En punt un quart de 12, aquesta hora parlem
del ple municipal corresponent
al mes de maig, un ple que es va fer ahir
dijous, n'hem parlat aquest matí
a l'espai de les notícies i ara en parlem
amb el primer tinent d'alcalde, Sant Júr
Sergi Seguí, bon dia. Bon dia. Un ple
que, Déu-n'hi-do, es va allargar
i tot plegat, eh? Entre
també, com que es va haver d'interrompre
per fer l'assignatura del protocol
perquè el tramvia, no?,
passarà a partir d'ara, doncs,
per la carretera, doncs, es va allargar
pràcticament fins a 4 hores, no?,
tot plegat. Sortíem de l'Ajuntament a les 11
de la nit. Exacte. Sí, 4 hores
des que comença a les 7, però sí que és cert
com bé deies que el vam haver d'interrompre
per l'assignatura del protocol i això
ens va dur 3 quarts d'hora, una hora, pràcticament
però ho he dit
moltes vegades quan
vinc aquí i parlem del ple
que és això, nostres, es va durar molt
però sí, però és que pagant per sellar
durant l'estona que faci falta només faltaria
Però sí que és veritat que en aquests mandats
estan notant menys que són més llargs els plens
Bé, primer... Que més llarg no sempre vol dir
més intens, eh? Vull dir que de vegades també depèn
de cada cas. No, no, no, tens tota la raó
més llarg no vol dir més intens
perquè de fet ahir es va allargar molt
però només hi havia dues mocions
normalment quan s'allargues quan hi ha mocions
perquè això genera debat, perquè intervenen tots els grups
els punts, per exemple, que són
que són més tècnics o més administratius
com aquell que diu, no acostuma
a intervenir tothom, per tant
pots pensar que serà un ple curt
però sí que és veritat que mira, i es va allargar
per les raons que sigui, però vaja
insisteixo que ens pagaran per sellar
tota l'estona que faci falta, em sap greu
per la gent del públic, perquè els pregs i preguntes
són l'últim punt de l'ordre del dia
llavors les persones de Sant Just
que volen preguntar alguna cosa
doncs s'han d'esperar fins al final
Vaja
Exacte, ahir, a més a més
amb aquesta excepció
ja en parlarem després també de la signatura
d'aquest protocol sobre el Trump
però bé, en tot cas, alguns dels temes
que es van tractar, alguns dels temes destacats
per exemple, són les bases
del programa POFIS
aquest programa es coneix com a POFI
però diguem-lo per a la gent que no l'hagi sentit mai
programa d'orientació, formació
i inserció laboral
d'aturats en empreses de Sant Just
aquest programa que el que fa
és subvencionar una part de la contractació
de persones aturades
per part d'empreses
o amb un 30% de la seva actitud del poble
encara que no estiguin del tot
i que en concret es va subvencionar
amb 1.800 euros empreses ordinàries
i amb 2.000 per a empreses sense anem de lucre
que contacten aturats
de fet un tema que es va aprovar per unanimitat
Per unanimitat, sí, sí
i de fet ho has explicat molt bé
de fet ahir es portaven dos punts
sobre promoció de l'ocupació
un era aquest
el programa aquest que acabes de descriure perfectament
i l'altre era el 3 més 6
el 3 més 6 el que està és dedicat
a aquelles persones majors de 45 anys
que també estiguin en situació d'atur
i el que proposa són 3 mesos de formació
perquè pensem que la formació continuada
és molt important
i que moltes vegades aquestes persones
de més de 45 anys
tenen aquesta necessitat
de reciclar-se
de formar-se de manera contínua
doncs això és el que demanem a aquestes empreses
que a més a més són empreses d'inserció laboral
o de reinserció laboral
perquè són les que creiem
que estan acostumades
a treballar d'aquesta manera
i per tant són aquestes empreses
les que fan aquesta formació
durant 3 mesos
i després durant 6 mesos
treballen en qualsevol empresa
que els vulgui contractar
és a dir, l'empresa de reinserció laboral
que fa és de mitjancera
els fa la formació amb aquestes persones
i després els intrudeixen
en el mercat laboral
durant 6 mesos
com explicava ahir molt bé
la regidora d'ocupació
de la Carrasuma de Serrano
per què repetim aquest projecte?
doncs perquè en el mandat anterior
que no era 3 més 6
sinó que era 5 més 4
vam veure que de les 10 persones
que s'hi van acollir
més de la meitat
ara tornen a estar introduïts
en el mercat laboral
i tornen a estar treballant
per tant
ni que sigui per a 8 persones
que és el que podem assumir ara
en aquests moments
ni que sigui que aquestes 8 persones
puguin fer aquesta formació
i després puguin inserir-se de nou
en el mercat laboral
ja serà tot un èxit
sempre ho hem dit
aquí treballem
pels més necessitats
i si ara mateix poden ser 8
i els donem una sortida de 8 persones
doncs endavant
si poguessin ser 12
millor que millor
i si fossin 6
treballarem igual
perquè fossin 6
en aquell cas són 8
perquè la partida per això és de 8
sí, sí, correcte
perquè fent els números
ens sortia per 8 persones
jo crec que aquest tipus de partida
són d'aquelles
que si fa
si el projecte
avança
és un èxit
i avança
i es veu que funciona
ampliem la partida a tu
i ja està
en principi és anual
la partida
i que d'aquí un any es pot mirar
per això dic que hi ha coses
que no cal discutir
és a dir
si el projecte
si el projecte funciona bé
doncs l'any que ve es repeteix
i si posen diners
ell és tu
amb això
en el govern
no ens discutirem
també per unanimitat
suposo que també són aquests punts
que d'alguna manera
és agradable
que hi hagi aquest consens
sí, evidentment
també els partits de l'oposició
hi van votar
hi van votar fort
hi va haver unanimitat
però també és veritat
que van aportar
el seu punt de vista
i van expressar matisos
cosa que està molt bé
escolteu
això està molt bé
ens agrada
nosaltres ho faríem
d'aquesta altra manera
però escolteu
tot el suport hi ha endavant
doncs perfecte
és que jo crec
que hem d'anar cap aquí
un altre dels temes
que es va tractar
és la proposta
de modificació de crèdit
per fer front
a les inversions sostenibles
recordem que ja en vam parlar
en l'últim ple
ja es va parlar
del rumanent de 2016
de fet es va fer una moció
per demanar a l'Estat
que aquest rumanent
no només fos
per inversions sostenibles
i per jugar deute
però evidentment
de moment no s'ha resolt
que flexibilitzés
la normativa
que regula
l'aplicació
del rumanent
tot i que si no m'equivoco
em sembla que l'alcalde
deia que l'Estat
podia ser a temps
de fer algun canvi
aquest 2017
encara som a temps
17
perquè som a milicitar
alguna cosa
tenim una mica de marge
encara tenim una mica de marge
sí que és veritat
que just al presentar
la moció
ara no recordo
si va ser dos dies més tard
o dos dies abans
va sortir una notícia
que deia que la Federació
de Municipios
havia rebut
o el Ministeri
havia parlat
amb la Federació de Municipios
per dir que
home
que sí que és veritat
que aquesta norma
que diu
que s'han de tenir
les obres
licitades
i en projecte
i acabades
abans del 31 de desembre
home
que potser
podien ser una mica més flexibles
i que només tenint
les licitades
ja n'hi havia prou
o només tenint
el projecte n'hi havia prou
que no calia
que estiguessin acabades
al 31 de desembre
això ens deixa
respirar una mica més
però sí que és veritat
que l'emoció
no només demanàvem això
demanàvem
l'aplicació
del rumanent
que no fos només
per aquests conceptes
d'inversions financions
i sostenibles
i per això ho ha deut
Sí, com sigui
en aquest ple el que es va aprovar
són les propostes concretes
del que es pot fer
amb aquest rumanent de 2016
no les diré totes
perquè hi ha
la llista és llarga
hi ha un munt
d'activitats concretes
però bé
encara que siguin
entre cometes
sostenibles
de vegades
quan pensem
en sostenibles
pensem que només són
qüestions que tenen a veure
més amb el medi ambient
però veig que no és només així
no és només això
perquè hi ha l'urbanització
del carrer Pont
del carrer Taneu
tot això també és sostenible
per això
Sí, per la definició
que diu la llei
Sí, sí
són inversions
per tant facilita una mica
aquesta feina del govern
que no només fossin
aquest tipus d'inversions
és que diem inversions sostenibles
i no és així
són inversions
financerament sostenibles
jo crec que aquest matis
és important
perquè
el que no et permeten
per exemple
és comprar vehicles
per exemple
encara que siguin elèctrics
perquè qualsevol podria pensar
home, però si és una inversió
sostenible
sí
però financerament
no és sostenible
perquè un cotxe
s'ha de mantenir
et porta una despesa corrent
etcètera
el que et diu
bàsicament
el que diu la llei
és escolti
no faci inversions
en allò que després
li suposi una despesa corrent
ja està
per tant
no faci vostè
un centre cívic
o no faci una biblioteca
per què?
