.
Dos minuts i un quart de dotze.
Aquesta hora parlem de gestió de residus.
La setmana passada es va fer una jornada
del Fòrum sobre residus a Sant Just.
Des van posar sobre la taula les dades de recollida
selectiva al municipi.
També es va parlar de diferents objectius per millorar
aquestes dades de cara als propers anys.
Ara en parlem amb el regidor
de gestió de residus, Lluís Montfort.
Molt bon dia.
Per parlar una mica d'aquestes qüestions
que es van debatre la setmana passada
es va explicar
perquè és una dada que hem comentat
alguna vegada, que és la quantitat
o la xifra que genera Sant Just
de residus, que és
semblant, em sembla, la mitjana catalana
i que seria de
1,32 quilos de residus per evitar ni per dir.
Per tant, cadascú de mitjana
generaria aquest
1,32 quilo,
que és bastant. Si pensem en format mitjana
entenc que també aquí s'inclou el tema de les empreses
o és només pensant en persones?
No, s'inclou el tema de les empreses.
Per això bé, que entenc que pot ser que alguna empresa
se generi més residus i cadascun generi menys.
Sí, l'agència de residus l'altre dia va dir que
estimaven que cada persona
generava a casa seva, de manera domèstica
uns 600 grams d'escombraries al dia.
Això és que no semblava que la dada
d'aquesta era d'un quilo i un terç?
Exacte, és una manera per poder calcular
que és el total de residus generats
per tipus de número d'habitants.
I és un índex, però el que generaríem
nosaltres directament a casa i no el que
produïm també de manera indirecta quan anem a un restaurant
o quan anem a comprar
alguna cosa, doncs
això serien uns 600 grams purament
el que fem a casa.
Estem a la mitjana catalana i estem
bastant per sobre de la mitjana de l'àrea metropolitana.
Aquest és un indicador que va molt lligat
al consum, de manera que
recupera molt ràpidament
quan hi ha una millora econòmica
i baixa de manera significativa
quan hi ha un empitjorament en les condicions econòmiques.
Per això el 2010 la dada era més positiva?
Per això el 2010 la dada era pitjor.
Era pitjor que ara, eh?
Sí, s'ha millorat ara amb aquests anys.
S'ha millorat perquè hi ha hagut un descens del consum.
Val.
D'acord?
Per tant, consumim menys coses,
per tant, generem menys residus.
Cal dir que nosaltres tenim un pla
de prevenció de residus
i contra malaltament alimentari
i contra la generació de residus
de tot tipus
amb el qual estem intentant actuar
en unes accions molt concretes
i l'objectiu és que això ho hagi baixant cada vegada més.
Tot i que entenem que té complexitats.
Clar, perquè entenc que alguna vegada
també parlen de gestió de residus,
no només amb tu,
sinó també amb el Piro Riols
en l'anterior mandat,
es parlava d'aquesta idea,
o es va parlar també dijous,
de l'estancament, no?
Que hi ha un moment en què sembla que costa,
que hi ha com una mena de paret
que costa de superar, no?
Els famosos sostres de vidre i aquestes coses.
Exacte, jo crec que quan parlem de residus
hem de pensar en dos grans blocs.
Per una banda hi ha la generació,
que és el que tu estàs comentant, no?
Nosaltres estem en una línia
que estem per sobre,
ens hem de comprometre
a generar menys residus,
intentar impulsar, doncs,
el reprofitament,
la compra més de granel,
la vida d'eliminar els envasos, etcètera, etcètera.
Però paral·lelament,
hi ha un altre gran bloc
que és, un cop tenim generats aquests residus,
quin és el percentatge de reciclatge.
Llavors, sempre quan es parla de política de residus
hem de treballar les dues coses en paral·lel.
Intentar tractar el residu amb origen,
que el millor tractament dels residus
és el que no es genera
i un cop generat
tenir el millor tractament possible
dintre dels objectius que ens marquem.
Per tant, aquests serien una mica
els objectius que s'haurien d'aconseguir
i la manera d'aconseguir-los
entenc que es preveu més
com un pla a llarg termini
o es pot millorar, per exemple,
d'aquí a l'any que veu
o d'aquí a dos anys
es poden aconseguir millores, creieu?
Com ho plantegeu?
Aviam, primer de tot,
la gent hauria d'entendre
per què ho fem, això.
Sants Jus és un municipi
que es compromete amb el canvi climàtic,
de manera que estem realitzant
mesures contra el canvi climàtic.
Per això estem treballant
amb eficiència energètica,
estem treballant
amb alliberar
la quantitat menor
de tones de CO2
provinent de l'energia
a l'atmosfera
i per això tenim un pla premi
que ens han donat
per aquest treball
i per aquesta millora.
Un altre element
que genera moltes tones
de CO2 a l'atmosfera
i, per tant,
contribueix de manera decisiva
al canvi climàtic
són els residus
i ho són molt
i molt
i molt
i molt més
que qualsevol cosa
que puguis fer
amb gestió energètica.
En la qual cosa,
si nosaltres volem
aminorar,
disminuir,
reduir al màxim
la petjada ambiental
de l'Ajuntament de Sant Jús
i la població de Sant Jús,
hem de treballar
sobre els residus
d'una manera brutal.
I ara,
sempre ens mirem
els percentatges
en relació
amb la gent
de l'àrea metropolitana,
per tant,
estem bé,
diguéssim que som
dels que ho fan
millor,
entre cometes,
de l'àrea metropolitana,
però la nostra petjada
amb residus
per manca
de voluntat
de reciclar
és brutal.
I ens centrem
en el contenidor,
el que la gent porta
en el contenidor,
el de dia a dia,
el 62%
dels quilos
se'n van
al contenidor gris.
Estem amb una paradoxa,
estem estancats,
com tu bé deies,
des del 2005.
Tenim un sistema
de contenidors
de proximitat
en el qual,
a menys de 25,
30,
40 metres
d'una casa,
tenim unes bateries
de contenidors
amb bones prestacions,
amb totes les fraccions
que facilitem
al màxim
a la gent
perquè pugui
relleixar.
I no funcionen.
No està funcionant.
que faig un ordre
de magnitud,
agafem només
una fracció,
el plàstic.
El plàstic
que actualment
estem llençant
i que no reciclem
estaria al voltant
de les 4.134 tones.
Aquestes 4.134 tones...
Això s'enjust?
S'enjust.
Si les recicléssim,
tindríem un estalvi
de tones de CO2
habitades
de pràcticament
7.000 tones
de CO2
habitades.
Saps quan ha sigut
la dada de rendiment
de millora energètica
que vam tenir
que ens han donat
un premi?
241.
Per tant,
si realment
la lluita
pel medi ambient
i el canvi climàtic
és una voluntat
de veritat,
no és opcional
reciclar.
O sigui,
no reciclar
és un cost
que carreguem
de manera
indigna
al conjunt
de la ciutadania
i al conjunt
del planeta.
Per tant,
d'alguna manera
potser també
caldria incidir
en aquesta conscienciació,
perquè entenc
que tots sabem
que reciclar
és important
pel medi ambient,
així com a idea
això en principi
tots la tindríem clara,
però
entrar una mica més
en matèria
suposo que
és el difícil
també,
perquè de fet
també no pots fer
una campanya
explicant ara
aquesta dada concreta
o és més difícil
d'arribar-hi.
Clar,
és un repte,
nosaltres hem optat
per un procés
participatiu.
Per què?
Perquè tal com comentaven
els companys
de l'Agència Catalana
de Residus,
la gestió
del residu
és la política
pública
més participativa
de totes
les que es fan
i es desfan.
Per què?
Perquè és la suma
de comportaments
individuals.
Per tant,
si nosaltres
demanem,
incentivem,
motivem,
exigim
en última instància
un comportament
racional
per part
de la gent
i que es conscienciï
per reciclar
i això
pot arribar
a suposar
canvis
en els sistemes
de recollida,
canvis
en les polítiques
de sancions,
canvis
en la fiscalitat
per poder aconseguir
aquest objectiu,
cal que això
ho fem
a través d'un procés
participatiu.
Aquesta és la lògica
d'aquest procés.
I què es decidiria
com es pot millorar
en aquest procés?
Nosaltres necessitem
millorar de manera
significativa.
O sigui,
Sant Jus no pot
estar content
amb tenir
un 38%
de recollida
selectiva
excusant-te
que Sant Boi
en deu tenir
un 17.
Això no s'hi val.
Això no s'hi val.
Ara,
imagineu-vos
que nosaltres
llancéssim
llancéssim
aigües
no depurades
al riu Llobregat
i que
Molins de Rei
en llancés
80.000 litres
i nosaltres
només en llancéssim
12.500.
L'aniríem
a Sant Boi
i a Molins de Rei
i a Pallejar
a reclamar-li
que baixéssim
i nosaltres
seguiríem tirant
els nostres?
Això no ho entén
ningú.
Llavors,
per què això
no es té en compte
quan alliberem
aquesta mateixa
contaminació
amb un altre
fluid
que és l'aida?
Llavors,
això és el que
s'ha de fer entendre.
El compromís
pel medi ambient
és un compromís
que hem de fer
tots i totes
cada dia.
i el que no podem fer
és excusar-nos
amb la comoditat
o amb que ja està bé.
El problema està
que nosaltres
ho veiem
com un servei
que ens desapareix
de les escombraries
i en canvi
té una massa
mediambiental
brutal
i econòmica.
Saps quants diners
ingressaria
l'Ajuntament
si arribéssim
a reciclar
un 70%?
Quants?
400.000 euros.
De retorn,
per tant, eh?
De retorn.
Estem cremant
bitllets
de...
Estem cremant
4.000 bitllets
de 100 euros
cada any.
Això vol dir
que en un mandat
tindríem
un milió
600.000 euros
en el qual
si dispositéssim
els nostres residus
de manera
molt millor.
Per tant,
aquests serien
els objectius
de millora
per decidir
com es pot millorar
es farà
aquest procés
participatiu.
De tota manera,
no sé si es fa poc
que en un procés
participatiu
la gent que hi participi
sigui justament
la més implicada
i que les solucions
que s'aprovin
després no tinguin
o no es vegin igual
per part de la gran
majoria de la població
i per tant
no tinguin
un efecte
més o menys
immediat.
Aquest és el problema
de tots els processos
participatius.
L'altre dia
la sala de plens
estava plena
però estava plena
de gent
d'un cercle
molt proper
a l'Ajuntament
per tant
hem de trencar
aquest cercle.
La propera reunió
que volem fer a l'octubre
volem trencar aquest cercle
volem intentar convidar
més gent.
Nosaltres des d'ara
fins a l'octubre
anirem a visitar
associacions de veïns
entitats
persones
ampes
etcètera
etcètera
per poder explicar-los
què és el que vam fer
en aquest fòrum
dels residus.
Hem de decidir
com evoluciona
i la idea
és que això
acabi
amb una consulta
una consulta
popular
que tingui
un contingut
vinculant.
Es parlaria
d'un canvi
de model
entenc?
Depèn
això és el que ha de sortir
d'aquest procés
participatiu.
Es pot decidir
un canvi de model
que hi ha un canvi
de model radical
que és la manera
més ràpida
de començar
a estalviar
aquestes 11.000
tones
de CO2
que podríem
estalviar
anualment
a l'atmosfera.
Fa uns quants anys
per això
quan es va parlar
d'un canvi
de model
bastant radical
com seria
la recollida
porta a porta
que va estar
gairebé a punt
i finalment
es va
tirar enrere
recordem
des de Convergència
l'oposició
va ser important
en aquest sentit
no sé si ara
aquest tema
podria estar
de nou
sobre la taula
o és difícil?
Ens hem de fer preguntes
ens hem de fer preguntes
aquests 11.000
aquestes 11.000
tones
de CO2
a l'atmosfera
tenen un cost
o no tenen un cost?
Aquest cost
no el repercutim
a ningú
ja estem d'acord
en fer-ho
o no fer-ho
o hem de mirar
com ho podem fer-ho?
si crec
que és el camí
que és
intentar-ho
evitar
com es pot fer?
És un canvi
de model?
És una conscienciació?
És un sistema
sancionador?
És un sistema
de fiscalitat
en el qual
vagi associada
a rendiments
de l'acollida
selectiva?
Com ho hem de fer?
Com ho han fet
altres municipis?
quines solucions
hem trobat?
Podem fer una prova pilot
en algun espai?
Sí?
No?
De quina manera?
No hi ha una manera
de fer-ho
hi ha moltes maneres
de fer-ho
Per tant
aquesta consulta
es faria
es plantejaria
fer-la l'any que ve
mateix?
Més endavant
l'any que ve
el 2017
és tot un repte
perquè jo crec
que no ho hem fet mai
un repte que
jo entenc
que pot espantar
o un repte
que és gran
però que
no podem amagar
amb el cap
sota l'ala
hem de fer alguna cosa
i ho hem de fer ja
perquè si no
no estarem fent
polítiques ambientals
estarem fent
operacions de maquillatge
i això és el pitjor
que pot fer un ajuntament
Teniu
no sé si es pot tenir
constància
de si on hi ha
més mancances
de reciclatge
és amb les llars
o és amb les empreses?
Les empreses
tenen un bon nivell
de reciclatge
perquè ja
en la seva pròpia estructura
els vinen a buscar
les seccions
porta a porta
per separat
de manera que cada vegada
ve algú a buscar
alguna fracció
i ja has de tenir
separada
perquè se la puguin
endur
A la mitjana
de Catalunya
és que el reciclatge
de les empreses
està voltant
del 80%
80-85
una altra cosa
s'han fet els deures
hi ha hagut una pressió
a sobre
hi ha hagut un sistema
de recollida
que els obliga
a separar
evidentment
hi ha tot
no és el mateix
un taller
que una marceria
i no és el mateix
una fàbrica
de 100 treballadors
que un restaurant
és molt diferent
i on hi ha més dificultats
a les llars
és en plàstic
és en recollida selectiva
de matèria orgànica
o
en totes les accions
perquè entenc
que amb el tema
del vidre
ja està més incorporat
aquesta idea
que el vidre
es recicla
potser
perquè fins i tot
fa més anys
que funciona
el que és la bossa Tipus
que s'ha definit
la que va al gris
sense reciclar
conté un 37%
de matèria orgànica
un 12% de paper
un 10% de plàstic
un 7% de vidre
i la resta
són petites coses
ja que s'ha d'actuar
molt
amb l'orgànica
que és el que té
més capacitat
de produir
danys
en el medi ambient
també en els plàstics
i això
la situació
s'ha de conscienciar
no costa res
o sigui
no costa res
a casa
fer aquest gest
no vull ser
apologeta
del capitan Siam
però
allò que
tothom escoltava
que els petits canvis
són poderosos
les dades
ens ho indiquen
un petit canvi
en el comportament
que no costa res
no costa res
tenir una bossa
posar el plàstic
i baixar-ho
al contenidor
no costa res
tenir un paper
i de tant en quant
doncs per baixar-ho
no costa res
separar-la
orgànica
tenim contenidors
minibujolets
a disposició
de qui vulgui
a l'Ajuntament
no costa
es poden venir a demanar
com funciona
es pot venir a demanar
es pot ser un contacte
amb el medi ambient
i ens fem un subministrament
d'un bujolet
jo el tinc a casa
i va perfectament bé
el que vull que la gent sàpiga
és que
mai
havia sigut una cosa
tan fàcil
amb un impacte
tan brutal
el fet que el Sant Boi
ho faci
no ho faci
Bolíns de Raí
ho faci
no ho faci
ens pot anar bé
per netejar consciències
tothom ho fa
el frau fiscal
tothom el fa
no ho ve d'aquí
doncs
té un impacte molt bèstia
doncs
el tema dels residus
és el mateix
podem canviar les coses
les podem canviar
demà
o sigui
d'avui per demà
podem deixar
de generar
aquests residus
podem tractar millor
podem tenir un ingrés econòmic
que ens pot ajudar molt
a tothom
i això
hi ha gent
que no ho veu
no ho considera
no li dóna la gana
i milita
per no fer-ho
per tant
aquest és el gran repte
amb l'oposició
n'heu parlat
o hi va ser
la xerrada de dijous
perquè hi hagi
més un consens polític
fa tres mesos
que a l'oposició
li vaig passar
el powerpoint
que van passar
a la trobada
l'oposició
fa tres mesos
que el té
i em vaig posar
a la seva disposició
per aclarir-los
el que necessitessin
a banda de
entenc que de moment
per això
no n'heu parlat més
no s'han posat
en contacte
amb mi
espero que ho facin
i portes obertes
per aclarir
perquè és que
els necessitem
o sigui
no veig
com ells poden
defensar
l'alliberament
de 11.000
tones
de cedres
a l'atmosfera
o sigui
no sé
quin argument
es pot tenir
però si n'hi ha
parlem-ho
parlem-ho
i
si hi hagués
un consens polític
per anar
cap endavant
realment
seria fantàstic
fins ara
no hi ha estat
a banda
del que es pugui fer
amb aquest
processus participatiu
des de l'Ajuntament
us plantejo
com altres vegades
alguna altra campanya
publicitària
més o menys immediata
no parem
una cosa
no treu l'altra
no parem
ara sortirà
una guia
de residus
en el qual
hi ha petites explicacions
sobre com tractar
a casa
els residus
que generem
on s'han de dipositar
el saber de recollida
de mobles
per cert
molt d'incivisme
estem detectant
últimament
amb els abocaments
fora de contenidors
i aquí
hi ha un ciu
que començarem
a desplegar
el règim sancionador
amb bosses vols dir
o
mobles
por expans
d'obres
que hi ha
en el municipi
que sistemàticament
ho deixen fora
dels contenidors
quan ells han de gestionar
el seu residu
joguines
que estem trobant
a fora
restes de poda
que ocupen
tot una alborera
no pot ser
no pot ser
no és una opció
s'han de gestionar
bé els residus
per tant
començarem a aplicar
el règim sancionador
que ja tenim aprovat
per ordenança
i l'aplicarem
per tant
campanyes de conscienciació
guia de residus
el proper bollatí
portarà
un desplegable
una pàgina central
en la qual explicarem
tot el programa
dels residus
demanarem la col·laboració
ciutadana
i més enllà
de poder donar
una imatge negativa
o represora
jo volia que la gent
ho vei
és com un repte
és una possibilitat
que tenim a les nostres mans
i que no depèn
de ningú més
llavors
per què no
fer-ho com un repte
de municipi
per què no
poder
poder ser
el primer municipi
en el qual
redueix
la seva petjada
d'una manera significativa
purament
amb el comportament
de cadascú
a casa seva
i si això
no s'aconsegueix
s'hauran d'aplicar
altres mesures
que els hem de consensuar
haurem de veure
com acompanyem
evidentment
conscienciació
i treball
sempre hi serà
hi hauria la possibilitat
amb qüestions com
la deixellaria mòbil
ampliar l'horari
o ampliar més dies
o
en principi
esteu contents
de com funciona
jo crec que
sempre es pot arribar a millorar
està clar
però per exemple
mira
aquest dissabte al matí
vaig a buscar una carta de correus
que jo tenia
mitja endarrerida
i passant per allà
a la plaça
Enric Morera
em trobo
tot
de
de mobles
a fora
tenen la deixellaria oberta
tenen un servei
de recollida
de mobles
per tant
es pot ampliar
es pot millorar
em consta
que
han quedat una miqueta orfes
la zona del barri sud
amb recollida d'olis
perquè abans es feien al mercat
estem mirant de veure
quin resultat
en podem fer
i ho mirarem
d'anar ajustant
està clar
però també
amb els serveis
que hi ha actualment
moltes de les coses
que passen
no haurien d'estar passant
Doncs anirem parlant
de tot plegat
avui hem volgut parlar
amb el regidor
de gestió de residus
de Sant Jus Lluís Monfort
arran d'aquesta primera jornada
que es va fer dijous passat
la propera serà
el setembre o octubre
no em sembla?
Sí, ens hauria de fer
la mitjans d'octubre
perquè així tenim temps
també d'haver preparat-la bé
i voldríem que participés
gent del món associatiu
de municipis porta a porta
de associacions
de veïns de Catalunya
d'altres municipis
que hagin pogut
fer algun sistema innovador
que sigui interessant
bàsicament per aprendre
i poder arribar
a veure quin impacte
tenen les mesures que podem fer
i el bo és que
el canvi en la política pública
jo cada mes
el veig amb les dades de recollida
o sigui que és
és una política pública
que veig el resultat
automàticament el mes següent
o sigui que podrem anar
analitzant aquestes dades
i veure si el que fem
està en la línia correcta o no
Doncs ho anirem
comentant també aquí
Moltes gràcies
Lluís Monfort
Que vagi bé
A vosaltres
Gràcies
Bon dia
Merci
Bon dia
Estem escoltant
Just a la Fusta
Vine a conèixer la terrassa de Sant Just
al nou bar-restaurant del complex esportiu La Bonaigua
Esmorzars, menus, dinars a la brasa
prendre una copa envoltat de natura i bon ambient
i tots els dimecres
música en directe
Inauguració el 15 de juny
T'hi esperem
Nou bar-restaurant del complex esportiu La Bonaigua
No hi faltis
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils com el chill out
l'esmood jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més suol
100% música relaxant
cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
Estimat diari
avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern
i després de nou temporades
no sé si podré continuar fent el programa
és un pes molt feixuc que ja no puc suportar més
sempre penso
va Jordi, va, ves l'últim, deixa-ho
però és que no puc, no puc, oh senyor
haig de ser fort
haig de ser fort
fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell
oh Déu meu
la penya del morro
cada tarda de 5 a 7
tot és un drama
a ràdio d'Esvern
jo sóc de bàsquet
jo sóc de futbol
jo sóc de handball
jo sóc de vòlei
jo sóc de hockey
i tot som del Juguem a casa
tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern
al Juguem a casa
cada dilluns de 2.48 i fins les 8 del vespre
a Ràdio d'Esvern
no t'ho perdis
som el millor i únic programa d'esports de la ràdio
Amigues, amics
Ràdio d'Esvern
us ofereix el programa a l'audició
amb nous continguts
i amb més temps
totes aquelles persones
que sou amants del món de la sardana
la música de coble
o també les danses tradicionals
el podreu escoltar
els dilluns de 8 o 9 del vespre
o els dissabtes
a les 9 del matí
us esperem
cada dilluns de 9 a 10 del vespre
teniu una cita amb Ramobineu, sisplau
una mirada al passat sense nostàlgia
amb la millor música dels anys 20 o 50
o si ho preferiu
podeu descarregar el programa a la carta
a Ràdio d'Esvern
L'antic és millor
i més divertit
Rebobineu, sisplau
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després, internet
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
L'hi vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
i ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610 777 015
Ràdio d'Esvern
Cada dia més a prop teu
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Just a la Fusta
Passant 7 minuts de 2 quarts de 12
Fem tertúlia aquesta hora
I ho fem saludant a la Carme Amador i en Josep Coder
que avui, molt bon dia a tots dos
Estem aquí solets
Avui petit comitè
Bon dia
Saludem també el Carles Bas
i la Pamira que ja ens va dir que avui la disculpéssim que seria fora
No, però la Pamira no la saludem
perquè s'han anat de jorga
No
La saludem al Carles Bas
Una abraçada
El senyor Carles Bas
I que es recupere ben ràpid
Que el metge li va dir que et tenia per dies
Però bueno
Mira, anar passant
Exacte
Doncs comencem amb, com sempre, això sí
amb la carta que escriu en Josep Coderga
Endavant
A veure
Un abocador il·legal
Sant Pere de Toralló
Els veïns han tingut que eliminar un abocador il·legal
de grossos pneumàtics
Alguns d'ells de tractor
18.000 en total
Ningú sap qui és l'autor
Existent en el poder
Perdó
Ningú sap qui és l'autor d'aquest abocador
Existent en el bosc
Malgrat haver contractat un detectiu
Completely
No
Ni
Ni
Ni
Ni
Ni
Ni
Ni
Si
Ni
Navibat