Passen dos minuts d'un quart de dotze del migdia
i tenim amb nosaltres el primer tinent d'alcalde de Sant Josep Bern,
el Sergi Seguí. Hola, què tal, Sergi?
Bon dia.
Tens algun problema amb els auriculars?
Sí, et sento com molt fort, però...
Ah, d'acord. Espera. Ara he vist. Ara millor?
Molt millor.
Molt bé. Perfecte.
Doncs, dèiem que avui tenim el Sergi Seguí aquí,
el primer tinent d'alcalde, per repassar el que va ser el ple del mes de març,
que es va celebrar ahir dimecres, de forma extraordinària,
perquè avui dijous l'Ajuntament ja ofereix serveis mínims
i la gent se'n va de vacances.
El Sergi ha vingut, però, malgrat que avui ja...
Jo no me'n vaig de vacances.
No, no te'n vas de vacances.
No, a més a més, estic com a alcalde accidental.
Per tant, no me'n vaig de vacances.
Encara menys vacances.
Sí.
Doncs, el primer tinent d'alcalde i l'alcalde accidental,
que avui ve per parlar del ple, repassarem.
Hi ha diversos temes d'aquest ple, molt variats.
Començarem, diríem, per ordre dels punts del ple.
I, en primer lloc, un dels temes destacats
que es va tractar al principi d'aquest ple
va ser...
Bé, es van escollir les dues persones
que formaran el jutjat de pau.
En aquest cas, dues dones.
Sí, sí, sí.
El procediment funciona de la següent manera.
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
li demana a l'Ajuntament
que faci una proposta de noms
i que el ple l'aprovi
i la l'edi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
que és qui, finalment, acaba decidint
si aquella proposta l'accepta o la rebutja
i, per tant, se n'ha de fer una de nova.
Nosaltres vàrem fer tot el procediment administratiu
que és publicar les vacants
en el butlletí de la província.
Es van donar els dies de termini
per presentar candidatures.
Es van presentar quatre candidatures.
D'aquestes quatre,
una era de la Imma Castellbi,
que és l'actual jutge de Pau,
una altra d'una persona advocada
que està col·legiada
al Col·legi d'Advocats de Sant Feliu,
una altra d'un senyor
que actualment està vivint, residint a Barcelona,
i una quarta d'una persona
que també s'havia presentat l'última vegada
que demanava el lloc, diguem-ne, de suplent.
Llavors, nosaltres, examinant les candidatures,
clar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
et diu que ho facis però no et donen uns criteris.
Per tant, els criteris els posa cada ajuntament
o cada equip de govern.
I, per tant, els nostres quins són?
Doncs que la persona que hagi de fer aquestes feines
de jutge o jutgessa de Pau
doncs tingui un coneixement del municipi,
tingui un arrelament,
sigui una persona capaç de mediar,
de parlar, de buscar espais de diàleg.
Creiem que la Imma Castellví
això ho ha fet, ho fa i ho pot fer molt bé.
La persona que és de Barcelona
doncs creiem que aquests elements
doncs no els acaba de complir.
la persona que demanava la suplència
o ser suplent doncs ens va semblar
que també podia fer-ho bé.
I, per últim, l'Eva Baquer,
que és la noia que també ho va demanar
i que està col·legiada a Sant Feliu,
al Col·legi d'Advocats de Sant Feliu,
van pensar que potser incorríem
en alguna mena d'incompatibilitat
i que corríem el perill
que el Tribunal Superior ens ho tombés.
Per tant, hem fet la proposta
de la Imma Castellví
com a jutgessa de Pau titular
i de la Ivonne Vilar
com a jutgessa de Pau suplent.
Ahir el plegó ho va aprovar,
ho enviem al Tribunal Superior
i a partir d'aquí,
a veure què ens diuen,
jo suposo que no hi ha cap problema.
Es va aprovar aquesta proposta
que s'havia anunciat també
que serien dues dones
com a tema destacat,
de fet, perquè són les que s'hi van presentar,
bàsicament.
Bé, de fet, els quatre,
dels quatre que van presentar,
tres eren dones i un era home,
bé, doncs,
fantàstic, millor que millor,
millor que millor.
Jo crec que també
no és perquè sigui dona
que l'escollim a la Immaculada,
sinó que és per la seva capacitat de feina
i pel seu grau de coneixement
i pel seu grau d'implicació
i d'arrelament
i de capacitat de mediació
que la proposem pel lloc.
