This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fem de parlar de la 11a edició del Premi Literari Delta de Narrativa,
escrita per dones, un certamen, per cert, bien normal,
que té com a objectiu fomentar aquesta creació literària de les dones,
tot reivindicant la seva mirada i aquests pensaments com a claus per transformar la societat en guany.
La guanyadora d'aquesta última edició de l'11è Premi ha estat Eva Maria Garrigosa,
amb l'obra L'Avocador, i avui la tenim amb nosaltres al telèfon, així que la saludem.
Eva, bon dia.
Hola, bon dia. Moltes gràcies.
Bon dia, Eva, a tu, gràcies per passar per aquí pel programa, tot i que sigui per telèfon.
Escolta, enhorabona per començar per aquest Premi Literari Delta,
com senta rebre un premi com aquest?
Merci, doncs mira, jo encara no m'ho acabo de creure, eh?
Vull dir, encara ho estic païnt, però sí, sí, molt contenta, moltíssim.
L'Avocador és l'obra que ha guanyat aquest premi, una obra inèdita,
és a dir, no s'havia vist abans, entenc?
Explica'ns una mica què s'hi troba en aquest abocador.
Doncs és una obra que jo vaig començar a escriure ja fa, penso que va ser el 2016,
que vaig començar i l'he fet, l'he refet, l'he desfet.
Primer la vaig escriure en castellà, després no m'acabava de fer el pes i la vaig estudiar al català
per allunyar-me una mica, veure-la d'una altra manera.
I finalment, doncs vaig decidir presentar-me perquè pensava que complia tots els requisits
i, a més, que demanava el concurs i que, a més a més, jo també em venia de gust parlar.
I llavors, doncs, hi trobareu tres històries que acaben confluent a l'Avocador.
Llavors, cada història té com a protagonista una dona que està en una etapa de la seva vida especialment complicada.
Llavors, doncs, podem trobar dones que jo m'he anat trobant al llarg de la meva vida
i, doncs, que trobo que no se'ls dona prou veu, no?, amb aquesta societat
i que moltes vegades a la menys té quan estan tirant endavant famílies, responsabilitats
i són conseqüents, no?, amb els seus valors.
I això, doncs, per exemple, tenim un personatge que està molt inspirat en la meva sogra
que va cuidar durant més de 20 anys del seu home, doncs, que va quedar en coma
i va quedar com un nen petit i de tot el neguit, el patiment que hi ha darrere, no?,
són aquestes persones que decideixen fer-se càrrec per circumstàncies, per, no sé,
per ser conseqüents en els seus valors o simplement per circumstàncies econòmiques,
es veuen abocades, no?, en aquesta situació.
Després també parlo una miqueta, doncs, de la maternitat, com moltes vegades ens ho venen
com una cosa, doncs, superbúnica que ho és, però també, doncs, no es parla de la part més de sacrifici
i que si, a més a més, va acompanyada d'alguna situació familiar complicada, doncs, pot ser molt dura.
I després, doncs, també, doncs, d'aquesta necessitat que tenen moltes dones, doncs, d'agradar, d'acabar bé,
i que això, doncs, les té, doncs, en una situació de constant infelicitat, no?
És a dir, són aquests factors que es van confluent.
Deies que al final tots acaben a l'abocador, que és un sentit metafòric, o realment és un espai físic?
És en dues coses, no?
Per una banda, doncs, sí, és una metàfora.
Jo penso que al llarg de l'obra podreu trobar moltes metàfores.
I, de banda, doncs, jo també volia que es veiés el que és diferents escenaris del Regi Oregat.
Llavors, doncs, l'abocador de la B210, no sé si coneixeu aquesta carretera, no?,
que connecta, doncs, Viladacans, Gabac, Castelldefels.
Doncs, jo recordo que era petita i d'anar a direcció cap a la platja
i era un lloc, realment, encara ho és una mica, no?,
però ha millorat des que jo era petita.
Era un lloc, realment, era el més semblant a l'apocalipsi, que jo recordo, no?
A mà de dret estaven els cementiris de cotxes.
A l'esquerra hi havia l'abocador, que ara ha millorat molt,
però era, bueno, allò era tremendo, no?
Veies les gavines, els avions, sobrevol, allò,
aquelles piles, no?, de deixalles.
I després veies, doncs, les prostitutes, no?
Recordo les prostitutes assegudes allà per la carretera.
Jo pensava, mare meva, no?,
això és un escenari increïble, no?
Sí, sí, molt cru i que tenia ganes de parlar-ne.
I què et duu tot a connectar-ho en aquest abocador?
És a dir, són històries, explicaves, no sé si totes,
però almenys la que explicaves a la teva sogra, real, no?
No sé si les altres també ho són,
però què et porta a connectar-ho tot a aquest abocador?
Bueno, estan inspirades, eh?
No són reals, diguem que jo he intentat extreure el sentiment,
però no deixen de ser ficció, eh?
Doncs porta això perquè són situacions extremes
i que allà, d'alguna manera, van a llançar allò que no volen, no?
I el fet de presentar-te en el concurs,
deies, et vas animar i vas arribar a presentar-te,
però què va ser realment el que et porta a presentar-te?
Perquè la pregunta seria, ja el coneixies, aquest premi Delta?
Sí, sí, sí, doncs d'anar a la biblioteca
i veure els tríptics informatius
i recordo que ja em vaig presentar amb aquesta obra,
però era diferent, estava en castellà
i havia canviat personatges.
Em vaig presentar ja fa, no sé si dos o tres
convocatòries abans i, no sé, em venia de gust, eh?
Perquè realment és complicat avui en dia editar, no?
Publicar és... no és fàcil perquè cada vegada, doncs,
hi ha més gent que és capaç de fer obres molt bones,
de molta qualitat i, d'altra banda, també les editorials,
doncs, exigeixen més també perfils que no són fàcils, no?,
a complir perquè llavors molta gent tira de l'autoedició
i era una manera, no?, també de treure-ho a la llum.
En aquest cas, un cop guanyes el Premi Literari Delta,
diguéssim que un dels punts d'aquest premi és, entenc,
arribar a publicar aquesta obra.
Sí, sí, sí, i tant, sí, sí, que m'agradaria molt.
Però no va, diguéssim, inert en el propi premi?
És a dir, el premi realment fa que puguis publicar el llibre?
Preguntant-ho així diferent.
Podria ser, és una possibilitat.
El premi m'ha fal·lega molt i em deixa més que satisfeta,
però si, a més a més, doncs, pot ser l'inici d'alguna cosa més,
doncs ningú et sigui.
Home, té ressò al Bas Llobregat, hi participen,
no en tinc el llistat, però hi participen unes,
era bé 15, una dissetena d'ajuntaments del Bas Llobregat,
entre ells també el nostre, el de Sant Just,
i dins d'aquesta repercussió, diguéssim, comarcal,
el Premi Literari Delta, doncs, bé, és conegut, és sonat.
Per tant, hi ha gent que, com a mínim, li ha arribat que tu ets la guanyadora,
que l'obra es diu l'abocador, no?, i que aquesta 11a edició te l'has endut a tu.
Per tant, no sé si d'altres llocs també reus reps trucades,
o reps, no sé, comentaris, escrits, d'altra gent que vulgui contactar amb tu,
pel fet d'haver guanyat aquesta obra.
Bé, tot acte ara és molt recent, no?, i a veure si més endavant, poc a poc, no?,
ara estem passant per un moment una mica complicat, encara no s'ha editat l'obra,
en principi m'han dit que passar Sant Jordi ja estaria,
i anirem veient, poc a poc, no?, com va arribant a la gent i quina rebuda té.
I el fet d'escriure un llibre és la primera, no?, que escrius,
que comentaves que l'has fet, l'has desfet, has passat en canviat d'idioma, no?,
que treballa castellà, les... en fi, li has donat moltes voltes, no?,
però és la primera que escrius?
He escrit abans, però eren contes, o he fet, doncs,
col·laboracions amb algun editorial, però de llengua, de...
per l'ESO, perquè jo soc professora, i llavors...
