Música
Seguim a la justa, ara que justament són les 11 i 18 del matí.
I això significa que toca fer l'entrevista del dia.
Avui en concret parlem amb el Pep Vidal,
que és artista i que exposa el món ficció que obre les seves portes a l'Espai Mercat.
Però això ens ho explicarà molt millor ell.
Molt bon dia, Pep.
Hola, bon dia.
Què tal?
Molt bé, molt bé. Vosaltres?
Molt bé, aquí de dimarts.
Hem de dir que el dia 13 de maig es van obrir les portes a l'Espai Mercat
amb motiu de la nova exposició del cicle Mons.
i avui aquesta exposició en concret es diu El món ficció.
És a dir, 7 artistes viatzen a partir de les seves creacions entre la ficció i la realitat.
I s'ha de dir que la mostra es podrà visitar fins al dia 22 de juliol.
Com estàs en aquesta experiència, Pep?
Doncs ha sigut molt bona.
Jo quan vam contactar el Quim i la Laura per treballar en aquesta exposició
va ser una bona notícia.
A partir d'aquesta idea, com deies, de la ficció
vaig pensar que podria agafar uns surus que hi havia a la universitat.
Jo treballo també donant classes a la universitat
i sempre hi ha aquests surus que estan als passadissos
que es van afegint com coses, no?, de propagandes, etc.
I després sempre a l'estiu es queden com totalment només es queden les grapes, no?,
perquè tothom ja ha tret les coses i queden només les grapes.
Llavors vaig agafar un d'aquests surus i va ser el que vam ficar a l'exposició.
La teva exposició, a veure si ho pronuncio bé, es diu Collegium, no?
És el projecte, no, o és el teu darrer projecte, Collegium?
Sí, sí, el Collegium és un centre d'art d'un museu que està a Arevalo,
que és un petit poble que està entre Madrid i Àvila.
Val.
I allà va ser una exposició, allà s'està fent un museu,
i hi ha un col·leccionista que té bastantes obres i ell és d'allà.
Llavors estan fent un museu i de mentres van fent exposicions en una església.
I la teva exposició en concret, què planteja, què proposa?
Doncs això és el que et comentava, que són aquest...
Vaig agafar un suru que hi havia a la universitat,
que justament em vaig trobar que l'havien tallat i el anaven a tirar.
Un d'aquests surus que sempre ha estat a la universitat des de fa molts anys
i que ha anat col·leccionant, diguéssim, diferents grapes, no?
De papers, d'aquests papers que, doncs,
anunciaven cursos de matemàtiques o habitacions en lloguer o el que sigui.
Sí.
I llavors al final només queda tot aquest registre de grapes.
És això, un suru que està tallat en trossos
i està tot ple de grapes.
Grapes oxidades, grapes molt antigues, grapes més noves.
Llavors, quan em van proposar de participar a l'exposició de ficció,
vaig pensar que d'alguna manera aquestes grapes eren una realitat
que aguantava o agafava o mostrava una realitat que ja no la vèiem,
que eren aquests papers i que, per tant, d'alguna manera es converteix en una ficció.
No sabem realment què hi havia en aquests papers,
però sabem que sí que hi eren perquè estan aquestes grapes encara com a testimoni.
Clar, això t'anava a preguntar quina era la relació, en el teu cas,
en la teva exposició, entre la realitat i la ficció,
que és una mica la línia, aquesta línia una mica difosa,
que és la temàtica de les exposicions.
Té a veure amb la nostàlgia, amb el record?
No, no, no amb la nostàlgia, sinó amb el fet que té a veure amb el pas del temps,
perquè d'alguna manera aquestes grapes han tingut allà missatges,
però no és nostàlgic, simplement és el fet com que aquests papers que hi havia a les grapes,
doncs ara ja no hi són,
i d'alguna manera, per tant, no per nostàlgia,
sinó pel fet de realitat i ficció.
Tenim unes grapes que són la realitat
i tenim una ficció que són el que aquestes grapes tenien,
però el que ja no tenim, per tant, és com realitat i ficció
a través del propi cicle temporal, diguéssim, d'un suro.
És com una espècie de cicle,
on es van guardant aquestes realitats que serien les grapes,
realitats que són uns papers que ja no hi són
i, per tant, d'alguna manera són una ficció.
Ningú sap quins papers hi havia allà.
Pel que respecte a la resta de projectes,
tant els que ja has fet com els que potser tens en ment,
quines temàtiques sols abordar tu?
Doncs, normalment treballo amb la idea de...
O sigui, jo soc de formació científic
i llavors treballo normalment amb la idea de la mesura, del canvi,
de com nosaltres, els humans, d'alguna manera,
ens relacionem amb el món.
Diguéssim, amb les realitats.
Llavors, és com, normalment, això des d'un punt de vista
o un inici científic i després portar-ho cap a un altre terreny
o cap a un procés més d'investigació en pràctica artística.
I aquestes...
I alguna obra d'art teva que es pugui veure en alguna xarxa social?
Tens algun web oficial on es pugui veure el teu treball?
Sí, bueno, tinc Instagram, que és pep-vidal,
i també és povidal-pep, no sé, tu ara no me'n recordo, és un dels dos,
i a la web, sí, pepvidal.com.
Perfecte.
Allà suposo que està també tota la informació de possibles futurs projectes, no?,
o exposicions...
Sí, com a futur projecte, el que més, així, d'alguna manera més destacable
és que faré de comissari d'una exposició que es farà a la Tàpies,
a la Fundació Antoni Tàpies, al desembre,
que celebra el centenari del naixement de Tàpies
i hi haurà una exposició que d'alguna manera treballa sobre la filosofia de la ciència
o, com si, les més hibridacions entre art i ciència des d'una pràctica artística.
I així, reflexionant, aquest tema l'hem tractat diferents cops aquí al programa,
clar, perquè molts cops es pensa, hi ha molt prejudici,
es pensa que la ciència queda molt allunyada del que és l'art,
que, per exemple, no es relaciona, per exemple, les matemàtiques amb la música
o el que tu dius, la pintura amb altres ciències que potser sí que estan relacionades.
Tu que en penses, d'això?
Clar, clar, no, totalment, estic totalment d'acord amb tu
que la percepció, normalment, és de dos mons separats,
però que, a mi, des del meu punt de vista,
són dos mons a nivell d'investigació i de procés molt similars,
perquè sempre és com intentar trobar respostes o preguntes
sobre un tema que t'interessa, o que als humans ens interessen,
llavors, d'alguna manera, els processos són molt similars.
A vegades, les formalitzacions són diferents,
però estic totalment d'acord que hi ha un prejudici en què siguin diferents
i que interessa políticament que es separin,
però, a l'hora, són molt similars.
Llavors, d'alguna manera, és com buscar aquestes relacions,
i tant des d'un camp com des de l'altre.
També he fet alguns projectes involucrant científics
que treballin per fer una exposició en un centre d'art contemporani
o al revés, també, no?
Llavors, és com aquesta interacció, que crec que és molt rica,
moltes vegades costa una mica de trobar els nexes
o, sobretot, les dinàmiques de treball.
Sí, el balanç, també, sí.
Sí, tu creus que t'ho fa servir un balanç, diguéssim,
entre la tècnica i la creativitat?
Bé, d'alguna manera, crec que al final sí que s'acaben balancejant o ajustant.
Sí que és veritat que a vegades, o sigui,
bé, és que moltes vegades la pròpia tècnica també és molt creativa, no?
O sigui, com arribem a fer una tècnica o com arribem a preparar alguna cosa.
El procés també és molt creatiu i viceversa,
però sí que crec que al final, depèn de cada projecte,
a vegades hi ha més, diguéssim, una part més tècnica o més de...
Sí, més de precisió o més d'instrumentació i a vegades menys, no?
Llavors, com cada projecte té la seva naturalesa, diguéssim.
I que em penses de la cita, no sé si és de Picasso o de Miró,
que va dir una mica que alguna cosa així com que s'ha de desaprendre,
el que t'ha portat la societat per pintar amb llibertat
o per crear el teu art de forma lliure.
És a dir, un cop tens la tècnica i saps com fer-ho,
per donar-li tu la teva identitat a la teva obra,
has de desaprendre això.
Tu què en penses?
Doncs...
No ho sé, no sabia dir que...
O sigui, sí que crec que com a individus, no?
Moltes vegades estem influències pel nostre entorn
i que d'alguna manera sí que és cert que has de buscar...
No buscar, no és obligatòriament buscar,
però sí que està bé com tenir una identitat pròpia, no?
Que el teu treball tingui una identitat pròpia
i moltes vegades sí que passa per, d'alguna manera,
buscar una cosa que sigui una mica diferent
al que normalment tenim,
perquè moltes vegades la...
Com la...
O sigui, un dibuix, no?
Per exemple, un dibuix que estigui ben dibuixat,
doncs a vegades deixa de ser pròpiament interessant
pel fet que molta gent sap dibuixar molt bé
i justament perquè és una cosa que es busca, no?
Llavors és com intentar buscar com la manera
que aquell dibuix arribi a més gent
des d'un altre vessant, no?
Sí.
Jo particularment, com que de tècnica tinc molt poca,
diguéssim, a nivell de dibuix i tal,
doncs sempre de maneres naturals
em surt al buscar un altre camí
perquè no tinc com aquesta tècnica, diguéssim.
Totes les obres del Pep Vidal,
ara que he trobat al teu Instagram,
es poden veure vidal barra baixa Pep,
aquest sapia a l'Instagram.
Sí, i també ets artista a...
LM9 Gallery, no?
No sé si es diu L-N-O.
Sí, L-N-O, sí.
I ADN també, ADN també, de Barcelona.
Allà s'exposen, en aquella galeria,
parts de les teves obres?
Sí, sí.
Tant ADN com LM9 són dues galeries
que em representen com a artista
i llavors ells hem fet diverses exposicions
als dos llocs i també tenen obra meva
i ho dic com a part d'endre i així
perquè és una galeria comercial,
o sigui que sí, sí.
Perfecte, doncs ja sabem on trobar les teves obres,
on veure-les.
I Pep, gràcies per connectar amb la ràdio,
amb nosaltres.
A tu, a vosaltres.
I per reflexionar una mica sobre art,
sobre tècnica.
I torno a recordar aquesta exposició
que es diu
El món ficció
i que va obrir les seves portes el dia 13 de maig
estarà disponible, diguéssim,
fins al 22 de juliol.
Llavors, si voleu visitar aquest art del Pep Vidal
doncs allà ho podeu fer.
Pep, gràcies
i que tinguis un molt bon dia.
Igualment a vosaltres, que vagi bé.
Adéu.
A tu, a tu, a tu.
...
...
...
...
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit