Falten dos minuts per un quart de dotze del migdia,
tornem a ser en directe al Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern
i com comentàvem fa una estona, a aquesta hora parlem
amb el nou cap de la policia local, amb el Pedro Moreno.
Hola Pedro, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
El Pedro Moreno, que és nou cap de la policia local
des del ple del mes de juny,
substituint en Joan Ramon Fabra,
que feia molts anys que estava al cap davant de la policia local.
Doncs mira, des de l'any 95, 23 anys.
Sí, que va ser exactament quan vaig entrar jo a aquesta policia.
Sí, que és un canvi important després de tants anys
de la mateixa persona al cap davant, no?
Sí, bueno, jo ja ho va demanar ell.
O sigui, ell, bueno, en el tema de la nova llei de jubilació de les policies,
ell ja compleix el requisit per jubilar-se anticipadament.
Bueno, jo crec que també estava ja una miqueta cansat, no?
I ja necessitava un canvi.
I ell personalment va parlar amb l'alcalde
i li va demanar deixar la plaça de cap de policia
i passar a fer una altra tasca a l'Ajuntament,
perquè hi havia una plaça de tècnic de mobilitat,
que és un tema que ell domina i que li agrada molt,
i l'alcalde va venir a fer aquest canvi.
Per tant, doncs, després de més de 20 anys del Joan Ramon Fabra,
ara el Pedro Moreno agafarà el seu relleu,
al capdavant de la policia local,
també amb la intenció de crear un nou projecte
i de revisar el model de la policia local de Sant Just, oi?
Sí.
Bueno, vull dir, tenim que fer canvis,
no podem quedarnos parats, no?
La idea, una mica, és fer una policia molt més pròxima al ciutadà,
implementar el tema de policia de proximitat,
de mediació, de resolució de conflictes.
Tenim que estar molt més propers al ciutadà.
No podem tenir una policia reactiva,
sinó anar a una policia més de prevenció,
oi, més preventiva, més propera.
I això com es pot fer?
Bueno, aquí el tema és canviar una miqueta
les formes de treballar
i, evidentment, tindrem que creixer.
Vull dir, el poble està creixent,
vull dir, el poble tenim un problema
i una oportunitat a la vegada,
i és que creix molt per les afores.
Tenim el barri de Majuí,
per nosaltres és un repte enorme,
que fins ara ho anem aguantant,
però quan el barri estigui en plenitud de funcionament,
això és com un poble dintre del poble,
per nosaltres ens queda una miqueta lluny,
no hi ha entradas fàcils o sortides,
i això és un problema per nosaltres.
Allà tindrem que fer una policia de proximitat,
tindrem que posar policies al barri,
que facin el jornal de partida,
o el que estiguin allà, allà, patejant.
Vull dir, no podem tenir una policia
només amb un cotxe patrulla donant voltes,
no, no, tenim que tenir el barri centre,
el barri de Majuí,
i hem de tenir persones fixes allà,
que els veïns del poble
es puguin apropar a aquest policia
i explicar-li els dubtes,
els problemes que tenen.
Quines són les principals tasques
que ha de complir la policia local?
Bueno, les que marca la llei,
evidentment, vull dir,
la nostra tasca principal
seria el compliment de les ordenances municipals
i tot el que sigui trànsit.
Tot el tema de trànsit
és competència exclusiva de policia local,
atestats, regulació, control,
això és competència.
I després tenim competències compartides
amb Mossos d'Esquadra.
Vull dir que el titular de la...
és Mossos,
que pot ser policia judicial,
tot el tema de robatori,
però amb la col·laboració nostra.
Llavors, qualsevol cosa de policia.
Hi ha veïns a vegades
que fan arribar queixes
de temes de robatoris,
d'inseguretat.
És cert que Sant Just té un problema
en aquest sentit
o és un problema que existeix a tot arreu?
A veure, el problema de robatoris
és un problema de tot arreu.
Sant Just no és un lloc especialment complicat
ni conflictiu en el tema de robatoris.
Evidentment, això ho parlàvem abans,
al que li toca,
això no li expliques
perquè no ho entendrà
ja que això no és veritat.
Però, en realitat,
els números no enganyen.
