Passant dos minuts de tres quarts de dotze, a aquesta hora canviem de tema, hem parlat de política i ara parlem de poesia.
És habitual, de fet, que al programa parlem de literatura, de presentacions i poetes,
arran dels actes que es fan a Sant Just, sobretot també a Calllibreter,
però avui parlem d'una poeta santjustenca, l'Elga Simón, que acaba de guanyar el Premi de Poesia a Madeu Uller.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
I enhorabona.
Gràcies.
Ara que ja hem passat uns dies, com estàs? Com ho veus?
M'he només reposat, perquè dilluns passat va ser un dia de moltes coses i ara ja, mica en mica, digerint.
Tu esperaves?
No, no, no. Bé, jo feia dies que ho sabia, passa que s'havia de mantenir el secret fins al dia de l'acte,
i feia gairebé un mes i mig així que ho sabia. I clar, van ser dies de molta tensió,
però no, no, abans de la trucada del mes de maig no en tenia ni idea, que no m'ho esperava gens.
Vas presentar una proposta, però exacte, és un dels premis que té més prestigi, no, també,
per joves poetes de Madeu Uller.
Sí, bueno, és un dels premis que fa, bueno, de fet és el més antic, que es convoca ininterrompudament
per poetes inèdits, i també feia una mica de respecte, presentar-me un premi així, no?
Però vaig dir, va, ho provem.
Ho provo.
Per tant, com has rebut? Què representa rebre aquest premis per tu?
Home, primer, molta il·lusió de dir, uau, està sent veritat, no?
Que és una mica el que començo a processar aquests dies.
I després, quan ja n'ets una mica conscient, doncs mires la gent que l'ha guanyat anteriorment
i veus que són noms que, que això no vol dir que hagi de ser el meu cas, eh,
però que han pogut fer un recorregut, o sigui que, si més no, és una oportunitat molt gran
per intentar tirar per aquest camí. No sé si sortirà bé o no, però intentarem.
Exacte, perquè tu, de fet, fa molt que es posia, no?
Sí, sí, des dels onze, però així, sèrio, sèrio, no tant.
O sigui, vas aturar-te llavors durant una època i després t'hi vas tornar a posar, o com...?
No, sempre era d'escrivim bastant. El que passa és que sí que, mentre em presentava el concurs d'Aquí Sant Just,
que va ser quan va començar tot, sí que tenia molt com el, no el ritual, però com la tradició
d'anar escrivint allò cada any, almenys tenia unes quantes coses per decidir quina presentava.
I quan em vaig deixar de presentar aquí, era una cosa més esporàdica,
quan em sortia a escrivia i quan no, no. I llavors sí que fa com tres o quatre anys
que ja em vaig posar a escriure molt més i una mica amb la idea aquesta d'intentar tenir un recull
amb cara i ulls, més o menys.
I ara, doncs, has presentat aquest poemari, que és A la vora, no? Aquest és el títol.
Quins poemes, quin tipus de poemes hi trobem? Quina temàtica?
No hi ha una temàtica en comú, que de fet és una de les coses que van dir del Premi,
perquè altres guanyadors del Premi sí que veus que són llibres amb una temàtica
molt comuna en tots els poemes. Aquí no. El que passa és que sí que hi ha molta platja,
molta... crec, almenys jo he volgut parlar molt dels límits, dels límits personals,
de fins on ens deixem arribar i fins on no. O sigui que una mica són temàtiques recurrents,
però no és que hi hagi un fil conductor de tots els poemes.
I a la vora, aquest títol? És a dir, que hi ha molt de mar, no sé si va per aquí,
si va per alguna altra... Sí, hi ha com una la vora molt física, que és la platja,
la vora entre l'aigua i la sorra, que és una mica el que també es veu a la portada,
i després també hi ha a la vora, en el sentit que tot això neix com d'una experiència
que havia començat aquí a Sant Just, justament, de compartir la poesia amb la gent
i per tant una mica això, a la vora de poder, com a primera oportunitat de difondre els poemes,
i també a la vora de... O sigui, per mi van ser, també surt molt en el llibre,
la vora de la roba, també com una metàfora dels límits del cos.
Llavors també, és com les tres excepcions del títol.
De fet, exacte, a Sant Just et vam poder veure amb un espectacle amb la Clara Aguilar, no?
I no sé si volies dir aquest, eh?
Sí, sí, sí.
Quan ja s'havia començat a Sant Just, que l'heu anat fent per altres llocs, no? També?
Sí, vam començar el gener del 2015 aquí, a l'espai de lliure creació de la Carme Malaret,
i arrel d'allò va funcionar, i d'altres llocs ens van demanar que si volíem anar i vam anar.
I jo crec que va ser... Clar, no ho puc dir perquè no... O sigui, com que ja ho he fet,
ara tot el que ha vingut és conseqüència del que ha passat, no?
Però jo crec que sense allò no m'hagués atrevit a dir, va, ho faig un recull i el presento.
Va ser com molt veure la resposta de la gent, també t'anima a difondre una mica més.
Per tant, exacte, no? Un impuls, no? D'aquí ve aquest impuls.
Ara guanyes aquest premi, que també, per tant, representa un impuls,
perquè a més el premi és publica, no? El poemari és publica.
Sí, sí, sí. El poemari existeix una cosa molt xula que jo, de fet, no sabia què es fes en el premi.
És que la majoria de premis et donen el premi i després, al cap d'uns mesos, apareix el llibre.
I aquí no. Aquí, Galerada, que és qui edita el llibre,
el que fa és, a l'acte de presentació del guanyador, que va ser el dilluns passat,
ja tenen el llibre físic. Llavors, clar, és com una festa del llibre,
perquè ja existeix, el pots tocar i és com...
Ja, per tant, exacte, ja el pot trobar, no?
Si algun està escoltant i vol tenir-lo, ja el pot comprar.
Sí, sí, exacte.
I, per tant, llavors ja comences amb presentacions o com ho fas?
Sí, bé, això és com la vida aquesta nova, que jo no sé encara gaire com la gestionaré.
però sí, sí, ja en principi volem fer una presentació aquí a aquest llibre té,
que ja estem parlant amb l'Arnau i la Silvana, a veure quan podrà ser.
I perquè, clar, em feia il·lusió això, és un premi de Barcelona de Sants,
però, bueno, jo em feia il·lusió presentar-lo aquí, a Sant Just.
I llavors, sí, en diferents altres llocs,
l'editorial s'encarrega de veure una mica on es pot presentar,
on hi pot haver públic interessat i, bueno, mirarem què es pot fer.
Exacte.
Per tant, aquí a Sant Just ja ens ho explicareu,
però no sé si ho planteges ja per abans de l'estiu, per de cara al setembre...
No sé gaire quan serà, depèn una mica de la seva agenda i de la nostra agenda
i també de l'editorial, una mica de quan vagi bé quadrar agendes.
Sí que estem, no estem descartant que sigui abans de l'estiu,
però és complicat també, perquè comences a mirar les setmanes
i tothom té coses i no...
Clar, perquè tu, exacte, tu escrius poesia,
però a banda d'això estudies alguna altra cosa
o treballes en algun altre àmbit, no?
Sí, sí, sí, jo estic fent el doctorat a Bellvitge,
o sigui, que no és el meu dia a dia, això.
Per això dic que ara una mica és com d'intentar encabir...
Ho encabia, però ho encabia a les estones que m'anaven bé.
I clar, és diferent, ara ve de quadrar l'agenda,
de dir, va, quan trobo el forat per anar aquí o per anar allà,
però fa molta il·lusió, vull dir, per altres coses no ho estaria fent.
Exacte.
Per tant, exacte, potser cada dia no, però sí que escrius sovint, encara ara, no?
Sí, sí, sí.
La major part de coses que escric és,
jo què sé, si hi ha pel carrer alguna cosa que em suggereix un poema,
no faig el poema, faig...
Escric quatre coses i després, quan tinc temps,
m'hi poso i ho desenvolupo.
I ho fas així amb llibreta, tu apuntes el mòbil, com...
Depèn del que tingui.
Sí que intento sempre portar una llibreta,
però quan m'enganxa que no en tinc, el mòbil,
sí, a les notes aquestes, doncs això va molt bé.
I també llegeixes poesia?
Sí.
Em passa que, en general, llegir,
tinc bastant poc temps de llegir,
però sí, poesia, de fet, és últimament el que més llegeixo.
També pel tema aquest, que és bastant més ràpid,
pots agafar i llegir tres, quatre poemes
i ja està, o sigui que sí, sí.
I què t'agrada llegir?
Quins referents tens?
Llegeixo molta poesia catalana.
Arrel de la meva companya de pis, que també escriu,
m'he començat a llegir poesia més estranyera,
però bàsicament catalana
i molta poesia d'autor joven.
La Mireia Calafell, per exemple, molt, la Sònia Moll,
i d'autor així més gran, el Margarit molt,
Miquel Martí Pol, però molt, molt catalana, la veritat.
He de... Falta per explotar la part estranyera, ja m'ho han dit.
Va, ara els deures són...
Exacte, anar més enllà, no?
Sí, sí, sí.
No, però també, aquí, de fet, hi ha força tradició, també,
doncs, tan més clàssica, no?,
com ara comentava el Joan Margarit o el Miquel Martí Pol,
com també, doncs, tota aquesta fornada de més poetes més joves, no?,
o d'una altra generació, per entendre'l.
Sí, sí, sí, com la nova revolució.
Sí, no, no, i, de fet, hi ha gent, fins i tot, encara més jove,
que ja té llibres i vull dir que...
També va molt bé perquè a mi el que m'agrada molt és anar a recitals
i llavors, a vegades, encara que no tinguis el llibre d'aquella persona,
és una mica com si estiguessis llegint poesia, perquè, clar, vas
i fas com una mena d'actualització poètica de tot el que es com.
Vull dir que va molt bé, també, perquè també surten moltes idees
de recitals, de coses que t'inspiren.
És veritat, no?, que també la poesia s'entès durant molt de temps
com una cosa molt interior o molt intimista,
i que justament ho és, però suposo que aquesta idea dels recitals
permet compartir-ho, no?, també.
Sí, sí, sí, jo, de fet, bueno, quan vaig escoltar poemes dels altres,
és una mica al revés, perquè, clar, tu t'arribes i no has llegit
aquell autor abans, t'arriba una cosa i després, a vegades,
quan ho llegeixes, dius, ah, m'havia perdut això i això i això,
però amb la teva, jo que vaig tenir la sort de poder fer aquest recital
amb la Clara Aguilar, va ser al revés, que per mi molts poemes
tenien un ritme o volien dir una cosa, i després, al dir-los a la gent,
dius, ostres, és que no me n'havia adonat que també hi ha aquestes sensacions
que només les aconsegueixes quan ho comparteixes.
Sí, que és una part molt xula.
Agafa una altra dimensió, no?, també, segurament.
Sí, sí, sí. És veritat que això és gràcies a la feina de molta gent
que estan posant esforç aquí, l'Arnau i la Silvana, i a Barcelona molta gent
que estan apostant per això, perquè no era fàcil, tampoc.
A vegades vas a llocs, dius, vull recitar poesia, i dius, com?
I en canvi, exacte, no?, també, de vegades és donar-li al públic
i que el públic ho descobreixi, que de vegades sembla que no,
però és que això no li interessa a ningú i, en canvi, s'ha demostrat,
en aquests casos, que es fan recitals de poesia i presentacions
i que la gent hi va, igualment.
Sí, sí, sí. Aquí se'n just falta una mica d'implicació jove, jo crec.
Molts cops, quan anem als recitals que organitza aquest llibreter,
falta, falta. Jo confio que a veure si amb això fem el...
Exacte, no?
Impulsem una mica, allò, els amics, vinga.
Sí, perquè en altres llocs, no?, a Barcelona hi ha molt de moviment
de poetes joves, no?, de veïda públic jove, no només els mateixos poetes
que aquí ja ho porten, sinó que el públic...
Exacte.
Doncs també té això, no és tot públic, doncs més de...
Que ja fa més temps que llegeix poesia, no?
No, no, així que a Barcelona potser hi ha més...
Pots trobar més gent jove, aquí costa una mica, però bé.
També els números totals de població no són els mateixos, llavors tenim excuses.
Clar, és veritat, hi ha uns altres percentatges, no?
Sí, clar. I a l'hora de recitar, com ho portes?
T'agrada? És la part que et costa més? Com ho vius?
No, m'agrada molt. De fet, és de les parts...
O sigui, a part d'escriure, m'agrada molt.
Clar, tampoc havia tingut mai l'experiència que la gent tingués els poemes
sense que jo els digués, llavors tampoc sé molt bé com anirà això ara.
Però no, m'agrada molt, m'agrada molt, fa vergonya i passes nervis,
però és molt xulo perquè tens molt de feedback, no sé, les cares de la gent, és bonic.
A la vora es pot comprar, no sé si es pot comprar ja,
si hem d'esperar encara alguna setmana, perquè es diu que ja l'has tingut a les mans.
Ja l'hi he tingut, sí, sí.
Aceptes pràctics com ho tenim?
Es pot comprar, el que passa és que no sé gaire si hi ha arribat ja a les llibreries.
O sigui, en principi, Galerada, que és l'editorial, té una xarxa de distribució
i l'estarà a les llibreries de Barcelona, però no sé quines.
I aquest llibrer té i serà segur, passa que desconec si hi ha, si no,
és que no ho sé, com que soc allò primeritza en aquest món.
Segur que es pot anar a encarregar, això segur.
Sí, això segur.
I el vol ja, que vagi a encarregar-lo i que arribarà, no?
Que no pateixi, que tothom en pot tenir un.
Exacte, de fet, després això, quan facis la presentació, doncs també ja en parlarem.
Avui, com que fa això, una setmana, doncs tot just que hem sabut que ets la guanyadora del premi Amadeu Oller,
ho hem volgut parlar també aquí al programa.
Moltes gràcies, Elga Simón.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé i molta sort també amb aquesta nova etapa.
Merci.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Mig minut i arribem a les 12 en punt del migdia.
Serà moment de connectar amb el Bollet Informatiu de Catalunya Ràdio,
també amb el dels Sanxos Notícies,
i tornarem després, amb la tercera hora,
parlarem del temps amb el Carles Geranedi Rius,
d'aquest temps que sembla que ara sí ja pot ser que comenci a canviar
i també tindrem, doncs, alguns dels millors moments d'aquesta temporada 2016-2017 del Just a la Fusta.
Tot plegat després de les notícies.
I arribem tot seguit.