Un quart de dotze del migdia parlem a aquesta hora del documental del mes
que es projectarà a Sant Just divendres, dia 27 d'abril,
a partir de les vuit a la sala del cinquantarani de l'Ateneu.
El documental d'aquest mes es titula Les noies de l'Alba Daurada
i per parlar-ne tenim el telèfon amb nosaltres a l'Op Burgaia de Docs Barcelona.
Hola, Ot, què tal, bon dia?
Hola, molt bon dia, què tal, com va?
Aquest és el documental del mes que parla sobre l'ascens de partits neonazis a Grècia.
Exacte, això és una problemàtica que suposo que anem sentint ja els últims anys.
Aquest és un documental dirigit pel director norueca, Robert Busnes,
que aconsegueix un accés únic i sense precedents en el partit alternacionalista grec,
o directament neonazi, conegut com Alba Daurada,
que a les últimes eleccions, de fet, va quedar com a tercera força al Parlament grec.
Vull dir que és una problemàtica creixent, també en el context europeu,
que busca alguna resposta.
És a dir, no és ja una anècdota,
que aquesta mena de partits no són anecdòtics,
sinó que s'estan convertint ja en una realitat, no?
Exacte. De fet, molts partits d'extrema dreta europeus s'han emmirellat en el partit grec,
més que res perquè ha sigut el més simbòlic dels últims anys
i segurament el que té la seva posada en escena més impressionant
o, declaradament, una estètica més feixista
i les seves formes discursives també et deixen una mica estorats
a qui veuen les imatges per primera vegada.
Es parla concretament de les noies del Balaurada.
Per què es parla d'aquestes noies?
Bé, això comença quan el setembre del context...
Fem contextualitzant una mica, això és el setembre de 2013
quan, no sé si us recordareu, hi va haver l'assassinat del raper Pablo Esfises
per part d'uns militants o simpatitzants del partit ultradratà
i va ser en aquest moment quan van empresonar bona part de la plana major d'Alba Daurada
i va ser llavors quan les dones de la formació,
que tenien, diguéssim, un front femení,
van fer un pas endavant i es van carregar el partit a les seves esquenes.
Aquestes dones integraven, doncs, era la filla del líder del partit
i mares, esposes i germanes, diguéssim,
de més diputats que ja havien entrat l'any 2012 en el Parlament grec
i decideixen, doncs, com dic, posar-se a les esquenes del partit,
treballar de cara a les eleccions del 2000...
que hi va haver, grecia el 2015, i no faig cap espòilers,
si dic que van quedar com a tercera força al Parlament amb 17 escons.
Per tant, les dones d'aquestes persones empresonades
van agafar responsabilitat, no?, el relleu.
Sí, sí, exacte.
Sobretot és la filla del líder, el Nicolaos Michaloliakos.
La seva filla, diguéssim, capitalitza una mica,
diguéssim, tot aquest procés en què els líders
van passar una bona temporada a la presó, diguéssim,
per la presumpta implicació en l'assassinat d'aquesta persona.
i, bé, van, elles són les encarregades, diguéssim,
de mantenir el discurs, de tancar files,
de mantenir el grup unit, no?,
s'encarreguen, tenen molt ben calculat,
és a dir, que no hi hagi cap mena d'escletxa
en el discurs oficial i el que aparentment, no?,
ens semblaria una mica a tots
que quan es posen, diguéssim,
aquestes dones al davant
haurien de ser una mica la cara amable de la formació,
doncs resulta que
no és així, diguéssim,
que el discurs oficial segueix sent el mateix
i trobem algun paral·lelisme aquí a Espanya.
En el cas de Madrid, al Gard Social,
s'han inspirat també en aquest mètode, no?,
de ficar, diguéssim,
càgures agradables
o fins i tot dones joves
a davant de la formació
que mantenen un discurs
molt de dretes,
molt nacionalista, molt xenòfob,
molt homòfob, no?,
per convèncer una bona part
de l'electorat que no tenien
i que, per exemple,
Alba Daurada ha aconseguit
perquè bona part dels seus votants
són joves entre 19 i 28 anys,
perquè ens entenguem.
També a la ressenya del documental
diu que el director
està capaç d'enregistrar imatges
que comprometen d'alguna manera aquest partit, no?
Sí, exacte.
Ell aconsegueix un accés únic
a la formació,
és a dir, aprofita la benentesa
en què es fa una mica amic,
diguéssim,
amic, entre cometes,
Sí, o guanya la seva complicitat, no?
Exactament, exactament.
D'una de les protagonistes
i a partir d'aquí,
doncs, ell i un càmera
aconsegueixen entrar en llocs
on els periodistes
normalment tenen l'accés vetat.
És una formació molt tancada,
és una formació molt opaca,
no els agraden les càmeres
ni les preguntes,
amb la qual cosa...
Per això dic que és un dels documentals
que més a fons es pot conèixer
de formació política
perquè realment
s'enregistran imatges
des del cor de la bèstia mateix, eh?
Doncs aquest documental
que es podrà veure a Sant Just,
serà divendres a partir de les 8
a la sala del cinquantenari,
un preu de 5 euros
pel públic en general,
3 euros pels socis.
Ja s'ha projectat a diverses sales,
oi, el documental?
Exacte, ja ha fet el recorregut
per tot Catalunya i Espanya
aquest mes d'abril,
la vam estrenar,
es va estrenar el passat dijous 5 d'abril,
i ara doncs ja queden
les últimes projeccions
que des d'aquí Sant Just
podreu i espero que gaudiu molt.
Sempre Sant Just ens arriba
cap al final del mes.
Us arriba al final del mes,
sí, exacte.
Doncs moltes gràcies,
Ot Burgaia,
per atendre'ns
al Just de la Fusta
a Radio d'Esvern
i parlem el mes vinent
pel proper documental.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs hem parlat
amb l'Op Burgaia
de Docs Barcelona
sobre aquest documental
Les noies d'Alba Daurada
que es projectarà divendres
a l'Ateneu.
Escoltem ara una mica de música
i fem també una pausa
per la publicitat
i d'aquí uns 5 minuts
tornem ja amb la tertúria esportiva.
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit