Natch, es la ACB, juega, 0-4-0-5, tan solo juega, esto yo falla como culalla.
Faltant dos minuts per un quart d'una tenim amb nosaltres el Marc Caballó en la seva secció d'esports.
Hola Marc, què tal? Hola, bon dia a tothom. Com estem? Molt bé.
Avui ens portes un protagonista, Sant Justenc, que acaba, a més a més, d'aconseguir una fita important amb el Manresa, oi?
Sí, avui parlarem amb el Lluís Costa, jugador del bàsquet Manresa, com tu deies, que ha assolit la promoció a la Lliga ACB després de derrotar el Melilla a l'últim partit de la final, amb un paper molt destacat.
Doncs el tenim al telèfon. Hola, Lluís, què tal? Hola, bon dia, com esteu?
Doncs bé, el Marc ha preparat aquesta entrevista per tu després de l'ascens a la Lliga ACB. Felicitats, en primer lloc.
Moltíssimes gràcies.
Doncs endavant, Marc.
Bé, enhorabona, Lluís.
Vau guanyar el darrer partit el dimarts.
Què et va venir a l'ament primerament, una vegada vau aconseguir la victòria?
Doncs la veritat que són molts pensaments, com he vist tu, moltes sensacions, no?
I després de tant temps treballant per una cosa, tot un any treballant de valent, doncs al final arriba aquesta recompensa, no?
I al món de l'esport no sempre arriba això, i per tant quan ho tenim, doncs s'ha de dir, surta molt, perquè és molt i molt complicat aconseguir coses.
I bé, et va venir records de família, amics, en alguns moments difícils, o...?
Sí, l'evitat que, bé, a nivell personal va començar l'any una mica malament, va ser, va ser, va ser, va ser, va ser un inici de temporada molt complicat per la meva família.
I la veritat que quan arriba el moment així, doncs encara, encara tens més orgull i més alegria, no?
Jo sobretot en aquests moments me'n recordo de la gent que estava al meu costat quan les coses sortien tan bé com ara,
i són amb ells amb els que sobretot estic passant aquests dies, estic passant aquestes hores, perquè són els que realment s'ho guanyen.
Bé, el Manresa, diguéssim, abans d'afrontar els play-offs, no estava en el seu millor moment, no?
I hi havia algun dubte.
Quin creus que va ser el factor més determinant en aquest canvi, diguéssim, de la dinàmica o de la manera d'afrontar el Manresa?
Sí, com tu dius, la veritat que no estava en el millor moment de resultats, no?
Però sí, és cert que des de dins, nosaltres ja ho dèiem, o sigui, no és oportunisme, eh?
Llavors, nosaltres veiem que estàvem bonics, no? Realment.
que a vegades el resultat, pel que sigui, ve surta surten bé, però el vestuari segueix un ix, no?
Perdíem, bueno, vam pensar d'altres partits gairebé consecutius, però la veritat que era per molts pocs punts.
I això, doncs, a vegades canviant una petita cosa ja el tornes, ja el captires, no?
Just abans de començar el playoff van recició d'entrenó que teníem fins aquell moment,
i ens va fer un canvi, no? I això va ser un moment entre documentats i una estabilitat per l'equip.
Bueno, al final va sortir bé, i ho hem aconseguit.
Si haguéssim, com tu dius, que el canvi, poder, el mateix fet de, per l'entrada, evidentment,
el mateix fet de començar el playoff i et donar una energia extra,
una concentració extra que durant la Lliga regular virtualment no tens,
i, bueno, al final ha sortit bé la cosa.
I més motivació, no? Durant, diguéssim, quan arriba al final de la temporada i les eliminatòries, diguéssim,
el jugador ho afronta d'una manera més, amb més motivació o més ganes, potser?
Sí, ja està clar, inconscientment al final sempre t'actigueixes més,
i és així, no? És inevitable, el ser-ho més així.
I, bueno, la veritat és que ha sigut uns dies de molta, molta atenció,
molta responsabilitat també, perquè a part de, bueno, d'Augir també,
doncs saps que tens una responsabilitat de sobre, no?
Cada la ciutat és totalment volcada amb això,
i la veritat és que ets responsable, com t'he dit,
i, bueno, al final, doncs ens ha sortit bé.
Bé, ara es compleixen 20 anys de l'últim títol,
vull dir, de l'únic i últim títol del Manresa de la Lliga CB,
i ara heu fet l'ascens, no?
Diguéssim, té algun significat per tu aquesta coincidència o...
digue'l-hi com...
Bueno, doncs segurament és anecdòtic, no?
Sí.
Però també és maco que després de 20 anys que el Manresa va guanyar la primera i única Lliga,
doncs tornem a pujar a la CB, no?
Sí que jo ara ho estic dient quan em pregunten, no?
Sí que ja tenia una mica de responsabilitat i una mica d'intranquilitat de sobre
pel fet d'haver baixat en aquesta ciutat, no?
Que la veritat que el Manresa sempre és molt...
s'identifica molt amb el bàsquet,
és una responsabilitat que es portarà de sobre,
i ara, doncs, hem aconseguit tornar a la máxima categoria.
El vostre equip està format per jugadors de set nacionalitats diferents,
si no ho vaig equivocat.
És fàcil la integració de jugadors de diversos llocs,
siguéssim, i fer pinya com a equip?
No, crec que no és una feina llenç fàcil, no?
Perquè arriben, com tu dius, de molta nacionalitat
i cada nacionalitat comporta una cultura diferent, no?
Perquè ja tenim un que...
que del Congo estava fent el ramadà,
com podíem entrar al playoff, no?
Llavors, això és un exemple de les diferents cultures
que hi ha dins del mateix equip.
i això fa molt difícil la integració,
però els que es dediquen a...
que el nostre equip, el director esportiu,
l'entreador, el president, que es dediquen a fitxar,
doncs abans s'encarreguen d'aquesta gent que ve,
que tot i ser d'un país diferent o d'una cultura diferent,
sigui una bona persona i tingui capacitat d'integrar-se en un grup i tot això.
i la veritat d'aquest any ha sortit rurotop, no?
Tenim gent de molts països,
però la veritat és que tots són maquíssims,
i hem aconseguit des del primer dia fer una pinya,
ser tots un,
i els moments complicats és quan hem estat més i més units que mai,
i gràcies a això ha sigut una part clau de l'èxit, això.
Bé, aquesta temporada has tingut un paper destacat,
com he dit abans,
a la lliga LEP-OR.
Del teu joc,
quina virtut destacaries?
És a dir...
Bé, segurament a Oscar tenia un paper també molt important,
crec que numèricament vaig estar millor que aquest any,
però també era perquè,
bé, el joc passava més clar sobre les llaves mans,
l'altra cometa,
aquest any ha estat arrugat per jugadors molt bons,
com és en cas de Jordi Chet,
en la Xo Martín, entre d'altres,
i és més difícil intentar destacar personalment, no?
O sí, en lloc,
en lloc, en lloc,
en lloc, en lloc,
i ara l'aviat que vaig dir,
que no es pot fer.
Sembla que estem tenint algun problema amb el Lluís,
no?
El que hem de sentir del top B.
Ens sents bé, Lluís?
Diu?
Ens sents bé, Lluís?
Sí, nosaltres,
jo vosaltres sí.
Ah, d'acord,
ara t'hem recuperat.
Digues, digues.
Perdoneu,
que estic anant a Manresa,
que tenim una sèrie d'actes
i està allà,
perdoneu.
Doncs l'aviat que aquest any
estic tenint,
m'ha tingut molta importància,
sí que és cert que és complicat
destacar a nivell personal,
perquè
t'ho ha rodejat de grans jugadors,
com és el cas del Nacho Martín
o del Jordi Trias,
però estic content
sobretot
de l'encert
que he tingut
a la segona volta
i el play-off,
no?
També té una petita cosa
d'estir-ho
i m'estic sentit molt pòmode
i l'aviat que estic content
i, bueno,
segurament
del meu joc
que destacaria
és la capacitat
de poder
liderar l'equip
des de la meva direcció
o anotació de vegades.
Has viscut
a Huesca,
a Burgos també,
quines diferències
li trobes
a la ciutat
i al club
al Manresa
diguéssim
amb els altres dos equips?
Bueno,
a Huesca
és un club humil,
petit
i una ciutat
també petita
i també humil.
La vegada
és que vaig estar molt bé,
vaig estar durant
i mitja allà
i vaig estar molt bé.
Així que,
en comparació
amb el Manresa,
doncs Manresa
com deia,
és un club històric
que ha sigut
campionat a la CB
i és un pas més,
no?
Tindre també
de la seva humilitat
perquè,
evidentment,
comparat amb Barça
al Madrid,
al Manresa no s'hi pot comparar
a nivell de pressupost,
però sí que hi ha un canvi
respecte a la ciutat
d'on vaig estar,
no?
Vosaltres,
on vivíem moltíssim
al bàsquet
i ara s'està demostrant
que a la CB
tenen el pavelló
de 9.000 persones
plegat
diumenge
i la veritat
que a T.A.
on he estat,
he estat superbé,
és molt complicat
quan estiguin
la meva família
i aquí només tinc
parades d'agraïment
i de satisfacció
cap a aquests clubs
i ciutats.
no sé si saps
una mica
com serà
la pròxima temporada,
ja tens
encarat
el teu futur
o seguiràs
amb Enresa,
se sap alguna cosa
allà o...?
Doncs encara no
no se sap,
no?
La vida
en l'esportista
és una mica així,
quan acabes contractant
amb el meu pas
ara mateix
doncs tens molta incertesa
sobre,
no?
Sí,
és cert que havia
el meu lloc
i estic molt pàmode
a gust
però a veure
si al final
s'acaba
rellat
la renovació.
Bé,
tu ets de Sant Just,
ets d'aquí
Sant Justenc,
vaig jugar
al bàsquet Sant Just,
quin record tens
d'aquella època
i com veies
al bàsquet
en aquells temps?
Bé,
jo al final
vaig començar
jugant a bàsquet
perquè,
bé,
perquè evidentment
m'agradava,
em criava molt la tensió
i vaig començar
molt petit
amb 6 anys
com tu dius
a Sant Just
i vaig tenir un record
molt i molt maco
d'aquella època.
Segurament
és el moment
en què vius
amb més intensitat
al bàsquet
i ho fas tot
per passió,
per gust,
no?
Per...
sense intentar
treure res a canvi
i ara la vida
que em trobo
és un professional
d'això
i també és un orgull.
Però en aquell moment
esportment
disfrutava del bàsquet,
no?
Perquè només tenia
la paraula
i disfrutat al cap
i la vida
que em va donar
un record molt maco.
De fet,
intento
seguir en contacte
amb el bàsquet Sant Just,
fent diverses activitats
conjuntament
i la veritat
que estic
molt agraït
al bàsquet Sant Just
per el que em va
donar
la seva situació.
quin consell
donaries
a nens i nenes
que volguessin
dedicar-se
al bàsquet professional?
Jo,
com deia abans,
el que sempre portaria
al cap
és disfrutar
de l'esport
perquè,
si al final,
realment,
el percentatge
de gent
que arriba
a dedicar-se
professionalment
al bàsquet
o al segon esport
és molt baix,
però sobretot
jo crec que
disfrutar
el canvi,
que és al final
el que et queda,
són els records
que tindres de gran
i el que et queda
és important
i sobretot
evidentment
que és un tòpic
però
que és totalment així
és seguir estudiant
perquè al final
professionalment
si en cada cas
dediquen a això
la teva carrera
acaba els
36,
37
si tens l'edicació
és els 38
i al final
hauret de treballar
alguna cosa
és totalment
imprescindible
no deixar mai d'estudiar.
Tu estàs estudiant,
oi,
Lluís,
també?
Sí,
estic estudiant
a la UOC
jo.
I com
es compasina?
Doncs és molt complicat,
no?
Ara,
per exemple,
el dimecres que ve
tinc exàmens,
no?
I evidentment
durant aquest playoff
no he pogut ser
absolutament rebaix
i jugar amb
cada dos o tres dies,
viatges entre mig,
entrenaments entre mig
i a part de tot això
doncs el cançat
sí que comporta,
no?
Quan arribes a casa
i tens una tarda lliure
evidentment
l'últim que vols
segurament és estudiar
però
no ho s'ha de fer,
s'ha de fer
i és complicat,
és dur
però
al final
espero tenir la meva recompensa
també com a tot.
Quins estudis fas
a la UOC?
Si es pot...
Estic a estudiar en màrqueting,
estic a la carrera de màrqueting
estic a tercer.
Molt bé.
Ets un jugador,
ets base,
no ets dels més alts,
diguéssim,
del món del bàsquet,
metre 87,
més o menys,
si no vaig equivocat.
Bé,
consideres que és més difícil
per als jugadors
d'una alçada
no molt alta,
diguéssim,
arribar a ser professional?
Sens dubte,
al final
quan
tens una,
no sé,
els meus companys d'equip
que m'ha deixat
dos deu poder,
doncs no es perten els mèrits,
però al final
estem en un país
on la mitja altura
deu ser un 75 poder
i ells són afortunats
o afortunats
o com li vulguis dir,
que m'ha deixat
dos metres deu,
al final
els mèrits que has de fer
evidentment
són menors
perquè hi ha menys
gent de les teves característiques,
però al meu cas no,
i això és una de les altres
que les estic content,
perquè,
perquè,
bueno,
amb l'alçada que tinc,
bé,
de petit a petit
molta gent deia
que no m'hi acabaria
dedicant per això,
perquè és
tant de la xines,
no?
No és que sigui
del tot baix
per la posició
on jugo,
però,
bueno,
si és bé
és una mica
un hándicap
per a tota la gent
a la meva altura.
Bé,
tu has jugat ja
a l'ACB,
al Manresa també,
es viu d'alguna manera
espacial
un partit
a un dels grans
pavallos de l'ACB
com el Palau Blaugrana,
al Palacio de los Deportes
de Madrid
o al Fernando Buesarena
de Vitoria?
Sí,
la veritat que sí,
és indagable que,
bueno,
jo al Parc,
exemple,
vaig estar
8 o 9 anys
a la cantada del Barça
i, per tant,
el fet de tornar
a jugar
amb el Palau,
doncs,
per mi va ser
especial,
no?
Portava molts anys allà,
molts partits
com a espectador
al Palau
i el moment
que arriba,
el moment
de jugar
aquella pista,
doncs,
estic orgullós
i satisfet,
no?
També,
el Bós,
Helena,
com dius tu,
el Vitoria,
és un camp
on ens hem salvat
fa dos anys
a l'última jornada
de la Lliga,
bueno,
no hem guanyat
per tant,
salva aquella pista,
vam venir 30 aficionats,
per tant,
hem de ser un partit
encara molt especial
i és això,
i el bon,
per la que el que el fons
és que,
a part del Barça
i on jugues,
és contra qui jugues,
i el fet de jugar
contra Donchich,
que segurament
és un referent
del Götal NBA
durant molts i molts anys,
jugar contra el Llu,
jugar contra el Rudi,
que sentim que ha guanyat tot,
doncs,
és una,
és una paració més especial.
Parlant de jugadors,
diguéssim,
de gran nivell,
hi ha algun que et faci
especial il·lusió
de jugar a la temporada
que ve si tens la sort
d'estar a ser bé?
Sí,
jo l'heu veient que
sempre m'he sentit
molt,
molt reaclificat
o molt,
no sé,
molt afiat
amb el Navarro,
no?
Des de petit,
com he deit abans,
a l'anà d'Ora,
dia sí dia també,
al Palau,
i aquest últim any i mig,
dos anys que se va fer bé,
doncs,
sí que he sigut
que he jugat
contra el Barça
i he jugat
molts cops contra ell,
però per una cosa
o per l'altra
sempre ha estat lesionat
i mai ha jugat
contra nosaltres,
no?
I si hagués
una espina
que tinc clavada,
contra tots nosaltres
la veritat que és un orgull
i he jugat
contra molta majoria,
com té,
el Llull,
el Rudy,
el Donji,
totes aquestes
tota aquesta gent
he jugat,
però l'espina
que tinc clavada
és una mica
no haver jugat
dins del Navarro,
encara que els equips
sí que s'hagin enfrentat.
Bé,
ja parlant
d'aquest somni,
diguéssim,
tens algun altre somni
que et quedi pendent
o que tinguis ganes
de complir
amb el bàsquet?
Bé,
és una escena
que ara mateix
m'ha acabat
agafant fora de joc,
o sigui,
jo estic molt content
de com m'estan
les coses,
però l'any que ve
pugui estar a ser bé,
que és un somni
que tinc,
és cert que ja l'he
estat un any i mitja
ja i l'he assolit,
per dir-ho d'alguna manera,
però m'agradaria
tornar-hi,
perquè al final
és la màxima
categoria,
al final el jugador
sempre volem estar
a lo màxim
que espirem.
Bé,
ara s'està disputant
la final de l'ACB
entre el Madrid
i el Bascónia,
tens algun pronòstic?
Penses que
algun equip
té més possibilitats
que algun altre?
Com ho veus?
Bé,
el Bascónia
acaben centrar a la sèrie,
avui juguen
el segon partit
ja una altra vegada,
jo des del primer moment
ja vaig dir
que el que pensava
creia
que el Bascónia
s'enduria el títol,
no?
Estaven jugant
molt i molt bé,
venien de
a l'Euro i Lliga
des que va arribar
el Pedro Martínez
a fer una
autèntica barbaritat
de nivell de resultats,
van tenir la malació
de creuar-se
amb el Fenerbahce
esport de final,
que és impossible
per mi el millor
que és d'Europa,
tot i no haver guanyat
el títol al final,
però està fent
les coses molt bé,
no?
I ara s'havia reflexat
que van al camp del Madrid
i guanyen a la primer partit,
no?
Jo crec que si guanyen avui
serà gairebé definitiu
ja,
intentaran el títol
a la mà,
perquè hauríem d'anar
a jugar dos dies
al Boix Arena
del Pai o a ple,
i no més,
caldrà guanyar-ne
un d'ells,
no?
Jo crec que el partit
d'avui és totalment
clar,
però tot i així,
crec que encara que
perdin,
s'han donat més el títol,
crec.
Bé,
com a Sant Just,
em volíem fer la pregunta
de què significa per tu
el poble de Sant Just
d'Esvern?
Bé,
com t'he dit,
em sento molt identificat,
no?
Jo cada dia que tinc lliure
vaig a Sant Just,
vaig a casa meva,
que tot i no,
poder no haver de fer res,
però em sento,
em sento com a casa,
no?
Tinc molt a gust allà,
tinc molt a gust
amb el bàsquet Sant Just
i com t'he dit abans,
estem fent
sempre coses conjuntament
i la veritat que,
doncs,
és el poble
tota la meva vida
i és on em sento
com a casa,
per tant,
he digut estar endormint.
Voldries afegir
alguna cosa més
a l'entrevista?
Bé,
simplement donar-vos
les gràcies,
no?
Per aquesta,
bueno,
per aquesta entrevista,
perquè al final
el bàsquet
és un esport
no minoritari,
però en comparació
amb el futbol
doncs té menys ressò,
no?
Que a vegades
s'agraeix que gent
com vosaltres
ens doni cobertura
i ens faci
almenys fer
que la gent
ens posi una miqueta més.
Molt bé,
doncs,
moltes gràcies,
Lluís.
Moltes gràcies a vosaltres.
I molta sort
en els nous projectes
que vinguin al bàsquet.
Moltíssimes gràcies.