.
Vinga, perquè ara mateix són un guarda 12 del matí.
Seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esberna,
el Just a la Fusta, segona hora del programa.
Som dijous, 13 de maig del 2021, ens toca fer l'entrevista
i tenim avui amb nosaltres en Joan Bassaganyes,
alcalde de Sant Just, a la cita mensual
per parlar dels temes més candents de l'actualitat del municipi.
Hola, molt bon dia, alcalde.
Bon dia, Núria.
Primer entrevista sense l'estat d'alarma,
va acabar el 9 de maig,
el Comitè d'Emergències de Sant Just us vau reunir,
no sé si va ser dilluns, dia 10,
per fer una mica també, suposo, de valoració de la situació.
Quin està sent l'impacte ara mateix
de les normatives actuals més flexibles?
Bé, amb la normativa que es va publicar el cap de setmana,
vam viure un sentiment una mica agradós perquè
algunes de les mesures proposades donen molta llibertat,
especialment en sectors que la necessitaven perquè estaven patint,
com per exemple el sector de la restauració.
manté limitacions, tot i que menys estrictes amb la vida que estem tenint els equipaments,
que també és una activitat que necessitem recuperar,
perquè és un espai on la gent socialitza molt.
i sí que vam tenir una mica la sorpresa desagradable
que es mantenien els tancaments d'aquelles pistes de joc
on no pot haver-hi un control d'aforament,
que era una situació que ens està generant bastant d'inquietud a nivell municipal,
perquè evidentment les pistes s'estan utilitzant,
costa molt de controlar-ho i a molta gent li està costant d'entendre aquesta normativa.
Per tant, com et deia abans, hem viscut una mica amb un sentiment agradós,
tot i que evidentment valorem positivament com està evolucionant la situació
i també que s'estiguin ampliant aquests marges de llibertat,
entre cometen, no m'agrada utilitzar aquesta paraula,
però que s'estiguin flexibilitzant les restriccions vol dir que anem pel bon camí.
Veiem que hi ha més moviment de persones, també de cotxes,
també fins una mica més tard, perquè no haver-hi el toc de queda,
també el tema de l'horari que es fa fosc més tard també es nota.
Per exemple, els centres cívics sembla que recuperen també l'activitat presencial.
Sí, amb el 50% d'aforament,
que evidentment ja és un gran avantatge perquè no teníem tampoc els centres cívics congestionats de gent,
amb aforament al 100%, amb un 50% ens permet ja recuperar,
apropar-nos molt a l'activitat prèvia que teníem al confinament.
Per tant, en aquest sentit estem satisfets.
No sé si també durant el comitè d'emergències es va fer també una mica de valoració
de com s'estaven fent els actes,
que és el dia de la dansa, per exemple,
no sé si el dia, la festa que hi haurà aquest dissabte de la festa de la pau...
Sí, a veure, en aquest sentit encara estem una mica en una transició,
a l'espera que apareguin noves normatives que regulin com s'han de celebrar aquestes festes més populars,
perquè, evidentment, amb el format actual ens ha anat bé per recuperar l'activitat cultural,
que era necessari,
però està clar que no és el format òptim per fer les celebracions,
per exemple, la festa major.
Jo entenc que d'aquí al mes d'agost,
que és quan celebrarem la festa major,
hi haurà novetats,
estic convençut que la situació epidemiològica haurà millorat
i, per tant, espero i confio que la festa major d'enguany
es podrà semblar bastant més a les que estàvem acostumats.
Si no fos així, doncs, evidentment,
tenim preparat el pla B,
que és de mantenir actes,
en el format actual,
que li resta una mica d'alegria
i de sentit a les festes,
però, com et deia abans,
el costat positiu és que permet mantenir
aquest vincle cultural entre el sector de la cultura,
que ho necessita molt,
i la ciutadania.
Ara, per exemple, també amb les presentacions dels llibres,
amb els concerts de la Taneu,
es pot mantenir aquest vincle amb el públic,
el que passa que, clar,
queden les entrades exhaurides
amb un tres i no res.
Sí, així mateix,
i també és veritat que
ens estan funcionant bé amb determinats públics,
però en públic jove
és bastant reticent
a participar en aquest tipus d'activitats.
El públic jove, doncs,
espera altres tipus d'activitats.
És normal que així sigui
i el que ens agradaria, insisteixo,
si la situació a nivell sanitari
és bona, perquè si no ho és,
no cal ni que en parlem,
doncs és de cara a l'estiu
poder recuperar aquella activitat
amb la qual els joves,
i en alguns casos no tan joves,
s'hi senten còmodes.
Per tant, el tema de la festa major
ja està una mica encaminat.
Sí, estem, al final,
contractem grups, espectacles,
i després d'aquí a l'agost,
que per sort tenim un marge de temps
per poder planificar i modificar, si cal,
doncs ja acabarem decidint
si es manté el format actual
o si ja podem tenir una mica més
de llibertat de moviments
dins de l'espectacle.
Seguint amb pandèmia,
com va el ritme de vacunació
aquí a Sant Just?
És bo?
Està anant bé,
està anant bé,
com a tot el país,
al final Sant Just no és un oasis,
ni per el bo ni per el dolent.
Està clar que les administracions
estan ja en un ritme de vacunació molt alt,
en aquest cas és la Generalitat de Catalunya
qui està pilotant aquest procés de vacunació,
i després d'una arrencada
que va passar per algunes situacions complicades,
ara mateix jo crec que la màquina
està molt engraçada,
les vacunes estan arribant,
que és també molt important,
i com deia l'altre dia el president del govern,
podem estar en un escenari
que ara a l'estiu tinguem ja immunitat col·lectiva,
que seria una excel·lent notícia,
perquè ens permetria recuperar,
si no en la totalitat,
si en bona part la vida
com era abans de la pandèmia.
Ahir parlàvem amb la nova directora del CAP,
amb l'Elvira Zarta,
i ens comentava que a Sant Just
les persones de més de 70 anys,
en principi,
estan totes vacunades,
i que ara s'estava fent especial incidència
amb aquest col·lectiu dels 50 als 60,
però que sí, efectivament,
que les vacunes estaven arribant
i que arribaven bé.
Correcte.
Després passarà
de la franja de 40-50.
Molts de nosaltres
haurem d'anar ja
a aquests centres de vacunació massiva
que s'instal·laran al país,
i la idea és que
el ritme sigui molt alt
en aquests llocs.
Més temes d'actualitat,
d'alcalde,
parlem del tema de les inversions
per al 2019-2023.
Sant Just,
un tema que, a més a més,
va sortir també en el ple del mes d'abril,
modificació del pressupost
per aquest 2021,
també arrel del romanent
de tresoreria del 2020.
es té previst utilitzar,
a veure si dic bé,
la xifra 3,4 milions
en actuacions, no?
Concretament,
millores a carrers,
rehabilitació de la sala de l'Ateneu,
la deixalleria,
el camp de futbol...
El pla d'inversions
que vam aprovar
en l'últim ple
té un import
de 14 milions d'euros,
i aquest import
no és un brindis al sol,
sinó que ja tenim finançament
per desenvolupar
tot aquest pla d'inversions.
La previsió és que es faci
en els propers dos anys.
hi ha obres molt importants,
com per exemple la de l'Ateneu,
que té un import
de 2.750.000 euros,
la nova Bressol,
que està per sobre dels 2 milions,
el camp de futbol,
gairebé 600.000 euros,
la recuperació
de la masí de Camp Freixas,
un milió i escaig,
la nova deixalleria,
un milió 150.000 euros,
també a nivell d'espai públic,
la passera,
perdó,
el carrer Bonavista,
entre Creu i Major,
325.000 euros,
carrer Caçadors,
483.000,
la connexió Masvi-Barri Sud,
un milió 200.000 euros,
carrer Verge del Pilar,
373.000 euros,
remodelació de l'entorn Walden,
415.000 euros,
i després hi ha moltes petites inversions,
imports en alguns casos,
per sota dels 100.000 euros,
que faran que a nivell d'inversions,
tant en equipaments com en espai públic,
en els propers dos anys es vegi
una transformació important.
Jo crec que l'aprovació d'aquest pla d'inversions
en el ple,
amb molts vots,
jo crec que va ser,
excepte amb un vot de la CUP,
la resta de grups van votar a favor,
doncs és una notícia excel·lent,
i molts enjustencs se'n beneficiaran.