Passem al tema de l'escola Bressol.
Sí.
Ahir es van aprovar els preus públics
per l'escola Bressol,
que es congelen, oi?
Sí,
van prendre aquesta decisió,
es congelen
i també hi ha alguna millora
en quant als lactants,
però sí,
van prendre aquesta decisió.
Els preus públics per l'escola Bressol
s'aproven ara
de cara a les matriculacions
o les preinscripcions
que s'han de fer en breu
i no es fan, diguem-ne,
al novembre o al desembre,
que és quan s'aproven els preus públics
per tot l'any, no?
Com que hi ha per curs escolar,
doncs ho portem ara.
Però sí, sí,
van prendre aquesta decisió, sí.
I, per cert, també al ple d'ahir
es va presentar un recurs
al Departament d'Encenament
de la Generalitat de Catalunya,
també vinculat amb l'escola Bressol
per l'impagament.
Sí,
no és ben bé un recurs,
diguem-ne,
és un avís, no?
És un...
Ei,
parlem d'això que ens deveu
abans que no anem
al contenciós administratiu.
Sí.
Què ha passat aquí?
Aquí el que va passar
és que la Generalitat
amb la llei d'educació
va signar uns convenis
amb els ajuntaments
on hi havia la regla dels terços.
La regla dels terços
què vol dir?
Que el finançament
de les escoles Bressol
municipals
anava finançat
amb un terç
a través de la Generalitat,
un terç a través de l'Ajuntament
i un terç a través
de les famílies.
es va establir
que el mòdul
que ens havien de pagar
Sant Jus
era de 1.800 euros
per alumne
a la Generalitat.
En un moment donat
la Generalitat decideix
rebaixar aquest mòdul
i ho rebaixen
en dues tongades
fins que arriba
als 875 euros
per alumne.
De manera unilateral,
no?
És a dir,
tu quan tens un conveni
amb una altra entitat
el normal és que
si hi ha d'haver
algun canvi
en aquest conveni
per les circumstàncies
que siguin
i que segurament
potser les haguéssim entès
i ens haguéssim assegut
i haguéssim trobat
una manera
o haguéssim trobat
una solució
però la Generalitat
va decidir fer-ho
de manera
unilateral.
Per tant,
nosaltres el que fem
és dir
escolteu,
fins al 2017
ens deveu tants diners
que no són només
per l'Ajuntament
que repercutiran
en la ciutadania.
Per tant,
el que fem és
escolti'm,
Generalitat,
abans d'anar
al contingut administratiu
si us plau
mirem de trobar
la manera
que aquests diners
que se'ns deuen
tornin cap aquí.
També és cert
que
l'Estat espanyol
li deu
75 milions d'euros
a la Generalitat
en concepte
d'educació
de 0 a 6 anys.
Hi havia
també un conveni
entre la Generalitat
i l'Estat espanyol
segons el qual
l'Estat espanyol
entre el 2011
i el 2012
pagava
73 milions d'euros
i escaig
a la Generalitat
en concepte
d'educació
de P3 a P5
i d'ajuts
de 0 a 3.
I això
no s'ha complert.
Aquestes discursions
no s'han complert
i per tant
també la Generalitat
es va trobar
amb una falta
de finançament
i el que va fer
per solucionar-ho
va ser rebaixar
aquests mòduls.
Insisteixo
que això
va ser una solució
unilateral
i nosaltres per tant
creiem que és un incompliment
de conveni
i el que fem
és anar
a reclamar
a la Generalitat
allò que se'ns deu
i ja està.
Des d'Esquerra
vau dir que
vau estar dubtant
si es presentava
aquest requeriment previ.
