Un dels aspectes més antics del nostre municipi,
a part del poble tíbar, que tots coneixeu, esperem,
a la penya del Moro, són les mines d'aigua.
L'Ajuntament, precisament, de Sant Just,
realitzarà un estudi sobre l'estat de les mines a la vall.
I, per parlar-ne, tenim una de les persones
que més coneix aquest aspecte santjustent,
que és Julio Ochoa, historiador i també escriptor
d'algunes peces, obres,
com, per exemple, les mines d'aigua de Sant Just d'Esvern,
publicat el 1995. El tenim amb nosaltres.
Juli, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia i bon any.
Igualment, bon any.
Ben retrobats.
Espero que hagin anat bé aquests dies més nadalencs,
amb família i tot plegat.
Esperem que sí, hagi estat així.
Feia una petita introducció, Juli,
per intentar ubicar una mica l'oient,
per saber què és el que parlarem avui,
que és una mica relacionat, deia,
que forma part de la història del municipi,
és una part històrica i que parla també
de com érem o com es vivia abans aquí.
I tant.
Mira, això de les mines d'aigua,
des d'aquell ja allunyant moment,
allà pels anys 70,
en què l'amic Fulgenci Banyos
em va parlar de l'existència
d'aquests interessants aqueductes subterranis
que drenen el nostre subsol,
sempre m'han interessat
les mines d'aigua Sant Justenques,
un interès que he compartit en tot moment
amb els companys
dels ja desapareguts grups paleològics
ratxpenats, el GERB.
Fruit de bastants anys d'investigació
i partint pràcticament de zero,
van confeccionar un catàleg
el més complet possible
d'aquests interessants elements
del nostre patrimoni.
En ell es diferenciaven
dos tipus diferents de mines.
Les mines d'allà recorregut,
que són mines que tenen l'origen
en una finca determinada
i duen les aigües
a través d'altres propietats
fins a destinacions allunyades,
sovint situades en altres poblacions veïnes.
I, d'altra banda,
les mines de petit recorregut,
que en la seva major part
dels casos transcorreixen
per dins dels límits
d'una mateixa finca
i les seves aigües són,
generalment,
per al propi consum.
En conjunt,
el catàleg de les mines
que vàrem inventariar
recollia quatre mines d'allà recorregut,
la Torre Blanca,
la Vidal,
la Casa Lots
i l'Erasma Falguera,
i més d'una vintena
de mines de petit recorregut,
la de l'Era de Can Modulell,
dels Ols de Can Ginestà,
la Font de la Bonaigua,
el Mas Cardona,
Can Candeler,
Vella de Can Cortès,
Petita de Torrent Bo,
del Torrent de Can Biosca,
de Can Baró,
de la Font de la Noguera,
la interior de Can Carbonell,
la de Can Vilar,
la del safret de Can Vilar,
la de Can Oliveres,
la de Can Pedrosa,
la Font del Broll,
la Font de Can Solanes
o Font del Moro,
la superior de Can Cuscoll,
la occidental de Can Cuscoll
i la de Can Jalaber.
El conjunt de mines catalogades
totalitzava 15.893 metres de galeries,
només comptant les que discorrien
per dins dels límits
del terme de Sant Just d'Esvern,
de les quals nosaltres
havíem recorregut i topografiat
7.943 metres lineals.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Aquest treball nostre
d'investigació sobre les mines
de Sant Justenques
va ser guardonat l'any 1988
en el decurs de la segona edició
del Premi Fori Seguer
d'Investigacions Paleològiques
a Catalunya.
Set anys més tard,
l'any 1995,
com bé deies al començament,
aquest estudi,
convenientment ampliat i actualitzat,
va ser publicat conjuntament
pel nostre grup espereològic,
pel Centre d'Estudis Sant Justencs
i per l'Ajuntament de Sant Just.
És el llibre de les mines
que gairebé tots coneixeu
i el qual des de llavors
ha acudit tothom
que ha volgut aprofundir
en aquest tema.
La publicació del llibre
sobre les mines
va significar un primer pas
en la difusió del seu coneixement
al públic en general.
Fins llavors,
només ens havien acompanyat puntualment
alguns convidats
en els treballs d'exploració
i topografia.
En aquell moment,
un cop donat a conèixer públicament
tot aquell patrimoni
sobre el qual havíem estat treballant,
calia donar un pas més
en aquesta tasca divulgadora
i ens van plantejar
la possibilitat
de fer visitable
algun sector
de les nostres mines.
L'any 1992
i com a conseqüència
de l'adquisició
per part del municipi
dels terrenys
on es desenvoluparia
l'actuació urbanística
anomenada
Pla de Can Candeler,
les mines
Vidal i Candeler
havien passat a ser
de titularitat municipal.
Havent tractat el tema
amb l'Ajuntament
i signat l'oportú conveni
de col·laboració,
els companys
dels grups paleològics
raspenats,
van començar
una tasca d'adequació
encaminada a deixar
en condicions
de ser visitat
un sector
prou representatiu
dels diferents elements
característics
de les mines,
en el recorregut
del qual
es pogués establir
un circuit
que oferís
una entrada
i una sortida
diferenciada.
Al mateix temps
es va decidir
que caldria actuar
sobre el curs
de les aigües
que circulaven
per dins d'aquella mina
de tal manera
que es desviessin
a sectors
no visitables
on fossin
recollides
i emmagatzemades
per tal de poder
ser destinades
a aplicacions
d'interès públic
com per exemple
el reg
dels horts municipals.
A més,
i per tal
de complementar
aquesta tasca
divulgadora,
el nostre grup
també van registrar
un documental.
Una còpia
d'aquesta filmació
és fàcilment consultable
a YouTube,
un dels portals
més populars d'internet.
Sí,
es pot trobar,
està publicat,
eh,
avui dia?
Sí,
sí,
hi ha la filmació
aquesta
i és una visita
virtual
a la mina.
Un altre vessant
de la nostra tasca
va ser,
va consistir
en ballar
per la conservació
d'aquest patrimoni
cada cop
més malmès
i abandonat,
tristament.
Així,
el mes de juny
del 2005
vàrem presentar
una al·legació
sobre la proposta
de modificació
del Pla General
Metropolità.
Tal proposta
de modificació
permetia edificar
sobre el marge esquerre
del torrent
de Gambiosca,
afectant de ple
les mines
suaves desmentades.
Des de la regidoria
d'urbanisme
se'ns fa garantir
que estarien
amb atents
a la seva preservació,
en cas que finalment
es decidís edificar-hi.
Els dies
1 i 2 d'abril
de 2010
van tenir lloc
les sisenes jornades
del patrimoni
del Baix Llobregat,
organitzades
per amics del Prat.
L'Ajuntament del Prat,
els centres
d'estudis comarcals
del Baix Llobregat,
el Consell Comarcal
del Baix Llobregat,
la Diputació
de Barcelona
i el Departament
de Cultura
de la Generalitat
de Catalunya.
En elles
van presentar
a nosaltres
una ponència
anomenada
Preservació
i Difusió
del Patrimoni,
el cas
de les mines
d'Aigua de Sant Just
d'Aigua de Sant Just
d'Esvern,
en la qual
exposàvem la realitat
en què es trobaven
aquestes valuoses
i desprotegits
elements
del nostre patrimoni
i els esforços
que des de la nostra
iniciativa
totalment particular
havíem realitzat
en prou
de la seva preservació.