perquè després
t'hi associada
una despesa corrent
que no la fa
financerament sostenible
per això
la llista
és complicada
no és que sigui complicada
però es fa estrany
que diguis sostenibles
però no
sigui tot relacionat
amb el medi ambient
i que vegis carrers
però esclar
és que el carrer
no et demana
que després
hi hagi llegada
una despesa corrent
i sí que ahir
ahir sortia
el tema
de la partida
de 100.000 euros
dels pressupostos participatius
va sortir un parell
de vegades
i jo el que voldria explicar
és que
amb l'oposició
ja es van fer reunions
sí que és cert
que fa temps
l'any passat
per parlar
de com podríem fer
un pressupost participatiu
i
les recomanacions
que ens feien
des de la Diputació
i des de la consultoria
que ens va venir a fer
la formació
un parell de dies
era
que anéssim
a poc
és a dir
que sí que hi havia ajuntaments
que feien uns pressupostos
participatius
en què la gent
o les associacions
enviaven projectes
amb unes característiques
concretes
que no passessin
de tal pressupost
que es poguessin fer
en un any concret
etc.
i que això
és l'ideal
i que això
és el que ens agradaria a tots
però sí que és veritat
que com que nosaltres
estàvem quatre passos enrere
doncs havíem d'anar fent
pas a pas
i no saltar directament
a aquest punt
i per això
el que ens van recomanar
és que el més senzill
i el que ens podria assegurar
un èxit
de participació
més alt
era
establir una partida
concreta
aquesta
de 100.000 euros
i
determinar
sis, set projectes
i posar-los
a votació
de la gent
és a dir
que la gent
el que ens fes
fos una
participació dirigida
per tant
no tant això
sinó demanar
a la gent
que ens prioritzés
un seguit
de projectes
i a partir d'aquí
continuar
a fer
un pas
l'any següent
aquest tipus
de participació
ho farem
amb una aplicació
de mòbil
i a través
de la web
i això
ho podrem
començar a fer
en breu
de fet la setmana que ve
tenim reunió tècnica
per acabar
de decidir
dates
com ho fem
com ho publicitem
etc
doncs també
n'aniríem parlant
si la setmana que veu
continua avançant
doncs en podem seguir
parlant
és un projecte
és un projecte
maco i engrescador
que tot just
fa el primer pas
i que seria ideal
arribar
a això que dèiem
que la gent
pogués presentar
els seus propis projectes
i amb aquesta idea
concreta
de fer 6 o 7 propostes
seria ja
per exemple
pels pressupostos
de l'any que ve?