De fet
aquest requeriment
l'hem parlat
internament
a l'equip de govern
molts cops
de què fèiem
si anàvem
per la via
individual
per la reclamació
individual
o ens afegíem
a la que pogués fer
la federació
de municipis
però és clar
això deriva
del fallo
a favor
que fa un jutjat
a favor
de municipis
que havien
interposat
un recurs
llavors
veient
que el jutjat
els donó la raó
diem
home
doncs
aprofitem-ho
no
aprofitem
el rebufo
com aquell que diu
i anem també
a demanar-ho
llavors nosaltres vam estar
dirimint
si ho fèiem
de manera individual
o si ho fèiem
a la federació
de municipis
nosaltres també
dèiem
ostres
ara mateix
ja sabem
per què la Generalitat
va haver de rebaixar
això
és comprensible
ara bé
la manera com ho ha fet
creiem que no és l'adequada
i per tant
Esquerra
ens anem entre
l'abstenció
o el votari
a favor
és a dir
en cap cas
volem posar-nos en contra
de reclamar allò
que és
de l'Ajuntament
i per tant
dels Ciutadans i Ciutadanes
de Sant Just
però sí que entenem
també la situació
per la qual passava
la Generalitat llavors
i també entenem
que la Generalitat
va intentar buscar solucions
com podria ser
fer-ho a través
de la deputació
que és veritat
que no és el que
hi havia previst
però com a mínim
va ser una solució
però és cert
que la manera de fer-ho
no va ser la idònia
i l'ideal
i per tant
finalment
van votar a favor
d'aquest punt també
el ple d'ahir
també es va aprovar
l'adhesió
a la xarxa
de serveis locals
d'ocupació
que és aquesta xarxa
Saloc
això és una xarxa
de la Diputació
on hi ha tots els municipis
que tenen
oficina local
d'ocupació
i fins ara
l'adhesió
en aquesta xarxa
es podia fer
mitjançant
un conveni
senzill
però ara
això ha canviat
i el que ens demana
la Diputació
és que hi hagi
un acord de ple
perquè ens puguem
adherir
en aquesta xarxa
local
d'oficines
d'ocupació
per tant
és el que vam fer ahir
simplement un tràmit
administratiu
per poder
formar part
d'aquesta xarxa
i evidentment
quan tu formes part
d'una xarxa
jo crec que enriqueixes
molt la feina
que fas en aquell àmbit
coneixes experiències
d'altres municipis
pots accedir a recursos
crec que és interessant
formar part
d'aquesta xarxa
només faltaria
i ahir el que vam fer
va ser aquest formalisme
simplement
després d'ahir
hi havia un altre punt
al ple
que venia ja
d'un ple anterior
que és el de l'aprovació
de l'ordenança municipal
reguladora
de les condicions
dels clubs de cannabis
de fumadors de cannabis
això es va
deixar
diríem
en stand-by
en últim ple
i ahir es va aprovar
això és un tema
que ve de lluny
perquè
nosaltres el que vàrem fer
va ser
fer una moratòria
per totes aquelles peticions
que teníem
d'instal·lació
d'aquest tipus
d'establiments
al municipi
fins quan?
fins que tinguéssim
una ordenança
que ho regulés
per què?
perquè la llei
aprovada pel Parlament
ho deixa molt en l'aire
nosaltres dèiem
potser que regulem bé
si s'han d'instal·lar
establiments
d'aquest tipus
de sant just
que regulem bé
en quines condicions
ho han de fer
ahir vàrem fer
l'aprovació definitiva
això vol dir que
anteriorment
hi va haver una d'inicial
i entre la inicial
i la definitiva
es va obrir
un període
de delegacions
hi ha hagut
algun canvi
però no substancial
hem tingut una al·legació
de l'associació
de veïns
de Sant Jus
que demanava
directament
que no permetéssim
la instal·lació
d'aquest tipus
d'establiments
cosa que evidentment
no es pot fer
hem tingut una al·legació
d'una mena
de federació
d'associacions
de fumadors
de cannabis
que ens deia
precisament
que estàvem
fent una ordenança
molt restrictiva
per tant
tot el contrari
del que ens deia
l'associació
de veïns
les dues al·legacions
es van
es van desestimar
vàrem tenir
també una al·legació
d'un psiquiatre
una persona
del grup de treball
que hi ha hagut
amb aquest tema
que deia
que
una persona
que es fes
sòcia
d'aquests
d'aquests clubs
és un requisit
indispensable
per poder-ne
formar part
és una associació
i per tant
abans d'entrar
i de poder consumir
