.
Doncs bé, parlem com us havíem anunciat,
en Margarita Mascaró exposa al celler de Can Ginestà
i de fet inaugura avui al vespre, dos quarts de vuit del vespre,
aquesta mostra d'art botànica.
Tenim el telèfon i la saludem. Margarita, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bon dia, gràcies per atendre'ns i enhorabona també.
Escolta, anava a dir enhorabona per aquesta exposició
amb més de 40 obres, si no tinc mal entès,
que exposes al celler de Can Ginestà.
Tinc per aquí aquest llibret que segurament
molts que s'apropin també avui a la inauguració
podran veure i podran emportar-se,
que és una mica un resum de les obres.
Fas una breu explicació gairebé de totes les obres que s'hi veuran
i m'he fixat sobretot en el tema de la presentació
que expliques que des que recordes
sempre que has dibuixat
i que no imagines una altra manera més sincera d'expressar-te.
Per tant, això et resumeix molt bé a tu en el teu art.
Sí, sí, de fet és una cosa que mai he deixat de fer.
O sigui, pintar o fer volum,
a vegades ho he deixat durant temporades,
però dibuixar m'ho he deixat.
Sempre he estat amb el llapis.
si he estat veient des d'una pel·lícula
a estar una tarda sencera dibuixant
o anar a l'exterior i dibuixar les plantes.
O sigui, és una cosa que a la meva vida sempre he estat present.
I parles també d'una cosmogonia personal.
Explica'ns una mica què és això.
Bé, sí, això és una frase que va dir un amic meu de la meva obra
i és que realment jo sempre miro cap a l'interior a fer les meves obres.
O sigui, jo percibeixo, a través de la percepció que tinc del món,
sempre faig com un filtre interior,
que és una mica el que fa tothom,
però, clar, l'artista es dona compte d'això
que tens una cosa que et fa veure les coses d'aquella manera determinada
i és buscar aquesta cosa,
que és el que et dona les senyals
que a tu et fan veure d'una manera diferent, no?, una mica.
I jo em centro molt en aquest tema.
Llavors, a mi moltes coses m'agraden
i moltes coses vull saber perquè m'agraden.
I amb aquesta recerca és la amb la qual sorgeixen les obres, no?
I cap als orígens...
Digues, digues.
No, no, per això dic-ho de la cosmogonia personal, no?
Perquè d'alguna manera un escolleix les coses
sempre llegant un tipus de coses
i buscant, fent com una investigació personal
sobre les coses que t'agraden,
avives una mica conèixer-te a tu mateix, no?
I tant, això és una feina força...
Hi ha molta feina, vull dir, aquí hi ha molta introspecció.
Sí, la veritat, introspecció i fixar-se una mica
en per què t'agraden les coses, no?
Perquè a vegades on es pregunta
per què m'atrau el culo blau, per dir alguna cosa, no?
Però si vas buscant una mica com una arqueologia, no?
Doncs dir, sí, m'agrada, potser per això, no?
Perquè em transmet una sensació
o em recorda una cosa del passat, no?
O, saps, llavors és una búsqueda i llavors les obres van construint-se,
les obres d'ara, a partir d'aquests petits fragments
de coses que recordes, no?
O tens a l'interior.
I l'acabes trobant una resposta a aquestes preguntes
de per què t'agrada més una cosa que una altra, un color o un per què?
Per què? Els per qués?
És a dir, que l'acabes trobant una resposta?
Doncs, mira, sí, la veritat, no és una resposta clara
que com si fos un assassinat i dius, mira, aquest és l'assassinat, no?
No és això, però d'alguna manera
amb aquesta exposició també m'ha passat això,
que el text l'he escrit després de fer les obres.
O sigui, cada obra té un text que vaig anar escrivint a poc a poc
amb el mòbil, no?, amb ratos lliures
i després he escut aquest llibre.
Però, d'alguna manera, al veure les obres i interpretar-les
és quan dius, trobes com claus, saps?
M'ha agradat molt fer aquesta feina, ha sigut molt maca fer-la
per, d'alguna manera, la meva interpretació, eh?
No vull dir que una altra persona, igual ho veu i ho interpreta d'una altra manera,
però sí, he trobat bastantes respostes, la veritat.
Sí.
El que volia comentar-te abans és que els teus inicis, també, no?,
segons els expliquen, són una mica en el món de la performance,
performance artística, no?, imagino,
i que t'han marcat una mica, no?, la teva carrera.
Quins van ser aquests inicis de performance?
Quin vincle hi tenies?
O què havies fet?
Doncs mira, a final del 80, ja estava a Béas Arts
i vaig començar a fer performance.
vaig començar jo sola, després em vaig unir amb unes persones
per fer com un grup que es deia Los Inseparables
i, de fet, fa uns dos anys vam fer una exposició al Magba
que sortia tota l'època dels anys 90, finals dels 80,
de gent que feia accions al món de l'art.
I jo també hi havia uns vídeos allà meus.
I llavors, d'alguna manera, tot això hem de donar una experiència
a nivell de formats, de fer obres amb moviment, text, imatge, objectes, saps?
O sigui, una mica com tot junt, amb un escenari, no?
I això marca, perquè et deixa com una sensació
que pots controlar espais, saps?
És una mica com un teatre, no?
Però, clar, els quadres és diferent, no?
És a dir, en aquestes peces que dibuixes, l'espai és delimitat, no?
Sí, però una mica l'expedició té...
Si us apropeu a veure-la, veureu que té com molts espais.
O sigui, no és una única obra de pintura,
sinó que té algunes obres d'escultura bastant en relleu,
no gaire gruixudes, però...
I també té com diferents parts temàtiques.
I, bueno, clar, el fet de la performance
no està directament relacionat amb aquesta exposició,
però sí que ha marcat el meu canvi artístic, saps?
O sigui, no és que estigui present a l'exposició,
el tema de la performance, això no,
però els meus inicis m'han marcat amb la performance, això sí.
L'exposició es diu Art Botànica,
per tant, si posem una mica d'imaginació
per a aquelles persones que ens escoltin
i que no tinguin aquest llibret que tinc jo aquí al davant,
el que predomina precisament és aquesta botànica, no?
També en el llibret dius que cada obra és un jardí personal
i que també alhora un jardí en si mateix.
Per tant, són plantes, és botànica,
que també els colors van una mica en aquesta línia
i quins són aquests jardins personals que ensenyes?
Sí, aquí Art Botànica una mica és la paraula de dir
a l'art del món vegetal, també.
O sigui, que el món vegetal és com un mestre,
amb les seves formes, la seva estètica i la seva vitalitat.
O sigui, ens ensenya moltes coses fixant-nos en les plantes,
com creix una flor, les formes que té la flor,
les fulles, com cauen...
Cada cosa del món botànic és una lliçó en si mateixa, no?
I jo he volgut fer també com un homenatge a això
perquè a mi és una de les coses de l'ecosomogonia personal
que m'atrau molt, és un món que m'atrau molt
i sobretot el món salvatge vegetal,
el que no està cultivat, diguéssim.
Llavors, això de que cada obra és un jardí
és que també el tema del jardí l'he estat treballant bastant temps
i també m'atrau molt al nivell que
hi ha tota una història passada del jardí
com una simbologia, també.
I m'he fixat molt en un llibre
que l'he tingut sempre a mà durant la creació de les obres,
que és un llibre bicentí que es diu El jardí simbòlic,
que parla de les plantes i el seu significat
dins de la cultura cristiana,
però té molt d'interès el simbolisme de cada planta.
I algunes d'aquestes plantes estan representades a l'exposició.
O per exemple...
Sí, digues.
No, digues, digues, que no m'ha agradat allà.
No, anava a dir, per exemple, la palmera,
que és una de les plantes que està present.
La figuera.
Són plantes que tenen un simbolisme bastant important.
Fets perquè una palmera estel·lar de foc,
hi ha un que es diu així, o d'aigua, també.
Palmera estel·lar d'aigua.
Sí, una mica, veus això?
Una mica les lectures,
i que m'agrada molt llegir sobre els símbols i la botànica,
doncs la palmera, diguéssim, que necessita l'aigua,
per això...
o sigui, necessita l'aigua des de les arrels
i necessita el sol des de les seves fulles.
I aquesta imatge a mi em recorda això, no?,
com a l'aigua i el foc.
