3 minuts i un quart de 12, aquesta hora parlem de la tertúlia que es farà aquest divendres demà a l'Ateneu
sobre el Joan Amada, sota el títol Ciutadà Joan Amada és un català universal.
Joan Serra, professor d'història, farà aquesta tertúlia a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu
i ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per parlar una mica del que s'explicarà demà d'aquesta conferència que té aquest títol
on ja es diu que ens parla de Joan Amada com aquesta idea de català universal.
Per què aquest concepte?
Perquè, bé, el títol Joan Amada és un català universal
ve perquè és un personatge que va ser reconegut internacionalment pel seu mèrit,
va guanyar alguns premis internacionals de recerca
i fins i tot va estar encarregat per la pròpia Unesco
per recollir el fort ús de la llista catalana.
Per tant, podríem dir que potser li deuria arribar abans el reconeixement internacional
que no pas el reconeixement nacional.
O sigui, que va ser, exacte, eh?
Això és una cosa que passa de vegades, no?
Que se't valora més a fora que a dintre, no?
Segurament també potser condicionat pel moment.
Sí, de fet, a veure, en temps de Joan Amada
doncs hi havia hagut una exposició de, diguéssim,
de recerca, del que serien, doncs, la sabiesa popular i tradicional,
però des d'un punt de vista molt, diguéssim, molt universitari, molt acadèmic
i, per tant, diguéssim, que a nivell, diguéssim, més baix
doncs no seria una altra importància.
A diferència d'altres països, sobretot d'Europa,
on el tema de la recerca del folclore ja tenia, doncs, molta experiència,
allà, evidentment, doncs, la seva feina va ser, ràpidament, molt valorada.
A part que, evidentment, doncs, ell tenia, dintre de la seva xarxa d'informadors,
doncs, també tenia contactes amb personalitats del món de l'antropologia
i del folclore arreu d'Europa i arreu del món
i, per tant, doncs, aquestes persones en servien d'ell,
el convidaven a publicar en revistes extranjeres
i, per tant, podien parlar de personatge universal, un català universal.
Un home de món, també, no?, per tant.
Un home de món, no?, o amb contacte, si més no, per tant.
De fet, un home de món a l'estranger, diguéssim, que va viatjar a Japó
i les vegades que va viatjar era més aviat, doncs, a nivell, diguéssim, a nivell particular, no?
No és una persona que viatgés gaire per motius de feina,
perquè, bàsicament, el seu objectiu, la seva feina, es basava en Catalunya.
Això sí, l'altre dia, doncs, allò per curiositat,
estava una mica recordant i comptabilitzant els quilòmetres que havia fet
per diferents missions, tant a l'hora del Can Soler Popular,
com després pel propi Museu d'Arquitectia, que treballava a Barcelona,
i és un personatge que va fer més de 10.000 quilòmetres donant voltes per Catalunya.
A Catalunya, fer Catalunya s'alabonésia com el palmell de la mà,
perquè era l'objectiu del seu estudi.
A nivell internacional, ja dic, doncs, no...
Tampoc en aquella època, estem parlant dels anys 40, anys 50,
tampoc era gaire habitual aquest moviment, no?,
de gent, diguéssim, d'intel·lectuals amunt de l'any.
Quin va ser el mèrit més gran de Joana Mades?
Doncs a nosaltres ens agrada des de la Fundació Joana Mades.
A mi, que quan parlo amb majestàtic és perquè parlem de la Fundació Joana Mades,
de la qual pertanyo, i veiem com dos nivells, no?,
a valorar la figura del Joana Mades.
Des del punt de vista professional, intel·lectual,
doncs és una persona que va fer una tasca garantina de recerca
de tot el que seria la saviesa popular,
que, com dic, en aquells moments havia estat, sobretot, estudi,
però d'elits acadèmics, i, per tant, no havia arribat tampoc al poc.