t'has de fer
sòci
aquest psicòleg
ens demanava
que
es poguessin
mirar
els antecedents
psiquiàtrics
d'aquestes persones
abans
de poder-los
fer sòcis
nosaltres
hem acceptat
aquesta al·legació
i després
també
en Josep Maria
Cortés
i un seguit
de veïns
també feien
algunes al·legacions
se'n van desestimar
algunes
i se'n van estimar
se'ns hi va estimar
una
que era un tema
de la sortida
de fums
que havia d'estar
separada
tres metres
de la sortida
normal
de l'edifici
i al final
ho farem en cinc
i alguna
que se li va denegar
era per exemple
una que demanava
que hi hagués
més distància
entre
aquests establiments
i doncs
per exemple
parcs
escoles
equipaments
etcètera
nosaltres
quan vam fer
la proposta
d'ordenança
i quan parlàvem
d'aquestes distàncies
ja ho vam fer
de manera
que
hi hagués
una distància
suficient
entre
parcs públics
escoles
equipaments
ambulatori
etcètera
etcètera
aquest tipus
d'establiments
corríem el risc
que si augmentaven
molt més
aquesta distància
tal com demanaven
aquestes al·legacions
l'ordenança
el que fos
de facto
no permetre
la instal·lació
d'aquests establiments
i això
podria ser causa
d'impugnar
l'ordenança
i per tant
la varen desestimar
i varen deixar-ho
amb la distància
que ja havíem previst
amb la distància
prevista
ja és complicat
trobar un espai
igualment
tu quan fas una ordenança
el que no pots fer
si tu fas una ordenança
per regular alguna cosa
el que no pots fer
és una ordenança
tan restrictiva
que acabis
per no permetre
aquella activitat
per tant
de facto
te la poden impugnar
i tindrien
tota la raó
del món
per tant
vam deixar
les distàncies
que teníem previstes
a l'inici
i la vam aprovar
definitivament
i aquestes distàncies
ho fan complicat
poder instal·lar
un club de fumadors
hi ha poques zones
com aquell que diu
m'està jugant
amb el compàs
perquè al final
és el que acabes fent
i sí que hi ha zones
on es poden instal·lar
però sí que és veritat
que són molt puntuals
en quines zones
es podrien instal·lar
ara m'has matat
crec que n'hi havia alguna
per la carretera
i em sembla que n'hi havia
alguna més
m'has matat
perquè de veritat
que hem mirat
tants plànols
el proper dia
el proper dia
ho hem repassat
passem a altres temes
que es van tractar
es va regular
la circulació
de bicicletes
al parc de Collserola
què vol dir això
pels aficionats
al ciclisme
com un que jo em sé
sí
no això
simplement
el que vol dir
el que intenta regular
és el bon ús
del parc
el bon ús
que han de fer
els ciclistes
del parc de Collserola
què passa
ens hem trobat
carreres il·legals
il·legals vol dir
que no estan organitzades
ni per cap ajuntament
ni per cap entitat
ni de més
ens hem trobat
de nit
amb els frontals
anant com bojos
et trobes ciclistes
per curriols petits
i això el que fa
és regular
per on poden
circular
els ciclistes
al parc
i a més a més
també
estableix un règim
un règim sancionador
i ara
el que caldrà establir
és qui aplicarà
aquest règim
aquest règim sancionador
perquè tenim
els agents rurals
perquè evidentment
qui pot
aplicar sancions
dins del terme municipal
és la policia local
per tant això vol dir
que en algun moment
la policia local
haurà de poder pujar
al parc
però també
l'Ajuntament de Barcelona
que també forma part
del consorci
del parc de Collserola
també havia posat
sobre la taula
la possibilitat
que agents de policia
en segona activitat
poguessin fer aquesta feina
mancomunada
per tots els municipis
per tant
s'ha d'acabar
d'establir bé
com es fa
però l'important
és que ja tenim
la normativa
sobre la taula
i que ja tenim
el règim de sancions
per fer-la complir
que aquí hi ha una altra feina
que serà la de comunicar-ho
a les persones
això hi ha una altra feina
que és la de comunicar-ho
ja s'ha fet molta feina
d'aquest tipus
abans de tenir
aquest reglament
però bé
això ja dependrà
de cada municipi
també
de com ho vulgui enfocar
insisteixo
que s'ha dit
per activa i per passiva
o s'ha explicat
per activa i per passiva
tant a la població en general
com els que són
molt aficionats
a la bicicleta
i a pujar al parc
doncs home
que hi ha uns llocs
més adients
per anar-hi
que uns altres
després passem
a un altre punt
sí que vam dir coses
sí
la modificació
del reglament
de funcionament intern
del complex esportiu
la bona aigua
sí
bé
encara queden alguns punts més
està bé
sí sí
ja ho veig
el que fa és que
a mi se'm va fer curt
el ple fins que vam arribar
a les pèrrecs i preguntes
perquè ja hi arribarem
suposo
també
també hi arribarem
al final
doncs dèiem
aquesta modificació
del reglament de funcionament
del complex esportiu
la bona aigua
que a més a més
també va comptar
amb les al·legacions
d'una veïna
de la zona
sí sí
de la veïna
que hi ha just
al davant
del complex
la senyora Gràcia
la senyora Gràcia
sí
hi ha algun canvi
pel que fa
als usos
d'aquest
el que fem
és regular
els horaris
i els usos
de la instal·lació
és una mica
diguem-ne
sentir comú
evidentment
si tenim
una ordenança
del soroll
que no permet
fer activitats esportives
més enllà
de les 11 i mitja
doncs home
no entreneu
més enllà
de les 11 i mitja
si teniu
una instal·lació
per entrenar
i jugar
doncs no sortiu
a l'aparcament
a jugar
o tocar la pilota
són aquest tipus
de coses
el que regula
és un reglament
que s'ha treballat
amb les entitats esportives
s'ha treballat
en el sí
del Consell Esportiu Municipal
i amb les entitats esportives
del complex
sí que la senyora Gràcia
va fer unes al·legacions
però són les mateixes
que va fer el 2015
que ja se li van denegar
llavors
i ara també
ella té tot el dret
de venir al ple
i de queixar-se
una persona que pateix
el soroll
sí sí
és una persona
que pateix
el soroll
del complex
des que comencen
les activitats
fins que acaben
perquè insisteixo
viu allà mateix
allà mateix
i per tant
ho viu
i també
tot s'ha de dir
quan hi ha activitats
extraordinàries
també
concerts
etc
special olímpics
doncs també
però
vaja
va venir el ple
va exposar
les seves raons
també ho va fer
amb les elevacions
cosa que se li respondran
per escrit
el que passa
és que calia esperar
el ple
per si les estimava
o les desestimava
i si quedaven incorporades
o no
per tant
a partir de
tornar a la vacances
menaçantes
es comunicarà
amb ella
i se li explicarà
al ple d'ahir
també hi va haver
una proposició
d'urgència
per oferir
més pisos
per a persones
amb risc
d'exclusió social
potser seran
7 pisos més
7 pisos més
correcte
ara tenim un parc
de 14
i amb aquests 7
doncs arribarem
als 21
d'aquests 7 pisos
que es van aprovar
4
ja estan
en disposició
de ser ocupats
i 3
acaben
el 31
d'octubre
d'aquest any
era important
poder-ho fer
el més aviat possible
precisament
perquè
són pisos
que estan
buits
i hi ha gent
esperant
poder entrar
en aquests pisos
per tant
a proposició
d'urgència
i també
perquè el 9
de març
hi va haver
un canvi
en la llei
de contractació
pública
que ens va fer
replantejar
les bases
i el conveni
és a dir
fins ara
hi havia
un conveni
amb el qual
gestionàvem
aquests pisos
i aquesta nova
legislació
que es va aprovar
el 9 de març
ens ha fet
canviar tot això
no hem arribat
a temps
a portar
el conveni
al ple
però sí
les bases
i com que tenim
pisos buits
i gent esperant-se
no volíem esperar-nos
el ple d'abril
per tant
ho vam portar
d'urgència
en el ple
d'ahir
sabent-nos
molt de greu
perquè
no ens agraden
coses d'urgència
i perquè
entenem
que una cosa així
doncs està bé
poder-la parlar
i demés
tot i que
quan ja ho preveiem
ja ho anem explicant
i que diem
que és possible
que si arriba
l'hora
doncs estaria bé
entrar-ho al ple
però és que jo crec
que una cosa així
no ens podíem esperar
no tindria lògica
que esperessim
un mes més
o que féssim patir
un mes més
persones
que necessiten
aquest habitatge
penseu que les bases
el que fem
precisament
és rebaixar
els criteris
econòmics
per tant
si
anteriorment
eren
18.000 euros
el límit
el topall
doncs ara
en fem 14.000
diguem-ne
que ampliem
la base
de gent
que s'hi pot presentar
