I aquesta hora parlem d'actualitat amb el portaveu de Movem, Sant Just, Lluís Monfort, bon dia.
Molt bon dia.
Per parlar de diferents qüestions d'actualitat, comencem per una qüestions més tranquil·la,
o més tranquil·la o més alegre, d'alguna manera, perquè ahir va haver-hi...
Parlem de coses tristes.
No, però més serioses, no?
Ahir sí que va haver la festa del comerç, no?
I en principi, per tant, una bona notícia, no?
Perquè no sé si va ser, però en tot cas va ser també com el punt i final d'un parell de setmanes intenses, també.
Sí, que Sant Just batega, no? Tens de fa temps.
I cada vegada que es prenen noves iniciatives i noves activitats, es nota que la gent li agrada, que respon,
que se sent contenta de poder sortir al seu poble a fer activitats.
Hi ha molta gent que ha descobert molts bars i molta oferta gastronòmica amb aquest quintotapa.
ahir la gent va poder també descobrir botigues, entitats, espais, doncs que a més va quedar molt bé el que hi havia a la plaça Maragall.
I la gent està molt contenta i molt satisfeta de poder fer això en el seu poble.
És una cosa que fa anys que hem anat començant mica en mica, però estem començant que el poble desperti.
I la gent té ganes, no?, de despertar d'alguna manera també és...
Sí, crec que és molt important aquest tipus d'activitats per crear aquest sentiment de pertinença,
per mobilitzar la gent i per... són imprescindibles.
Moltes vegades cal dir que són les grans oblidades, no?, dels grans projectes de govern,
de grans lliures estratègiques, però que tenen un paper imprescindible i això s'està demostrant.
De fet, ara som a principis de maig i, per tant, aviat farà dos anys també de les últimes eleccions municipals,
per tant, estarem ja gairebé... estem ja gairebé a mig mandat.
D'aquests dos primers anys, esteu satisfets de com estaran tot plegats des de Movem?
Sí, jo crec que els primers anys es divideixen en dos, no?, el primer i el segon.
El primer, molt marcadament, d'anar a rebuf del mandat anterior,
perquè pressupostàriament diguéssim que no comences fins al març de l'any següent a executar ja pressupost.
Jo crec que, com a punts positius d'aquests dos anys, tenim que hem sabut situar polítiques molt clares i molt definides,
tant pel que fa a plans d'ocupació com pel que fa a via pública, que l'hem tornat a reanimar una miqueta després d'uns anys de manca d'inversió.
Hem situat adequadament el repte dels residus, de medi ambient, tot el que és el conveni de la vall amb els secretaris s'està desenrocant.
Per tant, això precipitarà tant arreglar el camí de la muntanya com arreglar, condicionar tot el tema de la vall.
Amb enllumenat públic també hem estat treballant molt, el projecte educatiu de ciutat ha començat,
tot el que són les dinàmiques culturals, d'equipaments...
Doncs tot això està avançant, no?
Segurament ara és quan estem accelerant d'una manera molt més clara i molt més evident
i ja amb aquesta de cara ja a tancar el mandat en aquests propers dos anys.
Què caldria accelerar durant aquest any?
O sigui, d'aquests dos anys que tenen ara, d'aquest any que hi ha ara,
que el següent moltes vegades també està molt enfocat d'alguna manera o altra també cap a la següent cursa electoral.
Jo crec que en temes de medi ambient, per exemple, que és el que em toca a mi,
doncs jo crec que hauríem d'accelerar el canvi de l'enllumenat públic,
que el 2018 ha de ser el moment en què aquesta fase que encara queda de material antic
i de tecnologia antiga, puguem ja fer un canvi en una tecnologia molt més nova
i deixar l'enllumenat amb uns nivells de consum i, per tant,
de tot l'estat de CO2 de l'atmosfera molt més equilibrat.
Tinc per endavant el projecte dels residus,
però per altra banda sí que com a govern tenim acabada consolidada
d'aquestes línies que hem anat iniciant, no?
El projecte del que té de ciutat, el pla de joventut,
tot el que és els temes de recuperació econòmica,
de com això reenverteix amb la gent,
amb la creació de llocs de treball...