Vull dir, Sant Just
no arribem a les ràtios de robatori
de tota la població.
N'hi ha ni tant se vol
del voltant,
sinó de Catalunya.
Vull dir,
tenim un ràtio de robatori molt baix.
Evidentment, això no vol dir
que haguem d'aixecar el peu
i tot al contrari.
Ho fem,
fent controls conjunts
amb Mossos d'Esquadra,
fent...
Però,
evidentment,
robatoris zero,
això no existeix.
Ja.
Això és impossible
de garantir, oi?
És que, encara que jo digués,
no,
és que hem de tenir
una plantilla de policia,
la tripliquem,
o la...
És igual.
Vull dir,
robatori zero,
això no existeix.
Evidentment,
hem de fer
que els robatoris
baixin
i el tema es contingui.
també la policia local
té una aplicació, oi?
L'APP de Seguretat Ciutadana,
sí.
És també una...
És una eina...
Una via d'intentar
acostar-se al ciutadán?
Sí.
Evidentment,
és una eina que ara
la tenim que tirar endavant.
Hem començat,
estem molt contents.
Jo crec que la gent
que ho té
està contenta.
És una eina gratuïta,
una app que estàs
en contacte amb la policia.
Té moltes aplicacions
que encara
que encara
estan per
per fer-la servir,
però que seran...
Són eines de futur.
A més,
és una eina
que tenim
amb set municipis,
que ara ja
hi ha set municipis,
que per cert,
Sant Lluís va començar,
li diuen l'M7,
perquè van començar
amb set municipis
d'aquí del Baix Llobregat.
Ara ja crec que són 14.
Estan mirant també
aquesta eina
de ficar a Barcelona
i ficar a Mossos d'Esquadra,
ficar...
Jo crec que és una eina
molt important.
És una eina
de tenir el ciutadà
més a prop.
és només tocant un botó
estàs en contacte amb la policia.
Pots enviar a PUS
o ASAP
directament a la policia
que està a la centraleta
i sempre es contesten.
Vull dir,
no fa falta
utilitzar el mòbil,
simplement amb un aplicatiu,
amb un botó,
per tema d'urgència,
per tema de maltractaments,
per tema inclús de gent
que es pot perdre
en...
Estic pensant ara
en gent gran
o que es pot perdre
aquí al bosc
o aquí a la muntanya
i només que
ho tenim localitzat
a través del mòbil.
Ho podem trobar.
Jo crec que és una eina
molt, molt important
i que la tenim
que ara
ampliar.
Doncs avui
hem parlat
amb Pedro Moreno,
que és el nou cap
de la policia local.
A nivell personal,
també,
com encara és aquest nou repte?
amb ganes,
amb ganes de tal.
Són molts anys,
jo penso que ja porto
30 anys de policia
i aquí a Sant Lluís,
això,
a mi no em cau de nou,
Sant Lluís,
vull dir,
no vinc aquí nou
i no conec res,
sinó,
bueno,
ja saps com funciona...
Porto 18 anys,
sent el soc cap
de la policia de Sant Lluís,
sempre a les ordres de Fabra,
és un pas més
dintre de la meva carrera
com a policia,
amb ganes,
amb ganes
i amb ganes
de deixar una miqueta
a la impronta
de dir,
bueno,
fem un canvi
i a veure com surt.
Per cert,
també s'ha parlat
d'uns nous locals
per la policia local.
Bueno, sí,
sembla que està bastant adelantat,
m'han dit un solar
que és municipal
i que ens podria anar bé,
l'he mirat
i a mi em sembla fantàstic,
vull dir,
penseu que nosaltres,
la nostra dependència
en la mateixa
se'n han quedat petites,
vull dir,
ja no cabem,
no hi cabem.
Aquest local,
a més,
jo crec que està en un lloc
molt bo
perquè està molt proper
al centre,
molt proper
a lo que seria
l'illa Walden,
al casal de Joves,
molt proper
als políons industrials
i sobretot
molt proper
o més cerca
d'ara
a Matllubí
i Torre Blanca,
per tant,
per a mi seria perfecte.
D'aquí a les hores
estem parlant?
Estem parlant,
jo diria
que
la col·lia que fa
de Tudona,
no, perdó,
Ereter,
al darrere
de la Casa Extremadura.
