.
Ara mateix passen 3 minuts d'un quart a 12 del matí.
Seguim amb el màxim matinal de ràdio d'Esvern, el Just a la Fusta,
encarant la segona hora del programa.
Avui som dilluns 20 d'abril del 2020
i ara ens toca fer l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres en Xavier Bax, president de Cinebaix.
Anem a contactar amb ell. Hola, bon dia, Xavier.
Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Ens posem en contacte amb tu, Xavier,
perquè sabem que comença d'aquí un parell de dies
el Festival de Cinema Llatinoamericà de la Mostra del Cinebaix.
Correcte.
Serà un festival una mica atípic,
perquè es fa de manera virtual.
Explica'm com serà aquesta novetat.
De fet, vam tindre que ajornar el Festival de Cinema Llatinoamericà,
perquè l'havíem de fer el 23 de març.
Ens va afectar de ple la crisi sanitària,
vam tindre que tancar els cinemes, com tothom sap.
Llavors vam posar en marxa un operatiu,
per dir-ho d'aquesta manera,
que era posar a punt una plataforma virtual online,
tipus amb tota la humiltat del món,
Netflix o Amazon o Filming,
però pròpia, amb aquesta voluntat de dir,
bé, creem un instrument,
igual que amb el seu moment vam tindre que digitalitzar
totes les sales de cinema per poder continuar.
Un procés molt complicat que va tancar més de 600 sales a aquest país,
però davant d'aquest repte fem aquesta plataforma
i això ens permetrà, primer de tot,
fer aquest festival en línia, online,
i a partir de llavors ja veurem com ho fem.
Aquesta plataforma li diem sala 7,
perquè tenim 6 sales presencials,
aquesta sala setena,
i ens permetrà, per tant,
fer aquesta edició del Festival Llatino-Americà,
que constarà de 14 pel·lícules,
8 d'elles són estrenes a Catalunya,
4 a l'estat espanyol,
i una que serà una estrena mundial,
que és una pel·lícula boliviana,
que ja havíem de fer,
i que d'alguna manera hem tingut la sort
que no es va poder fer amb el seu moment presencialment a Bolívia
i nosaltres l'estrenarem a nivell mundial.
Una mica aquestes són les característiques generals d'aquesta situació.
És a dir, les pel·lícules de la programació
estaran disponibles a partir del 22 d'abril
i fins al 3 de maig?
Correcte.
És veritat que hi ha algunes que són restringides,
per exemple,
l'estrenarem,
inaugurarem el festival el dia 22 amb Temblores,
una pel·lícula que és estrenat a Catalunya,
que ve directa del Festival de Sant Sebastián,
i llavors aquesta pel·lícula només es podrà veure
durant 24 hores
i accés als socis i a subscriptors de Cinebaix.
És un acord que hem tingut que fer,
perquè, de fet,
ja hem dit que és una adhesió especial
en el sentit que hi havia més pel·lícules programades,
però al reconvertir-ho en aquesta modalitat en línia,
hem tingut que reconvertir la programació.
Per tant,
ens trobarem que són 14 pel·lícules,
però que n'hi haurà 3
que són restringides temporalment
i d'accés a elles,
perquè, ja dic,
només ens donen permís
per fer-ho cap als nostres socis i subscriptors.
La resta són obertes,
és a dir,
obertes per a promocions
o també pagant,
clar,
per dos euros s'hi podrà accedir.
Però, ja dic,
algunes són temporalment restringides
al seu accés,
que és Temblores,
Aranya
i la pel·lícula,
ara no me'n recordaré,
es diu,
un punt, un punt, un punt,
bé,
Cancions sin nombre.
I cada dia,
més o menys,
hi ha una programació ja establerta
amb l'estrena de diferents pel·lícules,
entenc?
Bé,
és una modalitat diferent.
Aquesta, per exemple,
el dia 22,
que és Temblores,
que està restringida 24 hores,
només la farem aquest dia,
però el dia següent,
el 23,
ja començarà
la disponibilitat
de totes les pel·lícules.
Per exemple,
si un vol veure
Jo Impossible
o vol veure
Punta de l'Alfa
o vol veure
Monos,
per exemple,
que són pel·lícules
que estan programades
de diferents països,
les podrà,
ell,
diem,
cada persona
es podrà programar
els horaris
en funció
d'aquesta disponibilitat.
