I a aquesta hora el que fem és parlar del documental del mes que es projecta aquest divendres a la Tena de Sant Just.
És el documental que arriba de la mà de la productora Paral·lel 40.
I en aquest cas és Tea Time, un documental de Maite Alberti fet així l'any 2014.
Per saber-ne una mica més el que fem ara és saludar l'Alaia Aui de la productora Paral·lel 40.
Molt bon dia, Alaia.
Hola, bon dia.
Per conèixer una mica més aquest documental que es diu Tea Time
i que en principi recull les trobades mensuals programitzant 5 dones des de fa 60 anys a aprendre el tema.
Per tant, aparentment el tema és com senzill, no?
Sí, és un documental com molt costumista perquè es centra en això, no?
En aquesta trobada que fa 60 anys que hi ha unes dones que es van conèixer a l'escola
que a més a més es troben en un ritual fantàstic a nivell visual
i s'expliquen la vida i tu com a espectador veus el pas del temps, no?
Per tant, doncs, és una mica més tranquil, no?, que potser altres documentals que hem vist,
però suposo que de tota manera al darrere d'aquestes converses hi troben moltes coses, no?, molts temes.
Sí, jo crec que el documental ha sigut un documental que potser hi ha espectadors que ens sonarà com la ONCE,
que és el títol xilè, el documental és un documental xilè, de Michael Berti, és una directora xilena,
i el títol xilè és la ONCE i el títol en anglès internacional és Tea Time, l'hora del te, no?
I va molt més enllà, evidentment, d'unes trobades entre senyores grans que prenen el te.
Sobretot jo crec que és una mena de reflexió sobre el pas del temps,
sobre com a partir d'una edat hi ha certes coses, certs rituals, certs costums que fan
i et permeten aferrar-te a la vida amb molta més força que si no els tinguessis.
Per tant, jo crec que hi ha una reflexió sobre la vida i la mort, també interessant,
però sobretot és un cant a l'amistat d'aquestes dones que no han deixat mai de la vida aquest ritual
i com en aquestes converses, amb un to, jo crec que molt humorístic per part de la directora,
surten temes superdiversos que una mica revelen les visions bastant conservadores
que tenen aquestes senyores sobre la societat en què els ha tocat viure ara, no?
Que canvien molt respecte a la que vivien quan van néixer, evidentment.
Per tant, doncs, d'alguna manera, és un documental per acostar-se justament a això, no?
A mirar una mica enrere i a entendre una altra visió de la vida, segurament, també.
Sí, jo crec que sobretot, si l'hagués de vendre amb un titular,
diria que és un dels documentals més divertits que hem estat mai amb el documental del mes,
perquè té un sentit de l'humor fantàstic i perquè passes una estona superdolça,
tan dolça com els pastissos que tota l'estona veus a taula,
que aquestes dones ingereixen compulsivament mentre fan les seves trobades del te.
I a més a més de ser un documental molt divertit, és un documental preciós
perquè fílmicament és molt bonic, està molt ben gravat,
que va ser un dels nominats dels Goya, no millor documentals, sinó millor pel·lícula iberoamericana,
és a dir, al costat d'altres pel·lícules de ficció,
per tant, que té un reconeixement bastant important a casa nostra i a nivell internacional
perquè ha passat per un munt de festivals,
i que el 2015 es va endur el Premi Millor Documental del Docs Barcelona.
Té mi do, doncs, eh, el recorregut que té.
Sí, que sobretot, a mi m'agrada molt perquè, d'alguna manera,
constata que un documental, per ser bo, no ha de ser un documental
sobre un tema d'actualitat social, polític, superpotent,
sinó que un molt bon documental pot ser una història molt petitona
que de cop et diu moltes més coses, i a cada espectador coses diferents,
que et diria un documental més periodístic, no?
Si pots fer una divisió.
Clar, per tant, doncs, exacte, no?
És una altra manera d'acostar-se al món del documental,
que, a més, ho podem fer, doncs, amb diferents temàtiques.
Aquest any, a més, hem parlat de molts temes també d'actualitat,
i aquest, doncs, potser si allunyó una mica,
però segurament també, doncs, permet filosofar o reflexionar
sobre el dia a dia de qualsevol persona, no?
Encara que sigui, doncs, ens arribi des de Xile,
m'imagino que també es pot traslladar tranquil·lament aquí,
amb segons quins llocs.
Absolutament, és xilè, però pot ser de qualsevol part del món,
i sobretot és això, jo crec que és un documental
que et fa sortir amb un somriure,
potser amb alguna llàgrima, també, del cinema,
però que tens una experiència...
Jo crec que la directora, d'alguna manera,
intenta que et sentis com una membre més
d'aquest club selecte que està conformat.
Sí, que t'asseguis a la taula, no?
Estàs absolutament assegut a la taula,
i si poguessis menjar-te la pantalla, te la menjaries, no?
Perquè els primers plans de pastissos, de tes,
i de tot el que fan aquestes dones...
Jo crec que és un documental...
Mira, fins i tot també el podríem posar en aquesta categoria
de documentals gastronòmics, gairebé,
perquè el menjar i el te i tot el ritual
té un paper superimportant, no?, en tot el documental.
Però, a més enllà d'això, és un documental per viure
i una mica per posar en valor aquests grups d'amics
que tots tenim i que de vegades, bueno, saps que sempre hi són
i que els tens, però crec que es juguen un paper importantíssim
a la vida de tots plegats, no?
Vull dir que és un cant a l'amistat fantàstic.
Doncs és aquest documental del mes que es pot veure aquest divendres,
avui divendres, a la sala 50 anir i de la Taneu.
Com sempre, l'entrada costa 5 euros per públic en general
i 3 pels socis i sòcies de la Taneu
i amb aquest documental es tanca una mica el curs,
per dir-ho d'alguna manera, perquè a l'agost no tenim documental del mes.
No, fem vacances d'escola i a l'agost no tenim documental,
però tornem al setembre molt carregats
amb una història precisament oposada aquesta
perquè sí que té un contingut polític molt clar
i que posa l'alarma sobre un tema
que potser a tots ens passa una mica desapercebuts
però que malauradament després de fets com el de Nissa
de fa uns dies i Brussel·les i París
posa més sobre la taula que mai
tot el tema de la recollida de dades
i del dret que tenim els ciutadans a ser protegits, els governs,
sense que això volgui dir abusar o violar totes les lleis de privacitat que hi ha.
Per tant, un tema a l'ordre del dia i molt interessant segurament de descobrir.
Això serà el setembre.
Molt bé.
Aquest any, aquesta temporada, com dèiem abans,
hem vist bastanta varietat en molts temes també d'actualitat.
Esteu contents de com ha anat des del 40 aquesta temporada de documental del mes?
Sí, la veritat és que crec que és el millor primer semestre de la història del documental del mes.
Aquest any hi ha hagut un seguiment bastial tant a les sales com online també,
perquè tots els documentals del mes també estan disponibles online
de manera simultània quan els estrenem a la xarxa de sales.
i la resposta és bastial.
No sé si...
Suposo que hi ha una barreja de tot,
hi ha una barreja de cada documental,
cada vegada està més instal·lat a la nostra societat.
A la gent no li fa tanta por, no?
Exacte.
Crec que hem perdut aquesta barrera del documental com una cosa avorrida.
El documental és com una pel·lícula de ficció més.
I també crec que el documental del mes fa 10 anys
i després d'aquests 10 anys comença a recollir aquests fruits
que han trigat a sortir d'una comunitat superfidel,
de gent que no es vol perdre cada mes la història que els hi proposem.
I per nosaltres és un plaer magnífic,
perquè és una feina de formigueta que de cop i volta,
no només amb el documental del mes, sinó amb el Docs Barcelona,
que és el festival que fem a finals de maig,
aquest any s'ha notat moltíssim.
És a dir, el 2007 està fent com un any d'aurat del documental
amb els nostres projectes.
Es poden tornar a veure aquests documentals que ja hem vist a l'Ateneu
des del gener?
Hi ha alguna manera de rescatar-los?
Els documentals que s'han vist des del gener estan tots a Filmin,
que és una web fantàstica que porten uns companys de sector,
que no només té els nostres documentals,
sinó que té una oferta de cinema independent meravellosa,
que jo crec que no té cap videoclub,
si és que encara no existeixen al nostre país,
però que són una gent que crec que tenen un molt bon criteri
de selecció editorial, per dir-ho d'alguna manera,
i que els posen a la disposició de qualsevol persona
en qualsevol punt de l'estat espanyol.
És supersenzill, perquè a la web t'ho fan molt fàcil.
és com una mica per la gent que no s'hi hagi iniciat mai,
que de vegades això d'internet fa com mandra,
és molt fàcil i és com si fos un videoclub de tota la vida.
Entres allà, busques la pel·lícula per tema,
els nostres documentals tenen un canal propi,
que es diu El Documental del Més,
per tant no cal ni que els busquis gaire,
sinó que vas a aquell canal i mires tots els que hi han hagut,
i després és tan fàcil com pagar dos euros i veure el documental.
O sigui, més fàcil i impossible.
Exacte, per tant, allà és una altra manera de veure els que encara no hem vist,
o recuperar un altre cop el que més ens hagi agradat.
Algún que ens diguis, d'aquests que hem vist aquest any, Laia,
que diguis, mira, aquests si no l'has vist,
doncs és imperdible, una recomanació?
Home, jo crec que el que vam estar al Faber,
que es veia com canviar el món,
és un superdocumental d'aquests imprescindibles,
que a més a més té un punt de documental social o polític,
i té un punt de gran pel·lícula,
és una pel·lícula molt ben feta,
i que explica una història d'amics també,
o sigui que és un molt bon documental a nivell estiuenc.
Perfecte, doncs ens apuntem a aquest Com canviar el món,
per recuperar-lo a través de filming, per exemple,
com ens deia ara la Laia Áubia,
i abans, això sí, o abans o durant,
recordeu que avui, doncs, teniu aquesta oportunitat
per veure el documental del mes de juliol,
a l'Ateneu de Sant Just,
és Tea Time, aquest documental de Maite i Albert Diffita Xirel,
l'any 2014.
Gràcies, Laia, tornem a parlar a partir del setembre,
amb més documentals.
Fantàstic, que tingueu molt bon estiu.
Igualment, bon dia.
Adéu.
Just a l'estil
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmood jazz, el funk, el sol,
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Oh, no, ets mala.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
012, la generalitat al teu costat.
Melero, ja ha arribat el juliol.
Un mes que fa molta calor.
Tampoc cal que ens ho digui ningú, això.
Si no saps què fer a les tardes,
refresca't escoltant la ràdio d'Esvern.
A casa ens ajuntem tota la família
per escoltar la penya de l'estiu.
És el millor consell que us puc donar
per passar aquesta xafogó escarosa i repugnant.
Ràdio, piscina i aire acondicionat.
Cada tarda, de 5 a 7.
Vinga, Melero, jo ja ha saltat lo meu.
Ara, digues tu lo teu.
012, la generalitat al teu costat.
Guapa!
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Estàs escoltant Just te l'estimo.
I aquesta hora el que fem
és parlar de cuina de seguida,
però també abans d'endevinar.
És la secció que fem els divendres
amb l'Alba Fernández al capdavant.
Molt bon dia, Alba.
Hola, què tal?
Tot i que també tenim aquí
a punt per concursar
l'Estela Pelae d'Estela.
Bon dia.
A veure si vols el teu dia
de les endavinalles.
A la secció d'empatar.
I el Dani Martínez.
Dani, bon dia.
Bon dia, bon sol i bona cuina.
Li deia a l'Estela
que és el teu dia.
El que passa és que, clar,
el tema d'avui
va una mica per tu,
perquè parlem
de les endavinalles de cuina.
Home, sí.
I així com voleu que guanyi,
sisplau, eh?
Per tant, en principi
partiries amb avantatge,
però mai se sap,
perquè de vegades
i se sap que del que més sabem
és el que ens costa més.
Per tant, a veure,
ara ho descobrirem.
Ja sabeu que l'Alba
ens ho posa
les diferents endavinalles
i hem d'encertar
de què ens està parlant.
Per on comencem, doncs, Alba?
D'acord.
Doncs, per la primera.
Diu així.
Soc planta
que sol serveixo
per donar gust al menjar.
Tinc dents,
però no m'ho assego
i a qui menjant
de mi abussa
li fa pudor
l'alè al respirar.
Sóc planta
all.
All.
Que ràpid.
Molt bé.
Ja tenim el primer.
All.
Jo pensava en la ceba,
però veig que no.
Bueno, també podria ser.
També podria ser.
Què més?
Vale, un altre aliment.
Que l'Antoneta t'agrado
i per fer-me passar
el fred
a les brasses
em condemnes
per un gust teu satisfet.
A veure,
que l'Antoneta...
Que l'Antoneta t'agrado.
i per fer-me passar
el fred
a les brasses
em condemnes
per un gust teu
satisfet.
La carn?
No.
Clar, és el que pensaven.
Podria ser,
però no és.
Pullastre la brasa,
bistec.
És molt tradicional d'aquí.
Molt tradicional.
Aixai.
La botifarra.
No, no, no.
No, no és carn.
No és carn.
Vale, comencem per aquí.
Comencem per aquí no és carn.
Les mutgetes.
Ens agrada calent.
Sí, a veure, pensem primer.
Es pot menjar fred,
també.
Però normalment
agrada més calent
o calenta.
Una sopa.
No.
No, perquè diu
a la brasa, no?
Clar.
Però clar, només tenim
una pista de la brasa, no?
És que diu carn oés.
No ho veiem.
Carnoés,
a la brasa...
Patates.
Hi ha una altra pista
que si us fixeu
en la segona frase,
mira,
que l'Antoneta t'agrado
i per fer-me passar el fred,
és a dir,
està en una època
on fa una mica de fresqueta.
I ens agrada la brasa.
La brasa.
Calçofes?
No.
Calçot?
No.
Patates hem dit
que tampoc.
No?
Penseu més
en un fruit.
Fruit?
Castanyes.
Ah!
Ah!
i les castanyes.
Només hi pensem
quan és l'època, eh?
Realment.
Molt bé.
Sí, que és una de tardíssim.
A mi m'encanten.
Jo quan arriben les castanyes
soc més feliç.
Doncs anem una a una,
de moment.
Sí, Carme.
Joli!
Vinga, Estela.
A te remunta.
Una tercera.
He estat criada en el camp,
coberta de tels verdosos.
Aquell qui plora per mi
és el que m'ha fet a trossos.
Seba.
Aquest sí, eh?
Que ràpid has anat, Dani.
M'hora meva.
Just quan ha acabat.
M'ha deixat acabar, eh?
Ai, avui t'he deixat acabar.
Molt bé, som-hi.
Té una altra.
Rodó com la lluna
i blanc com la sal.
El fan de llet pura
i no ho torna a comptar.
Formatxar?
Exacte.
Molt bé.
Ja en tenim una.
Ja en tenim més de primera,
que encertes o no, Estela?
D'avui sí.
I de l'altre dia també, no?
A veure, quantes ens en queden, Alba?
Encara en tenim alguna, no?
Ja en tinc unes quantes més, vull dir...
Perfecte.
Tothom em diu que soc mona.
I això, que grogueta estic.
De massang s'aprofiten la gent per certs requisits.
La xufa.
No.
Que soc mona.
La sang...
I de massang s'aprofiten.
La...
Ai.
Que no fos orxata, però...
Em surt en castellà, que és el...
No, ara no em surt ni el castellà.
De massang s'aprofiten.
A veure, la ciruela...
No, no, és molt més fàcil.
Sí?
Torna a repetir, vale?
Sí.
Ah, ja està.
El reïm.
No.
Ah, doncs no, perdó.
Tothom em diu que soc mona.
A veure, mona.
I això, que grogueta estic.
De massang s'aprofiten la gent per certs requisits.
Poma?
De massang.
Penseu groc.
De massang s'aprofiten.
La sang és un símil, vull dir...
És un fruit?
Sí, és un fruit.
És una fruita.
És una fruita fruit.
Groga.
Però deu ser el présac, no.
És que quan ho digueu serà com...
Pinya.
La llimona.
Sí, exacte.
Clar, la llimona.
Un suc més hòpid.
Com que de massang s'aprofita.
Clar.
El suc de llimona, el que menges és el suc per donar sabor.
Vale.
Està bé, està bé, està bé.
Aquesta...
Ens ha costat, eh?
Sí, sí.
Passem.
Vinga.
Som-hi.
Vale, ma maretta és tartamuda.
El meu pare és cantador.
Vesteixo blanc de per fora i tinc sangroga en el cor.
Aquest no és una fruita.
Ui.
No és un groc, tampoc.
Un groc de sangroga.