Molt bé.
Però encara
això jo diria
que no està tancat.
S'ha de confirmar.
Sí, sí,
s'ha de confirmar
i després a veure
com es fa això.
Vull dir,
que jo no ho tinc clar,
sé que és municipal
i sé que s'està parlant
de fer-ho, eh?
Bé,
doncs en seguirem parlant també.
Moltes gràcies,
Pedro Moreno,
per haver vingut.
Enhorabona
pel nou càrrec
de cap de la policia local
i molta sort
en aquesta nova etapa.
Perfecte,
moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Relaxa't amb estils
com el chill-out,
l'smooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
El preu del bitllet d'avió
és total i tancat.
Inclou impostos i càrregues,
l'IVA
i està prohibit cobrar
pel concepte d'emissió
del bitllet.
Trobareu més informació
a consum.cat
o bé truqueu al 012,
Agència Catalana del Consum,
Generalitat de Catalunya.
Quan compreu per internet,
si pagueu amb una targeta
de crèdit,
podeu exigir
l'anul·lació del càrrec
si la targeta
és utilitzada indegudament
o si finalment
no s'arribés a proveir
el bé o servei.
Trobareu més informació
a consum.cat
o bé truqueu al 012,
Agència Catalana del Consum,
Generalitat de Catalunya.
És una garantia
escollir una empresa
adherida al sistema
arbitral de consum.
En cas de robatori
o furt del mòbil,
informeu l'operador,
faciliteu-li el número d'email
i feu la denúncia
als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació
a consum.cat
o bé truqueu al 012,
Agència Catalana del Consum,
Generalitat de Catalunya.
És una garantia
escollir una empresa
adherida al sistema
arbitral de consum.
Durant el viatge,
porteu sempre
el telèfon
de l'Agència de Viatges
o del seu representant
al país on estigueu.
Trobareu més informació
a consum.cat
o bé truqueu
al 012,
Agència Catalana del Consum,
Generalitat de Catalunya.
I'm going through good
and bad times
working hard
to live my dreams
and I don't know
if it is the right way.
I changed my life
in so many ways,
but sometimes
I wonder
if I had made it
without the way
you love me
and support me
makes me know
we'll never part.
The way you touch me
deep in my soul
that's the reason
The way you touch me
is the right way.
The way you touch me
is the right way.
un quart de 12
del migdia
tornem a 100 directs
al Just a la Fusta
i a aquesta hora
parlem
del Descart
i és que
aquesta edició
del Descart,
l'edició
número 1
2018,
l'edició
de l'any 2018
ha comptat
amb participació
Sant Justenca,
que es tracta del Jordi Selma, que ha estat cupilot en la categoria de camions
i aquí tenim a aquestes hores el telèfon. Hola Jordi, bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
Com dèiem, vas participar en la categoria de camions, si no estic equivocat, en l'equip Palibex.
Sí, l'equip Palibex, amb un 6x6, i que està en una de la categoria que fèiem assistència en carrera.
Teníem els 7 minis i la Cristina Gutiérrez, que és la pilot de Burgos,
i teníem aquests 8 cotxes per ajudar-los a tirar la cara endavant.
És a dir, estàveu ajudant gent de la categoria de cotxes, oi?
Sí, o sigui, dintre que competien, dintre la nostra categoria, havíem d'estar ajudant els cotxes endavant.
Llavors, tenies doble feina, he intentat fer el mínim temps possible i a sobre trucaven clients per ajudar-los.
Aquest any va ser un decart molt complicat, el mini va tenir molts accidents i ens van donar molta feina.
És a dir, tens... Clar, la funció principal és aquesta, estar col·laborant amb...
Parles de clients, ells paguen perquè els ajudeu.
Sí, els paguen, clar, els serveis, que els camions poden portar pes, llavors ells van pagant uns diners amb el nostre equip,
i nosaltres anirem a treballar pel nostre equip i, bueno, a fer el nostre decart, però, bueno, és el que dic, tens la doble feina que et surt més barat,
perquè hi ha hagut gent externa que ha posat diners, però, clar, et dones molta feina a l'hora de fer el decart.