Un altre d'aquests mèrits, per tant, és, diguéssim,
tal com ell s'autodefinia, ell deia,
ell és un drapaire de la cultura,
fent referència a que ell realment era fill de drapaire,
ja havia treballat de drapaire,
i després ja vindran, segurament, els que en sàpiguen més que jo,
ja posaran ordre tot això.
Però un altre mèrit és la divulgació, no?,
o sigui, dintre de la part professional,
seria la recerca, després de la divulgació que ell va fer,
i hi ha més de 300 obres que va escriure,
perquè, normalment, sempre que parlem de Joan Abades
o pensem en ell, pensem de seguida amb el costumari, no?,
aquests cinc volums del costumari que trobem a qualsevol biblioteca,
però ell té més de 300 obres escrites de molts temes,
i, a més a més, la divulgació que fa és el primer que utilitzarà,
diguéssim, l'ESTIC, no?,
que avui diríem que en aquell moment era la ràdio,
i a partir de les seves intervencions radiofòmiques,
primer a la Ràdio Associació i després a la Ràdio Barcelona,
va posar, doncs, la cultura popular a la base de tota la societat.
De nivell, en el tànol personal,
doncs, l'Amèrica Llinem és un exemple de superació, no?,
un exemple de superació personal,
primer de classe, no?,
perquè ella havia nascut en una família pobra,
de drapaire,
als nou anys ja va haver d'anar a treballar,
va ser autodidacta perquè l'esquid ell estudiava,
va arribar a fer, doncs, una personalitat
dins el món intel·lectual gràcies al seu esforç,
i, a més a més, també un exemple de superació personal
en quant a les seves deficiències físiques.
Ell, molt petit, pràcticament era fec,
no hi veia pràcticament un borrall,
de fet necessitava, doncs,
que la seva consulta,
la consola de Mallofré,
li escrivís tot el material,
perquè pràcticament no hi veia,
i, a més a més, després arriba un moment
que fins i tot té com una mena de paràlisi de mig cos,
i, així i tot, va fer 10.000 quilòmetres
caminant amunt i avall de Catalunya
i amb una feina, diguéssim,
gegantina,
que, bueno, que ha fet que arribi, doncs,
a la cultura popular als nostres dies.
Clar.
D'alguna manera, suposo que sense ell,
per tant, moltes de les coses que tenim,
com ja interioritzades,
no ens haurien arribat, no?
No, de fet,
sí que he fet que a vegades diem
que a vegades és una mena de calaix de sastre,
avui en dia moltes coses de folclore
es justifiquen, dient,
doncs, això ja ho deia el Joan Amades, no?
És una mica com aquells grecs antics
que tothom cita, no?
Això ja ho va dir Pitágoras i tal,
i des de saber s'ho va dir.
Però sí que és cert que, a veure,
a nivell, doncs, de cançons,
de cançons d'escola amb els infants,
de ballos que s'han recuperat,
a nivell, doncs, de poble o de barris, no?
De ballos de bastons,
ballos de cabrosos, etcètera, etcètera.
Tot això, gràcies a que ell
va deixar-ho tot escrit, no?
Va deixar les fonts on anar a consultar
i on anar a emmirallar-se,
perquè, ja dic, abans que ell,
tots els seus antecessors,
bueno, doncs, es movien en un àmbit,
doncs, molt elitista, molt acadèmic,
i segurament, doncs, mai haguessin
pogut arribar a aquestes fonts,
si no fos per, diguéssim,
per aquest propi tarannà, no?
De Mades, de Mades era un divulgador,
ell aprenia per explicar, no?
I un dels seus grans objectius,
i creiem fins i tot
que una mena d'angoixa vital,
era el fet que deia que,
deia cada vegada que mor una persona gran,
per exemple, doncs,
en ella moren uns refranys,
moren jocs, moren solacionetes,
i ell tenia aquest afany,
aquesta angoixa,
de poder arribar a tot i de recopilar-ho, no?
