Un minut i un quart de dotze.
Aquest dijous a les sis de la tarda a l'aula d'extensió universitària
per la gent gran del Baix Llobregat organitza una conferència
sobre els mèditsis de banquers a Massenes.
Serà amb l'historiador Salvador Claramunt,
a qui ara tenim l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
Bon dia.
Per parlar una mica del que s'explicarà en aquesta conferència
d'aquests personatges, els mèditsis,
que jo crec que qui més qui menys els coneix d'alguna manera o altra
perquè està doble vessant, no?,
perquè està vessant, doncs, de banquers
i que van decidir posar els seus diners
o invertir-los en art i cultura.
Exactament.
O sigui, jo faré una descripció de com van pujar
de les ambicions d'una família,
que són les de totes, acumular diners.
i el que passa és que unes després ho inverteixen
en lluir-se per la seva bona glòria
i fer monuments i fer demessenes
i altres, en canvi, ho amaguen i no passen a la història.
És una família molt complexa,
que té alt i baixos,
que té moltes conspiracions entre ells mateixos,
que de ser botiguers, o no botiguers, de boticaris,
o sigui, que eren mèditsis, en realitat, metges, metges boticaris,
doncs, van ser banquers,
i de banquers van apropiar-se per matrimonis i per compres
i per diverses corragons amb els altres banquers que hi havia a Florencia
i van fer que la seva moneda, de la moneda de Florencia, el surí,
fos la moneda més important a la història d'Europa
en el segle XV, XVI i XVII.
Encara hi ha molts països al món,
com a exemple Hongria, que té el surí,
i abans Holanda tenia el surí,
el gulden, que era el surí també.
Déu-n'hi-do.
Aquests conflictes que deia que hi havia entre la família
venien justament per qüestions de poder
o eren altres temes familiars?
No, temes familiars i de poder també,
perquè hi ha assassinats entre ells
i després hi ha en conjures,
o sigui, moltes per veure aquí i les branques.
Una branca queda arraconada,
puja una altra branca,
que aprofita de les circumstàncies.
Hi ha moltes revolucions a Florencia,
perquè no tothom està contents amb ells.
És una època molt complexa
la història de la príncia itàlica,
perquè totes les ciutats tenen dos o tres bàndols
i a Florencia hi ha els huelfos i belins.
Això està molt ben redactat i explicat per Dante
amb la lluvina comèdia, no?,
i amb les lluites que hi ha entre brancs i negres
i tot això.
Tot això, aquesta família
aprofita de les circumstàncies amb molts dals i baixos
i al final logra, diríem,
amb Lorenzo el Magnífico,
tindre una importància gran.
Jo crec que la culminació de la família
és quan arriba a tenir dos papes
i després quan dos membres de la família
són regnes de França, no?,
o sigui, que és la culminació.
i després la seva desaparició al segle XVIII,
amb una desaparició, diríem, perquè no tenen descendència
i jo crec que és molt digna perquè van deixar tots els seus béns
i les seves propietats, que eren immenses,
a la ciutat de Florencia.
O sigui que amb una condició,
que no les poguessin ni vendre, ni malmetre, ni sortir de Florencia.
I això és la riquesa avui de la ciutat de Florencia.
Per això avui encara Florencia té l'escut dels mèritis,
que és la flor de llis.
Com és que tenien aquesta vessant, no?,
aquesta vessant de fins i tot de perpetuar-ho
un cop, doncs, ells ja no hi fossin.
No, perquè tenien vista,
eren artistes i eren sensibles, eh?,
que no sempre tenir diners vol dir sensibilitat.
No, no, totalment.
Eren sensibles i, a més, també la bona glòria
i també, diríem, era el moment
que a Itàlia hi ha una sèrie d'artistes
que ells veuen que són valiosos
i els protegeixen, no?
I en aquest aspecte criden a tothom
i els encarreguen obres,
moltes de les quals no es poden acabar,
perquè es moren o entren en crisi.
Una de les coses que jo explicaré
és precisament que tothom en zona
Lorenzo Magnífico
i les hores que va fer a Florencia,
però poques vegades es diu
que va deixar la ciutat arruïnada
i després va vindre una revolució.
O sigui que això és el de sempre.
Gastar més del que es tenen.
Ja.
A mi, de tota manera,
el fet que...
Clar, de no tothom qui té diners fa això
i ells en aquest cas va ser un cas molt particular,
perquè no sé si hi ha algun altre punt
en algun altre país
que passés una cosa semblant
o és realment excepcional el cas dels Medici?
No, no.
A Itàlia hi ha moltes famílies així.