Clar, no tens, suposo, la llibertat, doncs, per anar al teu aida, no?
Bé, no, has de passar tots els wetpoints i has de fer tot el rejecte i tot, i per tu poder tenir una bona posició de categoria.
I, però, clar, et truquen, t'avisen per via satèl·lite que hi ha un mini, per exemple, al quilòmetre 202,
i tu encara no has arribat a aquell quilòmetre i potser hi ha un tram amb molta dificultat,
i que per tu és més dificultor perquè portes més pes que els altres camions.
Per això és una categoria que es diu T4-3, que és una categoria diferent a la T4-2,
que són els camions que estan en punta de carrera.
D'acord, que són els que van més lleugers de pes.
Que van molt lleugers, són camions prototypes amb un pressupost molt, molt gran, amb gent de molts diners,
i llavors nosaltres, el nostre equip, doncs, bé, fem assistència en carrera, que es diu.
Que estaves dintre de la pista, però, clar, pateixes, jo considero que pateixes estar més que els altres i tot, eh?
Aquest era el teu primer Dakar. Com has viscut l'experiència? És el que t'esperaves?
Bé, sí. La veritat és que tothom et diu que les sensacions són molt magnificades,
que és molt bèstia, que pateixes molt, que passes molta son.
M'ho esperava tot això, però encara ha sigut més del que m'esperava.
Sí?
Ha sigut molt dur, eh?
O sigui, són moltes hores sobre el vehicle, moltes hores a la mateixa posició assegut,
pistes molt destrossades, molts fora pistes, unes d'unes molt, molt grans, molt gegants,
que el nostre hàndicap era que el nostre camió no portava pes,
perquè portava molt de recanvi dels nostres clients.
La dificultat es multiplica per cent, perquè el pes fa que el camió encara s'encrii més a la sorra.
Sí.
Llavors, m'ho esperava dur, però tant no, eh? Encara ha sigut més tot el que m'ho esperava.
Quin era el teu background, diríem, en el món del motor?
Què és el que havies fet fins ara, prèviament?
Bé, fins ara nosaltres tenim un camió de carreres, i jo soc pilot,
l'únic que em va sortir l'ocasió de poder fer un decart de copilot,
que considero que ha sigut una molt bona idea per poder valorar i apreciar què és un decart,
i jo fins ara havíem corregut amb vehicles d'autocross,
o amb el nostre propi camió, que portem tres anys fent la Baja Aragón,
i anant a Tunísia, a Marroc, és el que ens hem vingut amb el nostre camió.
Però fer el decart d'aquest any ha sigut una experiència bona
per poder veure què és el que necessitem quan hi puguem anar amb el nostre camión,
que esperem que sigui l'any que ve,
quines necessitats veus perquè la gent, per molt que t'expliqui,
no és el mateix que ho puguis tu apreciar, tu, amb el teu cos, eh?
És a dir, l'objectiu ara és fer el decart com a pilot.
Sí, ara ja hem començat, just arribat el decart 2018,
amb la gent del nostre equip, ja hem començat a moure fitxes
i fer números, i que ara estem ja tocant el nostre camión
per fer les modificacions que jo he cregut convenient
degut a aquesta experiència, per poder fer el decart 2019,
si podem completar el pressupost.
Val molts, molts diners fer un decart,
i està clar que han d'haver esponsors pel mig,
ja tenim un esponsor maco al darrere,
però falta trobar-ne ara un altre.
Ens queden 10 mesos o 9 mesos per prendre la decisió,
per si ens apuntem a fer el decart 2019,
que ojalà puguem aconseguir-ho, eh?
La idea és, lluitarem per aconseguir-ho.
Doncs a veure si realment es pot complir
i pots anar al decart com a pilot.
En aquest cas, com deies, has estat copilot.
Abans de trucar-te he estat mirant informació
sobre la categoria de camions del decart,
i he vist que hi van 3 persones en un camió, oi?
Sí.
El conductor, el pilot,
i llavors dues persones més,
una que va amb una mena d'ordinador, pràcticament.
Sí, el copilot i el pilot
són els qui tallen el bacallà dintre del camion.
Llavors, el tercer tripulant normalment és un mecànic,
normalment.
D'acord.
