logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I a aquesta hora, quan són tres quarts d'onze, parlem de literatura,
perquè dijous, demà, que el llibre tenen organitzat un debat
per inaugurar la segona edició de la Universitat Sant Justenca d'Estiu,
amb un debat sobre l'art de la ficció,
amb els escriptors Eduard Márquez i Jaume Ponsalorda.
Un debat que parteix del llibre L'art de la ficció,
de James Salter, en pròleg d'Eduard Márquez.
I per saber com anirà tot plegat,
fer una mica un tastet d'aquest acte,
ara saludem el Jaume Ponsalorda. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Aquí ja hem enregistrat algunes vegades,
perquè de fet ja ets un gairebé habitual
d'alguns actes d'aquí Sant Just, d'aquests actes literaris.
Absolutament. Jo crec que m'haureu de fer fill adoptiu de Sant Just,
perquè cada vegada que ven m'ho pas molt bé i vos ho passeu molt bé.
Exacte. Per tant, suposo que dijous també serà en aquesta línia,
perquè bé, l'acte promet molt, eh?
Moltíssim. La veritat és que per mi,
és un absolut o no,
poder-se espartener,
la persona que activi el gran mestre literari Eduard Márquez,
perquè pugui parlar del seu meravellós pròleg que ha fet a l'art de la ficció de James Halper,
però també de tota la seva obra narrativa,
dels seus processos creatius,
de la seva passió inconmensurable per l'escriptura,
però sobretot per la vida.
Això serà una mica el que faran demà
per inaugurar aquesta Universitat Sant Just,
que d'estiu, a Cal Llibreter.
I, efectivament,
convidem a tothom que vulgui parlar,
compartir entusiasme,
euforia i celebració,
ha de venir perquè, sé cert,
que gaudireu com que més.
De fet,
em parlaves fa poc en una entrevista,
no?,
amb Eduard Márquez en la ciutadigital,
una entrevista també,
doncs,
magnífica,
i que transmetíeu també tots dos aquest entusiasme per la literatura,
sobretot,
i suposo que lligat amb el que dius,
no?,
aquest entusiasme per la vida,
que és el que porta a tenir aquesta passió per la literatura,
també.
Absolutament.
A més a més,
tots dos compartim un cert estranyament.
Un estranyament de veure ses coses com s'estan muntant ara avui mateix al voltant de sa literatura catalana,
però també amb temes de sa literatura universal.
No m'amagaré.
Jo, per exemple,
he estat un d'aquests autors que està molt indignat amb el veredicte que se va fer l'altre dia des Premi que deixés a sa millor novel·la de l'any,
i el jurat va trobar que no n'hi havia cap de bona,
que la va anar a donar a un premi, a una novel·la autoeditada al cul del món, no?
Jo crec que això és escandalós.
És escandalós.
I tal com va dir en Borja Bagunyà,
que és el codirector de l'escola Blum i és un escriptor fantàstic,
la sensació que tenia ell era com si hi hagués cinc vegans discutint quin era el millor bistec de l'any.
Doncs això és una mica el que em passa.
M'adona la sensació que sa literatura catalana l'hem d'entendre com un bistec,
com sa literatura universal, que és com un gran entrecord, no?
Doncs resulta que ses persones que estan en espoda són o bé vegetarianes o bé són veganes,
no en tenen ni punyet per idea, no ho volen aprendre, no ho volen veure, no ho volen entendre.
Per tant, esquímos a grans bistecs, patim una mica.
I en aquest sentit, com ho han de fer per contrarrestar tota aquesta situació?
Tanta desgana, tanta mala llet que s'hagin d'esquí malament?
Amb passió, passió pura i dura, amb sa fabricació d'una obra, amb exaltació i fent actes com es que farem demà.
Sa gent diu que tot és una merda.
No, mos negam en rodó. Sa situació és molt més bona en sa literatura catalana,
però molta gent vol veure i demà ho demostrarem.
De fet, és veritat que un exemple també és justament la reacció que hi ha hagut, no?,
arran del veredicte d'aquest Premi Creixells, que fins i tot pels que no estem tan ficats,
que potser no sabem, ara ho hem anat llegint,
però hem pogut entendre per què hi havia aquesta indignació per part de bona part del món literari
que veu explicar una mica el que has dit ara, també, no?
Per tant, sí que la sensació és que hi ha com un run-run, no?,
tota una gent que sí que existeix també com a, entre cometes, contrapoder, no?,
contra aquest gran poder que deies.
No sé si ho veus així, si creus que ha existit sempre i ara hi ha més altaveu,
o si és que realment s'està creixent també la literatura catalana en aquest sentit.
T'ho diré molt clarament.
Jo estic absolutament convençut que tota aquesta gent que se queixa tant
en el final del que se queixa és d'una cosa,
que és que han deixat de tenir el control.
En els anys 70, quan se va morir en Franco
i sa literatura catalana va començar a despegar,
hi va haver una sèrie de persones que se varen convertir en els mandarins de sa literatura catalana,
mandarins que fins a tal punt varen impedir que segons quins poetes poguessin publicar,
guanyar premis o fer qualsevol cosa.
Si a qualcú, no li que es persuadi dret, no podies fer-les.
Jo no he viscut aquesta situació, però persones com en Francesc Garriga,
un gran poeta d'aquí enguany s'ha publicat sobre poètica com poètica a l'hebreu,
que és cosmonauta, ell sí que ho va patir.
I ho va patir per què?
Perquè no que bé, segons quines persones que estava en el poder,
per tant, ell va haver de fer-se la seva obra xinoxano, xinoxano.
Què passa?
Aquestes persones que avui en dia voldrien ser els mandarins de dominar
i per això fan aquestes animalades vergonyoses que no tenen cap sentit,
veuen que han perdut la seva capacitat de control.
I ara no poden impedir que segons què surti,
que segons qui publiqui o que segons quina persona guanyi un premi.
I això és el que fa que estiguin desesperats.
Ara mateix, amb les xarxes socials,
amb la feina que estan fent les editorials independents,
amb els grans autors que tenim que estan escrivint,
és impossible que sigui aturable.
Vull dir, això no se pot minvar de cap de ser maneres.
I això és la desesperació que tenen,
i després fan aquestes voltades i fan aquests atacs terroristes
que no fan cap altra cosa que fotre't ser pedres damunt de la seva pròpia taulada.
Clar, de fet, exacte, d'alguna manera també suposo que tampoc esperaven
que sorti que hi hagués la resposta que hi ha hagut,
per tant suposo que tot això també és un senyal de canvi, no?,
que estan canviant coses.
Estem canviant coses.
Eduard Márquez està fent que canviïn les coses.
Eduard Márquez és un d'aquests autors que hem de celebrar, per exemple.
És un honor que hagi pogut venir altres vegades a Sant Just,
que demà torni, que pugui jo tornar amb ell.
I són una sèrie de persones de pedra picada que han estat treballant,
que estan dedicant-se en vida i en obra, en la seva feina,
i això és una cosa molt oligiosa.
Vivim en un món en què sembla-se que hi ha aquests grans focus
i aquestes grans fotos i totes aquestes coses que tenen, diguéssim, molta purpurina.
Però el que de veres compta no és això, ni és el glamour, ni és loquits,
ni tota aquesta veneració per segons quines figures.
No, el que importa és la feina ben feta.
I l'Eduard Márquez és una d'aquestes persones que fa 20 anys, 30 anys,
que està fent una feina ben feta i demà la celebrarem,
perquè dintre la literatura catalana hi ha moltes coses
que han de celebrar. Aquestes editorials que té d'aquests autors com l'Eduard Márquez,
llibreries independents com Cal Llibreter,
que surten en els pitjor moments després d'una crisi econòmica rotlladora
i sembla s'acaldirà bé. Per què? Perquè tenen passió.
Que el Llibreter, la Noia Gil, la Llibreria Caldés, la Temerària, la Impossible, la Dòria...
Vull dir, han canviat el panorama i aquestes són les mostres de literatura catalana
que han de defensar, que han d'exaltar i que han de celebrar.
Demà serà una fusió de totes aquestes coses que t'expliquen.
Exacte. Jo crec que promet justament per això, perquè també aquí altres vegades
hem parlat amb la Silvana o amb l'Arnau de l'Eduard Márquez
i la sensació és que l'acte de demà pot ser molt interessant.
Justament també el pròleg que ha escrit d'aquest llibre,
de l'Àra de la ficció, n'hem parlat també aquí a la ràdio.
Un pròleg que tu també en aquesta entrevista en parlaves
i destacaves fins i tot que valia la pena
o que t'havia arribat més que el llibre sencer, no?, fins i tot, d'en Salter.
Sí, jo crec que sincerament es pròleg d'an Eduard Márquez
és molt millor que el que fa en James Salter,
amb tot el respecte a en James Salter.
Però el que fa en Eduard és resumir, si és que se pot resumir,
en 60 pàgines, la situació actual de la literatura catalana,
fer un recompte de lo que ha significat per ell fins ara
escriure durant tots aquests anys
i projectar-se de cara a lo que construirà en el futur.
Aconseguir tot això en un únic text és una passada,
és extraordinari, se demostra la reinada que ha fotut,
les lectures d'anys i anys i reanys,
insistint a favor de les caixes d'eines literàries
i de com escriure bé i de com fer-ho cada vegada millor.
Això, qualsevol persona a qui li agrada llegir,
però sobretot a qualsevol persona a qui li agrada escriure
és absolutament imprescindible que se li faci arribar aquest llibre,
que se li agraixi i que se l'aprengui de memòria
i que si li cap damunt del seu cos que fins i tot solta tu.
Trobes a faltar que hi hagi més persones també a casa nostra
que s'obscriguin aquesta manera d'entendre la literatura?
No, no m'enyori, t'hi seré molt sincer,
perquè jo em pensava que estàvem sols,
però crec que cada vegada som més.
Simplement, mos hem de connectar, mos hem de trobar i ho hem de fer.
Jo, per exemple, en guanyo una de les coses més alegres
que he tingut ha estat la professora de l'Escola Plum.
I a l'Escola Plum hem coincidit una sèrie de professors
i una sèrie de persones i una sèrie d'alumnes
que tenim aquesta mateixa passió.
Jo no crec que ets apassionats, ets eufòrics,
i ets incontinents, i ets celebradors,
i ets entusiastes estiguem tots sols.
Jo crec que no estem organitzats.
Per tant, el que hem de fer és a poc a poc organitzar-nos.
Demà mos hem organitzat per fer una autèntica conxorxa de bellesa
aquí a Sant Just.
I la gent ho podrà comprovar.
Més conxorxes et sortiran, més coses bones et sortiran,
i estic absolutament convençut que això és indeturable.
L'únic cosa que passa és que mos hem de gestionar una mica millor
i cada vegada que se facin vergonyes, injusticis i compteries
com s'escavaren veure l'altre dia,
que això se pugui combatre des de la passió.
De fet, també, a banda del que comentaves ara d'aquest premi
que es va aturgar la setmana passada,
també passa que vivim també en un món només literàriament,
però cada vegada es manen molt les novetats,
en el cas de la literatura també ens deixem portar
al món periodístic per les llistes dels més venuts.
Suposo que pels que ho viviu des de dintre, des de la literatura,
no sé si ho viviu amb tristesa, això,
si és difícil combatre-ho o si també veus que és possible,
que són mons diferents.
Jo ho veig amb tristesa,
però és una tristesa que sabeu compensada per sa feina.
Per exemple, que els mitjans no parlen de llibres
o els hi costa parlar de llibres, fixa't,
jo ara estic molt content perquè ara Catalunya Ràdio
finalment s'ha estrenat aquest programa que fa en David Guzmán,
que ha sigut la ciutat Maracda,
després de molt de temps,
sense un programa de llibres, ara el tenim i és molt bo.
I en David Guzmán és molt bo i està fent una molt bona feina.
No li hauríem de donar una hora,
és que li hauríem de donar una ràdio sencera per ell mateix,
24 hores, parlar de llibres de la manera que ho fa,
professional, excel·lent i apassionada.
Repetirem aquesta paraula perquè és important,
la passió és important.
Però jo, per exemple, veient que els mitjans no en parlen,
existeixen els digitals, les xarxes socials i tot el que faci falta.
Jo durant tot l'any 2017, per exemple,
tot l'any passat, de dia 1 de gener fins dia 31 de desembre,
emprenyat amb els mitjans,
perquè no parlaven de llibres,
vaig dir que jo penjaré cada dia un llibre i ho comentaré.
Durant 366 dies vaig penjar un llibre.
Vaig fer que persones que no coneixien segons quins autors
hi arribessin.
vaig fer que tota una sèrie de lectors descobrissin coses noves.
Cadascú pot fer la seva aportació.
Qui no la faci, oi, és un ignorant,
oi, és una mala persona.
I amb aquí acaba.
Demà, doncs, com dèiem,
es farà aquesta inauguració,
més a més també,
perquè és com un tret de sortida
d'aquesta Universitat Sant Justenca d'estiu,
amb aquesta trobada amb els escriptors
Eduard Márquez i Jaume Pons a l'Horda,
on es parlarà, doncs, com deia el Jaume,
de literatura i, sobretot, de passió, segurament.
Moltes gràcies, Jaume.
Moltes gràcies.
Només diré que, si no vos basta,
venir a m'escoltar a mi,
venir a escoltar a Eduard Márquez,
venir a caure al llibreter,
celebrar això,
a més a més tindrem vi.
O sigui, que si voleu venir,
farem vi, trencaclosques,
rosat,
que m'ho passarem de conya.
Per tant, vos convictu,
vengueu i vos dons les gràcies a vosaltres
per deixar-me aprovar una estoneta
d'aquesta passió nostra compartida.
Doncs, què ha dit també,
amb aquest toc del vi,
que no falti també en els actes
que el llibreter,
demà, dijous, a les 8 del vespre.
Moltes gràcies i que vagi molt i molt bé.
Molta sort.
Moltíssimes gràcies i endavant.
Adéu, bon dia.