Aquests 14 milions són per al pla
d'entre el 2019 i el 2023?
Aquests diners, Núria,
ja estan disponibles,
i ara conforme els projectes
es vagin redactant i tancant,
doncs ja s'inicien les licitacions
i l'obra.
Entenc.
És un programa viu,
hi haurà obres molt consecutives,
i com et deia,
durant els propers dos anys
ja demano per avançat
disculpes a la ciutadania,
perquè evidentment les obres
també sempre tenen un costat negatiu
que provoquen molèsties als veïns,
però també el costat positiu
és que veurem canvis substancials
a la nostra població
en els propers dos o tres anys.
Entenc també,
i pel que s'ha parlat també i pel ple,
que un d'aquests canvis,
una d'aquestes obres,
serà la rehabilitació de la sala de l'Ateneu,
també aprovada al ple del mes d'abril,
quin ús se li vol donar a la sala?
Tot això està definit?
No, a veure,
el que està definit és que
aquesta és l'obra més gran,
tant per import
com per complexitat de l'obra,
perquè les rehabilitacions
sempre són més difícils
que les obres noves,
és l'obra més important del mandat.
El que vam decidir,
a nivell de govern,
és que volíem mantenir la sala
com era fins ara,
en el sentit que no volíem
buidar interiorment
l'edifici de l'Ateneu
o enderrocar-lo,
que també era una possibilitat
que vam tenir sobre la taula
i fer-ne un de nou,
sinó que el que volíem era
preservar,
en la mesura del possible,
la configuració actual
que té la sala de l'Ateneu,
la sala gran de l'Ateneu.
Ara bé,
evidentment s'han de fer canvis,
perquè vam parlar
amb un conjunt d'artistes
vinculats al món del teatre
i de les arts escèniques
de Sant Just,
ens van donar
algunes pautes
de com havia
de ser aquest nou espai,
si volíem que tingués
un ús important
i de cert valor afegit
a nivell d'arts escèniques,
aquestes aportacions
es van incorporar
en el projecte,
el projecte executiu,
i per tant
ara tindrem
l'espai
a punt
per fer
no només
obres de teatre
o concerts
o cinema,
com fins ara,
sinó també
per mantenir
aquelles activitats
més lúdiques
que tenen
a l'Ateneu
el seu espai
de desenvolupament,
per exemple,
els valls de Saló,
per exemple,
els espectacles
de final de curs
dels nens i nenes
de Sant Just,
de les escoles
de Sant Just.
Tota aquella activitat
ludicocultural
que necessita
de grans espais
es podrà
seguir desenvolupant
a la sala
de l'Ateneu.
Després,
a mesura que fem l'obra,
haurem d'anar
definint
el pla funcional.
La caixa
permet
fer
pràcticament
tot.
Ara haurem
de definir
quins usos
més concrets
li donem,
però tal com
s'ha fet
el projecte,
s'hi pot encabir
qualsevol activitat
de les que es feien
fins ara
i es poden millorar
algunes,
sobretot en l'àmbit
de les arts escèniques.
Algun dubte
o algun dels temors
que tenien
en algun dels grups
era que la sala,
que es fes una gran obra,
un gran projecte,
però que podés,
es quedava
infrautilitzada,
que no se solapessin
amb altres activitats
de la sala cinquantenari,
per exemple,
de l'Ateneu.
El contrari,
el fet que hi hagi
l'Ateneu al costat,
que té,
a més a més,
una activitat cultural
molt potent
i vull posar en valor,
doncs el que farà
és que hi hagi
una activitat
complementària.
El que no es pugui fer
a la cinquantenari,
per la raó que sigui,
doncs es podrà fer
a la sala gran
i al revés.
El que es tracta
és d'establir
un vincle
de col·laboració
i això sí que és
el que s'ha de definir
com s'estableix
aquest vincle
en el pla funcional
que hem de redactar
a continuació.
Però insisteixo,
la sala gran
no s'ha de veure
com un espai
molt hipotecat
perquè
no és així.
El fet que
haguem recuperat
la sala gran
com era abans
no impedirà
que en el futur
s'hi puguin fer usos
que fins ara
no es feien
i evidentment
tampoc impedirà
que s'hi facin els usos
que s'hi venien fent
fins ara.
Per tant,
és una capsa oberta
que ens permet
de donar
molt de joc
i evidentment
ho ha de fer
sempre de la mà
de la sala
cinquantenari
de l'Ateneu.
També pel que fa
a inversions,
a la via pública
es millorarà
en alguns carrers
com a Verge del Pilar,
a Bona Vista,
a Caçadors,
també al carrer Bruc.
aquestes actuacions
trigaran molt
a arribar?
Es començarà ja
a fer
aquestes obres
als carrers?
O conèixeran
imminents
com per exemple
l'obra del carrer Bruc
que s'haurà de fer
aquest estiu
perquè volem evitar
que coincideixi
amb el curs escolar
perquè nosaltres
al barri de la Miranda
malauradament
tenim problemes
de mobilitats
vinculats
a l'entrada
i sortida
a les escoles
i fer una obra
en període escolar
afegiria
més problemàtica
a una situació
que ja de per si
és prou complicada
i la resta
doncs
algunes començaran
a finals d'any
altres l'any vinent
i com et deia abans
la previsió
és que en els propers
dos, tres anys
anem veient
successives obres
que a més a més
haurem de planificar
correctament
perquè no
perjudiquin
les unes
amb les altres
per exemple
el carrer
Bona Vista
entre Creu i Major
i el carrer Verge
del Pilar
són dues obres
que no es poden fer
de manera paral·lela
perquè després
taponaríem
l'accés
al barri centre
quan acabi una
haurà de començar
l'altra
i així també
amb les obres
per exemple
de millora
del carrer
Ponce de León
i de Ramon i Cajal
Juan Ramon Jiménez
que són dos carrers
al polígon
que ens connecten
al barri sud
amb el Majuí
tampoc es podran fer
de forma simultània
hem d'anar
programant
les obres
de manera
que les molèsties
siguin
les menors possibles
Quins criteris
hi ha
alcalde
per establir
els carrers
que s'han de
tocar
per dir-ho així
i els carrers
que no?
Hi ha alguna mena
de llista?
Sí, tenim tres criteris
essencialment
el primer
és
que intentem
que tots els barris
d'alguna manera
o altres beneficien
d'alguna actuació
en espai públic
els ciutadans
de Sant Just
tots paguen impostos
i tots tenen dret
a veure
que el seu espai públic
els seus carrers
milloren
o tenen una previsió
que puguin millorar
en un termini
més o menys
llarg
el segon
intentem
que els espais
de major
que es tepitgen més
que hi passa més gent
que acostumen a ser
carrers
que estan
al voltant
d'equipaments
escoles
centres cívics
CAPS
estiguin
el millor possible
i el tercer criteri
és
carrers
que connecten
barris
per exemple
ara hem estat fent
per fases
el carrer Ateneu
que és un carrer
que uneix
el barri
de Camp Modulell
amb el barri centre
el carrer
Ponce de León
el mateix
és un carrer
que uneix
el barri sud
amb el Mas i Ui
el carrer
Verge del Pilar
és un barri
que uneix
el barri nord
amb el barri centre
aquests carrers
que fan d'anexa
entre barris
també considerem
que són prioritaris
per tant
aquests són
els tres criteris
que utilitzem
i evidentment
quan fem l'actuació
el que intentem
per sobre de tot
és suprimir
les barreries
arquitectòniques
els carrers
de Sant Just
han de ser
per tothom
per les persones
que van amb cadira
de rodes
pels pares i mares
que van amb cotxets
per la gent gran
que va amb el carro
de la compra
tota aquesta gent
ha de poder
transitar
tranquil·lament
i còmodament
pels carrers
de Sant Just
i el segon
és que tinguin
un aspecte agradable
que convidin
la gent
a caminar
o anar en bicicleta
en comptes
d'agafar el cotxe
per anar a tot arreu
si els carrers
són agradables
està demostrat
empíricament
demostrat
que la gent
camina més
o va més en bicicleta
decideix utilitzar
altres mitjans
que no siguin
el vehicle
aquestes obres
a la via pública
fa portar
amb el tema
del canvi
de contenidors
de Sant Just
que hi haurà
a finals d'any
perquè clar
els contenidors
sabem ja
que seran
més grans
que tindran
pedal
ho hem vist
també
en alguns dibuixos
i això
a les portades
del butlletí
d'aquest mes
això
també comportarà
alguns canvis
no?
Entenem
pel que fa
per exemple
al número
de bateries
o a la circulació
i al sentit
dels carrers
el número de bateries
en principi
es redueix
de 212
a 174
garantim
que qualsevol
persona
de Sant Just
tindrà
una bateria
a menys
de 100 metres
de casa seva
però si cal
nosaltres
tindrem
a la nostra disposició
200 bateries
si no posem
més bateries
és perquè
cada bateria
suposa
pèrdua
de places
d'aparcament
i estem intentant
trobar un equilibri
entre proximitat
contenidor
ciutadà
i no perden
accés
a places
d'aparcament
especialment
en zones
crítiques
on tenim
més problemàtiques
vinculades
a l'aparcament
també provocarà
algunes
petites
modificacions
urbanístiques
de retallar
alguna vorera
de canviar
el cordó
d'aparcament
i de bateria
de contenidors
d'un costat
a un altre
de carrer
canvis
que en principi
no són
molt substancials
però
sabem
per experiència
que aquests canvis
a vegades
també generen
molèsties
i alguna mica
de malestar
veïnal
i finalment
així com a canvis
més importants
hi haurà
dos canvis
de sentit
que són
els del carrer
Ateneu
i Montserrat
entre
Creu i Major
aquests dos carrers
veuran modificat
el seu sentit
de circulació
I s'està pensant
en alguna campanya
informativa
o comunicativa
de cara
a la ciutadania?
De cara
a aquests canvis?
Sí
No,
no ho havíem previst
es pot estudiar
evidentment
en aquest
bolletí
es va informar
quan tinguem
l'ubicació
dels nous
contenidors
i els
i els
emplaçaments
l'emplaçament
dels contenidors
i els canvis
urbanístics
perfectament
definits
doncs
evidentment
suposo que
ho publicarem
des del bolletí
i també farem
la màxima difusió
que puguem
Aquests canvis
de contenidors
per això
enteem
que no implica
canvis
paral·lelament
a l'altre
a l'altre
canvi que s'està
produint
amb el tema
de la gestió
dels residus
que és
l'implantar
els contenidors
amb xip
en l'utilització
de les targetes
No
Aquest
el model
que tenim actualment
té
tres potes
que és
contenidor intel·ligent
proximitat
i
porta a porta
comercial
El canvi
de contenidors
no altera
cap d'aquests
tres
pilars
que sustenten
el nostre model
de recollida
de residus
I el porta a porta
comercial
ja fa uns mesos
també que està implantat
com funciona
com va funcionant?
Està funcionant bé
i creiem que
amb la modificació
de contracte
que fem aprovar
el darrer ple
que suposarà
que el porta a porta
serà nocturn
encara funcionarà millor
perquè evitarem
imatges
que a ningú
li agraden
de bosses
comercials
durant el dia
a la via pública
amb el canvi
que hem plantejat
creiem que
aquest problema
s'obscenarà
I acabem
No és un problema
al final
és una realitat
però
hi ha gent
evidentment
que no li agrada
molt veure bosses
al carrer
mentre hi passeja
Acabem
ara
amb un últim tema
tema d'habitatge
hi ha dues promocions
protagonistes
en aquest àmbit
la primera
és la de promunça
quan es lliuraran els pisos
són unes obres
que s'han endarrerit
un pèl
s'han endarrerit
demano disculpes
als propers veïns
d'aquesta promoció
vam tenir
la pandèmia
ja sé que la pandèmia
va ser per totes
les constructores
però com vaig poder explicar
el dia que vam fer
les jornades de portes obertes
amb els veïns
amb els que vaig poder conversar
doncs les promotores privades
treballen amb uns marges
de benefici
molt grans
i si hi ha una empresa
que tanca
perquè fa concurs de creïdors
o
o ha de fer un tancament
temporal
perquè s'han donat casos
de positiu
a dins de l'empresa
cosa que ha passat
doncs contacten una altra
i tenen
un marge de maniobra
molt més
molt més gran
que el que té Promunsa
que
a fi
de
vendre els pisos
a preus
competitius
o millor dit
baixos
doncs té un marge
de maniobra
molt petit
i quan una empresa
et falla
t'és molt més complicat
a trobar una alternativa
que estigui disposada
a treballar
per uns preus
que són
com deia abans
molt competitius
aquest ha estat
la principal causa
d'aquest endarreriment
i la previsió
és que
ara els pisos
ja l'obra
ja ha acabat
i que
ara ja
tots són
tràmits
de noteria
i registre
de la propietat
que ja no controlem
tant
com a
Promunsa
si van més ràpids
o més lents
ja no depèn
només de Promunsa
o dels que contacten
a Promunsa
sinó
de la feina
que té la noteria
i el registre
de la propietat
i quan semblava
que ja no
que hi havia més pisos
allà a Maslluí
va i tenim
a l'AMB
amb IMSOL
que
anuncia
una altra promoció
de 30 habitatges
crec recordar
correcte
també de protecció oficial
habitatge públic
també a l'esona
de Maslluí
com
hi ha més espai?
bé
amb aquesta promoció
jo crec que ja s'esgoten
totes les parcel·les
crec que és una bona
totes les parcel·les
totes les illes
de Maslluí
tenen 3 blocs
i aquesta no és
una excepció
penso que és una bona notícia
que hi hagi
habitatge
de protecció oficial
i a més a més
en aquest cas
la promoció
s'ha dissenyat
amb 15 habitatges
de lloguer
i 15 de venda
però molt probablement
al setembre
l'AMB
ens comunicarà
que tots 30
són de lloguer
perquè
l'àrea metropolitana
ha signat
un conveni
amb la Generalitat
de Catalunya
i amb el Ministeri
de Foment
hi haurà aportació
d'aquestes administracions
per fomentar
el lloguer seguible
i aquests diners
una part d'aquests diners
es destinarà
en aquesta promoció
de manera que
podrà passar
la totalitat
o pràcticament
la totalitat
a ser de lloguer
de protecció oficial
que penso que és
una molt bona notícia
molt bé
doncs alcalde
hem de deixar aquí
l'entrevista
entrevista
d'actualitat
del municipi
ens han quedat
alguns temes pendents
però bé
sempre hi ha
més oportunitats
per seguir-ne parlant
tots són temes
bastanta llarga
durada
de cara al futur
per tant
tindrem més oportunitats
per seguir-ne parlant
que vagi bé
moltes gràcies
i bon cap de setmana
igualment
adeu
veis
Bona nit
Asumo el error
Puede ser que nos ganara la distancia
O puede ser que nos hiciera falta un poco de madurez
Y nos sobrara mucho más de orgullo
Ahora que si todos los acordes ya no me suenan bien
Si te pienso en cámara lenta
Puede ser que aún siga vivo todo lo que es tuyo
¿Y a mí quién me manda cerrarte la puerta?
Let's talk about love
Let's talk about dreams
Hablamos de amor
Soñando más fuerte
Let's talk about you
Let's talk about me
Lo que nos mató
Nos siento más fuertes
Te juro no quererte más sino quererte mejor
Y construir con calma el verdadero amor
Que lo que un día rápido se me fue
La vida aún me devuelve
Esta vez me llevaré con tus amigas
Y aquí estaré
Vibrando buenas energías
Permíteme que hable de ti
Y de lo que hemos cambiado
Let's talk about love
Let's talk about dreams
Hablemos de amor
Soñando más fuertes
Let's talk about you
Let's talk about me
Lo que nos mató
Nos siento más fuertes
Y ahora me doy cuenta
Que solo había puertas
Buscando el camino hacia ti
Cuando aquí estás cerca
Mi mundo se conecta
Y se llena mi vida
Qué bueno que hemos vuelto a nacer
Let's talk about love
Let's talk about time
Let's talk about dreams
Let's talk about dreams
I live not more
So now I'm trying to celebrate
Let's talk about dreams
Let's talk about dreams
Let's talk about dreams
You look down on my phone
Oh no
I see so muchüe
Oh no
See so muchüe
Let's talk about dreams
Let's talk about dreams
I see so muchüe
I live not dreams
It's never my family
Yeah, that's cause my dreams
Let's talk about dreams
La implantació d'un nou model de recollida
de residus domèstics per reciclar
més i millor. Un nou sistema
en què els contenidors de les fraccions
orgànica i resta s'obriran amb targeta.
Saps com funciona?