Però així novel·la, una cosa més elaborada, no, encara no m'hi havia trobat, no?,
perquè realment costa, costa...
Jo soc, a banda de professora, doncs, soc mare de dues nenes,
i és molt complicat trobar temps per fer...
Comptes és més assequible, no?,
tot i que escriure un bon conte és molt difícil, també,
però una novel·la que necessites, doncs, molta constància,
molt de temps de pensar-hi...
S'ha complicat amb la vida que portem, no?,
moltes dones amb molt d'estrès.
El fet d'haver-la escrit, per això, suposo que és una satisfacció plena,
és a dir, l'has arribat a escriure, has aconseguit escriure una novel·la.
Sí, sí, realment ha estat un exercici, això, de disciplina,
de dir, vinga, va, posa't, i sobretot de dir, mira,
potser no és l'obra més meravellosa del món,
però jo l'he fet amb tot el meu amor i amb tot el que he pogut, no?,
m'he dedicat tot el que he pogut, he donat tot el que he pogut a ella i ha sortit bé.
Com a hobby entenc.
Sí, sí, sí, ara per ara com a hobby, sí, sí.
Tot i que descartes...
No em puc plantejar a viure d'això, a far ara.
No, qui sap, no?, a veure, amb una primera novel·la publicada,
amb un premi al darrere, doncs potser també t'empenyo una mica
si t'agrada realment, no?, i si és aquesta...
Ja veurem, a mi la docència m'ha agradat molt, eh, també.
Més a més, no?, en una altra part, una altra cosa que agrada, no?,
que pots dedicar-li temps, que no està gens malament.
Valors, maternitat, aquesta necessitat d'agradar també d'algunes dones que explicaven,
no són alguns dels punts que expliques en aquesta novel·la,
que quantes pàgines té, més o menys?
Doncs el que és format Word eren cent i pico,
recordo 120-algo, 130, no és una... no és molt extensa, eh?
Clar, d'hi has format Word perquè en format llibre
la quantitat de paraules es redistribueix, per tant, la xifra varia, no?
Sí, sí, sí, segurament.
Ara, per ara, si algú volgués llegir-la, Eva, aquesta obra de l'avocador,
la podria trobar en algun lloc, no sé si en algun format?
No, no, encara no.
Serà per Sant Jordi, m'han dit.
Per Sant Jordi, perquè la mostra que envies pel premi,
entenc que això no és públic, no?
No es pot consultar en algun lloc.
No, no, encara no.
O sigui, ens haurem d'esperar com a mínim abril del 2022.
Sembla que sí.
Llavors haurem de tornar-te a trucar i preguntar
què tal sent això de tenir el teu llibre entre les teves mans,
que ja no és un document Word, sinó que ja és un llibre amb la seva portada, etcètera, etcètera,
que això ja són paraules majors.
Doncs, Eva, gràcies per atendre'ns avui.
Enhorabona també per aquest premi i endavant,
si has d'escriure més novel·les o el que sigui.
Esperem que vagi tot molt bé.
Gràcies.
I bones festes.
D'acord, igualment.
Una abraçada.
Bones festes.
Cada any molt bé.
Adéu.
Adéu, adéu.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per Nadal escolta Ràdio d'Esvern, els 98.1 de la FM i bones festes!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Passem a escoltar un tema de Sabash!
Això es diu Only You!
When I'm a really good love friend to do!
Can be a really good love friend to do!
Only You!
Only You!
Only You!
When I'm really good love friend to do!
When I'm looking for somebody new!
You're the blue!
Only You!
When I'm looking for somebody new!
You're the blue!
Only change my mind!
When I feel so blind!
Then you make me see!
Love is free!
Only You!
When I look at your eyes in the blue!
Love me too!
When I look at your eyes in the blue!
When I look at your eyes in the blue!
Love me too!
Only You!
When the deer drops on me!
I would more!
Love too soon!
Only change my mind!
Only change my mind!
When I feel so blind!
Then you make me see!
Nothing's free!
Don't push me aside!
Don't leave me too tight!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!