Vinga, va, perquè ara mateix són les 11 i 22 i seguim el magasí matinal de Ràdio d'Esberna, el Just a la Fusta, segona hora del programa.
Avui som divendres 25 de juny i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el telèfon a l'Arnau Consul, coppropietari de la llibreria Sant Justenca, Cal Llibreter.
Bon dia, Arnau.
Molt bon dia.
Bé, tenim bones notícies per l'audiència, oi? Resulta que torna a la universitat d'estiu de Cal Llibreter.
Exactament. La universitat s'enjustenca d'estiu. Nosaltres no ens estem per res i posats de titular és la Universitat del Poble.
I, escolta'm, Arnau, és una edició especial perquè l'any passat no es va poder celebrar, per tant, reprenem les activitats una mica, eh?
Sí, l'any passat, clar, sortíem del tancament aquell que ens queda molt lluny, però realment van ser dos mesos molt angoixants.
El juliol, doncs, això, ja els comerços podem tornar a obrir, però amb moltes restriccions, no?
Restriccions que hem anat arrossegant, tot i que les hem anat reduint tot el llarg de l'any, si en fa ben poc.
Clar.
Ara, home, no és que tinguem la mateixa llibertat, però fins i tot diuen que aviat podrem treure'ns la mascareta per anar pel carrer.
Doncs, bueno, justament, organitzem actes d'un altre cop al carrer, això sí, l'allgeria és petita i, bueno, potser que es podria ventilar bé, creiem que el temps, justament el juliol, el sol permet fer els actes fora.
Que bé.
Tenim seguretat en aquest sentit i vinga.
Aquesta, més a més...
I donem actes.
Aquesta, més a més, és la quarta edició, no, Arnau, que feu de...
Doncs jo diria que la cinquena.
La cinquena.
Però ara ho hauríem de tornar a comptar, eh?
Clar, jo diria que el 2017 ja vam fer la primera, es va dir Universitat d'Estiu justament perquè, bueno, acabàvem d'obrir, pensàvem què fem, què no fem, ho havia comentat a un professor universitari i amic que havia fet la llibreria,
i ell es va dir, escolta, escolta, jo t'agafo quatre col·legues d'aquí a la universitat que després hem d'anar a Prada i et munto una xerrada i així la gent ja dic, ah, doncs home, si veniu tots, fem una preuniversitat de Prada a Sant Just.
Sí, sí, sí. I va començar així. I per això n'hi vam dir Universitat d'Estiu de Sant Just, perquè tots els que van venir el primer any, o quasi tots, després s'anaven a la Universitat de Prada.
i això jo diria que ja va ser el 2016 que acabàvem d'obrir, per tant, 16, 17, 18, 19, 4, la del 20 no es fa, 21, 5.
Vale, i que es digui Universitat no significa, no? Per això, Arnau, que tots els convidats hagin de ser professors o gent vinculada amb el món de la Universitat, o sí?
No, ja et dic, el primer any el títol va sortir per això, i els altres anys vam anar veient de dir, bueno, adaptem una mica a les nostres necessitats,
que és a dir, podem fer una mica de tot, que és presentació de llibres, potser en comptes de fer que tot siguin novel·les, per entendre'ns,
doncs va, fem presentacions de llibres d'entre cometes d'assaig o de coneixement,
que, bueno, aleshores li podem donar aquesta aire d'estiu, però amb la Saldegat, per exemple, sé que un any vam muntar una presentació d'una novel·la negra
que havia escrit un mosso d'esquadra, i sempre, algun any hem acabat amb, sempre no, dos o tres anys hem acabat amb recitals de poesia,
allò per dir, ho conclèiem amb poesia, no?
Per tant, és allò de dir, bueno, al final és muntar un cicle d'estiu, que com que li vam donar aquest nom,
i el primer any de sort vam tenir molt més èxit del que pensàvem, de dir, bueno, doncs mira,
potser vindran 7 o 8 persones, perquè el juliol a Sant Jus, ves qui quedarà, més de sobte, teníem molt ple tots els actes,
perquè, clar, normalment al juliol moltes entitats que fan actes durant el curs en deixaven de fer,
i per tant, com l'única possibilitat de fer alguna coseta, no?
I aleshores vam dir, doncs, home, ja mantenim-li el nom, i més o menys ho adaquem a les nostres possibilitats.
Aleshores, aquest any, sí que hi ha alguns professors universitaris, però la gràcia és que siguin experts en el seu tema.
Si no són professors universitaris, si no tinguin el títol és igual, total, tampoc és un cicle que doni crèdits, no?
I es tria sempre un eix temàtic i al voltant d'aquest eix es fan les conferències, o són sobre aspectes diferents?
No, no. Així és com el primer any sí que, al muntar-la a través d'un professor de la Facultat d'Història de la UB,
tot van ser xerrades històriques.
Sí.
La veritat és que muntem bastant sobre la marxa de dir, va, quins actes podrien ser interessants,
que no siguin allò, potser novel·les, ni cap alguna, doncs ni cap,
i que, bueno, inclús allò, ja hi ha editors que ens ofereixen perquè saben que muntem aquest cicle d'estiu
i creuen que una temàtica així pot ser interessada per aquest cicle, no?,
que ja saben que té un caràcter històric i, aleshores, una mica, doncs, bueno, com pàgines,
doncs, mira, som cinc setmanes, muntem cinc actes que quedi més o menys compensat.
Potser ens ha quedat bastant tirant a l'estatge aquest any, no tota història, però bastant,
i, bueno, la veritat és que m'ha sentit content, ens ha quedat un cicle prou ordonit, bonic.
Quins convidats, convidades tenim per aquesta edició, llavors?
Doncs, mira, podem començar amb el Toni Gelong, que justament va ser això,
una d'aquestes convidades de part de l'editorial, a la Viena, o sigui, l'Enric Viradoc,
que és d'aquí Sant Just, que ja sap que el Julio en té amb aquestes coses i sempre ens provosa
escolta, que tinc algú que just crec que us quadraria.
I, bueno, l'Antoni Gelong, és cert que ja havia de venir a l'edició el 2019,
teníem programat perquè havia tret un llibre sobre Luther,
i, pel que sigui, a última hora, bueno, li va fallar alguna cosa,
va tenir algun problema, vam haver de córrer, perquè ja crec que fins i tot teníem el cartell fet
i el vam haver de canviar, i com que va quedar pendent.
Bon, un dia vindrà ja a fer Luther i tal, i l'any següent,
doncs va passar el que va passar, no?
Pandèmia.
Exacte, per tant, bueno, durant tot el curs ja no ho vam fer,
i clar, ara, mentrestant, el mateix autor ha fet un llibre sobre Napoleó,
del qual s'ha parlat bastant,
i vam dir, doncs, doncs, que vingui a fer Napoleó.
Però ell mateix ens va dir, escolta, és que Napoleó i Luther,
encara que no us semblis, podrien tractar amb un mateix tema,
perquè són dues cares de la mateixa moneda.
I, clar, doncs, escolta, va, fem-ne dos, Napoleó i Luther,
mira que bonic que queda el títol, no?
Luther i Napoleó, i això, lligui, doncs, bueno, ell ens ho farà lligar.
En Toni Gilón, que, a més, és molt bon orador,
surt sovint a la tertúlia del Graset, del 3-24,
i, bueno, crec que serà una inauguració potent.
Molt bé. Això ho tindrem d'aquí apropent, no?
És la setmana que veia.
Això és l'entriat dels dimecres per fer els actes,
i ja és dimecres que ve, dia 30,
allò és encara juny, però, abans, l'últim dia, doncs, va, venga.
Entra dintre el cicle de juliol.
El següent és un acte que també d'aquest que, bueno,
que havíem vist que havíem fet algunes llibreries,
al mínim un parell,
que, a més a més, lliga amb un dels nostres socis preferents
a l'hora d'un acte, fins i tot abans de tenir llibreria,
que és el celler que en mata,
i que ells, la mateixa Àstrid, ens havia dit
que, escolta, vist que això ho fan a llibreries,
perquè no ho fem nosaltres.
Ah, doncs, vinga, la representació d'un llibre clàssic,
que és El món del vi,
escrit per Pliny el vell.
Pliny el vell és algú que, recordo,
va morir durant l'erupció del Vesubi
que va soterrar Pompeia.
Per tant, estem parlant d'algú que parla del vi
fa 2.100 anys.
Ja ho dic, jo.
Clar, i és un llibre absolutament vigent,
tot i que sabem que després del vi romà
s'havia agarrejant mil coses i tal,
però, bueno, ja parla de teos,
ja parla de maneres de fer, de productors,
de tipus de sol,
de si és millor que estiguin les vinyes prop del mar o no,
i analitza això,
els llocs bons on es fa el vi al llarg del Mediterrani,
evidentment.
I, clar, és un llibre d'una vigència brutal
que un editorial petit a Godall
ha tret en català diverses vegades
i el va reposant i el va reposant
perquè nosaltres mateixos com a llibre som consens
que la gent el va demanant.
En castellà també, ara no recordo qui el té,
i, clar, ells mateixos van inventar un format
que l'autora,
o la traductora del llibre,
més que traductora, l'adaptadora,
la que d'alguna manera diu,
bueno, explica,
fa com la presentació
i les notes d'aquest llibre,
que és un llibre petitet,
que es llegeixen amb una hora,
que és la Mònica Miró,
que és poetessa,
i que manda, és això,
és una amant del món clàssic,
que fins i tot havia fet un recull de poemes,
d'epigrames antics,
que, bueno,
és algú que sempre s'ha mogut explicar en el món clàssic,
i va dir,
doncs, escolta, jo això
puc fer perfectament una sessió,
i a més a més ho podem acompanyar d'algun vi,
que de seguida l'Àstrid
i el Pep del Celler Camp Mata
van dir, bueno,
un vi romà, evidentment, no pot ser,
perquè ara els vins es fan molt diferents,
però hi ha gent
que està tornant a tècniques antigues,
com, per exemple,
fer vins amb amfora,
que és com abans es transportaven.
Les diferències són moltes,
però això ja ens ho explicaran.
Aquest és l'únic acte
que fem amb dimarts,
que és el dia 6 de juliol,
perquè els dimecres
al Celler no li va haver de cap manera,
i a banda,
aquest és un acte
que traiem d'alguna manera
de lloc habitual,
que serà a la placeta de la Font,
davant d'aquest llibreter
i de l'assistelleria Ballar,
i el portem una miqueta més amunt,
davant del Celler Camp Mata,
al carrer Raval,
per això,
per la gestió de servir els vins
i de millor fer-ho allir,
i, bueno, és això.
Tenim algú que és especialista
en el món clàssic
fent-nos una sessió històrica,
ja ens lligava molt,
és una sessió que sabem
que té molt èxit
quan hem fet altres llocs,
teníem ganes de fer-ho,
ens ho havia dit al Celler,
ens ho havien dit alguns clients,
a dir, escolteu,
això seria interessant de fer.
Doncs va, vinga,
organitzem-ho.
I ens has comentat
un parell més detalladament,
Arnau,
i comenta'ns una mica
per sobre les altres tres.
Doncs mira,
la següent també és
sobre l'antiga Roma,
en aquest cas és un editorial
que ens proposa tenir
un dipòsit de llibres
tot sobre romans.
Passar el present i vaig dir
doncs mira,
l'accepto,
però porto amb un conferenciant
i així es mirar-ho lliga.
Sabia que fèiem això
de plini el vell,
dius, bueno,
doncs va,
completem-ho,
ja en tenim dos de Roma
i sembla que la cosa lligui, no?
I el tercer és un llibre
que ens fa molta il·lusió.
El quart, vaja,
l'últim és un Sant Justenc,
i això també ho voldria destacar,
que és l'Emili Elzina,
veí de Sant Just,
que ha fet un assaig petitet,
bellíssim però molt bonic,
del qual ja vaig parlar
al programa
sobre Jan Bermer
i que creiem
que l'havíem de presentar
d'alguna manera.
Avui hem de fer una presentació
d'un llibre que fa un Sant Justenc,
que a més,
doncs, no sé,
a mi no se passa
tot sovint per la lluberia,
però ja no perquè em sigui client,
sinó perquè, home,
es potenciem, no?
Ens lligava molt
amb l'esperit
de la universitat d'estiu.
Lliguem dos caps.
I entremig ve
l'Antoni Martí Monterde,
que, bueno,
és algú que,
si poc o molt
el gusta Twitter,
li sonarà segur,
perquè és
arroba somiatwitter.
Sí.
És un perfil
d'aquests
que no pare de parlar
de mil coses,
que és molt punyent,
que és molt...
I clar,
és algú que
té una relació
de monodi amb l'Argentina,
sobretot d'amor,
perquè hi va ser,
hi té els altres llibres
sobre viatges
que hi ha fet a Argentina,
però a banda és un estudiós
de la literatura
del segle XX.
I algú que acaba
de treure un llibre
magnífic
sobre la figura
de Stefan Zweig.
Clar,
Zweig és un dels autors
que més han venut
sempre
a aquest llibreter.
És d'aquests autors
que l'ha escriure molt,
és un d'aquests autors
que de tant en tant
cada 15 anys
es posa de moda
i ara mateix ho està.
Llavors,
és un constant
d'un llibre,
un autor que va morir
als anys 40 al Brasil,
que s'havia exiliat
perquè havia hagut de fugir
de l'Òstria natal.
L'autor d'aquesta
magnífica
al món d'ahir,
que són les seves memòries,
algú que diu
jo vaig néixer
en un imperi,
l'imperi austro-ongarès,
que ara ha quedat
reduït a una mena
de coseta petita
al mig d'Europa,
a Òstria,
que ningú sap ben bé
què és, no?
I clar,
tot això ho reflecteix
amb un nàmbum,
les memòries
que són esplèndides.
Però entre mig
ell havia fet
biografies esplèndides
de personatges
del llarg de la història.
És un autor d'aquests
capdals,
per entendre literatura
mundial, diria, no?
D'aquests autors
que a més ens agrada molt,
que sabem que la gent
hi té una flaca
i que de sobte
uns algú
que per Twitter
ens havia fet
més d'una broma
que d'allò
de que ens segueix,
que us faig comentaris,
no sé què,
que a més a més
té aquesta dèria
amb Argentina,
que clar,
nosaltres som
mig catalans,
mig argentins,
aquest llibre té,
doncs feia aquest llibre
sobre Svaig,
dius
és que això seria magnífico,
aquest home
que és tan actiu
que a més a més
és professor universitari
que s'explica
de mil meravelles,
carai,
potser hauria de venir,
no?
I també va coincidir
que ens l'havien insinuat
un parell d'editors,
l'editor d'aquest llibre
sobre Svaig
i els suïcidis d'Europa,
que és un editorial
petiteta,
mallorquina,
Leonard Montaner,
d'aquests llibres
tan bonics
que a nosaltres
ens agrada tenir,
aquests editorials
que s'ho curren molt,
no?
I acabava
d'ereeditar-li
un llibre
que es diu
La poètica del cafè,
que és això,
un estudi a dir
com la literatura
i com la cultura
a Europa
s'ha fet als cafès,
o la importància dels cafès
com a llocs de tertúlia,
no?
El que a Catalunya
moltes vegades diem
a Teneus,
als Teneus
llocs de cultura,
a altres ciutats
aquests llocs
són els cafès,
perquè s'entén el cafè
no només com el bar,
sinó el lloc on
es va parlar,
es va fer reunions,
bueno,
s'hi va escriure fins i tot,
no?
I clar,
ell dius,
bueno,
ens lliga perfectament.
Arnau.
I per tant,
ell ha triat aquest títol,
sí,
el cafè Tortoni,
que és una broma,
el cafè Tortoni
és un famós
cafè de Buenos Aires
i ja ho veureu,
ho lligarà una mica tot.
Hem de deixar aquí
l'entrevista,
Arnau,
endavant
amb la Universitat
Sant Justenca d'estiu.
Suposo que,
clar,
a través de les xarxes socials
vosaltres també
anireu fent promoció
i bé,
també estan detallats
més els dies,
concretament,
la hora,
qui ve,
una breu explicació,
etcètera.
A Twitter ja podeu trobar
la programació
i evidentment
serem molt pesats
a l'hora de recordar-ho
cada setmana
perquè, bueno,
és això,
menys el dimarts
i el 6 de juliol
tots els dimecres
a quarts d'avui
teniu cita
davant d'aquell llibreter
perquè,
sigui el tema que sigui,
segur que ho trobareu interessant.
Fantàstic.
Ho hem procurat així,
si més no.
Arnau,
que vagi bé
i que tinguis bon cap de setmana.
Igualment.
Adéu.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.