Tot i que sempre
es pot fer
quelcom més
tenim la satisfacció
que el nostre treball
a més d'haver difós
la història
i realitat actual
de les nostres mines
d'aigua
a un cada cop
més nombrós
sector del públic
ha passat també
a ser un referent
orientatiu
en qualsevol obra
d'infraestructura
que les pugui afectar
havent estat
en tot moment
considerat
a l'hora
de planificar
els grans projectes
que darrerament
han afectat
el nostre terme
municipal
com és el cas
de determinat
estudi tècnic
previ al projecte
del túnel
ATL
que es va apropiar
del que havia estat
el nostre treball
també
l'arranjament
de la carretera
de la muntanya
en què
el gabinet
d'arquitectes
responsables
d'aquella obra
va demanar
i comptar
amb el nostre assessorament
o bé
aquesta darrera
iniciativa municipal
en la que sembla ser
que s'ha reprès
altre cop
encara que potser
parcialment
l'interès per les mines
i en la que
des del primer moment
he participat
activament
assessorant
orientant
i acompanyant
sobre el terreny
els responsables
de l'empresa
adjudicatària
del concurs
que amb tal finalitat
ha convocat
el nostre ajuntament
per tant
ara esteu treballant
en aquest document
diguéssim
a càrrec de l'ajuntament
del consistori
jo particularment
l'ajuntament
no m'ha fet cap
encàrrec
qui ha acudit
a mi
perquè els assessors
han sigut els de l'empresa
adjudicatària
que són els que sí que tenen
aquest encàrrec
tu estàs com
d'assessor
de mi l'amor és
doncs
col·laborar amb ells
amb el que bonament pugui
perquè tens el coneixement
és a dir
han recorregut a tu
entenc
perquè
de les persones
que més en saben
els hi ha
els accessos
els hi he explicat
per on discorren
les mines
els hi he posat
en situació
i la finalitat
d'aquesta informació
diguéssim
més històrica
és realment
diguéssim
per l'ajuntament
imagino
que és
tenir
més informació històrica
o tenir
més constància
o tenir
una
informació autoritzada
ja dic
a mi
no m'han fet
cap consulta directa
i llavors
inclús jo
les mines
quan les vaig estudiar
no va ser
des del
jo
i els meus companys
no va ser
des del punt de vista
de recursos hídrics
que podessin
el motor
d'aquesta actual
presa d'interès
sinó
que va ser
com a elements patrimonials
tenir en compte
i evitar
la seva desaparició
has parlat
del grup dels ratpenats
que dius
que van desaparèixer
aquest grup
d'espeleologia
s'enjustenca
així com altres entitats
com per exemple
de submarinisme
que també existia
i ha deixat d'existir
qui eren els ratpenats
qui el formava
i què feien
aquest grup d'espeleologia
es va formar
l'any 1969
i eren gent
més o menys
a la meva promoció
inclús un pèl més joves
vam seguir fent
vam fer
bastanta activitat
però
com passa
en molts casos
la manca
de relleu generacional
va propiciar
la desaparició
del grup
físicament
no estem
jo per exemple
ara
encara hi he entrat
amb algunes cavitats
i algunes coses
però no
amb la freqüència
i intensitat
que abans
i no
la poca activitat
que fèiem
tant jo
com qualsevol
dels meus companys
no justificava
la pervivència
d'un grup
decidirà
de desesperar
per això
per manca de relleu
clar clar
quina llàstima
llavors va desaparèixer
aquest grup
i com a tal
a Sant Junó
hi ha cap grup
que es dediqui
a aquesta qüestió
diguéssim
d'escarbar la terra
m'he millor dit
com a espaleòlegs