És a dir,
Monos estarà disponible
del 23 al 3 de maig
i, bueno,
a mi no em va bé
veure-la el dimecres,
l'avui veure el dimarts
o l'avui veure
el dilluns,
perquè estaran obertes
en aquesta franja
de temps.
És a dir,
com si un la vol veure,
em perdó,
a les 2 de la nit
o la vol veure
a les 9 de la matinada.
Aquest accés
és molt diferent
al que és
una sala de cine
que aquesta pel·lícula
està programada
aquest dia
i a les 8 de la tarda,
per exemple.
Són pel·lícules
de països
llatinoamericans,
com molt bé diu
el títol del festival.
De quins països
i quines temàtiques
podríem dir
que són
les d'aquest any?
Són 11 països.
Hi ha dues seccions
importants.
Una que és la que
diem secció oficial,
que són 8 pel·lícules,
i hi ha 6 persones
que ni diem
cinema llatinoamericà
fet per dones,
que són 6 pel·lícules
de 6 països
fetes per 6 directores.
Per tant,
distingim aquesta...
Fem aquesta classificació
per donar rellevància
a les directores
que a vegades
encara,
d'alguna manera,
no tenen
una visibilitat
prou adient
o separada
amb el món del cinema.
Per tant,
feta aquesta classificació,
els països
són tan diversos
com Cuba,
Mèxic,
Colòmbia,
Bolívia,
em deixaré,
Ecuador,
per tant,
hi ha 11 països
diferents
de procedència
d'aquestes 14 pel·lícules.
La selecció
ha tingut
una pel seu reconeixement
i el seu recorregut
a premis,
per exemple,
tant la pel·lícula
Temblores
com Aranya
venen
del festival
de Sant Sebastià,
han tingut
per tant
un reconeixement
a festivals
de la màxima categoria,
i d'altres
que no han tingut
aquest pas
de festivals
aquí a Espanya,
però han sigut
les pel·lícules
que cada un
d'aquests països
ha enviat
als Òscars,
per tant,
com un reconeixement
dintre,
per la pròpia indústria
de cada país,
per exemple,
per la pròpia indústria
i per la pròpia indústria.
És una pel·lícula
que és d'Equador,
no de Venezuela,
aquesta és la que
va enviar
a Venezuela
als Òscars.
Per tant,
aquesta és la selecció.
I després,
les temàtiques
són,
hi ha pel·lícules
que són molt del món
LGTBI,
com Temblores
o Jo Impossible,
però hi ha pel·lícules
molt de conflicte bèl·lic,
com és Monos
i Voces de Vereda.
L'altre,
de problemes
de problemàtica
mediomental,
com Punto de Lanza.
Algunes bèsties,
que és una pel·lícula
també molt dura
que és sobre el tema
dels abusos sexuals
dintre d'una mateixa família.
Cuidar entreterra
és una pel·lícula
que és feta
des d'aquí,
però a Bolívia,
en col·laboració amb Bolívia,
que parla del tema
de les dones
que venen a cuidar
la nostra gent gran
i, en canvi,
deixen els seus fills
i gent gran
a cuidar d'altres persones.
Per tant,
és un tema
molt sensible
en aquest moment,
però també tenim
una altra pel·lícula
com un traductor,
una pel·lícula cubana,
que parla
de la solidaritat
de Cuba,
en aquest cas,
amb els nens
afectats
de la radiació
de l'accident
de Txernòbil.
Per tant,
és una problemàtica
molt àmplia,
amb diferents temàtiques,
de diferents països
i també amb una voluntat
de promocionar
aquestes pel·lícules
que són realment
més complicades
de veure.
No hi ha situacions
d'emergència sanitària,
sinó també
amb condicions
de programació normal.
Perquè quins criteris
estableu
a l'hora
d'escollir
les pel·lícules
que han de formar part
de la programació
de la mostra?
Sobretot,
evidentment,
que siguin,
com que fem
quatre festivals
al llarg de l'any,
els anem a
l'Àsia,
ara a Latinoamèrica,
després vindrà
a Àfrica,
si podem,
a Àfrica
i després
a Mediterrània.
Primer,
la qüestió
geogràfica
cultural.
La segona,
el reconeixement,
diem,
de la seva qualitat.
Un criteri
és el seu pas
pels festivals
de renom,
si ha passat
per Sant Sebastián,
si ha passat
per Venècia,
si ha passat
per Canç.
Tot això
ja és una manera
de fixar-nos
en aquestes pel·lícules.
Dos,
el que ho deia abans,
el fet que
hagi sigut triada
per aquest país
com a pel·lícula
candidata
als Òscars
vol dir que
per aquella indústria
és la pel·lícula
amb més qualitat
o amb més rellevància
per ells.
Després també
poder-ho classificar
per països.
Hi ha moltes...
Diem que tenim
quatre pel·lícules
de Xile
i en canvi
només en tenim
dos de Cuba
i en tenim
una d'Equador,
però intentem
que hi hagi també
la màxima
representació geogràfica.
I després
també un altre punt,
vista
ja dic
el tema
dels festivals
que
aquest tipus
de premis
com Òscars,
geografia,
diversitat de països
i també
problemàtiques
i també
el fet que
hi hagi una representació
al màxim
de parietari
de direcció
de dones.
Aquest seria
una mica
el ventall
de criteris
que fem servir.
I,
Xavi,
abans de cancel·lar
com si diguéssim
el Festival de Cinema
Llatinoamericà,
vau crear...
les altres previstes
eren del 26
al 30 de març,
eren quatre dies.
Ara,
sens dubte,
els dies
s'han ampliat.
Això es diu
que ho ha ampliat
la programació
o simplement
per l'estructura
d'aquesta sala
virtual
que ho heu volgut fer així?
Bé,
amb rigor,
volíem fer dos
caps de setmana,
era del 26
de març
al 30,
crec,
i després
tèiem
la secció
de cinemes
latinoamericà
fet per dones
el cap de setmana
abans de setmana santa,
que era del 3
al 6
de març
d'abril.
Exacte.
Llavors,
d'alguna manera
ja era prou llarg,
que ja érem
set dies,
4 i 3,
7,
6 o 4,
8 dies,
i ara el que hem fet
és que,
bé,
com que no tenim
les limitacions
que abans
tanquem
habitualment
dimarts,
dimecres i dijous
són dies
que nosaltres
no fem cinema,
habitualment a cinema,
aquestes limitacions
s'han trencat,
però a la vegada
hem vist,
producte de la renegociació
amb les distribuidores,
que algunes pel·lícules
han caigut,
hi ha distribuidores
que no volen
o encara són reacits
que les seves pel·lícules
es vegin en línia
o en online,
en virtual,
es volen
que es vegin
en cinema habitual,
en cinema presencial,
amb pantalla gran.
Per tant,
hem tingut
que renegociar
de les 22 pel·lícules
que teníem previstes,
hem acabat
passant a 14,
però sempre
amb la voluntat
de no perdre
el contacte
amb els nostres
socis,
amb el nostre públic,
i per tant,
hem de remodelar
aquesta programació
i alhora
posar a punt
tota una infraestructura
tecnològica
que, bueno,
que no hem provat
mai de fer un festival
amb aquestes condicions
que és una...
D'alguna manera,
amb tota la voluntat del món
segurament ens trobarem
que serà
la primera sala virtual
gestionada
per un cinema
de proximitat
i de,
en aquest cas,
sense ànim de lucre
i associatiu,
que hi haurà...
però almenys
que coneixem nosaltres,
eh?
L'altre
està muntada
per grans plataformes,
Filming, Netflix,
i alguna distribuidora
està treballant
amb altres plataformes
com Vimeo
per posar a punt
prestres
de les seves pel·lícules.
Per tant,
és una resposta
una mica,
diguem,
audaç
o exagerada,
però que creiem
que ho hem de provar,
que hem d'intentar,
d'alguna manera,
superar aquest repte,
tindre a punt tecnologia
perquè no sabem
el que durarà
aquest tancament.
Els optimistes
diuen que serà a l'agost,
els no tan optimistes
diuen que serà a l'octubre,
el festival de Sant Sebastián
encara mantenen les dates,
Cansia i que plega,
que ho concela de moment,
que ho ajorna,
diu que s'hi faran
un pacte amb Venècia...
Hi ha tot molt de moviment,
molt,
per veure com s'enfrontem
amb aquesta crisi
des del cinema presencial,
el cinema,
diem,
habitual,
dels sales d'exhibició,
i, per tant,
aquesta seria,
diem,
la nostra resposta,
de dir,
bueno,
ja hi havia
moltes plataformes
de fa 5 o 6 anys,
sempre la gent
ens preguntava
com aquestes plataformes
afectaven
els cinemes
d'exhibició,
els cinemes habituals,
els conflictes
habituals de Netflix,
si les seves pel·lícules
podien anar o no
als festivals com a l'Òscar,
per dir,
la famosa polèmica
de la pel·lícula Roma,
no?,
que va molt de rebombor
i tot un conflicte,
Netflix està comprant
ciners als Estats Units
i a Inglaterra
perquè no es vol perdre
un públic
que no va
a les plataformes,
que vol veure
en pantalla grana,
o sigui,
hi ha molt de moviment
durant aquests anys,
nosaltres pensem
que, bueno,
pot ser una oportunitat,
des d'un cinè de proximitat,
d'unir aquests dos mons separats,
tindre-s'hi sales presencials
i una sala virtual
que amb la voluntat
no només
que això sigui
per aquest festival,
sinó la voluntat
de continuïtat,
és a dir,
com podríem fer conviure
amb una mateixa
organització associativa
sense ànim de lucrat
o gestionària
aquests dos mons
que fins ara
eren paral·lels
i separats,
no?,
i que nosaltres
intentaríem
donar vida
a les pel·lícules
amb una nostra
programació habitual,
cinema europeu,
latinoamericà,
àfricà,
que d'alguna manera
ens marca la diferència
respecte
a altres projectes
de distribució
de cinema
o d'exhibició de cinema,
per tant,
com nosaltres
d'aquesta manera
podem
enfrontar-nos
a no només
a aquesta emergència,
però amb una,
diem,
proposta
de continuïtat.
Aquesta seria
la proposta
de Sala 7,
cinebaix virtual,
que començaríem
amb el festival
de cinema latinoamericà,
però amb la voluntat
de continuar
quan acabi el festival
proporcionar
altres pel·lícules
pel nostre públic.
I per accedir-hi
a aquesta sala,
Xavier,
on ens hem de dirigir?
A quina web hem d'anar?
Hem d'anar,
bueno,
el més ràpid
és anar
al de la mostra,
mostrescinebaix.cat,
que és la de la mostra
on hi ha
els quatre festivals
en aquest moment
que està operatiu
des de Latinoamèrica.
Allà es pot triar
la pel·lícula
per la classificació
dia a dia
que va temporalment
o totes les pel·lícules
que estan per ordre
de becedari.
Tu veus una pel·lícula
com, per exemple,
un traductor,
entres a aquesta pel·lícula
i et sortirà allà
un botó
que diu
sortirà el trailer,
la fitxa,
la fitxa tècnica,
la crítica,
però a més a més
hi ha un botó
que diu
veu la pel·lícula,
cliques allà
i te'n vas
a la sala 7
on ja és
pròpiament
una web de plataforma
on apareixerà,
encara no,
estem en construcció,
però està allà
tot a punt
perquè aparegui
la...
que puguis...
et dirà
tens un codi,
tu si el tens
com a soci entraràs
i podràs visionar
la pel·lícula
i si no
t'enviarà
una plataforma
de pagament
al Pai Plara
que et dirà
que per dos euros
la pots veure.
Abans,
aquest seria
el protocol
o el procediment
per accedir
a visionar
aquestes pel·lícules
programades
al festival.
Molt bé,
doncs,
Xavier,
crec que ja hem tractat
tots els temes,
tenim totes les eines
al nostre abast
per accedir
a aquesta sala 7
del Cine Baix Virtual.
Per tant,
només ens queda
gaudir
de les diferents
pel·lícules seleccionades.
Molt bé,
doncs,
ens veiem virtualment
o no ho sé,
o almenys
ens sentim
virtualment.
Exacte,
exacte,
una abraçada
i seguim en contacte.
Molt bé,
abraçades virtuals.
Exacte,
sempre.
Adéu.
Adéu,
adéu.