Fins demà!
L'Orfeo, esteu d'enhorabona, esteu celebrant aquest 70è aniversari de l'entitat i dijous vinent tenim una sorpresa, no? De què es tracta?
Efectivament estem celebrant el 70è aniversari, va ser fundat el 1951 i ha tingut una continuïtat al llarg d'aquests 70 anys.
Això seria ja una de les característiques potser principals de la nostra associació.
L'altra característica és que és un moviment intergeneracional, acull persones de diferents edats, naturalment de diferent gènere,
i la sorpresa que referia, suposo, Núria, que és que el dijous, demà passat, s'inaugura una exposició amb aquesta retrospectiva que acabo d'anunciar.
Pensa'ns una mica, Lluís, què hi trobarem en aquesta exposició? La ciutadania, quan entri a Can Ginestà, què hi veurà?
És una exposició que vol fer vàlida la frase següent.
És un reconeixement al gran nombre de dones i homes que han fet possible l'Orfeó en els seus 70 anys d'existència.
És el lema que acompanya els denuncis d'aquesta exposició.
Què s'hi trobarà? Doncs s'hi trobarà això, un reconeixement a les persones que han cantat a l'Orfeó, a les persones que han dirigit a l'Orfeó
i a les persones que han sigut mestres, mestres musicals dels cantaires.
Llavors, efectivament, hi ha moments àlgids del nostre moviment, i aquests moviments estan plenament reflectits en l'exposició.
Per exemple, la gravació de la cançó Els Segadors, que és ja l'himne nacional de Catalunya,
va ser l'Orfeó Enric Morera qui la va plasmar en un microsurg per primera vegada després de la Guerra Civil Espanyol.
Ostres!
Estem parlant del any 1976.
Doncs hi haurà una banda, una banda de l'exposició, un recó dedicat als segadors.
Però això no és tot en quant a efemèrides i en quant a fets principals.
Una altra cosa ben curiosa, que també té el seu punt a l'exposició dels 70 anys, és l'estandard.
L'estandard o senyera, perquè hem trobat documents històrics que diuen un nom o diuen l'altre.
Tots els cors acostumen a tenir un estandard, com un blassó,
amb la senyera catalana, amb l'emblema del centre, amb unes lletres ben brodades, etc.
Doncs el nostre estandard té 68 anys, va ser beneït i va ser inaugurat el 1953, efectivament.
I té alguna cosa curiosa que ens explicaran en una xerrada que després, si vols, anunciaré.
Però vaja, la història de l'estandard també té el seu record.
Com els viatges a l'estranger, que el refreu s'ho vintejat, els intercanvis amb persones d'altres cors,
per exemple de Bonfalcone, com l'intent, o per més de la pandèmia, suposo que podrem fer-ho,
d'anar a Itàlia pel mes de novembre d'aquest 2021.
Que bé, escolta'm. I, Lluís, com està organitzada l'exposició?
És a dir, s'avança cronològicament en el temps?
És a dir, la gent es podrà fer una idea de quina ha estat l'evolució del cor al llarg dels anys?
O és més, com has comentat tu, per àmbits, per temes?
És, diguéssim, de doble entrada.
Per una banda, hi ha el desenvolupament cronològic,
és a dir, una ordenació cronològica,
però no és estricta, aquesta ordenació.
Perquè, quan cronològicament s'arriba, per exemple, a l'època del mestre Antoni Coll,
llavors s'oblida d'aquest desenvolupament
i ens centrem en el mestre Coll.
La seva història, els cants que ell va popularitzar amb l'Orfeó, etcètera.
I així, en altres moments, com aquests que he dit de l'estandard
o de la gravació dels segadors.
I acaba, naturalment, amb una foto grandiosa, magnífica,
de l'estat actual, diguem-ne,
dels components actuals d'Orfeó, Enric Morera i de Coraggio,
amb un concert de Nadal recent.
Perquè, ara mateix, quanta gent forma part de l'Orfeó, Enric Morera?
43 persones, quan hi és tothom,
i és tothom quan el virus va endarrere, som 43.
43. I, per exemple, quantes persones hi han passat al llarg dels anys?
En tenim algun càlcul?
Sí, sí, tenim un càlcul amb nom, condoms, la corda i l'any d'alta.
De la major part, eh?
El nom i cognom, tots.
Són, exactament, 395 cantaires.
Bueno, Déu-n'hi-do, eh?
Jo diria que aquí, diguéssim, la secretaria o l'arxiu d'Orfeó trontolla una mica,
perquè, amb les memòries, sumant les memòries, doncs, tenim encara un nombre superior.
Però, vaja, un mínim de 395, entre 400 i 500 cantaires en Passaport.
i, així, rememorant una mica els inicis, com se li va buscar el nom?
Per què, Enric Morera?
Quina relació té Enric Morera amb Sant Just, amb el cor?
El cor, no, el cor d'Enric Morera va ser, doncs, iniciat, ja s'ho he dit, el 1951.
Com va sortir aquesta iniciativa?
Doncs, per unes persones a mans de la música coral.
que van respondre a una crida d'un personatge singular de Sant Just,
que era pagès, músic, i una persona molt aimant al Sant Just d'Esbert.
Estic parlant d'en Josep Piquet.
En Piquet va cridar a uns quants coneguts d'ells,
perquè no ens reunim a casa meva, ja va oferir la casa, per cantar.
I van començar a cantar les cançons tradicionals catalanes,
moltes de les quals són de Enric Morera.
Aquestes sis persones, que tenen també el seu espai a l'exposició de Can Ginestà,
doncs, van començar a cantar a casa el Josep Piquet,
però van sofrir, o han patit, un efecte crida.
O sigui, molta gent...
Exactament, es van anar incorporant altra gent.
Vale.
Fins que, esclar, a casa del Piquet,
que és una casa normal de poble,
a un menjador, doncs, no s'hi cabia.
Ja no hi cabien, clar.
Llavors, van pensar dues coses.
Primer, una, donar-li nom,
perquè fos una cosa una mica...
encara hi ulls, eh?
I l'altra, buscar un espai més ampli
per poder assajar.
Això del nom.
El Piquet, que he dit que era un músic,
amant del cant, també,
mestre dels que volien aprendre música,
entre ells una persona que us està parlant en aquest moment,
ell era coneixedor, era amic de l'Enric Morera.
I va demanar-li permís per dir
estem creant un Orfeó Sant Josep Verde.
Podem posar el teu nom, Enric?
Home.
L'Enric Morera, ja dic,
molt coneixedor d'en Piquet,
doncs, va donar el seu plaixet, eh?
I, a partir d'aquell moment...
On fa Enric Morera.
On fa Enric Morera.
Però, encara no hem solucionat
la qüestió de l'espai,
de l'espai físic on s'allava.
Llavors, van decidir
anar a l'Ateneu
a oferir-se...
A preguntar.
Sí, a oferir-se una mica
com a secció coral,
que ja n'hi havia una,
ja hi havia corropon de flors.
però una secció coral
més de les seccions de l'Ateneu.
L'Ateneu va dir que sí
el 1953.
I és allà
quan en tronquem
amb la història
de l'estandard.
El 1953,
quan l'Orfeó Enric Morera
es trasllada
de Casa del Piquet
a l'Estaneu de Sant Jus,
això ho fa
inaugurant
una banderola,
un estandard,
que
els que assisteixin
a l'exposició
veuran
que l'Orfeó
li ha donat importància
a aquest estandard.
Tant
al moment
de la seva
construcció,
confecció,
com ara,
l'Orfeó d'ara,
diguéssim,
ha fet l'esforç
de restaurar-lo,
l'estandard.
hem anat
al Museu Tèxtil
de Terrassa,
que té una secció
de rehabilitació
i ens l'ha restaurat.
Ah, molt bé,
fantàstic,
escolta'm.
I l'Orfeó,
quin estil de cançons
i temes musicals
canteu?
Ha evolucionat
al llarg de la història
o sempre us heu mantingut
més o menys
amb el mateix estil?
O depèn dels directors,
potser això també?
A veure,
quan va néixer
l'Orfeó
era
fonamentalment
per potenciar
la música
i la cançó catalana.
Per exemple,
els cants
de Moreira,
l'Empordà,
les muntanyes
del Canigó,
etcètera,
són cants
típics
de l'Orfeó.
Ara bé,
cada mestre,
cada mestre director,
abans en deia mestre,
la gent
acostuma a dir
més director
del cor
o de la coral.
Bé,
doncs,
ha posat
el seu impacte,
el seu imprompte
en tots
els repertoris
del nostre grup.
en aquest sentit,
doncs,
mira,
a l'època
del mestre Coll,
ara diré una cosa
concreta,
no?
Quan es va
anar a Montfalcone
per primera vegada,
doncs,
el cor
de l'Orfeó
va haver d'aprendre
cançons
en italià,
algunes de les quals
encara
estan
dintre del nostre
repertori
i estan
i les anem repassant
i les anem repetint
perquè,
com he dit abans,
volem
reverdir
aquest intercanvi
amb la coral
Hermes Grion
de Montfalcone
a Itàlia
i, per tant,
alguna cançó
en italià
hem de cantar
i serà
la verge
de la Xina,
la verge
dels cims
sonarà
per Can Girastà
el dijous
d'aquesta setmana.
Què vol dir això?
Això no ens ho has comentat,
Lluís,
perquè amb la inauguració
hi haurà un petit testet
de música
o què?
Jo sempre dic
que el que fem
millor nosaltres,
si alguna cosa fem bé,
és cantar.
És com si anéssim
al futbol
i no juguem.
Llavors anem a vigilar futbol.
Si es va a passejar,
es va a passejar.
Però si
l'Orfeó
fa alguna activitat
és pròpia que canti
perquè és el que ha après,
el que sap fer,
bé o malament
i, per tant,
és el que ofereix
a la població
i també
hem notat
que és el que la gent
admet,
aspira,
aspira sentir l'Orfeó a cantar
i per això
ens pregunta
que cantareu
i vam decidir
ràpidament
doncs això,
exactament.
Cantar
no serà un concert
ni massa lluit
ni massa llarg
perquè l'important
és l'exposició
però sí que serà
aquest tast
que la gent
espera.
Serà una cançó en català
sense vent
que és
noruega
traduïda al català
jo la vaig aprendre
de Manxesco Boix
Pau Descansi
després farem
la verge de la Xime
la verge de les muntanyes
en italià
i després
l'Aleluia
d'en Coen
que coneixeu bé.
Lluís,
quants directors
o mestres
ha tingut
l'Orfeó
al llarg
d'aquestes set dècades?
Sí,
doncs
n'ha tingut
com
dotze,
una dotzena
alguns dels quals
vindran
a l'exposició
altres vindran
al llarg
del dia
que l'exposició
estarà oberta
recordem a tots els oïdors
de Ràdio d'Esvern
que
en el celler de Can Ginestà
del dijous 6 de maig
al divendres 11 de juny
d'aquest 2021
hi haurà aquesta exposició
que titulem
Exposició històrica
del 70è aniversari
d'Orfeó en Rimbolera
i
allà
doncs
algun dels
directors
anteriors
es faran presents
altres
pobrets
ja no hi són
ja ens han deixat
però vaja
estem parlant
del Teo Roure
del Ricard Macías
de l'Emili Fortea
clar
del Jofre
etc.
