Dos minuts i un quart d'una del migdia.
A aquesta hora parlem de l'exposició que s'inaugura
avui dimecres al celler de Can Genestà.
És Gest, de Berta Blanca T. Ivanov,
que avui la tenim aquí a la ràdio, aquí a l'estudi.
Molt bon dia. Què tal?
Bon dia.
Per parlar una mica del que s'estrena a partir d'aquest vespre,
dos quarts de vuit al celler de Can Genestà,
i que es potrà veure fins al dia 19 de febrer,
per tant, un mes aproximadament.
Una exposició amb obres de pintura i també d'escultura
que s'engloben sobre aquest títol, Gest.
Què vol dir aquest gest? Què engloba?
Bé, per buscar un títol que sempre és difícil,
però bàsicament és la idea que tot són manifestacions gestuals
del meu ésser quan estic allà pintant.
Llavors, més que res, parlant de la pintura,
que són com taques de color que sorgeixen de forma molt espontània.
Llavors, és com un gest.
Per tant, doncs, a partir d'aquesta idea de gest,
hi ha pintura però també hi ha escultura, no?
Sí, també hi ha cinc escultures figuratives
que han estat fetes totes a Nova York,
perquè jo tinc aquí el taller a Sant Just d'Esvern
des de fa vuit anys,
però viatjo molt a Nova York
on també treballo per dos artistes
i, bé, es van formar ja, o sigui, és una cosa molt especial
perquè han estat, han vingut,
bé, han creuat l'Atlàntic per arribar aquí,
o sigui que, bé, estan preparades per ser vistes,
algunes per segon cop, però algunes són...
És el primer cop, algunes que les exposen, no?
És el primer cop que es veuran, sí.
Dius, per tant, que tens el taller aquí a Sant Just
des de fa vuit anys
i que també, doncs, combines la teva feina amb Nova York
i, per tant, és el primer cop que exposes aquí a Sant Just.
Sí, aquí a Sant Just és el primer cop.
Bé, la meva mare, que és molt del poble,
va venir un dia que ens ginasta
i em va dir aquí, aquí.
I, bé, va...
va sorgir així i llavors...
Perquè tu ets de Sant Just?
Bé, jo he nascut a Barcelona, però...
Has viscut per això, a Sant Just?
Sí, he viscut a Sant Just.
I, per tant, ara dius també a Nova York, per això, no?
Estic a Nova York, si vaig estar estudiant
quatre anys a Londres, prèviament,
o sigui que estic sempre amb un peu fora i un peu aquí,
però la tranquil·litat i la creació sorgeix més aquí.
Allà és com la inspiració,
perquè succeeixen moltes coses de cop
i hi ha moltes exposicions i molts museus.
Llavors, és com vens aquí i amb la calma
pots tenir temps de crear tot.
I tens, de fet, el taller que tens aquí
el mantens actiu, no?
Sí, sempre, sempre, sí.
Totes les obres estan aquí,
o sigui, venen dels dos punts del món cap aquí
per ser...
per moure-les aquí a Barcelona,
perquè he tingut sort que totes les exposicions
així més importants han sigut a Barcelona,
a part d'exhibitions grupals a Nova York.
O sigui que estic ben acollida aquí.
Per tant, i la gent de Sant Jus que no et conegui,
que sempre està bé poder conèixer la gent
que fa força coses a fora,
doncs ho pot fer a partir d'aquesta exposició,
et pot descobrir aquí,
perquè a Barcelona sí que havies exposat,
per tant, en tinc unes quantes vegades.
He exposat diversos cops, sí.
I sí, bueno, m'encantarà a veure si ve gent avui,
durant el mes,
que puguin parlar amb mi,
comentar també,
m'agrada molt que em donin feedback,
perquè em fan veure coses que jo,
com ho faig tan de prop,
doncs no tinc la capacitat de veure més enllà, no?
Llavors, t'obren els ulls molts cops.
Et donen una altra interpretació, potser,
del que tu has fet?
Sí, de sobte,
he estat muntant amb una amiga que ha vingut
i de sobte, doncs,
col·locar alguna cosa d'una forma
que jo no ho hauria fet
i m'agrada, no?
Llavors,
és com també un joc.
Et tens a punt ja, l'exposició?
Està, sí,
ara estem últimant llums
i idees finals que sempre sorgeixen a l'últim minut.
Ai, quiero hacer esto,
voy a hacer lo otro.
Doncs, sí.
Clar, suposo que a l'hora de muntar,
com deies ara, no?,
de muntar tota la teva obra que tu tens pensada
d'una manera,
un cop et trobes en el lloc,
també és important, no?
Sí, perquè, de fet,
sí, de fet,
és una sala molt gran,
té com 12 metres
i, a més,
hi ha una aleatòria al costat
i, bueno,
vaig entrar
i vaig estar com uns dies venint,
respirant l'espai
i vaig decidir
que volia que fos
com estar a casa, no?
Llavors,
l'he forrat tot amb alfombres
i la idea és que entris
i que et sentis a casa
i també té una entrada
com de cortines
que vaig estar al Japó
i vaig veure com aquestes cortines
que et conviden a entrar als restaurants.
Llavors,
és com una entrada al saló de tu casa,
hi ha un sofà
perquè tu et sentis
i puguis mirar l'obra més de prop
i et sentis més còmode
com per poder estar
vivint-la una estona, no?
Perquè el que em passa,
no em vull enrotllar,
però el que em passa als museus
és que veus la gent
que tira la foto i se'n va
i, clar,
és una mica contrari
al poder disfrutar
i veure coses
amb temps, diguem.
És veritat, no?,
que ara hi ha com una nova manera
de mirar els museus, no?,
també, perquè...
Sí, que també hi ha més gent que va,
això és veritat,
o sigui, s'ha popularitzat,
però és molt fugaz, no?
Tiro una foto i me voy.
En comptes de poder estar un dia,
en comptes d'anar a l'Obre
i veure totes les obres,
m'estic assentada una hora
davant d'una d'elles
i a veure què em transmeteix.
Clar, i en canvi, exacte,
després, a més possiblement,
aquesta foto potser la penges
a una xarxa social,
però normalment tampoc
en faràs gran cosa
perquè és una foto
feta amb el mòbil, no?
Sí.
Igual ni et transllada
en aquest moment,
de vegades quan fas una foto
a un paisatge potser sí,
però que costa més, no?,
amb una foto d'una obra d'art.
Sí, el viure en aquell moment
i jo els dos quadres
quan els acabo
hi ha cops que,
si no els venc,
els tinc a l'estudi molts dies
i van agafant força
i em dona temps d'observar-los
i cobren un altre sentit.
Llavors, sí,
l'observació i l'estar
en aquella obra
és el que li dona també
molt de valor
i veus moltes coses.
Clar.
Tu només ets jove,
ets molt jove, vull dir que...
Sí, bueno,
acabo de fer els 25,
o sigui,
estic per a s'obtendre.
I has exposat bastant,
has recorregut també
diferent,
i per tant,
doncs,
amb la part de bagatge cultural,
no?
Com veus el moment,
doncs,
per un artista
qui,
no s'enjusta,
si no,
però qui,
en general,
i aquí a Catalunya
o a Barcelona,
hi ha moviment?
Creus que hi ha...
que és un bon moment
parlar,
que està difícil?
Què hi penses?
Bé, clar,
aquí quan vens a Catalunya,
en general,
et diuen,
com ho podes vivir d'això,
no?
perquè es veu com a una cosa molt difícil,
perquè potser aquí s'inverteixen en unes altres coses,
no?
Però a Amèrica,
que hi ha molta gent interessada en l'art,
es consumeix molt d'art,
i, bueno,
hi ha un negoci muntat de l'art,
no?
que també és una part negativa,
perquè és la superproducció
i estan sortint artistes contemporanis
que no estan produint com un art real,
com si diguéssim,
no?
Llavors,
em costa competir
perquè jo estic fent pintura a l'oli
i estic fent escultura figurativa,
que són coses molt,
molt,
molt clàssiques,
llavors estic intentant trobar el meu,
el meu,
el meu espai en tot això,
però,
no,
jo crec que sempre és un bon moment per l'art
i com és tan necessària per mi,
doncs és impossible deixar,
deixar de fer-la,
i,
i sí que hi ha gent interessada.
I a l'hora d'inspirar-te,
em dius que doncs tens d'anar per clàssica,
però no sé si vas molt a veure el que es fa ara,
si ets més doncs de recuperar el clàssic
i anar a museus,
com ho fas?
Bé,
visitar molts museus
i ara que estic aquí a Espanya
m'agrada molt l'obra de Xiguida,
d'Oiteiza,
llavors me'n vaig molt al nord
a poder estar amb les obres
i també coneixo el net de Josep Llimona
i també puc viure de prop
com les seves obres
i no ho sé,
em connecto més amb l'art clàssic
i, bueno,
però ara, per exemple,
m'agrada molt Jaume Plensa,
que té just una escultura
al Palau de la Música
i acaba de fer una exposició també a Barcelona.
També viu a Sant Just?
Sí,
i també és de, sí,
t'hi ha aquí al costat.
Però, bueno, sí,
moltes galeries
perquè es veuen com un artista contemporani
pot muntar les exposicions
de tantes formes
que també és bo estar en contacte
amb el que està passant ara
perquè, si no,
també et quedes una mica anclat al passat
i això, moltes vegades.
Què recomanaries a algú que estigui començant?
De fet, tu tens 25 anys,
jo crec que també hi ets molt jove,
però algú que tingui això, no?
Sí, sí, que avui...
17, 18 i digui,
jo t'es que em vull dedicar també
per tot el món de l'art.
Quin consell ho podries donar?
Persistència, primer de tot,
que si és una cosa que ho viu des de dins
i que sent una força
o l'instint
que he de viure per l'art,
doncs que lluiti pel seu somni
i que treballar molt
perquè no és fàcil,
però que amb constància i perseverança
jo crec que s'arriba a tot lloc
i més si és una cosa que portes dins, no?
És al final la raó
per què estem aquí, no?
Que si sents que és l'art,
doncs que, a por ello,
i sobretot moure's també més enllà d'Espanya, no?
Perquè clarament hem d'estar una mica a tots llocs
perquè aquí és potser una mica més difícil
viure de l'art.
Doncs avui, a dos quarts de vuit del vespre,
s'inaugura aquesta exposició
de Berta Blanca a Teiva, no?
Fes l'exposició Gest,
que es podrà veure des d'avui
al celler de Can Genestà
i fins al dia 19 de febrer.
Moltes gràcies.
A vosaltres per escoltar i a tu.
Que vagi molt bé
i fins aviat. Bon dia.
Adéu.