logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

En punt un quart de dotze, aquesta hora parlem d'actualitat de Sant Just amb el portaveu del PSC al municipi, Joan Bassaganyes, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Parlem de diferents qüestions i primer de tot parlem del pla d'actuació municipal, el PAM, com es coneix, perquè n'hem anat parlant les últimes setmanes,
i aquesta setmana, precisament dilluns, hi va haver una reunió amb l'oposició per parlar-ne.
Correcte.
Com va anar aquesta reunió?
Doncs la veritat és que no ho sé perquè no hi vaig assistir, i ahir, per compromisos laborals amb la meva data de feina,
doncs no vaig poder venir a l'Ajuntament de Sant Just, i avui, quan fem equip de govern d'aquí un parell d'hores, suposo que ho comentarem.
Per tant, no soc la millor font per respondre a aquesta pregunta.
En tot cas, és un pla que marcaran les línies d'acció pels propers tres anys,
és a dir, el mandat va començar ara fa gairebé un any, i si es presenta ara, no sé si finalment entrarà aquest ple d'abril o el ple de maig.
La intenció era que entrés aquest ple d'abril, però pot ser que sigui el ple de maig.
Per tant, serà a partir del juny quan començarà a explicar-se també la ciutadania, no?
Correcte, perquè s'obre un procés participatiu en el qual poden haver-hi noves incorporacions,
i evidentment és un pla que sempre està subjecte a patir modificacions al llarg d'aquest mandat.
No està tancat, per tant.
Aquesta idea de procés participatiu, teniu clar com funcionarà, com es farà?
Perquè de vegades s'ha parlat que s'han fet fórmules que no han funcionat o que no han passat.
Ho va convidar perquè una empresa experta en incentivar processos participatius ens assessorés una mica a l'hora d'obrir les portes de la participació ciutadana a l'Ajuntament.
I ens va advertir d'alguns riscos, tenint experiències que s'havien dut en altres municipis,
i també explicar-nos els diferents enfocs que s'havien donat,
perquè la participació ciutadana és un concepte molt ampli que pot avestir des de decidir on es destinen les inversions,
a quins projectes, o bé formular un projecte més genèric com és el PAM.
Per tant, estaríeu treballant-ho per acabar-ho de decidir, no?
Efectivament.
De fet, també, exacte, la idea de pressupostos participatius ha sortit també aquest any pensant,
no sé si per 2017 o pels següents, vull dir que és una idea que s'enjusta encara no s'ha incorporat,
però que potser es planteja, no?
En altres municipis ja s'han fet passos en aquest sentit.
Nosaltres estem mirant experiències d'altres municipis, per exemple, Molins de Rei,
i el que estem és aprenent dels errors que es donen en altres municipis
i intentarem copiar allò que funciona bé.
Farem una mica com els japonesos.
Quins són els errors més habituals?
Generar frustracions.
En molts casos, els ajuntaments tenim unes inversions que hem de fer
que no tenen molta visibilitat, però que s'han de fer per compliment de normatives,
perquè tens determinats convenis que així ho requereixen,
i aquestes inversions s'enduen un paquet molt important del pressupost destinat a inversions.
i fa que la part que després pots destinar, una mica perquè se mantengui,
a lliure disposició dels veïns i veïnes de Sant Just, sigui molt limitada.
I sovint aquest fet el que acaba provocant és una certa frustració,
perquè molts veïns no entenen que, malgrat fer processos participatius
i destinar moltes hores a reunions,
després els ajuntaments acabin destinant el 80 o el 90% dels seus recursos disponibles
per a inversions en inversions que no han sortit a cap llista,
a cap llistat d'aquests que s'acaba elaborant.
Això genera, com et deia, una certa frustració o malentesos entre els veïns.