En època de prepandèmia
Lluís
normalment
teniu
ja unes dates fixes
d'activitats
o trobades
amb altres corals
o sortides
ja establertes
o concerts
per exemple
com el tradicional
concert de Nadal
a l'Església
aquí a Sant Just
sí
el curs
de l'Orfeó
està marcat
per unes
fites
que
poc o molt
es van repetint
es van repetint
perquè la gent
tant als cantaires
com el públic
ja espera
i ja sap
no?
És a metàt
el concert de Nadal
però si
comencéssim
el curs
anualment
diguéssim
penséssim
de gener
a desembre
doncs
els primers mesos
això
cau en febrer
cau en març
participem
solem participar
vaja
en el músic oral
el músic oral
és una iniciativa
de la federació
de cors
o d'olfions
o de corals
aquesta federació
que és la FICEC
té una delegació
al Baix Llobregat
és una secció
molt activa
i aquesta secció
al Baix Llobregat
organitza
una ronda
diguem-ho així
una ronda
d'interpretacions
com he dit
cap al mes de febrer
o al mes de març
de carrer
després
tenim
un concert
també
que ha esdevingut
tradicional
el FIDACURS
eh
el concert de FIDACURS
el concert de FIDACURS
que
últimament
el fem
acompanyats
o fent
fermada
fent solidaritat
amb algun altre cor
per exemple
amb el cor
de les escoles
alemanyes
per exemple
amb
els cantaires
de
caldes
de Malavella
que això sí
que la Covid
ens ha posat un fre
aquí
quan ja el tenim
més mortat
també tenim
la Diada
Nacional de Catalunya
l'11 de setembre
que anem alternant
un dia
el Corre
al Pont de Flors
un any
i l'altre any
el Ferre
en Rimbolera
torna al Corre
al Pont de Flors
etc.
us aneu combinant
us aneu combinant
per donar
aquest sentiment
nacional
catalanista
a la celebració
de la Diada
i després
el Corre
després hi ha
un intercanvi
un intercanvi
una
anada i tornada
amb un altre cor
que això
sol ser
cap al mes
d'octubre
i al mes
de desembre
el tradicional
concert de Nadal
de Nadal
clar
el qual
tu mateixa
n'hauries
intervingut
moltes vegades
sí
sí
sí
amb coratge
Lluís
hem parlat
de Covid
com ho esteu fent
ara mateix
per assajar
com us ha
trastocat
els plans
per dir-ho així
la pandèmia
ha canviat
l'activitat
de l'Orfeo
el mes
de març
de l'any passat
de 2020
és quan
es va decretar
l'estat d'alarma
per tant
la primera reacció
a més
legal
va ser
tancar
va haver-hi
un parell de mesos
en què
res
no podíem
sortir de casa
per tant
no podíem cantar
i ja no diguem
si haguéssim
de fer
tots els elements
no
de sanitaris
que estaven
que estaven
recomanats
però
no volíem
que aquest virus
maleït
pogués
amb nosaltres
ens vencés
i per tant
quan va ser possible
van començar
a
demanar
a l'Ateneu
si podíem
tornar
a assajar
en el lloc
on habitualment
ho fem
que és la sala morera
de l'Ateneu
de Sant Justus Verde
els primers mesos
no va ser possible
l'Ateneu va actuar
i em sembla
correctament
en cautela
sempre d'acord
amb les seccions
però
sí que
cap al mes
de setembre
al tornar
diguéssim
a l'encetat
a un nou curs
a vegades
totes les vegades
que se va poder fer
amb aquest virus
o començar
el nou curs
efectivament
el curs 2021
llavors
ja
vam fer
primer
el concert
de la Diada Nacional
separats
és a dir
guardant les distàncies
de cantaire
cantaire
amb mascareta
etc.