Jo crec que tenim un gran rèdol als ajuntaments,
tant en poder executar més despesa,
ara nosaltres estem molt limitats amb la despesa que podem fer,
per tant crec que podem ser un motor d'economia molt més gran
del que hem estat sent aquests anys
i, per altra banda, també crec que hi ha un repte
de poder incorporar professionals a l'Ajuntament.
Fins ara hem estat superlimitats per la regla de reposició
que des del govern ens limitava,
jo crec que ara tenim un cert marge que haurem d'anar aprofitant
i, per tant, hi ha una línia estratègica molt clara
en relació amb elements clau,
una línia estratègica molt clara de funcionament de l'Ajuntament
i una estratègia molt clara en millora dels serveis
que hem estat oferint a la ciutadania en aquests anys.
Per tant, són tres elements que haurem de tirar endavant.
Per tant, encara hi ha feina durant aquests anys que vénen ara.
Clar, és que la gent ha d'entendre que aquest any, el 18,
i tot el 19, encara que la gent digui que hi ha eleccions
i coses que es paren, anirem a tope.
Entre els partits de governs, les relacions,
estàs satisfets de com estan anant?
És com m'havíeu previst quan vau fer el pacte de govern?
Jo crec que són satisfactòries
del punt de vista que els nostres projectes
poden anar treballant endavant.
Jo crec que les cultures de les coalicions no són fàcils
i no tenim més problemes que els típics de la coalició.
Jo crec que estem aprenent a treballar plegats.
Jo crec que sí que podríem millorar la coordinació en molts aspectes,
però de fet és el que estem fent.
És més difícil en aquest mandat que l'anterior, per exemple?
Jo crec que aquest mandat no és més difícil que l'anterior.
jo recordo que sempre hi ha aquesta necessària coordinació.
El que sí que em trobo és que segurament
contegents una miqueta d'aquesta dinàmica perversa
d'anar sempre a mil
i tothom anar fent molts projectes
i moltes reunions i molt tirant endavant,
ens falta segurament acabar de consolidar
més espais d'una reflexió tranquil·la.
També et diré que és una cosa que jo m'agradaria millorar de l'Ajuntament,
però que podria replicar en el meu lloc de treball a fora
i en molts altres ambients que estic treballant.
Jo crec que més que mai
hauríem de posar en valor els espais de reflexió estratègica tranquil·la
fora d'aquestes dinàmiques perverses del dia a dia.
Jo crec que això és el que realment ens faria falta.
Tot i així tenim una dinàmica de trobada de portaveus,
unes dinàmiques de trobades de clubs de govern,
d'equips de govern,
per tant, hi ha en aquests espais.
Però trobo que es contagien excessivament
d'aquest dia a dia diabòlic en el qual estem.
I això fa que moltes vegades hi hagi projectes iniciats
que de vegades necessitem que tenen més de reflexió,
projectes que voldries iniciar
i no trobes mai el moment per acabar de trobar les complicitats,
però jo crec que en els temes estratègics i essencials
avancem i avancem de manera comuna.
La definició seria
hi ha moltes opinions
però hi ha una política
i això ho hem de tenir clar.
Hem de treballar perquè totes les opinions hi siguin
però el que hem d'intentar és que la política de govern sigui una
i això és el que estem treballant.
És el més difícil?
És el més difícil perquè quan tu tens
diferents grups de govern
o diferents sensibilitats en un ajuntament
per poder generar una política
i que aquesta política sigui representativa
de cada una de les sensibilitats
abans s'ha de parlar molt.
S'ha d'invertir molt de temps en la reflexió
s'ha d'invertir molt de temps en poder intercanviar-ho
per poder fer d'aquestes sensibilitats una política.
I això no és una votació que es faci una correlació de forces
això és una unanimitat i un consens
que s'ha d'anar creant amb el temps.
I aquest és el gran secret dels governs de coalició.
També et diré que aquest govern de coalició
fa més de 30 anys que funciona.
Per tant, tanta mala salut tampoc té.
Però sí que no és fàcil fer una política
en què tot se senti representat al 100%.
Dins de Movem, que també és aquesta coalició,
no sé si no seria la paraula en aquest cas,
però bé que plataforma, no sé com ho hauríem de denomenar.
Ahir ho definíem com un espai obert d'esquerres.
Doncs aquest espai obert d'esquerres que es va crear una mica
abans de les últimes eleccions municipals.
Continueu actius fent assemblees des de Movem?
I tant.
Penseu ja en 2019?
Encara no, però d'aquí a un mes ja sí.
I podríeu incloure, per exemple,
si el grup de Podem,
si s'acaba d'articular també aquí Sant Just,
com ho plantegeu en aquest sentit?
Tenen en compte el context dels comuns, etc.
D'un país en comú.
Un país en comú és un espai polític,
és un nou partit polític
que s'ha creat el dia 8 d'abril en l'assemblea,
el qual ha nascut a través d'un cens.
I aquest cens, el Demos, que en diem nosaltres,
aquest cens correspon a tota la gent que s'hi ha apuntat.
I la gent que s'hi ha apuntat ha de tenir clar
que no estan allà en representació d'un partit,
sinó que estan allà en representació d'un nou espai.
A Sant Just tenim prop d'una cinquantena de persones
que formen part d'aquest espai polític,
que estan apuntades en aquest cens.
Encara en falten algunes per inscriure.
Amb la qual cosa serà a partir d'aquí
que voldrem treballar i construir una alternativa
i un projecte per a les municipals del 2019.
En aquest sens, que s'ha creat a Sant Just,
hi ha gent que té militàncies diverses.
Hi ha gent que ve d'Iniciativa,
hi ha gent que ve de Podem,
de totes les seves sensibilitats,
fins i tot m'atreviria a dir.
fins i tot gent que podries haver pensat
que seguint consignes d'algun sector de Podem
no formaria part d'un País en Comú,
doncs ha format part d'aquest espai
per començar a treballar.
I també molta gent independent,
amb sensibilitat d'esquerres,
que té ganes de treballar en aquest projecte.
O sigui, jo diria que són diverses potes
que han anat confluint aquí a Sant Just.
I és evident que no només a partir d'aquest Demos,
sinó a partir de tota la gent
que puguem anar incorporant
de cara al treball que farem el 2019 i endavant,
doncs serà el que es formarà aquesta candidatura.
No serà una coalició,
serà una candidatura com la que tenim ara.
O sigui, es continuarà dient Movem?
No.
Això ho hem de discutir.
Això ho hem de discutir.
Si m'ho preguntes a mi personalment,
a mi m'agradaria que es continuïs
perquè trobo que ha sigut un encert,
ha sigut un espai en el qual
estem treballant molt còmodes.
I si aconseguim dotar Movem
d'aquest enriquiment,
Movem guió comuns,
Movem guió que sigui,
de tot aquest grup,
aquest clúster de gent potent
que estem començant a treballar ara junts,
doncs segur que ens pot anar molt bé.
Tu voldries continuar liderant?
Jo ho vull deixar clar,
a l'antena, a la ràdio,
que jo ja vaig comentar
que aquest era el meu últim mandat.
Et mantens, per tant.
Jo no et deixaré mai de treballar,
però no formaré part de la candidatura
a llocs de sortida el 2019.
O sigui, ni segon ni tercer.
O sigui, no estaràs cap damunt de la llista.
Segurament faré allò que es fa tan protocolari
de tancar una llista.
Jo ho vaig dir.
Jo porto 12 anys, portaré 12 anys de regidor.
Hi ha molta feina a fer.
Es pot fer feina des de fora,
però jo entenc que és lògic
i és sa i és interessant
de poder fer que altra gent
prengui aquesta alternativa.
Jo és una condició
i un comentari que ja vaig fer en el seu moment
abans de liderar aquest projecte
a les passades eleccions
i és una condició que mantinc.
O sigui, jo no em tornaré a presentar.
Però, vaja, hi ha moltíssima gent capaç
i molta gent que hem estat regidors i regidores
i que seguirem treballant.
I tant, no ens faltaria.
N'anirem parlant, encara falta,
però ja que estàvem coincidint una mica
amb aquest mig mandat,
doncs hem hagut una mica de reflexió en aquesta línia.
En altres temes que tenim sobre la taula,
en l'últim ple municipal del mes d'abril,
es van aprovar diferents qüestions,
per exemple, les ajudes per lloguer per joves,
que va ser una mesura més que es aprovava
finalment per l'unanimitat,
tot i que amb alguns matiros que van sortir en el debat,
però bé, en tot cas,
és un pas important per ser en joves.