pels del 2018
sí
de fet aquesta reunió
que tenim
que us deia
no és només per parlar
de com ho fem aquest any
sinó
de com ho plantegem
de cada any vinent
doncs
com dèiem
n'estarem pendents
també en aquest punt concret
des del partit demòcrata
van parlar
van demanar
que s'inclogués
poder fer una escola
a Bressol
a Mas Lluí
esclar
també l'alcalde
ja va respondre
també
al ple
aquesta petició
perquè és un tema
que ve de lluny
però és una qüestió
que és veritat
que el tema
de l'escola a Bressol
a Mas Lluí
que va sortint
de tant en tant
és un d'aquests temes
pendents aquí
Sant Just
sí
jo crec que
això ho hem d'enfocar
des de diferents punts
de vista
primer
com us comentava
amb els romanents
ara com ara
només es poden fer
inversions financerament
sostenibles
això significa
que han de ser inversions
que no portin lligada
una despesa corrent
al darrere
evidentment
una escola a Bressol
porta lligada
una despesa corrent
al darrere
perquè tens una despesa
de personal
tens una despesa
de manteniment
tens una despesa
de consums
etc.
per tant
aquesta ja seria
la primera raó
per descartar
que amb el romanent
es pugui fer
una escola a Bressol
no a Mas Lluí
on sigui
segona raó
per parlar-ne
o discutir-ne
com a mínim
jo no crec
que a Mas Lluí
faci falta
una escola a Bressol
hi visc
ja ho sabeu tots
ni m'encomunada
amb Sant Feliu
és que
la tipologia
de famílies
que
hi van anar a viure
fa 6 anys
els nens i nenes
que han nascut allà
estem parlant
que ara tenen
3, 4, 5 anys
aquests nens
ja no van a l'escola a Bressol
la tipologia
de persones
que estem veient
que aniran a viure
les promocions
que s'estan fent a Mas Lluí
són persones
que poden tenir
criatures
petites
però estem parlant
que en poden tenir
6, 7, 8 anys
i que a més a més
no aniran a viure demà
les primeres promocions
per exemple
a d'Altamira
les claus
es donaran aquest estiu
i les següents
serà de ser un barri jove
a Mas Lluí
per entendre'ns
no, encara serà jove
perquè la gent que hi vivim
som encara molt joves
sobretot d'Esperit
però
sí que és veritat
que aquella necessitat
que teníem fa 6 anys
que sí que era
claríssimament
d'una escola a Bressol
fa 6, 7 anys
o quan es va desenvolupar
quan es van començar
a desenvolupar
els habitatges
sí que és veritat
que ara
doncs potser
una escola a Bressol
no
això no vol dir
que el Majuí
no necessiti
un equipament potent
sí
quin tipus d'equipament
aquesta és la discussió
que hem de tenir
aquest és el debat
que hem de tenir
quin tipus d'equipament
i per fer-hi què
i quin tipus d'activitat
si podrem fer
nosaltres pensem
que aquesta és una discussió
que tindrem
o que estem tenint
amb el pla d'equipaments
però
hem parlat de moltes coses
però
hem parlat
d'una sala
gran
diàfana
que
per poder-la modular
i fer-hi diferents activitats
des d'això
fins a un estil més
Margall
o Salvador Espriu
per entendre'ns
vull dir que
hem posat sobre la taula
totes les possibilitats
i ara
doncs les hem de debatre
i discutir
per tant
diguem-ne
segona raó
no
perquè
el PDeCAT
el PDeCAT
deixi de
de fer aquesta demagògia
diguem-ne
senzilla
no
d'anar al ple
i dir
és que amb aquest 1.400
podríem fer una escola
bressol a Maslluí
home
clar
és que fa dos plens
ens deien
que l'escola
bressol
Marrex
bàsicament
s'havia de privatitzar
i que no calia
aportar sense
a l'escola
bressol
home
doncs
aclarim-nos
bueno
ells fan demagògia
i també
aclarim-nos
no
si una setmana
l'escola bressol
no serveix
no podem reclamar
la setmana següent
que se'n faci una altra
al Maslluí
i a més a més
escolta
si convenim
que sí que s'ha de fer
una escola bressol
parlem-ne del model
perquè
estic segur
que els tres partits
de govern
la voldrem
de l'estil
que tenim a Maslluí
i posaríem
el foc
que els partits
de l'oposició
proposarien
un model alternatiu
bueno doncs
parlem-ne
tinguem el debat
sobre això
però
clar
sortir el ple
a dir
que s'ha de fer
una escola bressol
Maslluí
amb el milió 400
del romanent
què haureu que us digui
es van debatre
també el ple
dues mocions
com deies abans
no és dels plens
que va tenir més mocions
una d'aquestes mocions
la presentàvem
els equips
els grups
que formen part
de l'equip de govern
i era una moció
proposta del sindicat UGT
contra les empreses
multiserveis
i demanen
la derogació
de la reforma laboral
contra les empreses
multiserveis
tampoc
no
el que demanàvem
era en un punt
efectivament es demanava
la derogació
de la llei
de la reforma laboral
perquè considerem
que si es va fer
una reforma laboral
en uns moments de crisi
per facilitar
la recuperació econòmica
etcètera
i facilitar
els acomiadaments
i per tant
posar catifa vermella
a les empreses
que tinguessin
més beneficis
a costa dels treballadors
aquesta és una discussió
que també va sortir ahir
que el Partit Popular
deia
que les empreses
tenen tot el dret
del món a tenir beneficis
sí i tant
però no a costa dels treballadors
no a costa
de baratir l'acomiadament
bé
reprenc el fil
no el que demana
és això
la derogació
de la llei
de la reforma laboral
perquè considerem
que home
que si estem
en moments
de recuperació econòmica
doncs una llei
que s'havia fet
per arribar
a la recuperació econòmica
doncs ara no té sentit
i per tant
deroguem-la
i fem-ne una altra
això per una banda
i l'altra
és que aquestes empreses
multiserveis
no feta la llei
feta la trampa
aquestes empreses multiserveis
el que fan
és no acollir-se
als convenis
els convenis col·lectius
de treballadors
és a dir
una empresa de jardineria
ha de fer servir
el conveni de jardineria
per força
una empresa multiserveis
doncs
que tingui adjudicada
la jardineria
o el manteniment
de la jardineria
de Sant Just
doncs pot aplicar
el conveni
que a més
li convingui a l'empresa
perquè dona diferents serveis
i amb aquesta trampa
el que estan fent
és precaritat laboral
i el que demanava
la moció
era això
evidentment
ara a nosaltres
ens toca la feina
de revisar
totes aquestes adjudicacions
que tenim
igual que vam fer
amb la moció
que demanava
un salari mínim
de mil euros
doncs
vam fer el mateix
i ens agrada també
de fet la moció
es va aprovar
finalment
amb els vots a favor
també del PDeCAT
el vot contrari
del Partit Popular
i l'abstenció de Ciutadans
l'altra moció
que es va presentar
feia referència
al bilingüisme
en els senyals de trànsit
a Sant Just
una moció
de la qual
ja n'havíem sentit
a parlar
perquè fa
poques setmanes
doncs
Esplugues
és on s'havia aprovat
després
s'ha tirat endarrere
finalment
doncs
aquest canvi
que es volia fer
en la senyalització
del trànsit
i bé
en tot cas
la moció
no va tirar endavant
la presentava Ciutadans
com dèiem
va comptar amb el suport
del Partit Popular
també
tot i que
el mateix
Enric Salvador
es va dir que
tampoc
no estava d'acord
no compartia
la moció
però que
com que
per llei
la llei
d'alguna manera
que la llei
com que li semblava
legal
sí que votava a favor
però bé
la resta
no deu donar suport
a la moció
no
és que és una moció
que no té cap sentit
absolutament cap sentit
jo crec que
en Just Fosalva
ho va expressar molt bé
no hi ha hagut queixes
no?
a Sant Just
en cap cas
no hi ha hagut cap
cap queixa
ni cap instància
a l'Ajuntament
sobre aquest tema
cap ni una
i esclar
l'argumentació
que donava
el portaveu de Ciutadans
dient que això
era una cosa
que la gent
li preocupava molt
home
doncs
jo no sé
si ell es passeja
gaire per Sant Just
però vaja
jo no veig
manifestacions
de la gent
demanant això
precisament
no tenia cap mena
de sentit
aquesta moció
no té cap sentit
ni el tenia
esplugues
ni el tenia
Sant Just
jo crec que
el sentit comú
es va imposar
i tots els partits
ja han votat en contra
excepte Ciutadans
i el Partit Popular
perquè
perquè és que
és que
no
és que
és que ahir
quan el portaveu de Ciutadans
llegia l'emoció
a mi m'entrava atac de riure
i ara que hi penso
també ric
perquè és que
no li veig el sentit
no entenem
a què ve
aquesta emoció
no?