I per això insisteixo
en el fet que ell mateix s'autotitulava,
doncs, a son de la paella de la cultura,
des del punt de vista molt modest,
perquè, evidentment,
segurament que ella en sabia molt més
que els altres que deia,
que després vindrien
i donarien el que ella ha trobat.
Clar,
del seu llegat,
o de tot el que va fer,
què en podem aprendre, també,
doncs,
perquè traslladat en el moment actual,
doncs,
no se'ns escapi
o podem continuar difonent
o aprenent de la nostra cultura?
Bé,
l'interessant,
jo crec que,
al final,
el que ensenya Amades
és,
d'alguna manera,
que,
a veure,
doncs,
el que és la cultura popular,
el que el poble creu,
el que el poble diu,
doncs,
és dign,
és un tresor
que hem de conservar.
Però Amades,
com molt,
diguéssim,
universalista,
no?,
tot el que ja es deia,
perquè hem de ser un gran defensor de l'Esperanto
i és un dels introductors de l'Esperanto a Espanya,
no hi ha cultures millors ni pitjors,
és a dir,
cadascú,
doncs,
té la seva
i se l'ha d'estimar
perquè és el tresor,
l'herència,
doncs,
que li han de ser els seus empassats,
però que cap cultura
és superior o inferior a les altres
i, per tant,
que cal un respecte,
un coneixement,
un apreci
per totes les manifestacions
culturals del món.
Bé,
doncs,
en tot cas,
exacte,
és aquesta conferència
que es farà,
aquesta xerrada tertúlia
que organitza l'Ateneu,
demà divendres
a les 8 del vespre
a la Sala Piquet de l'Ateneu,
Ciutadà Joan Amades,
un català universal,
amb el professor d'història,
Joan Serra.
Avui en vull parlar amb ell.
Moltes gràcies, Joan.
A vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Vinga,
moltíssimes gràcies.
Passo bé.
Sala Piquet de l'Ateneu,
de la Sala Piquet de l'Ateneu,
de la Sala Piquet de l'Ateneu,
de la Sala Piquet de l'Ateneu,
de la Sala Piquet de l'Ateneu.
de la Sala Piquet de l'Ateneu.
The Radio Show is in Catalan.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc,
mestres àvies recuperadores de contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural
que cada dijous de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis.
No us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Per seguir l'actualitat del Baix i Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix i Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Despertant-te
Corrent
Esmorzant
Comprant
Passejant
Quedant
Treballant
Celebrant
Sortint
Conduint
Vius connectat
Conduint
Desconnecta
Evita les distraccions
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparellats.
Parells de ràdio,
Generalitat de Catalunya.
Ceréo de ràdio,
Un grup de cartouch curb
opolna
Enf leastia
c'è zà zíà.
Triang
Mòbils
Mòbils
接szoros
Bđungs
C'è zíà.
D Taylor
Sér
Passar la frontera
el maleter
d'un Mercedes verd
i atrotinat
La primera nit
en un caixer
La següent sota el pont
de la ciutat
La tercera pensant
el que m'hi fet
I la quarta somiar
en com d'esfel
Mentre remulgaven
els bodells
Llamps i trons
feien baixar el cel
La nit en para els cets
i les tempestes
dels llarbres
no hi ha pany
si és prou afany
I d'aquesta manera
aprengué el calavera
saltar preps
i obrir candaus
La cinquena nit
també plogué
L'adrenalina prou
té el seu encant
El sisè camí
no se n'estigui
I perder la por
del debutant
La setena nit
es va confiar
i en sortir
i en sortir
raulit
i penteixant
Davant la reixa
humida
d'aquell
fort de pa
Dos gendarmes
i el blau
llampagant
pagant
La nit
en para els cets
i les tempestes
els lladres
no hi ha pany
si és prou afany
I d'aquesta manera
d'aquesta manera
d'aquesta manera