fixes?
És a dir,
la gent pot interactuar amb ells
o la idea és que es vegi?
És a dir,
que s'apreci,
que es visualitzi només?
Sí,
la idea és que quedin
com si fos un aparador.
No hi ha una idea
d'interactuació
perquè no és un supermercat,
diguem,
on tu puguis agafar el producte.
No són productes,
són petites obres d'art
que com a qualsevol exposició
doncs preferim
que no es toquin massa,
per deixar-les preservades
amb el temps.
Llavors sí que és cert
que estem ara
amb unes petites tensions
químiques
per poder-nos fixar
que penso que arribarem
a bon terme,
o sigui que quedaran fixats
perquè es puguin ser observats.
i potser és la gràcia,
no?
Tampoc cal
que
té d'haver-hi aquesta frescor
a l'hora de visualitzar-ho,
no?
Clar.
Perquè
no els haguéssim pogut
tancar amb una reixa
i llavors ja no hi hauria problema,
però també volem
que siguin visibles,
no?
Que s'apreciin,
clar, clar,
que la gent es pugui acostar
i posar gairebé l'ull
per veure...
Exacte,
i observar-ho,
però sisplau...
No ho toqueu.
Que no us toquin.
No ho toqueu.
Clar, la idea és que es quedin fixes allà,
de moment, Carme,
crec que no hi ha una data límit,
és a dir,
de moment l'exposició es presentarà allà
i quedarà allà,
no?
De forma permanent.
Sí, sí,
és a dir,
el concepte final del projecte
era que aquest envasar el temps
quedés de manera permanent
en algun lloc públic,
i així ho vam escriure
en la presentació del projecte,
que també s'ha de dir
que va ser guanyadora
de la primera subvenció
del foment de la creació,
i gràcies a això
doncs vam poder realitzar
i vam poder donar
tots aquests pots
a la gent
i la participació
doncs va ser molt àmplia
i molt transversal
i transgeneracional
i això també dona una riquesa
en el projecte
que nosaltres estem molt contents,
no?
I, clar,
i un dels epílegs,
no?
vam dir,
ens agradaria,
nosaltres ho vam exposar
a l'espai,
em sembla que va estar 15 dies,
allà sí que,
a diferència d'aquí del centre cívic,
allà no estaven fixats els pots
i la gent els podia agafar,
però era un format com més acollidor,
no estava vigilat,
i també una de les gràcies era
ostres,
a veure aquest,
què hi posa,
no?
Com ho ha etiquetat?
Aquí,
en el centre cívic,
com que ja és d'una manera permanent,
doncs fins que veiem
que la cosa,
doncs aquest temps
ha passat
i ha transformat
i potser ja
s'ha visualitzat,
però la nostra intenció
és que quedi
doncs un temps llarg.
Perquè l'autoria dels pots,
tot i que sigui
a títol individual
de cadascú,
inclús per exemple
l'emissora
també té un pot
que recordo que vam col·locar,
aquests pots ja són del projecte,
sí,
sí.
Són perquè quedin allà,
no és a retorn.
No,
nosaltres ja
ho anunciàvem
que aquest pot
hi va haver-hi gent
que va posar coses
molt personals,
però se li va dir,
bueno,
això no se't tornarà,
i que
si això ho vols recuperar-ho,
doncs no hi posis,
i, bueno,
tothom va posar
el que li va semblar
més adequat.
I com tragineu,
Quim,
aquests gairebé 400 pots
amb un llevall
per col·locar-los,
enganxar-los,
ubicar-los,
hi ha una manera
de col·locar-los,
és a dir,
hi ha alguna pauta
per dir que van així?
Mira,
d'alguna manera
vam utilitzar
la metodologia
d'envasar,
dels envasats,
de les marmelades,
diguem.
Sí.
Llavors,
fins i tot
l'estètica
és bastant similar
amb aquesta idea
d'envasar realment
un producte,
en aquest cas,
una idea,
no?
I llavors,
tots tenen
aquestes etiquetes,
a més,
vam aconseguir
unes capses de cartró
per poder amagatzemar
i poder-les portar
amunt i avall,
i una miqueta
amb aquesta estètica
quasi,
quasi científica,
doncs,
per això ho volem
posar
de la manera
que es podrà observar,
no?
Com si fossin
això,
les típiques vitrines
d'amagatzematge
que podem veure
en llocs com de científics
o a les farmàcies
o a llocs,
diguem,
amb una museística
més científica
que potser tan artística,
no?
Val.
I a l'hora
de treginar-los
i portar-los,
és a dir,
o decideu d'alguna manera
quin pot té el veí
al costat,
el pot veí al costat?
Bé,
normalment,
tenim unes previsions
i després
hi ha un factor
que ens encanta
que és el factor
de l'atzar.
Ah, val.
Llavors,
depèn com vagin,
home,
si veiem
que un pot
xirria molt
al costat d'un altre,
doncs,
podem canviar-ho,
no?
Però si no,
deixem una miqueta
també que l'atzar,
com en la vida,
ens col·loqui
els veïns,
no a vegades
els que triem,
sinó que a vegades
els que ens toquen.
Els que toquen,
és a dir,
no hi ha un ordre visual
o alfabètic,
cronològic,
per figures,
per res,
no hi ha,
diguéssim,
un ordre marcat.
No,
volíem,
a més,
el projecte
que és el que harem
elaborat també
amb tot l'equip
d'aquí de l'espai,
va ser,
sobretot,
donar aquesta diversitat,
no?
I no acutar.
Per tant,
la vida és diversa
i estem acostats
i estem convivint
amb gent molt diversa,
doncs,
és una mica
el reflex
del projecte
de lo social,
no?
Llavors,
estaran
cada pot
amb el veïnatge
que,
bueno,
que d'alguna manera
toca,
no amb el veïnatge triat,
no?
M'agrada
aquesta comparativa.
No hem pogut fer
també,
diguem,
tribus,
no?
Posar,
per exemple,
els pots
que a dintre
hi ha referències
a la natura,
agrupats amb els de la natura
o els que no hi ha res
i estem agrupats amb els que no hi ha res.
Pensem que la vida és així,
és diversa
i plural
i aquesta és la gràcia,
no?
Per tant,
millor barrejats
que no separats.
Sí,
és una mica reflex també
de la societat,
Carme,
bueno,
societat,
una petita mostra,
podríem dir,
social,
global,
perquè no són tots d'aquí,
de Sant Jus,
només.
No,
no,
a veure,
nosaltres també mostrarem
unes infografies
que també vam exposar a l'espai
en què es veien
una mica,
em sembla que al final
van ser
cent i pico
de llocs diferents
que ens han arribat
aquests pots.
Evidentment,
la major part
de participants
són de Sant Jus,
després es té
en el Baix Llobregat,
després també tenim
molta representació
del Maresme,
de l'Urgell,
de Lleida
i després ja anem pujant
cap a l'Aragó,
em sembla que també
hi ha pots
d'Amsterdam,
de Viena
i de la part
i de Japó.
De Japó?
De Japó també va arribar
un pot.
Va anar i va tornar
el pot, eh?
A veure,
vam fer,
diguéssim,
una mica de,
és a dir,
nosaltres,
la persona
que ens va enviar
el pot de Viena,
el que va fer,
nosaltres vam intentar
a veure si era possible
enviar el pot
a través de missatgeria
en el lloc.
Ens resultava molt car
i després també hi havia
la història
que es podia trencar.
Llavors,
el que vam oferir
a aquestes persones
que volien participar
és que ens enviessin,
depèn del que fos,
no?,
amb una carta,
amb un correu certificat,
que ens enviessin
el que volíem posar al pot
i com el volíem presentar
i nosaltres fèiem l'acció,
però sempre
sota la supervisió
de la persona
que era autora.
I en quant a Japó,
també ens van dir
jo vull posar això
i ho vam posar
nosaltres,
però l'etiquetatge
i tot
ve d'aquesta persona
que està vivint a Tòquio.
Val,
val, val,
Déu-n'hi-do.
Per tant,
ha sigut una feina
a distància també,
no?
Sí,
sí, sí.
Jo crec que
hem entusiasmat,
no?,
hi ha gent de fora
que té relació
amb l'espai
o que l'ha tingut
en un moment donat,
se'ls va convidar
i van respondre
i van dir
mira,
doncs sí,
jo ja us porto,
us dic
el que vull posar
i vosaltres
ho envaseu,
però sempre
amb la supervisió
de la persona
que ens donava
l'ordre.
I aquest cap de setmana
precisament
feu la inauguració,
que imagino que serà
la inauguració similar
a la que vau fer
a l'espai,
però ja de forma
definitiva
perquè s'hi quedi
a l'espai,
bueno,
l'espai al centre
ser vixolats sants,
no?,
imagino que també
hi sereu
amb el Quim,
no sé si més persones
també del projecte
que hi haguem participat.
Home,
nosaltres hem convidat
a través de l'espai
tota la gent
que ha participat
i a més
i a tota la gent
que participa
en actes
que és amiga,
no?,
del que fem
a l'espai,
doncs que
aquest dissabte
a les 11
es farà la inauguració,
que si es volen
retrobar
en aquests moments
que en un moment
determinat
van posar
a dintre del pot,
doncs que
tothom està convidat,
no?
Clar,
potser al final
acabarà sent
una miqueta
una manera
de trobar-se
la gent
que hi ha participat
també,
no?,
és a dir,
les persones
implicades
en el projecte,
no?,
és a dir,
punt de trobada,
anem,
quedem on estan els pots,
no, Quim?
Doncs sí,
no,
i a veure com està
el meu,
perquè a vegades
et passen
aquestes coses,
no?,
quan un fa
una creació
per petit
o gran que sigui
i queda exposada
a l'espai públic,
doncs,
tant a tant,
doncs vas a fer
una visita
per veure,
aviam,
com està
o com es manté
allò que en un moment
determinat
es va fer,
no?
Llavors,
també és una mica
la idea
troncar el que teníem
amb aquest projecte,
no?,
aquesta intervenció
del temps,
no?,
perquè
podem fer un dibuix,
podem fer fins i tot
un grafiti
o el que sigui
amb un espai públic,
amb una paret
i no serà el mateix
grafiti
el dia en què
l'acabem
que al cap d'un any,
no?,
llavors el temps
és un factor
que ho modifica,
no?,
per bé i per malament.
I tant,
l'únic que també
esperem és que
no quedin
malmesos,
que no patiu
cap tipus de,
bueno,
els pots,
no?,
que no pateixin
cap tipus de,
en fi,
trencadissa
o el que sigui,
s'abria molt de greu,
també,
que acabessin,
clar,
contem que si contem
amb la bondat de la gent,
no?,
també,
que ho respecti
com una peça,
una obra d'art,
col·laborativa.
Què passa que
s'ha de tenir en compte
que tot el públic
sempre hi ha,
sobretot,
aquesta mena de patiment,
no?,
doncs,
passa sobretot
amb les escultures
o amb cert art urbà,
no?,
que el primer dia,
doncs,
queden perfectes
i després el temps
i la intervenció
de la gent
es va modificant,
no?,
esperem que no,
que no hi hagi
una destrossa
com esperem
que no es trenqui,
doncs,
jo què sé,
el David de Miguel Ángel,
clar,
i tant,
però l'assegurança
que 100%
mai hi és,
no?,
també,
també forma part
de la societat
amb la que vivim,
no?,
o sigui,
els anirà transformant,
segurament,
doncs,
anirà agafant pols
i,
com ha dit la Carme,
cada envàs,
que és aquesta mena
de cada parador
personal
de cada participant,
doncs,
s'anirà transformant,
és lògic,
no?,
doncs,
potser el mes de maig
hi havia unes meravelloses roses
que actualment,
doncs,
s'han convertit en fons,
però el temps
té aquestes coses,
no?,
i aquest poder transformador.
I tant,
envasar el temps,
envasar el temps,
també són paraules
força potents,
envasar el temps,
que cadascú pensi
el que li agradaria
també envasar,
també és un exercici
que poden fer a casa,
de fet,
de forma voluntària,
si algú,
no?,
vinga,
vaig a intentar concentrar
la meva energia
en crear això,
no?,
i també veure com passa el temps
en allò que ha preservat,
és a dir,
que enhorabona també per la idea
que,
com deia la Carme,
també al principi,
va quedar seleccionat
per aquest,
jo li dic beca,
però no és una beca com a tal,
són ajuts,
no?,
de creació artística,
de creació artística
de l'Ajuntament,
també enhorabona
per aquesta tasca,
que esperem que l'espai
de lliure creació segueixi fent
moltes coses d'aquestes,
Carme,
i en seguim parlant,
Quim,
ens acomiadem de tu,
primer perquè estàs per telèfon,
i mira,
perquè t'ha tocat,
perquè t'ha tocat,
una abraçada,
moltes gràcies,
digues,
i sobretot moltes gràcies
a l'equip del programa
i amb tu en concret
per donar veu
a iniciatives com aquestes,
que fan que,
no,
ja veus,
no,
per això estem,
anava a dir,
exacte,
que Sant Just,
doncs,
en aquest sentit,
hi hagi la possibilitat
de fer iniciatives
com aquestes,
que l'únic que fan
és enriquins
a nivell cultural
i a nivell del pensament,
no?,
penso que és el que és interessant.
I tant,
per això volem donar
altaveu també
i que la gent us escolti
i explica aquests projectes,
així que també,
gràcies,
Quim,
ens veiem,
ens veiem,
de fet,
no sé si avui,
demà o dissabte,
però ens veiem segur,
així que una abraçada,
Quim,
i fins aviat.
Gràcies,
Quim.
Adéu,
Molt bé,
moltes gràcies.
Adéu.
I, Carme,
ens quedem amb tu,
però sí,
de fet,
anem marxant,
no sé si volies també
afegir alguna altra qüestió
sobre l'exposició,
a banda de recordar
que vagin dissabte,
aquest dissabte,
a les 11 del matí,
al Centre Cívic Soledat Sants.
Sí,
jo,
a mi,
bueno,
tot l'equip
ens faria molta il·lusió,
no?,
que,
retrobar-nos
amb gent
que ha participat
d'alguna manera
un projecte
que farà un any
va començar
amb una idea,
amb unes inquietuds,
no?,
i que,
finalment,
aquella idea,
aquelles inquietuds,
aquella utopia,
no?,
que vam pensar
de,
ostres,
això estaria bé
poder estar en un espai públic
i que la gent de Sant Just
ho pogués
visualitzar
i compartir
i que fos,
el que ha dit el Quim,
no?,
motiu de pensament,
que jo crec que una de les coses
que ens interessa molt
a l'espai
és provocar
aquest esperit crític,
aquest pensament,
el posar coses
que d'alguna manera
et fan pensar,
no?,
i crec que envasar el temps,
com tu també has dit,
envasar el temps
és possible?
I tant.
Doncs aquí deixo la pregunta.
Que cadascú ho pensi.
Sí.
M'ha recordat també
el projecte d'Expressa't
que va sortir al carrer.
Sí.
No?
Sí.
Que ens agraden aquests projectes
també participatius,
col·laboratius,
a més que surten al carrer
i que la gent que no hi ha participat
o no en sap
o no té ni idea
que existeix,
potser ho pugui conèixer.
També s'apropa,
no?
Per això també tenim ganes
de fer aquesta presentació
al Centre Cívic Soledat Sants
perquè està col·locat
en un barri,
que és un barri relativament nou,
és el Maç Lluï,
i també podem arribar a una certa part
de la població de Sant Just
que no ens coneix
i que és una manera també
d'explicar qui som
i com hem elaborat aquest projecte
i que estigui allà.
També sé que a la Soledat
li fa molta il·lusió
i ens ha felicitat.
Doncs, ostres,
per mi
em sento com
per mi i en tot l'equip
ens sentim com molt agraïts.
Bona acollida, no?
Sí.
Home, clar,
el Centre Cívic Soledat Sants
és un tros d'artistes enjustenca
també, no?
Sí.
Que pugueu conviure, no?
Sí, i tant que sí.
Els dos arts i les maneres de pensar.
I tant que sí.
Això és força positiu també.
Sí.
Doncs vinga, apuntem, eh?
Recordeu, aquest dissabte
a les 11 del matí
al Centre Cívic Soledat Sants
haureu de buscar aquests pots
a la Carme,
al Quim i a tot l'equip
per veure la presentació
d'aquest projecte
que quedarà de moment
de forma, podríem dir,
il·limitada, no?
Sí.
Exposat de forma permanent
en aquest espai.
Així que ho anirem a veure.
Gràcies, Carme,
també per venir fins aquí
amb aquesta entrevista híbrida
per telèfons
que el Quim ens deia ara al final
també que una abraçada
abans de penjar
i ens veiem el dissabte
al Centre Cívic.
Gràcies, Carme.
Us esperem,
amb moltes ganes.
I tant.
Bon dia, que vagi bé la setmana.
Bon dia, Mireia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.