Jo crec que la política d'habitatge de lloguer
de l'Ajuntament és un dels punts forts
que hem de tirar endavant.
O sigui, en aquell que em preguntaves abans,
doncs la política d'habitatge de lloguer
és un pilar fonamental.
I la política d'habitatge de lloguer
no la podem atacar només des d'un punt de vista
de la construcció d'habitatge,
sinó que d'alguna manera hem d'intentar
facilitar l'accés a l'habitatge.
A vegades en petits projectes com aquest,
o en aquestes petites subvencions,
doncs podem donar el suport a gent
que ara mateix està ocupant un pis
i li costa acabar-ho de pagar.
Per tant, jo crec que això és interessant.
Però és veritat que també, d'alguna manera,
s'haurà d'abordar tard o d'hora el problema real,
que és que hi ha una enorme distància
entre la capacitat adquisitiva dels sous d'avui en dia
i el preu del lloguer.
I això és una cosa que hem d'atacar per diversos fronts.
Un, la construcció, posar més habitatge al mercat.
Segona, facilitar l'accés a uns preus assequibles.
I això que vam voler aprovar l'altre dia,
i això que vam aprovar l'altre dia,
les bases, estan una miqueta en la línia
del poder fer-ho més assequible.
Som conscients que és una gota en un oceà,
però és una línia que hem d'anar seguint i incentivant.
De fet, també en aquesta línia d'alguns canvis de criteris,
en l'últim ple també es van ampliar les bases
per accedir a optar subvencions de l'IBI,
també pels preus de les escoles Bressol.
És a dir, que també sembla que hi hagi aquests canvis,
a l'hora d'accedir a ajudes o bonificacions, en aquest sentit.
Sí, jo crec que nosaltres estem transitant, mica en mica,
cap a un sistema d'uns preus graduals
en funció de la situació econòmica de les famílies,
el que en diuen tarifació social.
Segurament aquí a Sant Just no hi ha transitat
d'una manera tan explícita i evident com a algun altre lloc,
com a Sant Feliu, per exemple.
Però sí que a l'Escola Bressol
tenim una política de preus amb un escalat molt gran,
amb l'IBI també tenim unes subvencions
en funció de la situació econòmica de les famílies,
nombre de membres, nombre de legades de la renda familiar.
I això fa que intentem aplicar un principi d'equitat.
O sigui, no és el mateix pagar, no sé, 100 euros
per una família que n'ingressa 800
que per una família que n'ingressa 7.500.
Aquesta és la filosofia.
A mica en mica crec que haurem d'anar trànsit cap aquí,
cap a uns serveis públics,
en els quals garanteixin l'accés a tothom.
I una tributació molt progressiva,
com en el cas de l'IBI.
Cal dir que ja existeixen unes polítiques de reduccions
en la teva quota de l'IBI en funció de la situació.
Però malgrat això,
el que hem fet en aquest element
que vàrem aprovar l'altre dia,
aquestes subvencions,
és fer, és aquest assaltar
de les situacions familiars concretes,
monoparentals, de parentals, etcètera,
i passar una miqueta en unes situacions molt més homogènies,
amb els quals elements com renda familiar,
nombre de persones de la família,
puguin ser ja directament aplicables
en un règim de subvencions de l'IBI.
Jo crec que mica en mica hem de transitar cap aquí.
Si no, estarem creant societats a dues velocitats.
Arran d'aquests temes vinculats amb les escoles Bressol,
l'altre dia també aquí a la ràdio,
la portareu del PDeCAT, laia Frutats,
deia que no en tenia per què tots els infants de Sant Just
no tenien garantida una plaça a l'Escola Bressol Municipal.
És impossible aconseguir-ho ara per ara aquí a Sant Just?
No, sí, no és impossible.
De què depèn?
Jo crec que nosaltres hem de fer una oferta que sigui suficient,
que tingui un caràcter educatiu, bàsicament,
i que evidentment es pugui facilitar situacions de conciliació familiar.
Llavors, nosaltres crec que l'Escola Bressol
ha d'augmentar les places a un futur,
a un futur de pocs anys,
i que a més a més ho ha de fer tenint en compte
que existeixen realitats aquí a Sant Just
d'escoles de qualitat i consolidades,
que són llibertes escoles privades,
autoritzades per la Generalitat.
Tot i així, nosaltres crec que Marrex
ha de tenir la posició central,
per tant, ha de tenir més places,
ha de ser aquell element que doni un nivell de qualitat
i un nivell de referència
perquè tot el sistema global d'Escoles Bressol de Sant Just funcioni
i, bàsicament, és un punt en el qual hi podríem estar-hi, ja.
Hi podríem estar-hi perquè...
I per què no s'hi està?
Doncs, bàsicament, no s'hi està, en primer lloc,
per una eliminació total de les subvencions
per la construcció de places d'Escola Bressol,
els 5.000 euros per plaça de construcció,
una eliminació total de les subvencions
pel sosteniment d'aquestes places d'Escola Bressol
i, tercera, que s'assuma d'altres dues,
que és una indefinició sobre quina ha de ser el mapa,
quina ha de ser la base del treball en aquest sentit.
Per tant, jo crec que aquest consens, aquest concert,
aquest consorci creat, entre cometes,
entre administracions locals i Generalitat,
va saltar pels aires, es va dinamitar
i ningú s'hi ha atrevit encara,
doncs, en aquest entorn d'incertesa de posar-s'hi.
També cal dir que la vellada de la natalitat ha estat un fet
i també, doncs, ha frenat una miqueta aquestes urgències, no?
Però jo crec que optar per una educació 0-3 universal i gratuïta
és el vector que ens ha de fer funcionar.
començant primer pel 2-3, després per l'1-2
i, finalment, jo crec que amb el 0-1 hi haurien moltes alternatives
que podríem passar o no per l'Escola Bressol.
Podríem tenir espais familiars, podríem tenir espais nadó,
podríem tenir espais complementaris d'educació
que poguessin donar opcions molt més grans.
Abans has parlat també, o has fet referència,
com parlàvem al principi, de propers reptes per aquest any,
el tema de la gestió de residus.
Sí.
N'hem anat parlant també en diferents ocasions.
En quin punt està ara aquesta qüestió?
Bé, nosaltres tenim tot l'univers porta a porta dissenyat,
estudiat, pressupostat i analitzat al detall
i ara estem fent el mateix amb tot aquest sistema
que vam aprendre del País Basc.
Hem encarregat a l'Agència d'Ecologia Urbana
un estudi per a la implantació d'aquest sistema Sant Just.
És una implantació que, com tots els sistemes, no és fàcil
perquè Sant Just té realitats molt diverses.
No és el mateix el Planal i Solets que la zona de la illa Walden,
amb densitat de població, per exemple, només tenia en compte això.
De fet, aquest divendres vam tenir una primera reunió de treball
amb l'Agència d'Ecologia Urbana,
amb el qual ens vam començar a presentar alguns resultats
però més en el sentit de poder contrastar
si anaven bé o no anaven bé,
si les realitats eren les cases que tocaven
i és molt complex però molt interessant.
L'objectiu que ens hauríem de marcar
és que el dia 1 de juny del 2018
tinguem un nou sistema de recollida d'escombraries
que ens permeti fer el gran salt
cap als percentatges de recollida selectiva
que necessitem.
Això ens permetria dos coses.
Una, que és garantir el nostre compromís amb el medi ambient,
fer-lo efectiu, no només dir-ho, sinó que sigui real.
i segona, una miqueta més egoista,
Sant Jus podríem ser un dels municipis de referència
de l'àrea metropolitana amb aquest gran salt dels residus,
amb la qual cosa té riscos
perquè ser els primers vol dir
assumir d'entrada 3-4 anys
d'ajustos per anar a depurar en aquest model,
com ho hem fet fins ara,
que ara tenim un model molt depurat
però és fruit de 15 anys d'experiència,
però per l'altra banda també
la nostra satisfacció de poder liderar alguna cosa
i poder ser referents.
N'heu parlat amb l'oposició
després de la visita que vau fer?
Sí, sí, sí.
Jo n'he parlat de manera...
Bé, evidentment, de manera formal
amb el Pere Bosch quan estàvem allà,
però també de manera amb trobades informals
he parlat amb la Laia Flotat, sí.
I jo crec que la Convergència comparteix l'interès
en realitzar aquest salà de Mercoller Selectiva
i ens ha manifestat el seu esperit ecologista,
així mateix m'ho va dir la Laia
i ella m'ho diu molt sincerament.
i també creuen que cal fer canvis importants.