com a grup
d'espeleologia
organitzat
no
em consta per això
que n'hi ha
espaleòlegs
que funcionen
i són molt bons
és el cas
d'un Sant Justenc
que juntament
amb uns companys
bones paleòlegs
juntament amb uns companys
Sant Feliu
està fent
a Sant Feliu
una tasca anàloga
a la que vam fer
nosaltres aquí a Sant Just
està confeccionant
el catàleg
de les mines d'aigua
de Sant Feliu
de Llobregat
i el capdavanter
d'aquest equip
és en Jaume Campos
que és un company
de Sant Justenc
i en concret
aquesta mina Erasma
que em fa gràcia
perquè Erasma
sembla que vingui
un nom romà o grec
imagino que sí
Erasma
ve d'Erasma d'Agònima
i Passarell
que era un riquíssim
i sendat
que tenia una finca
tenia moltes coses
entre elles
una finca
a la zona
de Sant Feliu
a tocar
cap a Cornellà
que és ara
el col·legi
de les monges franceses
del Bon Salvador
aquest Erasma d'Agònima
era membre
de la Junta de Comerç
tenia un palau
a Barcelona
era una personalitat
del segle XVIII
rellevant
molt rellevant
destacada
i llavors
coneixedor
que hi havia
les mines d'aigua
aquí a Sant Just
ell el que va ser
va ser
ficar el nas
allà dins
i en va ser
de diners
va aconseguir
apropiar-se
d'una quantitat
considerable
d'aquesta aigua
soterrània
de Sant Just
perjudicant
altra gent
per exemple
a la seva mina
li diem
mina Erasma
Falguera
perquè
l'enriquiment
d'en Erasma
va suposar
el mal
per al Falguera
que inclús
van tenir
un mal part
pel disgust
que en Erasma
els hi havia pres
l'aigua
i tal
és història
és història
sí, sí
aquesta és la mina Erasma
després
l'Ajuntament
també
el que vol investigar
o vol estudiar
una mica
també a través
d'aquest estudi
són les mines
de petit recorregut
que estan al voltant
de la bona aigua
del complex
nosaltres
vam topografiar
inventar i catalogar
totes les que
vam arribar
a tenir coneixements
i les he esmentat abans
cal veure
per això
en quin estat
estan
ara actualment
tant a nivell físic
com a nivell legal
totes aquestes coses
tenen amo
clar
però aquesta
diguéssim
la legalitat
on hi entra
on queda
no sé si això
ho coneixes
eh Juli
però clar
el tema legal
sota terra
n'hi ha tot una normativa
i una legislació
al respecte
que cal respectar
i penso que
quan una cosa
és d'algú
és d'algú
i llavors
doncs
cal veure
com es fan
les actuacions
ja dic
no és el meu comès
i en cap moment
m'ho he plantejat
suposo que
si ells hi fiquen
sabran el que estan fent
clar
clar clar clar
perquè fins ara
i entenc
així ho entenc també
si l'Ajuntament ho demana
entenc que és patrimoni municipal
podria ser
si no
no ho farien
clar clar clar clar
què més
les mines d'aigua
de Sant Just
desvern aquest document
que el poden trobar
de més en format digital
en línia
al web del Centre d'Estudis Sant Justencs
aquesta miscel·lània del 95
oi?
sí
aquesta miscel·lània monogràfica
de l'any 95
es troba
a diversos llocs
es troba
a la pàgina web
del centre
un enllaç
es troba
a Academia.edu
i es troba
també
a Arxive
són dos
bases
dos
adreces digitals
on hi ha una sèrie
de publicacions
de càrrecientífic
i en elles
tant en una com en altra
es pot trobar
l'hem trobat també
al web
racó.cat
on també es publica
a les miscel·làmies
dels centres d'estudis
allà s'hi pot trobar
és actualitzada
és a dir
tot i que sigui del 95
és vàlida per avui?
