Ara són un quart de dotze del migdia,
encarem ja a la segona hora del magazín matinal
al Just a la Fusta.
Avui som 27 de gener, dilluns.
Ja ens hem polit pràcticament
el primer mes de l'any 2020.
Com passa el temps?
Ara tenim
la regidora de Polítiques de Gènere
de l'Ajuntament de Sant Just,
la Gina Pol. Hola, bon dia, Gina.
Molt bon dia, Núria.
Bon dia. Bé, tenim aquí
per parlar sobre la realitat
del col·lectiu trans,
perquè aquest dimecres,
a dos quarts de set de la tarda,
tenim una xerrada aquí a Can Ginestà.
Explica'ns una mica
quina és la intenció d'aquesta trobada,
d'aquesta conferència,
i qui participarà?
Doncs, com molt bé marca l'actualitat,
ara és notícia que es posi
beto a informar-se sobre aspectes
de la sexualitat,
de les diferents orientacions sexuals i de gènere,
com està fent Vox a zones com
Múrcia, o fins i tot volen imposar-ho
a Madrid i Andalusia.
Per tant, pensem que xerrades d'aquest tipus
són molt importants per trencar tabús
i per conèixer una gran diversitat
que és encara molt desconeguda.
O tens a la vora de la teva família
o amistats alguna persona
que ha fet aquest trànsit cap a un canvi,
com són les persones trans,
o és una realitat que et pot venir llunyana,
que potser la coneixes de segones,
i és important que la gent s'acosti
a aquest col·lectiu i faci totes les preguntes
que coinciden a les àrees per conèixer la seva realitat,
les seves dificultats,
i com el món encara els va molt a la contra.
I les persones que hi participen,
que estaran com a ponents,
de fet, són persones realment destacades
que poden parlar també en primera persona
d'aquesta realitat.
Sí, perquè en aquest acte participen tres entitats.
Són entitats que es volen fer fortes a la comarca,
perquè sí que hi ha un fet que destaca en aquests col·lectius,
és que Barcelona sempre ha estat un púl important
d'aquestes entitats, d'aquesta lluita LGTBI,
de tot el col·lectiu trans,
però faltava a la comarca veus fortes
que treballessin en el nostre territori
aquesta realitat i aquesta demanda
de reivindicació de drets i d'accions.
Per tant, quan va néixer el col·lectiu
de Transvash Power, Rosa Sant Feliu,
que té seu a Sant Feliu,
però volia tenir una visió comarcal,
doncs ja va ser un revolució molt important
amb la Rosa Maria Maristanya al capdavant.
Però a part hi ha altres col·lectius en aquesta comarca,
com és, per exemple, Ara Eufòria,
que està liderada per un noi de Sant Boi,
que és una entitat que el que defensa
és tota la realitat dels menors trans.
No només els menors trans,
perquè ara aquesta entitat s'ha fet com més amplia,
sinó que qualsevol persona que hagi fet
el trànsit cap a persona trans,
doncs analitzar totes les dificultats,
totes les necessitats
i tots els reptes que té per endavant.
Hi ha un altre col·lectiu que lidera també,
en aquest cas, l'Ivan Erradur,
que també és una persona que parlarà
durant la xerrada,
que en aquest cas és més concentrada
en aspectes vinculats amb la transsexualitat
i el virus de la sida.
Són gent molt potents,
gent que en coneixem molt ampli,
gent que viu en primera persona aquesta realitat
i no podem deixar perdre l'ocasió
de venir a canginestar,
d'escoltar molt,
d'escoltar sobretot com volen que ens expresem,
perquè a vegades, sense ser-ne conscients,
utilitzem un llenguatge que és discriminatori,
i a vegades no entenem prou a aquesta realitat
i l'expresent d'una manera distorsionada
i per això és important
que ens involucrem en ajudar
a que tinguin una realitat molt més complerta
sense discriminacions
i trencant molts dels estigmes
i tabús que hi ha pel mig.
També comptarem amb la presència
del regidor d'Educació, Infància i Acompanyament,
en Justfos Alba,
i també amb la participació de l'Eupold Estapé,
que és doctor en Història
i especialista en Història de LGTBI.
Per tant, suposo que també ens donarà
una mirada una mica diferent.
Una mirada més històrica de l'inici de la lluita
i com aquesta lluita ha anat avançant.
El que reflexa en molts els documents
que existeixen és que, clar,
aquesta lluita és molt dispersa.
Hi ha països europeus o països del món
que han fet uns passos molt avançats
i, en canvi, n'hi ha d'altres
que encara està molt enrere.
Sí que Espanya ha fet passos importants,
però encara queden lleis pendents a reformar.
Per exemple, ells critiquen molt lleis
en què s'ofereix una visió patològica
de la situació que viuen.
Consideren que per què ha d'anar a un psiquiatre?
Per què tu m'avaluïs una decisió
que jo he pres de forma personal?
Si realment amb el sexe que jo he nascut
no m'hi sento a gust
i vull tirar endavant tot un trànsit
cap a una altra realitat,
doncs per què m'has de qüestionar
amb una visió mèdica, patològica,
la meva realitat.
Hi ha tot un seguit de situacions
que consideren que cal millorar
des de les dificultats d'un canvi de DNI,
dificultats per poder accedir
a un sistema sanitari
que els pugui garantir aquest trànsit físic
cap a una altra realitat de sexe
i no haver-se d'anar a operar
per preus molt elevats
fins i tot a un altre continent.
Sí, sí.
Per tant, és important
que coneguem aquestes necessitats
i que articulem com a mínim
tant a la vora com puguem,
doncs la millor situació possible.
Per exemple, a nivell local
hauríem d'analitzar
quan nosaltres anem, per exemple,
a l'oficina d'atenció ciutadana
i hauríem de dir
què som, home, dona,
som alguna altra cosa més.
Ells parlen d'aquesta societat binària,
home, dona, però hi ha un tercer sexe.
O sigui, existeix un tercer element,
existeix un indefinit.
Per tant, és important
que treballem plans locals
en els que acordem
amb aquestes entitats
i amb aquestes realitats,
com ho hem de definir?
De quina manera ho he de fer
perquè no sigui discriminatori,
pejoratiu,
que vol dir altres,
és a dir, home, dona, altres,
home, dona, binari, no binari,
hem d'acordar
com un marc de treball
en el que ningú se senti ofès
i puguem treballar cap endavant,
perquè les estadístiques
ara les recollim,
home, dona,
però aquesta realitat
d'aquí uns anys canviarà.
Hi ha gent jove a l'institut
que ja no es defineix així.
Jo estimo la persona,
més igual quin sexe
o quin gènere tingui,
més igual.
Jo estimo aquella persona
que té aquell nom
i que m'he enamorat, no?
I les meves relacions sexuals
doncs seran molt més obertes
del que ho eren abans, no?
I si tot això
no ho comencem a explicar
a les escoles,
que per això aquí
un pes important d'educació
amb el just.
Si tot això
no comencem a fer tallers
a les escoles
que expliquin que
doncs que s'han trencat
molts tabús,
que la diversitat,
l'orientació
és molt més àmplia,
que ja no estem
tan rígidament marcats
per un estàndard
com diu una mica
el títol, no?
De la tolerància,
rància,
allò de
he d'acceptar
el que està preestablert
o puc trencar
aquestes barreres
i obrir-me
a una gran diversitat
sexual,
de gènere,
de posicionaments
que potser d'aquí
10 anys
encara desconeixem.
La Tocundina,
com a regidora
de polítiques de gènere,
suposo que en el cas
la setmana passada
va haver
aquesta mena
de participació
per formar
el primer pla
de diversitat sexual
i de gènere
del Baix Llobregat.
Com avança
aquest Consell?
Doncs per nosaltres
que el Consell
avanci
amb tot aquest primer pla
és molt important
perquè ens ha donat
el paraigües
una mica
per encabir després
el nostre nivell local.
Hi ha una empresa
que és la que està
liderant
tota la participació
i la recollida
d'aquesta informació
base, diguem-ne.
Per tant,
ja s'han fet recollides
a nivell més tècnic
i aquesta última
que es va fer
a més a nivell
d'entitats
i de col·lectius
que poden aportar
les seves sensibilitats.
Per tant,
quan es tingui
tota la informació
recopilada
es treballaran
les accions
a impulsar
en el marc
normatiu necessari
i poder avançar
cap a aquest marc
comarcal
que després
haurà d'ajudar
als municipis
avançar
amb el més local
de tots.
Efectivament,
ara t'anava
a fer referència
al pla d'acció
municipal
per legislatura
del 2019
per 2023.
Un dels eixos
del PAM
és l'eix 5
que parla
sobre Sant Just,
un municipi inclusiu,
solidari,
cohesionat,
feminista
i igualtari.
I una
de les accions
és,
per exemple,
elaborar
el pla local
de LGTBIQ.
Suposo que
sortirà
en funció
una mica
d'aquest
pla més general
del Consell Comarcal.
Sí,
la Rosa Maria Maristany
també se'ns ha ofert
per ajudar
a desenvolupar
tot el pla local,
però sí que esperarem
una mica
el marc més global
i després poder concretar
quines accions
hem d'emprendre.
Sí que és cert
que el pla d'acció municipal
ja en preveu bastantes,
des de fer més estudis,
per tant,
de disposar
de més informació,
conèixer realment
quanta gent ja s'enjusca
a aquest tema
a l'inquiet
i puguem treballar
amb aquestes persones,
poder pensar,
doncs,
això a les estadístiques
com es recullen,
quines accions
s'han d'impulsar,
si en l'àmbit,
per exemple,
d'ocupació
hem de fer plans específics,
perquè una de les dificultats
que manifesten
és que quan fas aquest trànsit,
quan t'han conegut,
per exemple,
com a figura masculina
i fas aquest trànsit
cap a figura femenina,
doncs,
quines dificultats
trobes en el teu entorn
laboral més immediat?
Si estàs ja treballant,
doncs, mira,
la gent més o menys
s'adacua al teu canvi,
però quan encara
els teus papers
no estan en regla,
quan el teu DNI
diu una cosa
però tu externament
em manifestes una altra,
quines dificultats hi ha
per aquest contracting
quan passen aquestes coses,
doncs,
hem d'avançar
en temes sanitaris,
temes d'ocupació,
temes d'identificació,
temes de formació,
sensibilització,
per tant,
hi ha molta feina
perquè fins ara
no havíem treballat,
potser és una realitat
que s'havien marcat més
en aquesta lluita
per la igualtat en general,
però ara havien de focalitzar
una cosa és el pla d'igualtat
perquè les dones
tinguem igualtat
entre home i dona
i l'altre és
acte col·lectiu
molt més específic
que sobreté
moltes més dificultats
que la dona,
són noves càrregues
que no té,
per exemple,
el col·lectiu femení.
Parlant del col·lectiu femení,
està previst
que hi hagi,
que es comenci a elaborar
també un,
l'anomenat
casal de la dona?
Sí,
justament hem agafat
una empresa
de participació
que és una empresa
que està molt sensibilitzada
en temes d'igualtat
i volem generar
tot un procés
de participació
per dissenyar,
doncs,
si es diu la casa lila,
la casa de la dona,
el casal de la dona,
el pol·lila,
el que vulguem,
vull dir,
que la participació defineixi
un espai en què puguem
encabir
des d'un suport psicològic,
un suport jurídic,
un espai de trobada
per dones
vinculades
amb la violència masclista,
un punt còmode
per si ens hem de trobar
amb els seus fills i filles,
un espai
en què la dona
en global
es trobi còmode
i passi en coses
de lluita feminista.
per tant,
ho vam manifestar
la setmana passada
en el Consell Municipal
de la Dona,
ara ens falta
que aquesta empresa
ja acabi d'ultimar
quan seran aquestes sessions
i puguem treballar
per avançar.
Hem de buscar
en quin emplaçament,
de quina manera,
com podria estar
dirigit,
dissenyat,
pensem que si ho fem
des de baix fins a dalt
doncs podrem dissenyar
una opció
més participativa
i més integrada.
Ja que partim de zero
perquè Sant Jus
no ha tingut mai aquest espai,
doncs fem-ho
des de la base
de les dones.
El que ens costa molt
i aprofito els micròfons
de la ràdio
per fer la crida
és que ens participin
moltes més dones anònimes
que puguem tenir
pel poble.
Tenim unes noies
que hi participen molt
a nivell de Consell
però a més ens falta
arribar aquesta dona
anònima del municipi
que podria trobar-se
còmode en aquest espai
però que no sé com arribar
perquè s'impliqui
i perquè participi.
Tu creus,
tornant al col·lectiu LGTBI,
tu creus que
a Sant Just
pot haver-hi
un col·lectiu
significatiu
de persones trans?
Jo crec que sí.
Crec que hi ha persones
que fan
la seva vida
en el municipi
d'una manera molt anònima.
Potser hem fet el trànsit
i no ho sabem.
És a dir,
hi ha gent que,
tot i que hagi optat
per fer un trànsit,
després
fa una vida normalitzada
sense
sense esdevenir-se
com una mena de
com t'ho diria,
com una mena
de reflexa
del moviment,
és a dir,
fa la seva vida
normal i corrent.
Per tant,
si poguessin fer
algun tipus d'enquesta
amb aquestes persones
sense que s'haguessin
de significar,
també sabríem
quines dificultats
s'han trobat
o on estan els reptes
de la seva lluita
i després
el pla de ser més global
és LGTBI
queer,
en aquest cas.
Per tant,
vol dir que
gais,
lesbianes,
persones amb un altre tipus
d'orientació sexual
de gènere,
qualsevol persona
que vol reflexionar
sobre aquesta realitat
o que vol ajudar
en qualsevol àmbit
s'ha de poder sentir
implicada
a dissenyar-lo.
I com
com
com faries
per arribar
perquè,
clar,
potser
aquest tema
sí que arriba
a la gent
a la població
més jove
però també hi ha
un rang de població
més gran
que potser
li costa
entendre
les necessitats
o com
com se sent
aquest col·lectiu
com es pot arribar
en aquesta gent
perquè
arribin a entendre
i a respectar
els drets.
Jo crec que s'han de fer
sessions obertes
i animar
la població
a participar.
Per exemple,
el mateix Ateneu
va projectar
una pel·lícula
que feia reflexionar
sobre
el trànsit
d'una
criatura,
d'un menor
doncs
amb tota l'evolució
de ser nena
a passar a ser nena.
projectar un cinema
en un fòrum
com va fer l'Ateneu
que després va participar
a l'entitat
i vam fer un debat
obert on es va
preguntar
el que es va voler
és una manera
molt fàcil
de trencar tabús
perquè era com
una trobada
a petit comitè
tu li preguntes
directament
a la persona
de l'entitat
si t'equivoques
a l'hora de preguntar
doncs no passa res
és a dir
hem d'aprendre
amb les persones
que ja en tenen
per exemple
projectar una pel·lícula
genera un debat
interessant
fer sessions
com la que es fa
el dimecre
que en Ginestar
és una altra manera
de fer-ho
i internet
hi ha molta informació
qualsevol tabú
qualsevol situació
rància
en la que ens puguem trobar
doncs informem-nos
no tinguem por
a anar en contra el moviment
i ara que hi ha un debat
arran d'aquest posicionament
tan rància
de Vox
i del PP
que s'afegeix també
en aquesta lluita
contra les persones
que volen escollir
doncs directament
què volen aprendre
quan van a escola
no?
amb l'àmbit
de la seva sexualitat
i de la seva definició
com a persona
doncs arran de polèmiques
com aquesta
podem fomentar
un debat molt més ric
i molt més plural
per tant
en lloc de quedar-nos
amb l'anècdota
anem a aprofunditzar
per què surt això
on estan les mancances
què hem de millorar
i tenim molts espais
per avançar
molt bé
doncs Gina
em donem
per finalitzada
l'entrevista
se'ns acaba ja el temps
ha estat un plaer
tenir-te aquí
a la ràdio municipal
de Sant Just
i fins la propera
que tinguis bona setmana
doncs moltes gràcies
i a veure si s'anima la gent
a venir a la xerrada
exacte
això mateix
recordem
a dos quarts de set
a la sala Isidore Consul
aquí a dalt
a Can Ginestat
perfecte
molt bé
adeu-siau
que vagi molt bé
Núria
adeu-siau
ara són dos quarts de dotze
presentem un tema musical
i seguirem aquí
fent-vos companyia
al Just a la Fusta
el tema que us presentem
doncs bé
anem a escollir
per exemple
una cançó dels Manel
aquesta que es diu
Roma
si hagués nascut
a Roma
fa més de dos mil anys
viurien un imperi
tindríem un esclau
i hi ha un forès al pati
plenestat
plenestat
plenestat
l'olivi
i una estàtua de marbre
dedicada a mi
si hagués nascut a Roma
fa més de dos mil anys
n'oferiria
n'oferíeu
n'oferíeu la xampú
el teu cabell d'aurat
n'oferiríem veus als teus
brindaríem amb soldats
i ens despertaríem
un carrer
i els turistes
es fan fotos
on tu i jo
vam esforçar
són les coses bones
de passar
l'eternitat
i un dia
els ensedien
els aig
al menjador
es recreten
i passegen
a la
nd
a
a
m
a
a
a
a
a
a
d
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!