Passa que els Medici estan a Florencia
i va ser un centre important.
Però els Gonfaga, per exemple,
a Màntua,
o la família Este, a Ferrara,
van fer un escor brillant.
i després també més tard els Esforça a Milán,
els Visconti primer i després els Esforça.
O sigui, hi ha moltes famílies a Itàlia
que són protectores d'art
i que tenen molta sensibilitat.
Jo crec que és l'ambient
i jo crec que es fa la competència unes a les altres.
Perquè els artistes,
per exemple,
Leonardo,
potser està amb ells,
que està amb els Gonfaga,
que està després amb els Esforça.
O sigui,
van anant,
com tots els artistes,
on hi ha diners
i on poden treballar.
Clar.
Encara ara,
això que dèiem al principi,
és un nom d'aquests
que continua sonant
i que, fins i tot,
si vas a Itàlia,
doncs et trobes
el que deia ara,
també,
aquesta idea de l'escut.
Se'ls ha valorat prou,
per tant,
en aquest cas,
a la família Medici,
potser sí, no?
De vegades diu que alguns són oblidats,
en aquest cas sí que han rebut
aquest reconeixement, no?
Això mateix,
han rebut
i Florència,
sense els Medici,
diríem,
hagués sigut
una de les tantes ciutats italianes
molt importants,
ja dic que la Gonfaga des Mantua,
per exemple,
la Parma del Sarnesio,
també és important.
Però és que ells
va ser una trajectòria
de 1351
ininterrompuda
amb dalt i baixos
revolucions
de fallides
i de recuperacions
fins al segle XVIII,
o sigui,
fins al principi del segle XVIII.
I l'arquitectura,
per tant,
la pintura,
escultura italiana,
tampoc seria el mateix,
no?
Entenc?
No hagués estat a Florència,
hagués estat en un altre lloc,
perquè també després Roma
l'acord papal
va fer de mecenes,
els de la Ròbera,
Júlio II,
per exemple,
o altres papes
van poter així.
Molts venien,
com el Miguel Àngel,
de Florència
i van instal·lar-se
després a Roma.
O sigui,
que això
depèn de moltes circumstàncies
i de moltes coses,
però van ser sensibles
i jo crec que la van a glòria
i l'afany de perdurar,
que és una cosa
que té sempre l'home,
perdurar,
sobreviure
a la seva vida natural
doncs és molt important
i això
ho van demostrar
probabilment.
Clar,
i de fet també
una bona part del mèrit
és el fet que,
tot i aquestes
complexitats
o aquestes relacions
entre els membres
de la família
es va transmetre
de dinastia en dinastia,
no?,
en diferents generacions.
totes...
Ah, no, sí, sí,
hi ha una cosa important,
tot el passat
sempre és sublimat,
no és tan brillant
com sembla.
Vull dir
que va haver
una revolució
a la Sabonarola
i va haver moments
molt greus
a la ciutat de Florència,
però això s'oblida,
les víctimes
aquestes s'obliden
i les queixes
s'obliden
pel que es deixa,
no?,
i això és una cosa
important.
Jo me'n recordo
visitant
un personatge
important
de Barcelona,
una persona
del món
de la literatura,
que estan a Romania
i van veure
el que havia fet
el senyor Ceusescu
que va desfer
mitja bucarest
per fer
la gran pala
del poble
i una avinguda
que s'assemblés
als Camps de Lícius
i diu
mira,
aquest senyor
passarà la història
per això
i no per els seus crims
i entra demanat a raó.
La gent mira
el que ha deixat,
no?,
i no ha mirat
el que s'ha fet
per deixar-ho,
que això a vegades
no es calcula bé,
però és així la vida.
Doncs
del doblegat
se'n parlarà
aquest dijous
en aquesta conferència
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
de la Mallola
organitzat per l'Aula
d'Extensió Universitària
per la gent gran
del Baix Llobregat
la conferència
als Medixis
de Banquesa
a Massenes
n'hem volgut parlar avui
amb l'historiador
Salvador Claramunt
moltes gràcies
Moltes gràcies
i fins dijous
Que vagi molt bé
i fins aviat
bon dia
Just a la Fusta
al magazín del matí

100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Estimat diari, avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més.
Sempre penso, va Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, oh senyor.
No, haig de ser fort, haig de ser fort.
Fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro. Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama.
A ràdio d'Esvern.
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rabobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50.
O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rabobineu, si us plau.
Jo sóc de bàsquet.
Jo sóc de futbol.
Jo sóc de handball.
Jo sóc de vòlei.
Jo sóc de hockey.
I tots som del Juguem a casa.
Tota l'actualitat esportiva de Sant Jús d'Esvern, el Juguem a casa.
Cada dilluns de 2.45 i fins a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern.
No t'ho perdis, som el millor i únic programa d'esports de la ràdio.
Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps.
Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals,
el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí.
Us esperem.
4 minuts i dos quarts de 12.
És hora de fer tertúlia.
Per això saludem a la Palmira Badell, la Carme Madó i en Carles Bas.
Molt bon dia.
Bon dia a tothom.
Avui ens falta en Josep Coderqui, la seva carta, eh?
Sí, és que té dentista avui. Ja s'ha excusat.
Sempre, clar, clar.
Venim sense carta, però no vol dir que no tinguem temes.
Home, ja m'ho imagino.
Ja m'ho imagino.
A veure, tema principal.
Vinga, Palmira, que et veig d'ençà.
La vaga.
La vaga, exacte, la famosa vaga, que avui no crec que vingueu de Barcelona, però Déu n'hi do, eh?
Ah, sí? Ah, mira.
Jo sí.
A tres quarts de vuit marxava.
Ostres.
I hi havia un trànsit espès.
Amb cotxe o amb metro?
Anaves.
Amb taxi.
Ah, mira.
He anat a fer d'àvia.
Com si anessis el mobile.
He anat a fer d'àvia.
Però ja estàs aquí, vull dir que molt bé.
Sí, sí.
Has anat i has tornat.
He anat a portar el nen a l'escola i ja he tornat cap aquí.
I la veritat és que el que ha de treballar entre mig i el trànsit ho té malament avui.
Perquè, a més a més que hi ha el congrés aquell del mobile, doncs la vaga.
Sobretot la vaga, més que res, no?
Perquè, sinó i tot, al mobile potser molta gent hi va més amb taxi.
I tot això ho provoca...
Hi ha cotxes privats, eh?
Exacte.
També hi ha diferents games, eh?
Al mobile hi ha l'elit, però també hi ha molta gent que hi va amb metro tranquil·lament.
Sí, doncs no hi pot anar.
tranquil·lament.
Ah, tranquil·lament no, això és veritat.
No, jo crec que ha fatat més a la gent els que van a treballar cada dia.
Això també, i tant.
Aquest és molt més important.
A veure, jo fujo de si tenen o no tenen raó, que segurament que en deuen tenir,
i tenen tot el dret a fer vaga, però no crec que sigui la manera de protestar,
perquè sempre acaba rebent l'últim, el mateix.
Sí, clar.
Perquè per ells...
No creen complicitats, no?, amb aquestes vagues?
No, no.
No creen simpaties, per dir-ho d'alguna manera.
No, al contrari, no?
Perquè una minoria perjudica a una majoria.
Jo crec que seria millor, doncs, si han de parlar amb una determinada persona,
no deixar-lo sortir de la feina, no deixar-lo anar cap a casa, plantar-se allà davant,
i parlar...
Home, fer escratxes, no?
Faries escratxes, anava a dir.
No, escratxes és a casa.
No, totes aquest polític...
Val, a la feina, eh?
Jo ho faria a la feina.
Jo penso...
Però amb qui?
Amb els negociadors, vull dir, amb els regidors?
Amb els negociadors, sí.
I de cada partit, i de cada això, una representació, que vagin allà i que estiguin fins a les...
Però entenc que les negociacions s'han fet fet, n'hi ha hagut moltes,
no vol dir que no s'hagin fet, no sé si el fet de quedar-se a la porta d'un lloc
fins exigint fins al que...
O intentant posar-se d'acord, perquè entenc que...
Com a mínim, no per això diria...
La sessió també és difícil.
No, per això diria els que han d'anar a treballar.
En Carles Bas vol dir també alguna cosa.
Només vull dir una cosa.
Que a mi, de la vaga aquesta, i d'altres vagues somblants,
el que no m'agrada és que aprofiten la millor entesa
d'una situació política, social, etcètera, per fer pressió.
Perquè el dret a fer vaga no té tothom.
Ai tant.
Segurament drets per exigir o situacions per provocar aquesta vaga
segurament que existeixen.
Encara que, si no estic mal informat,
la gent del metro no són pas els que cobren menys.
Però, ara, aprofitar un esdeveniment com aquest a Barcelona,
o sigui, per provocar el vaga,
aquests dies, això em sembla una mica de por de raó.
Ja sé, ja sé, ja sé,
que això té un fonament estratègic.
Perquè, esclar, si no serien els dies,
tindria poca...
I no en parlaríem ara mateix.
Sí.