és vàlida
en tant noves investigacions
no aportin
informació nova
que de ben segur
n'hi haurà
per exemple
coses
em consta
que coses
que nosaltres
havíem estudiat
recorregut
i ara han desaparegut
sota les obres
clar
el moviment
diguéssim urbà
actual
també l'esmalveu
les obres
que s'estan fent
al cap de baix
de la Riera
on
n'hi ha uns
rebaixos tremendos
de terres
toquen el polígon
no
exacte
al final del polígon
doncs
han tallat
la mina
de la Torra Blanca
i es veuen
en fi
no fa tant
els dos forats
de tot
no és que han tallat
val a dir
que no haurà afectat
a gaire cosa
perquè aquell tros
ja era inactiu
d'antic
però igual que això
s'han tallat
moltes altres
clar
van desapareixent
també amb la mateixa
erosió
urbanística actual
l'erosió humana
humana
de fer fonaments
i trobar-se un forat
i tallar-lo
i així
però bueno
ells sabran
el que fan
no sé jo
clar
una llestima
sí que és cert
que d'estar soterrats
soterrades
les mines d'aigua
queden en certa manera
protegides
però no sempre veiem
per exemple
ara el cap
la font de la bona aigua
que es va destapar
fa un parell d'anys
per tornar-la a veure
i recuperar
i es va tornar a tapar
i gràcies a que ha estat
tapada tants anys
també s'ha
no en surt la paraula
però ha estat protegida
sí exacte
s'ha mantingut
exacte
la font de la bona aigua
vaig estar
enofetant
el que és
a veure
com estava
el moviment
de l'aigua
i rejaven molt poc
perquè s'hi pot accedir
a través
del col·lector
que n'hi ha
davant del cameli
encara s'hi pot accedir
entrant pel col·lector
s'agafa
un ramal
a mà dreta
i per aquell ramal
una petita
perforació lateral
incideix
sobre la galeria
primitiva
de la font
de la bona aigua
que en altres ocasions
que l'havia visitat
rejava aigua
i ara aquesta última
estava ben sec
clar, tampoc no hem tingut
masses pluges
ha estat un any molt sec
no?
de ben segur que també
ha afectat
la mateixa font
a més a més
la mina
de la font de la bona aigua
tenia una conca
de captació
molt limitada
molt reduïda
per tant
és molt fàcil
que acusi
les variacions
meteorològiques
clar, clar, clar
que ens anava a preguntar-te
Juli
sobre aquestes mines d'aigua
el que es coneix
sobre aquesta part històrica
és extensa a tothom?
creus que la població
s'enjustenca
no és coneixedora
d'aquest patrimoni històric
que tenim aquí?
abans que ens hi poséssim
a investigar
se sabia ben poca cosa
amb el llibre
vam aconseguir
donar a conèixer
tot el que vam aplegar
que permet
fer-te una idea
de la seva trajectòria
en el de curs del temps
i tota la cosa
és a dir
és un tema popular
diguéssim
igual que com es coneix
la penya del moro
perquè és visible
òbviament
és un emplaçament
això sí
el llibre
ja no existeix
està exaurit
per tant tothom
tots els exemplars
que van sortir a la venda
s'han distribuït
és de suposar
que la gent
el s'haurà lligit
i després
durant molts anys
al grup espel·leològic
vam estar fent
una campanya de visites
ho comentava abans
portant grups
a fer un recorregut
per explicar
la realitat d'això
és a dir
hem fet tot el possible
per donar-les a conèixer
i qui més qui menys
alguna cosa sap
poder les noves generacions
igual si no han tingut accés
a aquesta informació
com que ja
no es toca
no poder-les
hi hagi gent
que ho desconegui
els més joves
és molt probable
que potser no coneguin
no sabien què és el que tenim
a sota terra
que és igual de vàlid
igual que ara
estava pensant
a la casa de cultura
canginestà
també hi ha una part
una mica soterrada
que sempre es comenta
que hi ha un fantasma
això és
la gruta fresquera
que és un tema
diferent
tot el que sigui soterrari
m'interessa
aquí no hi ha contacte
amb aigua
diguéssim sota la canginestà
la gruta fresquera
que queda
per darrere
on es fan les exposicions
per allà dins