Clar, de fet, en casos fins i tot en què no s'ha fet un risc participatiu,
però en bé cap el tema de vells solets, que moltes vegades s'ha reivindicat,
és una... o sigui, totes les obres de la zona que s'havien reivindicat
i que durant molt de temps, fins que no s'han pogut fer, la sensació era aquesta,
de dir, ens heu dit que ho fareu però no ho esteu fent.
Correcte.
Per tant, això es pot accentuar més en temes de...
si és específica, que és participació.
A veure, la participació té avantatges, no només hem de veure les desavantatges que té,
però és veritat que si no s'enfoca correctament pot generar moltes frustracions i mals entès.
Jo crec que pot acabar sent contraproduent.
I hem de ser conscients que avui en dia cada cop costa més saber
de quin pressupost podràs disposar l'any següent o d'aquí dos anys,
o sigui que cada cop és més difícil programar calendaris d'inversions.
I molts cops les inversions que estem fent són perquè tanquem el pressupost de l'any anterior
amb un superàvit important i podem destinar una part d'aquest superàvit,
que així ho permet la llei, a fer inversions.
Però han de ser inversions, i convé recordar-ho,
que han d'estar finalitzades abans que acabi l'any següent.
O sigui que tens un marge per executar aquestes inversions bastant reduït.
És a dir, la legislació que s'ha anat fent aquests últims anys envers el món local
cada cop dificulta més la governança dels ajuntaments.
i cada cop posa més traves a la creativitat i a obrir processos participatius
o bé a fer iniciatives col·laboratives, ja sigui amb el tercer sector o bé amb la ciutadania.
És una pena, perquè realment...
Tot i això és el moment en què més ajuntaments aposten pel tema dels pressupostos participatius
o d'incorporar més aquesta participació ciutadana.
Sí, hi ha municipis que ho estan tirant endavant,
però també has de parlar amb els seus responsables
i també em sap greu dir-ho així,
però darrere dels grans titulars t'expliquen moltes dificultats
i també moltes frustracions o problemàtiques que s'acaben generant.
Per tant, encara no està clar com es farà.
No, anem fent camí.
Jo crec que ens han explicat diferents exemples
del cap a Manresa, de Molins, etc.
i jo crec que estem bastant a prop de poder dir cap a quin model volem anar.
Però que ningú es pensi que serà el model de Porto Alegre.
Jo me'n recordo quan es va començar a parlar dels processos participatius,
es va posar com a referent Porto Alegre,
en què pràcticament tot el pressupost s'obria al procés participatiu.
Allò, en el seu moment també, aquell model es va col·lapsar
i la prova és que ara s'està fent, però de forma molt modificada.
Doncs d'aquell model s'ha anat canviant
quan s'ha aplicat aquí la nostra realitat
i ara hem de veure com ho fem per fer-ho bé.
I insisteixo molt en aquesta advertència
i no generar frustració ciutadana.
La participació també n'hi ha molta.
Jo, per exemple, amb els veïns,
abans feies referència amb els veïns de la plana de i Soleig,
m'hi vaig reunint periòdicament.
Estan contents ara?
Bé, això els hauries de preguntar a ells.
Jo crec que la relació entre l'Ajuntament
i l'associació de veïns de la plana és correcta.
Segurament ells em demanen més coses,
però també aquells compromisos que hem anat adoptant
s'han anat complint
i jo espero que ben aviat se'n puguin complir de nous.
Parlem també d'altres qüestions,
perquè fa uns mesos que vam parlar,
en aquest cas amb la policia local,
sobre alguns punts que calia millorar
de la circulació de Sant Just,
alguns punts que no eren conflictius,
però sí que eren uns punts més foscos
i que hi havia algunes dificultats.
I un d'aquests s'ha resol o s'ha arranjat recentment,
que és aquesta cruïlla que hi ha entre la Rambla i la Rambla.
Fa poc que s'ha canviat
i no sé com ha anat aquest canvi i com s'ha decidit.
Mira, jo passo molt per aquí,
per la meva feina,
quan vaig a treballar he d'agafar aquest carrer
i per tant en soc usuari habitual.
Jo crec que funciona raonablement bé.
Segurament els temps d'espera s'han allargat una mica.
La sensació és que hi ha com més cotxes esperant, no?
Sí, perquè evidentment ara quan tu tens pas,
només tens pas si pots tant anar recte com girar a l'esquerra.
Abans molts cops tenies pas,
cotxes en sentit contrari que venien
i acabaves provocant també retencions.
Jo crec que ara és molt més ordenat
i estic convençut que d'aquí uns mesos
ja ningú se'n recordarà de com funcionava abans
i estaran contents en com funciona ara.
Jo soc un fer defensor d'aquest canvi que tot.
Sí, i perquè també els matins es provocaven moltes congestions
pel que et deia abans.
Quan tu volies girar a l'esquerra i et venien molts cotxes en sentit contrari,
que aleshores punta es passa,
doncs no deixaves passar els vehicles que tenies a darrere
i quan tenies una oportunitat de passar, de girar a l'esquerra,
molts cops ho feies tan ràpid que no tenies ni temps de mirar
si hi havia vianants que creuaven el pas de vianants
i algun assopanyament havíem tingut.
Jo crec que aquest punt conflictiu s'ha resolt.
Recentment també s'ha obert un carrer a Maslluí,
el carrer més proper on hi ha la zona del Padel.
L'alcalde l'altre dia va comentar que hi havia alguns veïns
que no volien que s'obrís.
Heu rebut queixes?
Sí, n'hem rebut perquè al Maslluí,
com que encara l'urbanització no està completat,
quan dic l'urbanització,
vull dir, no totes les edificacions estan fetes,
doncs en canvi els vials sí que ho estan,
els carreres ho estan fent,
doncs hi ha un parell de punts
on a vegades a les nits hi ha gent que va allà amb el cotxe
i escolta música i fan el botellón, no?
I per aquest motiu teníem queixes dels veïns.
Quan prens decisions d'aquest tipus,
doncs no deixes a tothom content.
Però es feia abans que s'obrís aquest carrer, aquest botellón?
El botellón s'havia restringit molt.
Perquè s'havia tancat.
Sí, perquè s'havia tancat.
El que passa és que, què ha passat?
Doncs amb l'obertura del Padel,
el trànsit per aquesta zona ha augmentat moltíssim,
perquè aquest Padel està funcionant molt bé
i molta gent de Sant Just va jugar a Padel
o va a la piscina al Maslluí.
Aleshores, tot el trànsit acaba passant per Rosa-Luxemburg.
I Rosa-Luxemburg és el carrer que hi ha
entre els habitatges de Promunça, de l'UGT
i de l'Obre Social de la Caixa i el parc.
Per tant, és una zona que hi ha molt de trànsit de vianants
i molts vianants que van amb nens.
i havíem vist que era certament problemàtic,
perquè en una zona on, en teoria, hi ha molts nens
que haurien d'anar tranquil·lament,
doncs l'augment aquest de trànsit tan important
provocava cert perill.
I abans que hi hagués alguna desgràcia,
doncs vam voler obrir Montessori
i d'aquesta manera
molt de trànsit es desvia
i ja no passa per davant de Rosa-Luxemburg.
Per tant, en principi...
Ha estat també per un tema de seguretat viària que s'ha fet.
És a dir, s'han fet diferents accions,
no entenc, per tot el tema de seguretat viària.
És una forma part de la mateixa acció...
Ara en tenim una que s'ha d'implementar properament,
que és el carrer Aten.
Fins ara és tot en un sentit,
que és en sentit sortida cap a carretera reial
i el que hem notat és que hi havia molt de trànsit en aquest carrer.
Molta gent, precisament per evitar els semàforos de Rambla,
el que feia era agafar aquest carrer.
I aquest carrer és una mica problemàtic
perquè hi ha el centre de pilot,
hi ha bastant habitatge,
és una ruta escolar
de molts nanos del barri sud
que van a l'escola Montserrat,
segueixen aquests itineraris,
van pel carrer Ereter
i el que hem decidit és girar el sentit
del tram final del carrer Ereter
entre Major i carretera reial.
Per tant, ara es pot l'antlar
pel carrer Ereter des de carretera reial
i en canvi no es podrà sortir.
D'aquesta manera entenem que gent que ara està utilitzant
el carrer Ereter com a carrer de sortida
optarà per altres carrers
i es baixarà una mica el volum de trànsit en aquest carrer.
Sempre anem fent mesures,
a vegades compreses, a vegades no,
per intentar reduir la sinistralitat que tenim a Sant Just,
que és baixa,
però mentre hi hagi un atlopellament
per nosaltres ja és massa.
Doncs n'anirem parlant també si hi ha més accions.
Parlem també de l'actualitat política
abans de marxa del país,
perquè tampoc no han canviat tant les coses
des de l'última entrevista que era fa un mes,
tot i que dèiem que sí,
que potser seria a finals d'abril,
però bé, sembla que tot és...
Convençut, també, sí.
No crec que hi hagi cap sorpresa d'última hora.
Per tant, doncs aniríem a 26 de juny
i davant d'això, o en aquest context també,
passen coses com el que va passar ahir
al Congrés dels Diputats,
que és aquesta...
Avui les fotografies dels diaris són bastant gràfiques,
que són aquestes cadires buides
per part dels diputats del Partit Popular
per no donar resposta
o per negar-se una resposta a la decisió de control.
Sí, jo crec que aquí hi ha hagut una falta de respecte.
Per un costat,
tant ministres com alguns responsables,
president del govern mateix,
cap al Parlament,
perquè és veritat que està en funcions,
el govern està en funcions,
el Parlament no,
però la realitat és que aquesta legislatura
serà una legislatura no nata
i per tant no servirà per res.
Aquesta també és la realitat
i així s'ha de reconèixer.
Jo crec que caldria fer una reflexió
perquè a vegades aquests terminis
entre la celebració d'eleccions
i la composició del govern
són massa extensos.
Hi ha com masses...
El reglament obliga a fer masses d'àmits,
i potser en un escenari com l'actual
ja es podria liquidar la legislatura
i anar per feina
i anar a noves eleccions,
que és jo crec que el que tothom dóna per fer.
No cal esperar fins al...
Una setmana i mitja, no?
Deu dies.
Sí, però ja fa temps que estem així.
Avui també, en aquest moment...
Reduir els terminis,
perdona, Carme,
reduir aquests terminis
també obligaria que els partits
l'endemà mateix a les eleccions,
si no hi haguessin majories,
s'haguessin de seure en una taula
i negociar intensament.
Aquests terminis tan amplis que hi ha,
jo crec que acaben dificultant els pactes.
Per contradictori que sembli,
durant un temps hi ha unes estratègies
que la ciutadania no acaba d'entendre,
després que si processos consultius amb les bases,
que si no sé què...
I al final...
És molt lent.
Tothom s'acaba posant masses corsers per pactar.
I la idea d'una campanya electoral més curta,
que s'ha descartat,
però que va sortir també la setmana passada,
com la veus?
Jo crec que què estàvem parlant?
D'una setmana menys?
Una setmana menys.
Doncs, tampoc.
Ja no ve d'aquí, no?
No sé, no crec que sigui el principal problema
que té aquest país ara mateix.
Avui també hi ha una reunió,
la primera reunió a la Moncloa,
entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy.
Què n'esperes o què penses que en pot sortir?
Res.
No n'espero res.
De fet, jo crec que aquesta reunió
o s'hauria d'haver fet molt abans
o ja tant per tant es pot posposar
que hi hagi noves eleccions a l'estat espanyol
i que tinguem un, espero, algun dia,
un nou president del govern espanyol
i que aquest president, sigui quin sigui,
doncs s'agafi en sèrio la qüestió catalana.
Volem què passa en principi exactament.
Encara no és oficial,
però veurem què passa també amb aquestes noves eleccions
i després de les eleccions, no?
Perquè és evident que encara que hi hagi noves eleccions...
Jo crec que el que passarà és que creixerà l'abstenció
i molt em temo que on més creixerà
és en els sectors progressistes a la societat espanyola
que molts no entenen que PSOE i Podemos
no s'hagin posat d'acord.
I a més a més que hi hagi hagut aquest distanciament tan gran,
el missatge que acabes transmetent a la societat espanyola
i ara jo no vull buscar culpables.
Tinc molt clar qui és,
però no vull ara assenyalar ningú.
Un partit, vols dir?
Sí, jo crec que un partit
i potser et diria més una persona i tot, eh?
Que no volia assenyalar ningú,
però jo crec que el missatge que acabes transmetent
a la gent progressista espanyola
és que és impossible que pugui haver-hi un canvi de govern.
I entenc que això pot acabar, per desgràcia,
provocant una desmobilització important
de l'electorat progressista
en les propers eleccions,
que em sembla que seran el 26 de juny,
si no hi ha cap novetat d'última hora.
Per tant, que ha acabat sent una qüestió més de personalismes.
O sigui, creus que guanyar el personalisme...
D'estrategies partidistes.
Jo crec que ha estat un problema d'estrategia partidista.
I per part del Partit Socialista,
creus que s'ha fet tan bé com s'hauria de fer?
Jo crec que s'ha fet el que es podia fer, Carme.
És que no veig...
L'aritmètica és la que és.
A mi el senyor Pablo Iglesias,
quan em diu que el pacte d'esquerres
era el que s'havia de fer,
a mi em surten 161 diputats,
comptant Esquerra Unida.
I Partit Popular i Ciutadans en sumen 163.
A partir d'aquí has de començar
a incorporar altres partits
i aquests partits que incorpores
no són, exceptuant Esquerra Republicana,
tampoc són partits esquerres.
Vull dir que el que m'estranya
és que es veti un partit
per ser de centre-dreta,
que efectivament ho és,
que és Ciutadans,
i en canvi no se'n vetin d'altres
que les comunitats autònomes
on són partits majoritaris
no només són partits de centre-dreta,
sinó que, a més a més,
han actuat com a tals.
i aquesta actitud de Podemos
no l'he entesa mai.
Si hi hagués hagut una majoria nítida
de centre-esquerra,
estaria 100% d'acord
amb el senyor Pablo Iglesias.
Però com que no hi és,
no entenc el seu raonament,
no l'entenc, de veritat.
I a mi tampoc m'agrada
pactar amb Ciutadans,
no és plato de mi devoción,
que es diu en castellà,
però és que l'aritmètica
és la que és.
Volem, doncs, què passa
amb aquestes noves al·lacions?
Anirem parlant, com sempre,
també aquí a la ràdio.
Avui ho hem volgut fer
amb el portaveu del PSC,
Sant Jússia en Bassaganyes.
Gràcies.
A vosaltres.
Que vagi bé. Bon dia.
Adeu.
Cara B, un programa
per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates de caducitat.
Aquesta és la setmana de Sant Jordi.
Per a tot arreu
sentireu la llegenda de Sant Jordi.
Nosaltres
us explicarem una llegenda
que us recordarà la que ja coneixeu,
però diferent.
Segur que us agradarà.
Eh, no us ho descuideu.
el dijous a les 8
la podreu sentir sencera.
Música
Primer, van ser les zones.
98.1 FM
Després, internet.
Radio d'Esvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.com
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
i informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mob.
Informatiucomarcal.com
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
Dos quarts i mig de dotze.
Aquesta hora fem tertúlia esportiva
amb l'Emilius Casoquio,
el Carles,
Hernández i Rius
i l'Enric Riva.
Bon dia a tots tres.
Què tal?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Crec que feia temps que no saludava a tots
a l'hora,
al moment en què començava la tertúlia.
Per tant,
jo vaig estar...
Això perquè t'has allargat,
si no, no arribava jo.
Que anava escoltant amb asaganyes.
L'alegria del bàsquet,
que això sempre et porta bé.
Avui parlarem de bàsquet.
Avui volia comentar-vos
perquè els titulars
de la premsa esportiva
d'aquest matí,
tant la premsa catalana
com la premsa de Madrid,
que és aquesta sensació
de finals.
El Marc, per exemple,
que diu
aquesta nit promet
i posa els horaris
dels tres partits
i llavors no hi ha fotografia,
sinó que és tot tic-tac,
tic-tac, tic-tac.
Mitja lliga en quatre hores
és el que diu el diari As.
La lliga en quatre hores
directament al diari Esport.
El monoi esportiu
si te diu
no va més
i posa foto del Trident.
Però la resta
i l'esportiu també
parla doncs
d'aquest ple al 15
que diu
el Barça avui juga
la primera de les cinc finals
per guanyar la Lliga.
Home, si el Barça
ha de canviar la dinàmica
i avui és el dia
perquè si no
hi ha malament.
Si, almenys no la va canviar
per això.
Sí.
Per això, per això.
Sí, no, no,
sí, la va canviar però...
Però continuant
amb l'ansietat
de cara a porteria,
és a dir,
el que abans entrava tot
ara no entra.
És veritat
que el porter
va fer un partidàs
a l'Aldes.
No és normal
que els porters
de l'equip contrari
i facin un partidàs
davant del Barça.
Tenen molta més feina.
No, però aviam,
se li va haver
un canvi d'actitud,
se li va haver
moltes més ganes.
És cert que
quan el senyor Suárez
està al centre
de la davantera
doncs és molt diferent
al Barça
i es va haver
un bon partit.
O sigui, aviam,
els canvis
el Luis Enrique
els va fer,
el que passa
que potser
arriben una miqueta tard.
O sigui, aquí
la culpa
per una banda
és aquesta,
el que deia l'Enrique,
l'ansietat d'aquesta
que s'està guanyant,
que en portaves 30
i tens la mala sort
que et marquen un gol
i llavors
l'ansietat creix encara.
Clar, perquè és que
a més a més
ets conscient
que ho estàs fent bé,
que estàs fent el que s'ha dit,
s'està fent bé
el que s'ha dit
i les coses no surten.
I a més foten dos contratacs
i gairebé te'n foten dos
i a la segona part
un contratac.
Te'n fas un
en pròpia porta
i te'n fan un altre
en el minut de descompte
quan ja semblava
que és increïble.
Sí, però a més
és mala llet.
El València va aparèixer
només un cop
a la segona part
i quasi marca el tercer.
O sigui, que dius
bueno, és mala llet.
Però clar, tens tot un equip
ofoscat a matacar.
Sí que és una miqueta
més estàtic.
El que es va guanyar
aquest cap de setmana
crec que hi havia
una miqueta de mobilitat
més ràpida de la pilota.
Però jo crec
que aquí el gran responsable
és el senyor Luis Enrique.
Home, sí.
Home, això està clar.
Per una banda
no has sabut gestionar
un vestidor dient
bueno, pues jugueu
que surti de la fava
i entrec el problema de sobre.
Que això ha sigut amb el Trident
que no calia
amb un 6-0
Magranada crec
que està jugant tots tres
o arribar a partits
que gairebé tots tres
marquen tres gols cada un.
Aquesta situació
l'aficionat com jo
disfruta.
Home, sí, clar.
Molt guai.
Però s'arriba a un final
de temporada una mica tocat
i després
que hi ha hagut molta crítica
perquè al Barça
potser molta gent diu
que si tu fas canvis
i fas rotacions
els jugadors que surten
no estan al mateix nivell
que els que hi ha
és cert
però si les rotacions
són més contínues
el jugador està més rodat.
El que no li pots demanar
el Munir