i
va ser
el punt de llançada
d'uns assajos
que van ser
més limitats
que els anteriors
també
com que
el nostre mestre
s'havia de desplaçar
hi havia el toc
de queda
doncs havien de
córrer
els assajos
més d'hora
ja he dit
fer-los més curts
i
fer-los
en llocs diferents
és a dir
no
condensar
tots els cantaires
o no ser la sala
clar és que 43 persones
és molta gent
i això
ens anava molt bé
ens anava molt bé
i tant és així
que
en aquest any
ja
el
2021
sí
doncs
hem pogut
quasi bé
quasi bé
fer tot
el que
teníeu previst
teníeu previst
estava
planificat
molt bé
i ara ja per acabar
Lluís
l'exposició
tindrem
aquesta
sorpresa
que entareu
els membres
de l'Orfeu
i també hi haurà
unes visites
guiades
oi
alguns dies
sí
hem volgut
que
els mateixos
cantaires
fossin
els que guiessin
a la gent
de Sant Jús
a la fora
que vingués
a conèixer
aquesta exposició
per què hem volgut això
perquè així
el compromís
dels cantaires
amb la seva
organització
que és el cor
d'Orfeu
Enri Morera
doncs
augmenta
llavors
hi haurà
per tant
cantaires
que
guiaran
encara que
l'exposició
té un caire
pedagògic
que la fa
intel·ligible
sobretot
si és una persona
que ha estat
vinculada
o coneixedor
d'Orfeu
la fa intel·ligible
per si sola
és a dir
una persona
com ara
dono l'havia
mínimament
mínimament
coneixedora
de les activitats
de Sant Jús
etcètera
que recorri
l'exposició
la pot entendre
va
la pot entendre
i pot conèixer
perquè hem fet
molestment
amb fotografies
de persones
doncs
que han anat
cantant
etcètera
i pot conèixer
a ella mateixa
o familiars
o veïns
o cantaires
o coneguts
que hagin passat
per Enri Molera
si acabem
he de dir
encara un parell
de coses
una
que hi haurà
aquests
acompanyadors
de
visites
guiades
tindran
un quadern
on
hi ha
relacionats
alfabèticament
tots aquests
400
cantaires
que he dit
el qual
els demanem
que
el correu electrònic
o
el telèfon mòbil
quedi
reflectit
perquè
els puguem avisar
quan hi hagi una activitat
com per exemple
el concert de l'aniversari
clar
que l'aniversari
no només el fareu
amb l'exposició
també fareu
més coses
també farem més coses
i això
va lligat
amb
dues activitats
una
el divendres
14 de maig
a les 7 de la tarda
a la sala
del cinquantenari
de Bataneu
on
s'explicarà
la història
d'aquest disc
els segadors
com es va acabar
gravar
perdó
perquè
va ser
el
Orfeu Enric Morera
el primer a gravar-lo
etcètera
i encara
la setmana següent
el divendres
21 de maig
a les 7 de la tarda
també
però
aquest cop
al celler
de Can Ginestà
es parlarà
de l'estandard
vindrà un historiador
però vindrà també
la persona
que l'ha restaurat
que l'ha refet
per explicar-nos
tècnicament
com ha actuat
molt bé
fantàstic
doncs seran dues dates
que ens apuntarem
a l'agenda
per tenir en compte
dues dates
relacionades
també
amb aquest aniversari
del 70è
de l'Orfeu Enric Morera
doncs Lluís
ha estat un plaer
tenir-te
com a president
de l'Orfeu Enric Morera
de Sant Just
gràcies
que vagi molt bé
la inauguració
el dijous
i tenim temps suficient
no?
per veure l'exposició
sí
la gent
té molta il·lusió
amb el dijous
però
quasi que
s'ha de fer
una crida
als santjustencs
que hi poden
anar-hi
moltes vegades
i molts dies
que
si no és imprescindible
o si no han de ser
d'algú avui
que triïn un altre dia
per veure l'exposició
perquè
certament
es pensa que
hi ha un cert col·lapse
col·lapse de gent
molt bé
doncs Lluís
que acabis de tenir
bon dia
i que vagi molt bé dijous
adéu