ells que es preocupen tant
dels problemes reals
de la gent
no?
que presentessin
aquesta emoció
encara encara no entenem
és que no té cap mena de sentit
perquè no hem tingut cap problema
amb això
perquè no hem tingut cap queixa
ni cap instància
i a més a més
ahir
en una de les seves argumentacions
el portaveu de Ciutadans
demanava a la gent
que no pagués les multes
ells que són tan legalistes
no?
ostres
tot era
tot era
tot era d'una bogeria
que va arribar a un nivell
que ja no saps per on agafar-ho
no?
un partit
que sempre té la llei a la mà
i que s'ha de complir la llei
no?
i en les seves contraargumentacions
diu
li demanava a la gent
que no pagués les multes
quan els multessin
perquè la senyal
no estava en castellà
ostres
tot era
tot era demencial
finalment
com dèiem
no
es va debatre l'emoció
i no es va aprovar
per tant
no tindrà cap efecte
aquí a Sant Just
i com dèiem
abans d'acabar també
el ple d'ahir
que va estar interromput
per aquest compromís
que es va signar
entre Sant Just
d'Esplugues
Sant Joan d'Espí
i la Generalitat
per unir
les parades
del tram baix
de la Rambla de Sant Just
i Pont d'Esplugues
a través de la carretera
l'Aurea Miró
per tant
en línia recta
una petició
que feia temps
que Sant Aviaterrani
i que finalment
sembla que serà
una realitat
Massa temps
jo crec que massa temps
ahir l'alcaldessa
d'Esplugues
la Pilar Díaz
admetia
que
que home
que veient
veient l'efecte
que ha tingut
el tramvia
a la carretera de Cornellà
a l'avinguda de Cornellà
que esclar
que ara
ara entenia
que era bo
fer aquesta connexió
que en el moment
en què es va fer
fa 10 anys
el tramvia
no acaben de veure clar
però que ara
que han vist els efectes
doncs que
està claríssim
que aquest tram
d'un quilòmetre
i cent metres
doncs és clau
per poder reduir
en 5 minuts
o 4,8
que deia el conseller
i els tècnics
reduir en 5 minuts
el temps de trajecte
que és moltíssim
és moltíssim
fa molt de temps
que això es perseguia
i fa molt de temps
que el regidor de mobilitat
en Jordi Porta
hi treballa
i que l'alcalde
també treballa
a l'àrea metropolitana
i de més
perquè és que
què hi ha pel seu propi pes
és que
és que
és lògic
que la gent de Sant Just
pugui anar
fins a Esplugues
sense haver de fer
tota la volta
per l'hospital
per Sant Joan
per Cornellà
tornar a pujar
per tant
el que hem fet
és aplicar la lògica
aplicar la lògica
la Generalitat
ho veu igual
evidentment
l'autoritat
del transport
metropolitana
també
per tant
ara
iniciem els tràmits
tots els estudis
i
la data
que ens va donar
ahir el conseller
després de l'assignatura
era que
la voluntat
és que
l'any 2019
poder començar
a fer les obres
per tant
sembla que queda
molt lluny
però dos anys
passen molt ràpid
dos anys passen molt ràpid
i jo crec
que amb això
millorarem
moltíssim
la mobilitat
de les persones
la connectivitat
amb la resta
de transport públic
i a més a més
ens obliga també
a fer un replantejament
de la resta
dels transports
que arriben a Sant Just
primer
per millorar
la freqüència de pas
primer
per repensar
les línies
del tramvies
és a dir
si aquest serà
un ramal
de la T3
o si serà
una T4
per entendre'ns
i només farà
aquest viatge
o si allargarà
fins a...
això
els estudis
ja ens ho diran
i ja en parlarem
però esclar
això també ens obliga
a repensar
la resta de línies
d'autobús
Just Metro
Just Tram
tot això
està posat
a...
bé
a partir d'aquí
ens ho hem de començar
a mirar
també
com afectarà
les obres
el trànsit
per la carretera
perquè la voluntat
és de poder construir
una cosa agradable
i de boulevard
i que la gent
hi passegi
per tant
si hem de reduir
el pas de cotxes
per on fem passar
aquests cotxes
tot això
jo crec que és un debat
superinteressant
i que et dibuixa
el Sant Just del futur
i això jo crec que
motiva
molta gent
a parlar-ne
molt bé
doncs anirem parlant
també
a mesura que
avanci tot plegat
com dèiem ahir
per això aquest primer pas
o primer tampoc
perquè feia molt temps
que s'estava treballant
però aquest pas
el pas definitiu
el pas definitiu
exacte
és la natura d'aquest protocol
m'has fet de la boca
avui n'hem parlat també
doncs
després de parlar
d'aquest ple municipal
que es va fer ahir
corresponent al mes de maig
amb el primer tenen d'alcalde
segis aquí
moltes gràcies
a vosaltres
i que vagi bé
bon dia
gràcies
bon dia
Just a la fusta
Sant Just en directe
i connectem tot seguit
amb l'Institut de Sant Just
per sentir
el Posem-li veu
nova edició
de la secció
que fan cada divendres
els alumnes
del taller de ràdio
de l'Institut
comencem
tots els divendres
i testes
Sant Just
es veu
posem-li veu
posem-li veu
posem-li veu
posem-li veu
Buenos días
España y el mundo entero
han sufrido recientemente
uno de los ciberataques
más importantes
por culpa del ya famoso
virus llamado
WannaCry
Hoy hablaremos sobre el virus
y sobre qué tipos de virus informáticos existen
y son muy más peligrosos
También os hablaremos
de los virus más peligrosos
que han existido
y os explicaremos más
sobre los creadores
del famoso virus WannaCry
Empezamos con
posem-li veu
WannaCry
es un virus del tipo ransomware
del formato troiano
con la capacidad
de introducirse
en nuestro equipo
explotando una vulnerabilidad
de software
Tiene como objetivo
cifrar los archivos
del equipo infectado
para pedir
un rescate
vía bitcoins
para que el proceso
de encriptación
sea más rápido
solo encripta
aquellos ficheros
más críticos
del usuario
doc
jpg
pdf
evitando
encriptar
archivos
del sistema
para mayor velocidad
La misión de WannaCry
no es eliminar
ni robar datos
sino encriptar
tus datos personales
y pedir un rescate
si quieres recuperarlos
En este caso
WannaCry
pide unos 300 dólares
en bitcoins
por cada ordenador infectado
El virus se hizo
transmitente famoso
simulando
un email de correos
y de Endesa
para infectar
miles de ordenadores
en España
Pero veamos
cómo funciona
Empieza con la infección
a través de su correo
spam masivo
a dirección
de correo electrónico
con un enlace
de descarga
Cuando se descarga
el archivo adjunto
se infecta
el equipo
con WannaCry
y termina con la
propagación
del ordenador
infectado
¿Por qué hay tantas
empresas afectadas?
Gran parte
de las empresas
afectadas por WannaCry
ha sido debido
a la falta
de actualizaciones
de los equipos
Pero
¿Por qué
empresas como Telefónica
no tienen las últimas
actualizaciones en Windows?
Esto es debido
a que muchas
de las grandes empresas
usan software
desarrollado
a medida
y cada actualización
o parche
debe ser probada
con anterioridad
para asegurar
su funcionamiento
El proceso
de verificación
y prueba
de los parches
no es tan
rápido
en empresas
grandes
dado el volumen
de software
a testear
y de la sensibilidad
para la continuidad
del negocio
Un día
después del comienzo
del asalto
por Internet
se contabilizaron
casi 30.000
organizaciones
afectadas por
WannaCry
en Asia
Entre ellas
se encuentran
universidades
hospitales
y agencias
del gobierno
La compañía de seguridad
informática
Abad Software
afirmó que WannaCry
golpeó más fuerte
en Rusia
Ucrania
y todo el mundo