Llavors nosaltres, en aquest cas, aquest any,
portàvem un mecànic de mini.
Portàvem el Paolo Fiusa, un senyor portuguès,
que ens han fet molt amics,
clar, després d'estar 15 dies, 20 hores dintre del camion,
o acabes a pals, o et fas molt amics.
Clar.
Llavors, és un senyor que era mecànic i copilot de mini,
i l'únic que l'esvent, que és l'amo de mini,
doncs el va posar, li va fotre el número
i el va posar entre el nostre camion.
Cada cop que ens trobàvem un mini,
ell era el que coneixia com reparar els mini.
Clar.
Llavors, és el tercer tripulant que portàvem nosaltres,
però en els altres vehicles,
normalment, sempre el tercer tripulant és un mecànic.
És a dir, que el tercer tripulant,
en el cas del vostre camió,
diríem que pel vostre camió particularment,
no tenia una funció, no?
No, perquè tenim la sort que el pilot i jo
tenim una mica de nocions de mecànica,
juntament amb el mecànic de mini,
que a sobre també té nocions de mecànica,
i, bueno, si no és que tinguis una varia d'electrònica,
una varia molt, molt grossa que no puguis reparar,
tot el que se't pugui trencar al mig del desert,
tot és cosa de ferro, de...
Bé, nosaltres, aquest any, vam arrencar,
dels tres eixos, vam arrencar l'eix del darrere,
el vam perdre l'eix del darrere.
El vam arrencar del vehicle,
vam estar sis hores per tornar-lo a posar a lloc,
llavors has de ser...
No cal ser mecànic,
has de ser un tio de ment molt oberta i molt hàbil.
No cal massa més, m'entens?
Perquè ja teníem sentit comú,
tornar a posar les peces com podíem,
si anàvem amb un tornillo gran,
doncs no el teníem fet amb un tornillo petit,
però, bueno, vam poder tornar a posar l'eix al darrere,
i és el que passa a tots els equips, eh?
Que quan és una varia de ferro,
en general, se repara ràpid.
Sí, doncs...
Suposo que hi ha moltes peripècies, no?,
pel que ha de passar.
El resum és tenir la ment molt oberta,
o sigui, tenir ganes de sumar.
Si ets un tio que tot és negatiu i tot t'enfonsa,
no cal anar al de cara, eh?
Perquè et voldries fotre un tiro, eh?
Llavors has de tenir la perspectiva de...
Si hi ha un problema,
bueno, hi ha un problema,
però ja s'ha solucionat, entens?
Ja dic, aquest dia que se'ns va trencar l'eix,
eren les 3 del matí,
estàvem al desert de Cian Balà,
que no hi havia ni 10 allà al mig,
i vam estar 5 hores reparent l'eix.
Bueno, doncs...
Aquell dia que haguéssim pogut quedar fora de carrera,
doncs vam poder, amb molta paciència,
amb ganes de fer,
portàvem a vora 40 hores sense dormir,
aquell dia no vam dormir,
perquè vam estar tot el dia abans desesperant a la Cristina,
i en canvi vam solucionar el tema
i vam arribar a la següent etapa
perquè no es descalifiquessin.
O sigui que, ganes de sumar, ganes de fer.
El que veiem per la televisió normalment
són els primers classificats,
que van amb helicòpters,
que els segueixen.
Clar, suposo que si no ets d'aquests que estan al davant,
et pots trobar això totalment sol, no?
Hi ha dos tipus a Dakar.
Un és a casa oficial,
en tema de cotxes,
doncs mini,
SVMV,
Peugeot,
marques d'aquestes.
I després hi ha el segon Dakar,
que és el que jo estic enfadat
amb els serveis públics de m'organització,
que és el que menys es valora
i el que menys mediàtic es fa,
que és el dels amateurs,
que és el pitjor Dakar que hi ha.
O sigui, ja veus cotxes amateurs
de gent que s'hagués deixat diners,
que no són professionals,
que tenen pocs recursos,
que estan fent un Dakar
que els hi és el doble i el triple de complicat,
perquè quan han passat ells
que van a la posició 100,
han passat 100 cotxes per davant,
que vol dir que el terreny està fet una merda,
vol dir que està destrossat,
que les pistes ja no és un camí,
que ja tots són trinxeres de forat.
Llavors, veus que a la part mediàtica
és la que menys s'està promocionant
i són els que més pateixen
i els que se'ls fa més dur,
perquè donen en tenda de campanya.
Si plou a Bolívia que fot diluvis,
es mullen,
perquè clar, no tenen un motor home.
Llavors, bueno,
és cosa de diners,
es pot resumir.
I hi ha companyerisme també
entre els professionals i els amateurs
recolzen o no?
O van a la seva bola?
No.
Entre amateurs hi ha molt de bon rotllo,
entre camions hi ha molt bona relació,
però entre professionals
és que són lligues molt diferents.
O sigui, és el que et dic,
que un pilot punter de cotxes
arriba amb 6 hores
i un pilot que pot ser molt bo
però porta un cotxe amb molt menys nivell
pot trigar-ne 18 o 20.
Hi ha una diferència de 10, 12, 14 hores de diferència.
Clar, quan ha arribat el pilot amateur,
el pilot primer s'està llevant
per començar-se a vestir,
per esmosar com Déu mana,
per començar a sortir.
El pilot amateur dorm una hora
i torna a sortir.
I cada dia,
com que perds més temps,
cada dia estàs més cansat,
cada dia estàs més desanimat
i cada dia pots menys.
És un bucle
que mentalment has d'estar molt d'espera
si no t'enfondes de la misèria.
I abans has comentat també
que amb els teus companys
de camió
dius o acabes a bufetades
o acabes molt amic.
La relació és...
Suposo que viu moments de tot, no?
De tot, de tot.
Tens moments que maleixes el pilot
perquè l'ha liat,
el pilot et maleix a tu
perquè no li has cantat una curva,
però està clar que tu ja vas
amb una mentalitat de...
del que et deia abans, eh?
de sumar i de fer les coses com de humana,
tots som humans
i t'has de passar moltes hores dintre d'un recinte molt petit
i passant sensacions molt lletges i molt bones
i t'has de portar bé.
No potser mai seràs el teu millor amic del món,
però tu t'has de portar...
moralment has de mirar de portar-te bé amb tothom.
Has de sumar per l'equip, clar.
Sí, és que si no seria un problema.
El nostre pilot aquest any,
que jo el vaig conèixer aquest any,
m'explicava que ell va fer un Dakar
que el segon dia
ja no es parlava amb els dos francesos
que anava dintre la cabina
i es va passar 13 dies
sense parlar-se amb els francesos.
Ostres, casi...
Clar, això, ell diu,
jo lo passe mal,
ellos lo passen mal
i acabamos a palos, clar.
Arribar a aquests límits
va passar alguna cosa molt greu
que es van discurs d'entre ells,
però has d'intentar...
has d'intentar portar-te el millor possible
i treballar.
I si tu treballes molt,
el teu company treballa molt
i és una cadena, entenc?
Us vau haver de retirar
a l'etapa número 12,
que no vau prendre la sortida,
que és el que...
No, no, no.
No? No?
No va ser així?
No, no, no.
Vam acabar...
L'únic que el nostre dorsal,
com que és el T4-3,
que és assistència,
a la pàgina web
no et miment tant,
no surt tant.
Però no, no.
Vam arribar al final de...
Com és que us donen per abandonats?
Perquè va ser el dia
que vam trencar l'eix del darrere,
vam arribar molt tard al matí
i quan vam tornar a sortir
havíem tancat ja la sortida,
però el dorsal rosa,
que és l'assistència en carrera,
tens una de les etapes,
una de totes 14,
que et permeten fer això.
I nosaltres vam agafar
el comodín aquell.
Ah, d'acord.
Un dia de gràcia...
Portàvem 52 hores sense dormir,
degut a fer assistència
als nostres clients,
era contra la nostra seguretat
seguir aquell dia,
llavors vam poder dormir
dues hores al matí
i poder fer l'enllaç,
que eren 900 quilòmetres,
per poder seguir,
per enllaçar la següent etapa.
i això només vam fer-ho
amb el dorsal rosa
que nosaltres portàvem
i una vegada
en tot el de car.
D'acord.
I nosaltres aquest comodín
sempre ens el guardàvem,
que sempre dius
ojalà mai l'hagi d'utilitzar
i mira, va coincidir
que després de tantes desenes d'hores
sense dormir,
que és inhumà,
o sigui,
també és que
és una mentida
que el cos pugui aguantar,
però aguanta,
per la nostra seguretat
ens vam posar
arran d'una carretera
i sense temps de campanya i res
ens vam posar allà a terra
i vam dormir allà a terra
un parell o tres d'hores
perquè era impossible
poder aguantar.
No aguantava més
els nostres cossos ja.
Dius que vau dormir
dues hores aquella nit.
Dues hores.
Era aquesta la tònica.
Cada dia
eren una mitja,
entre tres i quatre hores
de mitja cada dia.
Però aquell dia,
perquè no ens penalitzin més,
vam dormir només
un parell d'hores,
després de les 52 hores
sense dormir,
vam conduir 900 quilòmetres
que ens estàvem tornant
amb el pilot i jo
ens anàvem canviant,
que així no és tan pesat,
i per les carreteres
de Sotamèrica
que no són les europees,
que ens podem imaginar
com són,
però ara no sé dir
quines etapes eren,
però estem de Chilecito
a Salta,
no ho sé,
van haver-hi
un enllaç molt llarg,
però que forma part
del Dakar
i la Nedralina
pot amb tot això,
és química pura i dura.
Doncs Déu-n'hi-do
quina experiència
la del Jordi Sermel-Dakar,
esperem que es pugui repetir
l'any que ve,
però en aquest cas
com a pilot.
intentarem
poder anar amb la nostra màquina,
que així,
bé,
és una màquina
feta amb gent catalana,
fabricada aquí a casa,
i la veritat
és que amb moltes ganes
de poder-la estrenar,
l'hem estrenat molt
aquí a la Baja Aragón,
aquí a Campionat d'Espanya,
i va molt bé,
i bé,
ara falta
polir-li quatre coses
que hem vist
que crec que s'han de polir,
per fer-la encara,
no més competitiva,
perquè anar a guanyar res,
no guanyarem mai res,
això està segur,
perquè és impossible
per pressupost,
però sí per poder acabar
un Dakar dignament,
que és el que ens interessa.
Doncs a veure si
podeu trobar també
aquest espònsor
que em deies
que us faltava
un espònsor més.
Estamos en ello,
aviat.
i l'any que ve
doncs a veure si podem trucar
ja com a pilot
també del Dakar.
Estem en contacte.
Doncs moltes gràcies Jordi
i gràcies per explicar-nos
la teva experiència
al Dakar.
Perfecte.
Adéu, bon dia.
Adéu, adéu.
Falta un minut
per un quart de 12 del migdia
i a aquesta hora
parlem de la presentació
del nou poemari
de Joan Margarí,
que tindrà lloc dijous
a la sala del cinquantenari
a partir de les 7
i per parlar-ne
tenim naturalment
l'autor d'aquest poemari,
el Joan Margarit.
Hola, bon dia, Joan.
Bon dia.
Aquest poemari
que es presentarà
dijous
a partir de 7
a la sala del cinquantenari
de l'Ateneu
i que es titula
Un hivern fascinant.
Des de la setmana passada
ja el tenim a les llibreries.
Quin és el fil conductor
d'aquest poemari?
He pogut,
he pogut aquesta vegada,
fer que la primera presentació
sigui sant just.
Mundial, que diuen.
Sí, estrem en el moment
era mundial.
Era mundial.
Sí, sí, però
sempre era complicat
però aquesta vegada
la primera vegada
que llegiré
aquests poemes
en públic
serà a l'Ateneu.
Serà a l'Ateneu
i acompanyat
de l'Albert Bobey
i el Carles Margarit
que és el teu fill
i tots dos músics.
Sí, sí,
música, sí.
Per tant serà
una presentació.
Hi haurà poemes
a capela,
poemes
llegits
dins de peces
de música,
etcètera, etcètera.
Doncs, com deien,
quin és el fil conductor
d'aquest poemari
que porta per títol
Un hivern fascinant?
Quin és el tema?
Fils conductors
en un llibre de poemes.
Això serveix per a la novel·la,
però
és com plàrugum.