I, bueno, una mica la pintura està representat d'una flama
i després un altre són com unades que són al tronc, no?
I aquestes relacions són les que a mi m'agraden, saps?
Una mica...
No són ni científiques ni acadèmiques,
però són visuals, no?,
i una mica conceptuals, també.
I quines tècniques hi utilitzes, Margarita,
per crear aquestes obres?
Doncs, mira, hi ha una part que és pintura acrílica sobre paper,
que a mi m'encanta pintar sobre paper,
és una cosa que és bastant característica meva.
Hi ha una tela en tota l'exposició, solament,
i la resta són papers.
I després també, a part de la pintura acrílica,
faig servir també el col·laix integrat amb la pintura
per fer les formes.
Per exemple, hi ha un tríptic que es diu Tríptic Post Primigeni,
que amb aquella pintura i també hi ha uns arbres
que estan fets primer amb to o si amb gravat,
després retallats i enganxats amb col·laix.
Després també creieu papers de zero,
que són altres papers més fins junts i amb un ànima dins.
Per exemple, amb el Jardí de Llum,
que hi ha unes fulles a dins de dos papers encapsulats.
També hi ha una obra que s'empasta de paper
dibuixant unes formes d'algues.
Bé, bastantes tècniques, la veritat, moltes tècniques hi ha.
Veig una que m'és curiosa i et volia preguntar
en què consisteix o si és una tècnica nova o que l'has creada tu,
que són els dibuixos d'agulla.
Què vol dir això? Com crees aquest dibuix d'agulla?
Entenc que hi ha brodat, també.
Bé, de fet, és un brodat.
L'obra són brodats grans, d'un metre per un metre.
Llavors, la idea en general la tinc,
per exemple, hi ha un que es diu oasis,
que són com si fossin uns bancals amb arbres,
però jo tinc aquesta idea així, horitzontal,
i després vaig improvisant.
O sigui, agafo i començo, pa, pa, pa,
i vaig cosint,
i és com un dibuix d'agulla,
li dic d'agulla perquè vas cosint.
O sigui, no és que jo sigui un especialista amb el bordat ni res,
o sigui, no he cosit a la meva vida,
però fa com ens agradar fer dibuixos
amb els colors dels fils i amb l'agulla, no?
I li dic d'improvisació perquè no penso el que estic fent.
Sé que vull fer un arbre,
però l'invento al moment que ho faig.
Perquè és una tècnica tan lenta,
la del bordat,
que no és com el dibuix que fas un tres ràpid,
sinó que per fer una fulla t'estàs una bona estona.
Clar.
Llavors vaig inventant mentre ho faig.
Suposo que això ve de la meva...
d'haver dibuixat molt i molt, saps?
Clar.
O sigui, que ja tinc com una idea,
potser ja al meu cap ja va fent un dibuix
abans que estigui fet, no?
Clar, el tens visualment en el...
Tens la imatge i l'acabes plasmant, no?
A poc a poc...
Exacte, una mica això.
Llavors es va construint a poc a poc.
És molt...
Hi ha un text al final del catàleg
que explica una mica aquesta...
el per què dels bordats
i els dibuixos d'agulla
que també és que hi ha com una tradició
que m'interessa molt
que és la del simbolisme que hi havia antigament
amb els models de bordat
que es passaven les bordadores, no?
Sí.
Que igual feien uns triangles
i significava jo amor eterno, per dir alguna cosa, no?
Sí.
O significava un emblema d'una família.
I hi havia un simbolisme que també és molt interessant.
I tu també el fas servir aquest simbolisme o no?
És a dir, tu vols mostrar-lo o no?
No, no vull mostrar un simbolisme
sinó que el que dibuixo són d'alguna manera símbols.
Però m'interessa molt també aquest món.
O sigui que igual, possiblement,
podria anar cap aquí també al tema aquest del bordat, no?
perquè com fer un text, saps?
Com si poguessis fer un text a partir dels petits símbols
que semblessin lletres o alguna cosa així, saps?
És més similar com una escriptura creativa, no?
Exacte, sí, també.
També, exacte.
Perquè quan ho veus, dius, ostres,
l'estrere del bordat, no?
Sembla una cosa com arcaica, antiga, no?
I té tot un món, saps?
I és un món fet per dones, a més.
També té molt d'interès perquè està...
És una cosa que actualment és una cosa molt important, no?
Reivindicar tota la feina de la dona, no?
I tant.
Sobre aquests brodats també dius en el llibret
que dius que no has creat un model
però que sí que has fet servir diferents tipus d'apuntades
que ajuden a definir aquests diferents elements.
Sí.
Sí, de fet vaig tindre que mirar una mica
quins tipus d'apuntades es feien.
per una mica ampliar la gamma
de no fer solament la línia, no?
De punts consecutius.
I això ha estat molt, molt xulo
perquè llavors vas mesclant una mica
el que jo he anat mesclant
el que he vist que es podia fer fàcilment,
sense caure de complicació
i amb la meva capacitat d'omplir i buidar espais, no?
Que això és el que m'ha agradat també.
Fer espais buits i espais plens
amb les puntades en diferents gruixos i així.
És un món que jo no coneixia, eh, del bordat.
O sigui, l'he començat a fer ara aquest any
i l'any passat i m'ha encantat
perquè per la seva lentitud,
les seves capacitats expressives,
o sigui, està molt bé aquest món del bordat.
De forma autodidàctica o has fet classes
per conèixer les tècniques o has estat totalment lliure?
No, totalment lliure.
Vaig començar amb un grup a la pandèmia, no?
Que fèiem com coses, no?
De coses així de...
d'articania, així, no?
Això que vam començar a fer a la pandèmia,
coses així, no?
Sí, manualitats.
Amb grups de persones.
I, bueno, em va agradar molt
i vaig començar a bordar coses meves, dibuixos,
i això em va animar molt
i, a més, és una feina que potser en qualsevol moment, no ho sé...
Bueno, i el que jo vaig començar a fer
van fer coses grans.
O sigui, això és el que em va agradar.
Que pots agafar una tela d'un metre per un metre
i anar improvisant allà, no?
Això és el que em va agradar moltíssim.
I no he après, a cosí no he après.
El que recordo de col·le,
de quan jo anava al col·le,
quan era petita.
Llegit també per aquest llibret, no?
Parles molt de l'alquímia de les flors.
Què és l'alquímia de les flors?
Sí, això és una cosa
que també la veig molt present a artistes, no?
De fet, hi ha un artista,
Luis Bourgeois,
que ha pintat bastantes flors
dins de la seva obra.
I és com una màgia que hi ha dels colors,
les formes geomètriques,
una abstracció també.
Jo ho veig així des del món estètic, eh?
I això també es tradueix a les pròpies flors
que també fan la seva alquímia, no?
Perquè ara mateix està creixent a casa meva
una flor de l'oe
i és per flipar.
O sigui,
com d'una cosa que surt com un voltet
va formant-se una cosa geomètrica superestranya
i després s'obre com una flor normal, no?
Però té un moment de reixement
que és alquímic total.
O sigui, que dius,
no m'ho puc creure, no?
Que sigui una cosa tan abstracta
i després es converteix en una flor.
Saps?
El procés natural.
I observar-ho, això.
De fet, una mica també
tot aquest tema de la botànica
va sortir ja en el temps de confinament
en el qual vaig poder observar.
No tenia res per dibuixar
i dibuixava les meves plantes.
O sigui,
vaig començar a sortir a la terrassa
i dibuixar les plantes que tenia.
I és quan observes
que veus com,
hòstia,
tot aquell moviment de coses,
no?
de creixements,
que surt una planta aquí
i això és molt interessant, no?
A mi em va interessar molt.
Vaja,
em vaig aprofundir bastant.
En quant a aquest procés de vida
que dius de les plantes, no?
Que les vas veient créixer cada cop i volta
i dius, ostres,
com li ha sortit això?
I aquí al final
és un procés també creatiu de la naturalesa
que va creant, no?
Unes plantes.
I en el fons tu,
durant aquest procés creatiu
que expliques també
que acabes creant unes peces.
Són plantes,
no estan vives,
però sí que han passat per una vida, no?
Sí, exacte.
Per això una mica li dic
que cada planta és com un jardí també, no?
Perquè
perquè
és com si
a la seva creació
també
a mi em dona
com una creació
que vaig plantant
i vaig
i va creixent, no?
I ha anat generant
tota aquesta obra
que es veu en aquesta exposició, de fet,
perquè
per exemple,
amb el tema que t'ha explicat
el dibuix de les plantes,
hi ha una quarta sala
que en principi no estava pensada,
però hi ha la quarta sala
de l'exposició
on es veu tot un horitzó
de plantes
que són dibuixos
que jo feia diàriament
durant la pandèmia
i
i fan com un horitzó
que és com també un jardí, li dic, no?
Jardí de dibuix
i són diferents plantes
en diferents moments d'ordí
a lo millor
o del creixement
i
també hi ha dos
que són com dos massetes
vistes des de dalt
o sigui, amb les plantes
que hi havia, no?
Ficades al test
i
bueno, és això, no?
que
d'alguna manera, sí
el creixement de les plantes
ha generat
tot aquest creixement d'obres
i hi ha unes plantes
que també expliques en el llibret
que són les més velles del món
que d'elles va sorgir
la vida que coneixem
que són les algues
els quadres es diuen
algae
que m'imagino
que
deu ser el nom en llatí
sí, és el nom en llatí
que em va agradar molt
perquè
bueno, jo soc una persona
que m'encanta buscar paraules
això també és veritat
i
i vaig trobar aquest nom
i em va encantar
el Gae
i
i hi ha com
hi ha un quadre
i després hi ha aquestes quatre obres
que semblen com uns
són una mica com
això dels peixos
com es diu
unes peixeres
sí, són un mar
perquè tenen un volum
sí, el mar té profunditat
i com l'alfons és blau
semblen una mica unes peixeres
i allà n'hi ha les plantes
aquestes algues
i és molt interessant
veure com són les plantes
de principi dels temps
no?
i
t'imagines
des d'aquelles
fins ara
no?
i veure això
és com abismal
no?
per mi
com
perquè mira
les estrelles
per exemple
també són abismals
però les veu
tot a l'univers
però és que
potser les plantes
només les veiem nosaltres
no?
els humans
que estem a la terra
no?
clar
potser no creixen
a cap altre lloc del món
no?
del univers
de ben segur
i
exacte
no?
i és com
posar un punt de mira
a cada cosa
vegetal
per veure la meravella
que és això
no?
la meravella
que és el món vegetal
que és un món complex
no?
un món creatiu
un món
que no comprenem
perquè ja hem perdut
potser la regla major
no?
si de fet
es parla
es parla que
l'ésser humà
a l'apropar-se
a la ciutat
s'ha allunyat
física i geogràficament
de la naturalesa
però a part
ha trencat
un contacte
no?
que ens fa
doncs
ser potser
millor persones
o tenir
una sensibilitat
cap a la naturalesa
cap als animals
ens hem allunyat
no sé si
amb aquesta exposició
vols que ens hi tornem
a apropar
sí
de fet
de fet
és una cosa
que es dona
compte
que quan
està en contacte
amb el món vegetal
suposo que amb l'animal
passa exactament
el mateix
és a veure
com és
originalment
la vida
no?
i
és una lliçó
constant
i jo sí
evidentment
ho vull revendicar
i no solament
vol dir un apropament
que un estigui envoltat
de natura
perquè si
si estàs a la ciutat
és més difícil
però pots trobar
els espais
inclús
pots fer-te un petit jardí
a dins de casa
no?
o sigui
tenir plantes
cuidar-les
veure com creixen
procurar que
les plantes
del teu entorn
estiguin
cuidades
no?
contribuir
a morts urbans
la gent que planta
els arbres
als baixos
dels arbres
no?
que hi ha
totes
les associacions
tot això
em sembla
fantàstic
perquè és una manera
de veure
com és el món vegetal
i quines lliçons
aprenent ell
no?
i evidentment
jo crec que et fa
millor persona
i tant
i tant
coincideixo amb tu Margarita
per anar acabant
un parell de preguntes
com és aquest procés
creatiu
ens has parlat
de les tècniques
però
el temps
les hores
la inspiració
quan ve
o quan no ve
o quan hi és
o quan no hi és
de quina manera
convius
amb aquest procés?
sí
jo combino això
amb la meva feina
que jo soc il·lustradora
també
textil
i bueno
la veritat
és que per fer
una obra
que tingui
cos
coherència
necessita
temps
d'elaborar-la
o sigui
no pots fer-ho
a estones
llavors jo
durant alguns mesos
a l'any
em concentro
en això
i a partir
de fer el corpus
és quan tu ja
et pots relaxar
i fer-ho més lentament
però hi ha un moment
que has de fer
una empenta gran
i és hores i hores
seguides
treballant
en aquest tema
fins que trobes
un petit fil
del qual estirar
una mica
i llavors
clar
l'inspiració
sí
evidentment
l'inspiració
jo diria més bé
com si diguéssim
creure en un mateix
perquè a vegades
passa
que un deixa
de creure en el seu mateix
i a mi m'ha passat
també amb l'exposició
per què estic fent?
a veure
tranquil·la
pare
però no
has de seguir
la teva intuïció
de dir
jo segueixo
encara que tingui dubtes
és com resistència
també
creure
creure molt
i
per què creure?
perquè és una cosa
que et surt de dins
també és natural
i tant
per anar acabant
tinc per aquí
he notat també
que
formes part
d'aquest taller
de pintura creativa
si hi ha algú
que vol buscar més informació
pot trobar
el blog que teniu
a Wordpress
taller de pintura creativa
wordpress.com
què hi feu
en aquest espai?
ara sí
mira
això també
és una cosa
que va una mica
ara està en un moment
d'estampai
perquè
justament
pel confinament
i per la pandèmia
doncs
perquè jo
jo aquest taller
el feia
el meu estudi
amb unes quantes persones
i treballava
amb tot el tema
de l'estètica
contemporània
a partir de llibres
d'artista
temàtics
un d'ells
va ser també
a l'art botànica
però
hi ha molts temes
de ciutat
de poètica
per exemple
tot el que són
cartes
correu
llavors
aquí treballem
amb altres artistes
o amb alumnes
que venen
per aprendre
i jo
ho dirigeixo
a aquest taller
i bueno
vaig començar
a fer també
online
com es diu
en català
sí
en línia
virtualment
en línia
això mateix
virtualment
i bueno
va funcionar
però
clar
és una cosa
que
és molta dedicació
fer-ho online
llavors
ara de moment
està parat
i ho agafarem
potser
al curs que ve
però sí
sí
hem treballat
més de 10 anys
seguits
amb això
inclús hem fet exposicions
vam fer una
a la biblioteca
aquí a Sant Lluís
sí
el 2019
d'artista
sí
exactament
sí
sí
molt xula
on es veien mapes
i també
exacte
el tema dels mapes
també molt guapo
i bueno
sí sí
molta feina
amb aquest tema
de l'art
i de la creativa
doncs vinga
qui vulgui
conèixer-te tu
veure aquesta obra
que la recomanem
ferventment
poden anar
poden apropar-se
avui al celler
de Can Ginestà
a partir de dos quarts
de vuit del vespre
de fet l'exposició
hi serà fins al 13 de maig
però avui és un bon moment
per conèixer-te tu
escoltar-te
si hi ha algú
que té alguna consulta
o vol apropar-se
també a comentar-te
el que sigui
sobre l'obra
segur que serà ben rebuda
així que
sí sí efectivament
no volia
oblidar-me
de l'equip tècnic
l'equip tècnic
de la sala
de celler
fantàstic
el muntatge
la Janira
ha fet un muntatge
super maco
les llums
o sigui
estic molt contenta
de tota l'acollida
a la sala
de veritat
i la Janira
és seguretat
d'èxit
sí sí
de veritat
estic molt contenta
i tant
doncs vinga
dos quarts de vuit
avui al celler
com dèiem
a Can Ginestà
per veure l'exposició
i fins al 13 de maig
tenen temps per anar-hi
Margarita
moltes gràcies
per escoltar-nos
per rebre'ns més aviat
nosaltres també
per escoltar-te
aquesta explicació
que ens has fet
una mica la teva obra
i ens veiem aquesta tarda
a Can Ginestà
d'acord
doncs vinga
esteu convidats
fins a la tarda
una abraçada
adeu
una abraçada
adeu