allà
vaig entrar una vegada
a treure el nas
i ja m'agradaria
tornar a entrar a l'hora
a fer-ho
perquè és un fenomen
molt interessant
i molt poc estudiat
fruit
d'altre tema
completament
o sigui
és una altra temàtica
completament
les grutes fresqueres
sí
gruta fresquera
eh
sí
me l'apunto
vols que en comentem
una mica
o potser no és el teu terreny
no hi ha gaire
que dir
les grutes fresqueres
què més
Juli
abans de marxar
si faltés
alguna cosa
que no ens volguéssim
deixar
o més informació
si hi ha gent
que vol saber-ne més
vol conèixer més
comentaves també
aquest vídeo
que trobem al Youtube
i no sé si
suposo que
a l'arxiu històric
de Sant Just
també en poden trobar
informació
sí sí
allà
ho tenen tot
se li demana
amb en Jordi
a mi o qualsevol cosa
i ell sap
inclús pot
qualsevol que estigui
interessat
pot posar-lo
a través de l'arxiu
a través vostre
poden posar
en contacte amb mi
amb tu directament
els explicaré
i els posaré
en corrent
del que sigui
perquè és un tema
que sempre m'ha interessat
i per acabar
l'estudi
encarregat per l'Ajuntament
saps en quin punt
es troba ara mateix
com estan evolucionant
de l'ajuda
que t'han demanat a tu
jo he participat
amb aquesta gent
que són gent
molt agradables
realment
he fet una sèrie
de sortides
sobre el terreny
i tot
però clar
és una relació
entre ells
i l'Ajuntament
i jo
el que he fet
ha sigut
ajudar amb aquesta gent
perquè són ells
que directament
han contactat amb mi
per si els volia
dur un cop de mà
que ja dic
encantat
d'haver-ho fet
assessor i tant
doncs si en tenim més informació
Juli
tornarem a contactar amb tu
que tornarem a cridar
per venir aquí a l'avisora
perfecte
sempre a la vostra disposició
de les mines d'aigua
i tant
més informació
com dèiem
en aquest llibre
que podeu trobar en línia
les mines d'aigua
de Sant Jús
del 1995
autor en Juli Ochoa
el podeu trobar
al web del centre
d'estudi Sant Jús Tengs
i els que també has mencionat
Juli
bon any
i ens veiem aviat
aquí a l'avisora
que vagi molt bé
i bon reis
per ser bon reis
bon dia
i may be crazy
don't mind me
say boy
let's not talk too much
wrap up my waist
and put that body on me
come on now
follow my lead
come come on now
follow my lead
mmm
i'm in love
with the shape of you
you push and pull
like a magnet do
although my heart
is falling too
i'm in love
with your body
last night
you were in my room
mama bet
she smell like you
everyday discovering
something brand new
i'm in love
with your body
i'm in love
with your body
i'm in love
with your body
i'm in love
with your body
i'm in love
with your body
come on baby
baby
come on
come on
come on
be my baby
come on
come on
be my baby
come on
come on
be my baby
come on
come on
be my baby
come on
come on
be my baby
come on
come on
be my baby
come on
I'm in love with your body
I'm in love with your body
I'm in love with your body
I'm in love with the shape of you
Sant Just, encara fumes?
Has pensat a deixar de fumar?
El cap Sant Just t'hi pot ajudar
Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a
santjustencarafumes.cat
Encara fumes?
Per què fumes?
Encara fumes?
El cap Sant Just t'hi pot
El cap Sant Just t'hi pot
El cap Sant Just t'hi pot
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Passen ara 47 minuts de les 11 del matí, ara 48 justament.
Estem escoltant una de les veus més nadalenques, podríem dir.
és Michael Bublé, això no és el tema més nadalen que té, però, I will never not love you, diu el Michael Bublé.
En aquest bublet seguim escoltant temes com aquest i d'altres que vindran sintonitzant radiodesvern.com o 98.ufem.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
there may'm
me
o Corey!
Hats y cf Çok!
Hipstars!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit