.
Últims 15 minuts abans de les 12 del migdia
i tenim amb nosaltres a Nico Bassó,
director dels Pastorets de Sant Just.
Nico, bon dia.
Bon dia, què tal?
Bon dia, benvingut a l'emisora un any més per parlar de Pastorets.
Gràcies.
Uns Pastorets que aquest any, a més, celebren la desena edició.
10 anys fent Pastorets aquí a Sant Just.
i aquest any, enguany de nou, basat en aquesta obra de Pep Albanell.
És teu.
L'any passat recordem que no es va fer.
Sí, va ser un any que el Covid ens ho va tirar tot per terra
i ens vam veure obligats a ajornar-ho un any.
Tot i que crec que es va estar, diguéssim, posar sobre la taula
el fet de fer-ho online, d'emetre-ho, no?,
a través en directe, a través del YouTube o...
No, s'estava parlant de fer una pel·lícula i ho estaven muntant.
Una pel·lícula?
Sí, sí, imagina't.
I, però clar, al final va ser impossible, no?,
per les restriccions i tot.
Clar, és que ni tan sols assajar o estar tots junts, no?
Clar, clar, clar.
Vull dir...
I volíem gravar-ho per l'aire lliure,
però al final vam desistir.
Entre el fred i tot plegat, també una mica difícil.
Com dèiem, desena edició de les Pastorelles representats a l'Ateneu
i amb unes ganes, imagino, immenses.
Immenses.
Tant tu com la resta de l'elenco, no?, l'elenc d'actors i actrius de Sant Justenc, recordem.
Exacte.
Aquest any, bé, també estem bastant pendents del Covid, però el que hem fet és només tenir un bloc d'actors,
perquè els altres anys teníem sempre dos blocs d'actors,
o sigui, teníem dos actors per cada personatge, no?
Val, anava a dir, defineix això el bloc, és a dir, que un personatge el fan dues persones, no?
Exacte, llavors venien un dia i els altres venien un altre,
però clar, amb el tema del Covid ens hem vist també obligats a escurçar una mica els perills que hi puguin haver, no?
Llavors, com ho heu fet? No hi ha dues persones per actor?
Exacte, només tenim un bloc d'actors.
Aleshores, d'aquesta mateixa manera, els actors han pogut assajar el doble
i s'ho saben molt bé, molt bé s'ho saben.
Home, i tant, no?
Quants assajos heu fet ja? Perquè a través d'Instagram hem vist que heu fet ja reunions i assajos.
Sí, home, doncs...
És a dir, quant porteu assajant aquesta obra?
Des de la primera setmana d'octubre vam començar i sí, sí.
I la veritat és que anem bastant bé, eh?
Però, bueno, encara hi ha aquelles coses per acabar de polir el dia,
deman, no? Però, bueno, jo estic molt tranquil, molt tranquil.
Hi ha cares noves?
Hi ha cares noves, sí, sí.
Sí?
I també hi ha sorpreses, però, clar, si les expliqués ara no tindria gràcia.
Jo estic obligada a preguntar-t'ho, però és òbvi que com a sorpresa no es dirà.
El que sí que tenim és que sabem, que dic, és que hi ha cançons escrites expressament per l'espectacle, no?
Que el text s'ha adequat, que hi ha aquesta música en viu, que els actors i actrius també canten
i que, per tant, treuen totes les seves eines potencials, no?, com a actors i actrius,
que recordem, molts o tots d'ells són gent del poble que li agrada el teatre.
Sí, sí, sí, sí.
Vull dir que no s'hi dediquen professionalment.
No, però podrien.
Podrien?
Sí, d'aquí poden sortir futurs actors o actrius que vagin al TNC.
I tant, i tant, i tant, i tant.
Sí, sí, sí, sí.
Tenim aquesta famosa figura dels Crotel, que imagino que hi seguirà Seny.
No sé si tenim també la figura del Diable, no?, el mal o malíssimo.
Que nosaltres li diem el Waldenot.
El Waldenot, exacte.
Sí, sí.
Com si fos el Walden, perquè a més és vermell, no?, m'imagino.
I després la trama, entenc que una mica segueix el fil d'aquests més o menys últims anys,
sempre amb aquest toc una mica d'humor, no?, de temes actuals, socials, polítics...
Imagino que això sí que hi és.
Sí, sí, sí.
És la TN Pastorets.
Segueix la dinàmica d'aquests 10 anys, sí, sí.
I hi ha petits canvis, però tampoc hem volgut canviar molt perquè volíem seguir la línia
i fer l'homenatge als 10 anys dels Pastorets del Pep Albanell, no?, que portem fent aquí a Sant Just.
Home, i tant.
Crec que hi haurà un caganer, també?
No.
No?
Jo ho vaig provant, eh?, a veure si hi ha alguna d'aquestes...
Bueno, soc jo el caganer.
Ets tu el caganer?
El caganer soc jo.
Tot i la Covid, deies, clar, heu hagut de canviar aquesta manera d'assajar i de tenir aquests dos blocs.
Això vol dir que tots aquests actors i actrius representen l'obra tots els dies, que abans imagino que s'ho podien combinar.
Sí, bé, bé, bueno, fem els assajos, convoquem a una escena aquells actors que surtin en aquella escena.
Hem començat ara.
Hem començat ara a fer assajos generals, però sempre hem intentat acotar-ho.
pensa que també és molt complicat i és molt agobiant haver-hi d'assajar amb mascareta, no?
Un sofrega i té menys veu, però esperem que el dia de la funció, bueno, ho farem així, ens traurem la mascareta.
Sí, no?
I també com a novetat tindrem els músics a darrere de l'escenari.
Visibles?
Visibles, però de fons.
Val.
Amb un piano de cua, no sé si estic parlant massa, eh, però entre tu i jo.
Vinga, va, aquí no ens escolta ningú.
D'acord.
Tindrem els músics una mica més al fons de l'escenari, que seran visibles, i d'aquesta manera també podrem posar una mica més de butaques de públic.
Val.
Així que des d'aquí faig una crida a tot el poble de Sant Just, que s'animi, que s'animi, perquè s'estan començant a vendre moltes entrades, i, ostres, que no siguis l'únic que et quedi sense, no?
Això mateix.
Són quatre dies de representació, i el tema aquest del bloc dels actors em referia que, clar, el 17 de desembre, el 19, el 23 i el 26, que són els quatre dies que feu l'obra, seran els mateixos.
Sí.
No?
Sí, sí, sí, sí.
Vuit del vespre, set, vuit, set, si és l'hora que...
Els dies 17, 19 i 26, a les vuit de la tarda. Menys el dia 23, a les set de la tarda.
Que normalment el 26 de desembre crec que acostuma a ser el dia que més gent hi va, o potser és el dia que la gent s'espera per anar-hi?
Sí, també. Jo crec que és la gent que està més tranquil·la, no? Que ve ja superben dinada, i llavors ja se seu ben repapat a la cadira, no? I llavors ja aplaudeix el que faci falta, no?
Sí, no? Una obra força aplaudida, també, no només després d'aquest dinar, però sempre és una obra que, ostres, que mou molta gent del poble.
Sí, perquè fa molta il·lusió, no? Veure cares conegudes, no? Veure el de la ferreteria, veure el del mercat, no? Veure el de l'Ateneu, veure tothom, no?
Exacte. I a més, a sobre, anava a dir, doncs, 10 anys, ostres, no ho sé, és un punt especial.
Sí, sí, sí, sí. Fa il·lusió, fa il·lusió.
Home, en aquests 10 anys, tu has estat al capdavant dels pastorets, o no tots?
Va ser el Roger Cònsol el que va començar aquesta aventura, i jo he pres el relleu, per així dir-ho.
Clar, dels 10...
Dels 10 jo en porto dos, sense comptar l'any passat, no? Aquest seria el segon any.
Que hi eres, també, eh? Però, clar, no es va fer l'obra.
Exacte. I llavors, bueno, serien... Jo portaria 3 anys, o sigui, 2, en general, no?
I, diguéssim, l'anterior director, i participa, d'alguna manera, aquest any?
Sí, sí, sí.
Em memoren aquests 10 anys?
Fa una... Té unes aparicions estel·lars...
Fa cameo?
Sí, sí, fa uns quants cameos. Però no ho vull parlar massa, perquè, aleshores, és, no, és desvetllar el final.
No el final, eh? Però ja ho veureu, ja ho veureu, no ho tingueu presa.
Val, val. La qüestió és anar a comprar les entrades, que encara estan disponibles, es poden comprar a Entràpolis,
i crec que també a la web de l'Ateneu, de Sant Just.
Exacte, sí, sí.
Tenen un preu, crec que són 7 euros, no?, per entrada, són totes, és a dir, preu estàndard per tots,
a excepció dels socis de l'Ateneu.
Em sembla que és preu 8 euros i socis de l'Ateneu 7.
Ah, val, doncs això.
Diria, eh? Ara potser...
Ah, perdona, sí, sí, ho està... Exacte, sí, 7 socis d'Ateneu.
Exacte, 8 euros a entrada general si no sou socis de l'Ateneu.
Exacte, sí, sí.
Què més, Nico? Explica'ns alguna anècdota d'aquests pastorets d'aquest any.
No ho sé, bé, ahir vam acabar fer el passi de llums amb el Sergi Vilà.
Ahir també, dia festiu?
Sí, sí, vam entrar a l'Ateneu i bé, alguna anècdota.
Doncs no ho sé, ara m'agafes una mica...
Clar, perquè en el fons l'any passat vau intentar-ho, no es va poder fer, però clar, aquest any sí que realment és el primer any en aquesta situació tan complicada que és la pandèmia que realment...
hi ha hagut una mica de patiment general, no?, per tota la gent de si es podrà fer o no, no?
I inclús jo també patia una mica, però al final sembla que, ostres, amb el tema aquest de les restriccions de gimnasos, bars, restaurants, residències, no?,
però el teatre sembla ser que de moment no demanen el passaport Covid, tot i així crec que el podríem tirar endavant, no?
Però clar, sempre fa patir i sempre et posa un ai al cor, no?, i tu veus la cara de patiment dels actors, de la gent, de l'estaf, no?
Hem hagut de reduir també plantilla en l'estaf, però quedarà bé, tindrem un piano de cua, això sí que és una anècdota,
tindrem un piano de cua i clar, també és un any especial perquè el Santi Solano ens va deixar
i aleshores li fem un petit homenatge i, bueno, ja el trobem molt a faltar des d'aquí.
Fem el recordatori 17, 19, 23 i 26 de desembre, ho hem comentat, a la plataforma d'Entràpolis heu d'anar a comprar ja les entrades abans que s'esgotin,
com deia el Nicó, que no sigueu aquells d'has vist els pastorets, no? Ostres, el que t'has perdut.
Exacte, després no et queixi, si et quedes fora no et queixi.
Exacte, exactament. Per cert, per aquí a l'emisora tenim una de les personatges dels pastorets, que és Núria Garcia,
que repeteix durant no sé quants anys fa que agafa els pastorets ja.
Sí, sí, una supergran actriu, és un plaer tenir-la a l'escenari.
Que va ser la Crotal, la dona Crotal, no? Estic dient bé, de fa un parell d'anys almenys.
Sí, sí, sí.
No sé si puc preguntar quin paper fa aquest any.
Aquest any fa de pagesa, però una pagesa especial, ja la veureu.
No puc avançar més. Ara m'està mirant encara assassina, però no...
La podem cridar, Núria, si vols entrar també, pots entrar i comentar.
Fa dos anys recordo que hi havia uns personatges que eren una espècie de runners.
Sí.
Uns corredors de muntanya, de coisserola, no?
Sempre hi ha aquest punt d'aquests personatges actuals traslladats a una època que no és el que els correspon, no?
Perquè dins l'obra en si estan desubicats, però s'acaben ubicant.
Sí, però cal dir que aquest any no hi haurà runners.
No hi haurà runners.
No hi haurà runners.
Hi haurà altres coses.
Hi haurà altres coses.
Val, perquè has dit sorpreses.
Sí.
Val, al final t'ho acabaré traient.
No hi haurà runners, però per aquí també hi ha un altre jove actor, que és el Pòl Arazuri,
que també forma part, bueno, forma part, participa activament aquí a l'emissora, a Ràdio d'Esvern,
que crec que aquest any també hi participa.
Sí, sí, sí, sí.
Rosa Barber.
Ostres, clar, clar, i tant, i tant.
Joan Esmerats.
Home.
Per dir-ne uns quants, eh?
Per dir-ne uns quants, que me'ls sé i els conec una mica.
Hi haurà altres noms.
Molts noms.
Quants són en total?
En total deuen ser uns 30-40.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
I també les Pastoretes, que són petits.
Què vols dir, les Pastoretes?
Les Pastoretes són unes nenes que busquen un gall,
i també hi ha un actor dintre d'aquest grup de Pastoretes,
o sigui, un petit Pastoret, que és el Sant Vilanova.
Això t'ho he recordat ara, eh?
Sí, sí, sí.
Què és el Sant Vilanova?
El Sant Vilanova és un alumne del Montseny que deu tenir, no sé si ho dic bé, set, vuit anys.
Molt jove.
Molt jove.
Set o vuit anys.
Sí, sí, però hi ha punta maneres, eh?
Uau.
Sí, sí, sí.
I amb molta il·lusió, que això és el més important a l'hora de fer teatre.
I de quina manera has arribat a participar als Pastorets?
O ja formava part de Tamboret o d'alguna...
No, però vaig coincidir amb ell un any que jo faig patir en patam el mes de juliol
a l'Ateneu de Sant Jus, que és un casal de teatre,
i allà vam coincidir per primer cop.
I ens coneixem amb la família, de família Vilanova,
i va dir que, ostres, el Sant tenia moltes ganes,
i aleshores jo no m'ho vaig pensar dues vegades.
I a punt de maneres, eh?
Hem set, vuit anys.
Sí, sí, sí, sí.
Uau.
Això es porta de sang, eh?
Diuen que això de ser actor o actriu són dots que o tens o no tens.
O potser a base d'anar repetint i anar provant,
al final et tornen un golla, ves a saber.
Ah, mira, sí, clar.
Home, i tant, i tant.
Igual també us premien d'alguna manera.
Com a Pastorets de Sant Jus, no?
No sé si els més visitats del Basi Obregat.
Home, jo amb unes entrades exhaurides ja estaria més que recompensat.
Tenim contentíssims, oi?
Sí, sí, sí.
Això està clar.
Nico, ens quedan pocs minuts,
però si volguessis fer una crida final a aquestes persones que ens estan escoltant,
que no es poden perdre aquests Pastorets,
deu anys de Pastorets.
Com si fos una promo, saps?
Molt bé, Sant Justencs.
D'arreu, no us ho penseu.
Aquest any és un any especial, són els 10 anys, es diuen ràpid, 10 anys de Pastorets,
d'Esteu, versió del Pep Alvanell, o els Pastorets de la Seu.
No us ho penseu.
Compreu les entrades a Entràpolis, o a la web de l'Ateneu, Pastorets.
Va, aneu-los a veure, de veritat, valen molt la pena,
i aquest any hi ha un plus, un extra d'il·lusió.
No us quedeu sense entrades.
Correu, correu i compreu les entrades de Pastorets.
Això mateix.
Gràcies, Nico.
Moltes gràcies per passar per aquí, que vagi molt bé.
I ens veiem nosaltres a les butaques i tu darrere a l'escenari
per coordinar tots aquests actors i actrius que de ben segur hi ha molta gent.
Jo mateixa, que tenim ganes de tornar-nos a veure actuar.
Moltes gràcies, Nico, que vagi molt bé.
A reveure, que vagi molt bé.
I was sitting at a bar in the room
I was thinking about another beer
Had a lady playing on the piano
Yeah, I was liking how it got to my ears
I said, hey, I like it how you play that piano
But you just said, honey, what are you doing here?
So I'm sitting at a bar in the room
I was thinking about another beer
She said, don't I know ya
Honey, don't I know ya
Honey, don't I know ya
It was the very first time we laid eyes on you
Your mama burst into tears
Yeah, we were shaking in the medical basement
And I guess everything was on the rear
I was staring at a bar in the room
I was staring at a bar in the room
Just saying, honey, what are you doing here?
It was the very first time I laid eyes on you
Your mama burst into tears
I said, don't I know ya
Honey, don't I know ya
Honey, don't I know ya
And I don't, I know ya
Honey, don't I know ya
Honey, don't I know ya
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!