Jo també els vaig transmetre
que la gestió de residus és una cosa molt sensible,
que cal un consens molt gran
i també cal entendre
que en aquests períodes d'ajust i de treball
que ens esperen per davant
no es pot utilitzar els residus
com una arma d'acció política,
sinó que ha de ser un element consensuat
en el qual es visualitzi
que el govern i l'oposició van de la mà.
Si no, fracassa.
Volem, doncs, com avança tu plegats.
Jo també vull dir que estic optimista
i molt content de sempre
la exposició amb la qual m'ha atès
i les preguntes que ens han fet pertinents
des del PDeCAT.
I amb Ciutadans i PP?
Ciutadans i PP, nosaltres els vam convocar
en el País Basc,
em van comentar que per motius laborals
no vam poder venir
i aquesta trobada de retorn
la veritat és que la tenim pendent.
Però la meva idea era
un cop tinguem ja resultats
de l'Agència d'Ecologia Urbana
en la qual ens situïn diversos escenaris,
poder fer una trobada oberta,
tranquil·la
i, doncs,
perquè coneguin tot,
amb tot detall.
I ja per acabar,
més enllà de Sant Just,
una qüestió d'actualitat
perquè el tema, doncs,
tenim molt recent, no?,
les eleccions franceses
que finalment, doncs,
ahir després d'aquesta segona volta,
en aquest cas, doncs,
va acabar guanyant l'Esmacron
i l'EPEM va quedar més enrere.
En tot cas,
no sé com has viscut
o com veus aquesta situació
que tenim en un país, doncs,
ben a la vora.
Sí, jo crec que ho visc amb preocupació, no?
I, a més a més,
com a historiador també
m'interessa especialment
aquestes dinàmiques socials, no?,
que ja venen de molt enrere.
Jo crec que el que està passant a França,
el que està passant a Òstria,
el que està passant a Holanda,
el que ha passat fins i tot a Anglaterra, no?,
amb el Regne Unit,
amb el Brexit,
i, evidentment,
el que està passant a Hongria,
el que està passant a Alemanya i tot això,
doncs ens situa amb preocupació
davant d'un escenari en el qual
mai hauríem pensat
que estàvem davant d'una lluita contra el feixisme, no?
i el feixisme, doncs, té moltes cares
i té moltes disfresses
i segurament els resorts que toca
no són tan diferents
com els que sempre ha tocat, no?,
població descontenta,
població desencantada,
població frustrada
amb les seves expectatives de futur
i sensació d'abandonament
i de no representativitat
de les institucions polítiques
en relació al que ells creuen.
jo crec que si volem lluitar contra el feixisme
no només n'hi ha prou
doncs d'estar contents
que hagi guanyat Macron,
encara que sigui amb el nas tapat,
sinó que cal anar a les causes
que sustenten aquests moviments
tan absolutament radicals, no?
Com és que hi ha aquest descontent,
com reconectar el ciutadani
amb les seves institucions,
com donar projectes
perquè la gent pugui
legítimament tenir el seu projecte de vida
i tirar endavant
i és la manera d'aquest que hem de treballar.
Si no, el feixisme està pujant
i trucarà les portes d'aquí molt poc.
Aquí també?
Aquí també.
L'altre dia,
a la manifestació de l'1 de maig,
ja hi havia plataforma per Catalunya.
Que havia baixat moltíssim, no?
En les últimes eleccions municipals.
Vale que eren 15.
Però estava molt clar.
Anaven a pescar
en un entorn de situació
de descontentament.
Jo crec que si volem lluitar contra el feixisme
al nostre país,
el que hem d'intentar
és que la gent treballadora
pugui a través del treball
sortir-se d'una manera digna
i tenir un projecte de vida.
El que no podem fer
és perpetuar aquesta gent
que tot i treballant
està precària
i amb perspectives nules
de tenir una vida digna.
Per tant,
aquest hauria de ser
la principi de la preocupació.
Elements com treball digne,
com sous i salaris mínims
molt més alts,
renda garantida de ciutadania.
Són elements essencials
que hem d'abordar
si no volem que això tiri endavant.
perquè contra el feixisme
ningú està vacunat.
Doncs avui n'hem parlat també
amb el portereu de Movem a Sant Just,
Lluís Menfort.
moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagin molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Bon dia, gràcies.
La informació més propera
al Just a la Fusta.
Ara passen vuit minuts
de dos quarts de dotze.
És moment de fer tartúlia
amb la Palmira Bedell
i la Carme Amador.
Molt bon dia a totes dues.
Què tal?
Molt bé.
Bon dia a tothom.
Per parlar de diferents qüestions,
diferents temes sobre la taula,
podem parlar de Sant Just,
podem parlar de França,
és a dir que una mica de tot.
A veure,
parlem de França.
Uf,
quina sort, oi?
Quin susto.
Quina manera de patir.
Sí, perquè tenint en compte
el que havia passat als Estats Units
o amb el Brexit,
ningú les tenia totes,
tampoc.
Encara que les enquestes
diguessin el que diguessin.
Europa no hauria ressentit.
Però es veu que el d'Amèrica
va dir que no volia ficar-se massa,
encara que ha influït.
Encara que ha influït.
Anava a favor d'ella,
però l'Obama va anar a favor d'ell.
Sí, bueno, l'Obama...
Jo crec que hauríem de deixar
que cada país...
Clar, són circumstàncies diferents,
de vegades.
I tant, que sí.
Bé, ja et dic que per Europa
me n'alegro,
perquè, però de totes maneres,
encara queda aquest ressentiment
de dir, ai, que serà la futura,
que la propera vegada...
Ja.
Que deixin...
Sí, en 5 anys poden passar moltes coses.
Sí, tant que sí.
I de Sant Just,
doncs molt bé, oi?
La festa d'ahir.
Sí, va ser molt bé.
Està molt bé,
perquè, a més,
ja la preparació d'això
del Quinto Tapa
ha estat molt bé.
L'heu disfrutat?
L'heu participat?
Mira, jo poc,
però el poc que he fet...
Jo un parell de vegades, sí.
Perquè havia fet una...
allà a la grangeta,
molt bona,
un trinxat,
i després ahir vaig fer un calzone,
un mini calzone.
I la Moritz es van posar les botes,
eh?
Sí.
tot era Moritz, eh?
La veritat és que...
Patriciador, suposo.
Sí, no, no, ja, ja, no.
Sí.
Però tot, eh?
Els tinglados, tot.
No, no, i a més feia bonic,
perquè aquell groc...
Aquell groc...
Feia goig, sí.
Molt bé.
I tothom estava molt content,
sembla que...
Hi havia menys parades
de...
de...
de comerciants
que a 3 anys, eh?
Sí?
Sí, crec.
Perquè només hi havia el tros
de...
davant de casat.
Però no feia tant temps que s'havia fet.
O sigui, no fa tants anys
que es fa aquesta fira,
aquesta festa del comerç,
com a tal...
Sí, ja fa temps, eh?
No?
És que no, ja...
Mira, almenys amb aquest format,
crec que no.
En aquest format és la primera vegada.
No, amb aquest format
de què del...
L'any passat es va fer un...
Les coses han canviat.
No és la mateixa gent.
Ja.
És diferent.
Però hi havia...
on hi havia de la Moritz,
per dir-ho d'alguna manera,
on hi havia de tots els estants,
abans hi havia també més botigues.
Ja, potser sí.
Entenem el que...
No ho sé.
Va estar molt bé, eh?
Jo ho vaig veure molta gent.
Ara,
si aquesta gent va fer...
Molta gent jove.
...que els que tenien estant
poguessin fer un bon negoci,
això ja no ho sé.
Sí, l'he preguntat avui al murciano,
diu que no va estar malament.
Bueno.
Sobretot també s'han donat a conèixer,
no?, en molts casos.
Sí.
Mentre hem anat entrevistant cada setmana,
cada dia d'aquestes setmanes,
els participants deien això, no?,
que molta gent venia a provar-ho
i que era una manera, sobretot,
doncs, de descobrir aquests bars i restaurants,
no?
Molt bé.
Sí.
Això de...
Potser anava més cap aquí,
però també hi havia botigues d'altres coses, eh?
També hi havia paradetes.
Sí, sí, en aquest cas,
el diumenge era la festa del comèix,
era exactament més gran.
Sí, jo et referia als paradetes, eh?
Sí, sí, sí.
O sigui, que pritzet i coses d'aquestes
la gent sempre pica, eh?
Sí.