i també
ponderem
la puntuació
en quant
als anys
d'empadronament
a Sant Just
perquè ens trobàvem
amb una disfunció
que era que per exemple
una persona
de 30 anys
doncs tenien menys punts
que una persona
de 65
perquè en fa
60 que estan
empadronades a Sant Just
i això tampoc
era just
i també
d'aquestes vegades
s'exclouen
els joves menors
de 30 anys
perquè creiem
que hi ha
altres mecanismes
tenen altres mecanismes
per accedir
a pisos
o al seu primer pis
o a pisos d'emancipació
i vaja
però jo crec
que era necessari
fer-ho
i necessari
poder
ocupar
aquests pisos
amb la gent
que els necessita
pisos que
el més barat
no arriba a 300 euros
i el més car
no passa de 500
que per cert
tot això
però Munça
també
publica les bases
per pisos
de protecció oficial
sí
de Lluia a Dala
a Majuí
quan estaran
aquests pisos
disponibles
a veure
calculem
que
les obres
van començar
jo calculo
que mitjans
de l'any
l'any vinent
és 2019
és possible
que mitjans
de l'any vinent
o estiu
de l'any vinent
pugui haver-hi
alguns
que es puguin ocupar
si les obres
van a bon ritme
això sempre
perdona
i amb les bases
d'aquests pisos
de risc d'exclusió social
el que fem també
és ampliar
el temps
de contracte
és a dir
són tres anys
de contracte
més dos possibles
de pròrroga
sempre i quan
les condicions
econòmiques i socials
de les persones
que hi són
siguin les mateixes
és a dir
si han canviat
i han tingut la sort
de poder millorar
i de poder trobar
una feina
i de poder trobar
uns ingressos
més estables
i de més
doncs no es faria
aquesta renovació
però si la situació
és la mateixa
que quan van entrar
es podria prorrogar
dos anys més
després d'altra banda
parlàvem dels pius
a Maslluí
i també
una novetat
és que la L52
arriba a Maslluí
que és una línia
que passa per Sant Feliu
i per la Renfe
passa a prop de la Renfe
passa a prop de la Renfe
i passa per
l'estació
del tram
jo crec
això és una feina
de formigueta
que es fa
amb l'Ajuntament
de Sant Feliu
i amb l'àrea metropolitana
de demanar-los
que
ostres
era una línia
que parava
a la plaça Pere d'Hot
de Sant Feliu
i el que fem
és demanar
que pugi
per compte
de Vilardaga
fins a Rosa Luxemburg
i allà
que torni a baixar
a Sant Feliu
també li va bé
perquè puja
per compte
de Vilardaga
i també dona més servei
i a nosaltres
ens va fantàstic
perquè això
és una línia
que passa molt
a prop de la Renfe
i és una línia
que passa just
per la carretera
i per tant
passa pel tram
passa pel Walden
i després
se'n va cap a Cornellà
i l'Hospitalet
que és una cosa
que havíem perdut
amb l'L10
per tant
recuperem una mica
aquell recorregut
de l'L10
que l'L10
feia aquella volta
tan espectacular
però que anava
per Cornellà
Hospitalet
etc.
l'L52
recupera una mica això
i això serà
a partir de
aquests dies
estàvem fent proves
estàvem fent proves
de recorregut
i he vist
algun i l'L52
passant per allà
per Rosler-Ruxemburg
ho he vist
perquè ho he vist
ens va dir
l'autobús
no s'ha inaugurat
però ja funciona
però no
és amb proves
ens van dir
que eren proves
i perquè les parades
encara les estan acabant
de col·locar
però vaja
si funciona
ja doncs millor
perfecte
mira s'han avançat
uns dies genial
però el que ens van dir
nosaltres
era que era l'11 d'abril
això és el que ens van dir
nosaltres
si s'ha avançat
una setmana
millor que millor
però ens van dir
que eren proves
proves per calcular
el temps
i tot plegat
el que estem treballant
també
és
continuem treballant
allargar l'L30
fins a la Renfa
i per tant
això significa
que com que allargaria
el recorregut
fins a la Renfa
i també volem
que pugui arribar
fins a l'hospital
Brogi
o fins a la carretera
Sant Just
això vol dir
que necessitaríem
un altre cotxe
per poder mantenir
la freqüència
dels 20 minuts
i això és el que estem treballant
en l'àrea metropolitana
que en els pressupostos
del 2019
pugui tenir aquest segon vehicle
que ens pugui ajudar
a allargar aquesta línia
i també estem treballant
i també
el que є
i
t'amorgar
i
t'amorgar
a
a
j
t'дж