I aquesta hora el que fem avui és saludar mossèn Joaquim Rius,
el rector de la parròquia del Sant Justi Pastor.
Molt bon dia.
Bon dia i bona hora a tothom.
Cada any per aquesta època el convidem a la ràdio
per parlar una mica d'aquestes festes
i de les diferents celebracions que es fan a la parròquia
i una mica el significat de tot plegat.
Avui estem ja a meitat de la setmana,
per tant d'aquí un parell de dies arribem ja a la nit de Nadal
i es fa la missa del gall també, Sant Just.
Missa del gall, missa del pollet.
Això, calla, que això del pollet m'han rondinat.
Sí?
M'han rondinat, sí.
No, bueno, perquè els liturgistes, que són més tècnics
i vigilen més l'addicció de les coses que fan referència al culte i així,
em diuen que per què hi posar-te?
Bueno, per què en diem això de la missa del pollet?
Diu, és que la missa del pollet, la missa del gall,
això sembla una granja, i em sembla que hem de vigilar.
i els hi deia, bueno, perquè és molt infantil i com que venen...
Bueno, però donem-li el sentit de família,
no el sentit només de la criatura,
que llavors fem una missa de criatures.
Diu, em sembla que volíem de dir, doncs, la missa familiar de Nadal.
Ja està.
I aquest any li he posat aquest altre nom,
però la gent li continua a dir a la missa del pollet.
I costa canviar, i ens hi acostumarem, segurament, també.
Sí, sí, sí, però, bueno, m'han dit això,
diu, home, poso, i si comences a apuntar-ho ja als papers que fas oficialment...
Exacte, que tinc parell d'any, segurament ja ho diríem correctament.
Estupendo.
A quina hora serà? És a les vuit del vespre, no?
No, a les set del vespre.
A les set del vespre fem aquesta missa més familiar,
en la que, doncs, hi comptem que hi poden assistir-hi més els infants,
i pot assistir la família, tota ella,
i fins i tot, doncs, les persones grans que a les dotze de la nit,
que és l'hora de la missa del Gall,
ho troben massa tard.
Jo també ho trobo excessivament tard, a les dotze,
però passa que si ens trobem amb uns condicionants de tipus, diríem...
Logístic.
Més que logístic, més que d'això, jo diria, de praxi familiar.
Perquè com que s'ha anat introduint,
per la quantitat d'immigració que gent ha vingut aquí,
a la nostra terra, de Catalunya,
doncs, esclar, nosaltres, la festa de Nadal era el dinar de Nadal,
no la vigília de Nadal.
La vigília de Nadal era la missa del Gall, i prou.
I després feia un pica-pica, i ja està.
Però, esclar, com que s'ha introduït lo de la cena de Navidad...
La notxebuena, no?
La notxebuena, esclar, tot això ha passat que
aquesta comunicació ha fet que alguna d'aquestes costums variessin.
I llavors ens trobem que, si ho faig més aviat de les dotze,
la gent encara està sopant.
No es fa missa del Gall, per tant, a Espanya?
Sí, es fa, però llavors a les dotze de la nit, eh?
T'adones de la gent que, quan he vist alguna representació
a través de la televisió d'algunes d'aquestes misses,
veus la gent que estan païnt, eh?
Vull dir...
Que arriben justos, no?
Sí, arriben justos i fan cara de paï, i després, si es troben que el que predica és
un sòmines, doncs llavors encara més son, eh?
I llavors veus una mena d'espectacle que fa una mica de pena.
Vull dir, no voldria ridiculitzar la missa, eh?
Sí, no només el fet de vegades ambiental que col·labora o no t'ajuda a fer coses d'aquestes
i canviar-los, potser, el sistema o la manera de l'adaptació de la gent.
En tot cas, de moment, a les set del vespre hi haurà aquesta missa familiar,
les dotze, la missa del Gall, i és aquesta missa, doncs, que commemora el naixement de Jesús.
Sí, sí, sí.
Aquesta commemoració, que, esclar, per nosaltres, el sentit profund de la festa
no és el fet de fer l'aniversari de Jesús.
Vull dir, si és com nosaltres celebrem els nostres aniversaris
i cantem, doncs, que sigui per molts anys, doncs, no, no és això.
Sinó el fet que aquest naixement de Jesucrist ha portat un sentit nou a la vida,
i llavors no és per recordar-ho només en la història,
sinó que sí recordar-ho en la història perquè Déu s'ha fet home en la nostra història,
però, sobretot, tenint en compte que Jesús és, amb aquella dita del poeta,
Nadal és cada dia, en el sentit que Déu està amb nosaltres,
que aquest és el seu nom, en Manuel, Déu amb nosaltres,
és una presència constant i, per tant, és un naixement constant
i, per tant, vol dir que la nostra vida,
aquell dels cristians que creiem en Jesucrist,
ha de ser una presència constant de Jesucrist en el nostre fe diari.
Hi ha un dia de festes, clar que sí,
perquè com a humans necessitem signes que expressin la nostra fe,
però, sobretot, la gran expressió d'aquesta fe de Nadal
és el dia a dia presentant la novetat d'una pau,
la novetat d'una justícia, la veritat d'una bona convivència,
d'un perdó, d'un diàleg, d'una comprensió,
que això és cada dia.
Per tant, Déu ens ha fet veure que o vivim cada dia aquesta realitat de la fe
o, com diu el Sant Pare Francesc,
doncs no vull una església que està orgullosa de les seves doctrines
i de la seva saviesa i dels seus preceptes,
però anquilosada i tancada dintre si mateixa,
sinó que vull una església que ni que sigui bruta i ferida,
doncs per haver treballat en el nostre món d'avui
i haver lluitat pel bé de tothom,
prefereixo més aquesta església que l'altra,
que es pot convertir en un museu,
en peces de museu les persones que hi són.
Per tant...
Amb aquest missatge d'obertura, una mica.
És clar, d'una obertura total,
i Jesucrist va venir això per dir que era el redemptor de tot el món,
no d'uns quants, sinó de tot el món,
amb aquell criteri, doncs, que ell ja fa,
i moltes vegades l'hem repetit.
Hi haurà molta gent que celebrarà el Nadal.
Hi haurà molta gent que aquests dies es desitjarà
pau, amor, bé, joia, família, etcètera.
Molt bé, enhorabona,
però que llavors entenguin,
i els cristians ho hem d'entendre així,
que potser aquesta gent no vindrà a l'església,
ni ens trobarem mai a l'església.
Però, en quant a persones estan vivint aquests valors,
diu Jesús, són dels nostres.
Ell mateix ho diu.
No venen amb nosaltres,
però són dels nostres.
I amb aquesta obertura crec que el Papa Francesc
ha sabut donar orientació molt a la seva doctrina
i al seu estil de fer avui dia
per obrir l'església,
com deia ja el Papa Joan XXIII,
ja fa 50 anys.
Necessita l'església obrir finestres
perquè entri un aire fresc,
si no fa poder de romàtic, això.
I nosaltres hem de repetir-ho igualment,
però, com diu el Papa,
sortim a fora.
No estiguem contents de lo nostre aquí dins.
Aquí dins celebrem.
Aquí dins ens enriquim,
ens valorem,
en el sentit que aprofundim l'Evangeli,
però, sobretot, visquem-lo fora,
perquè, si no, no val res, això.
Adaptar-lo una mica, per tant, també,
allà on som, no?
Allà on som.
Sí, sí, sí, aquesta.
És aquest missatge que es transmet,
sobretot per Nadal,
que, com deia, és una cosa que, en principi,
es manté donant la resta de l'any, també,
per Nadal se celebra especialment,
i, de tota manera,
a banda del Nadal hi ha més dies especials,
aquestes festes, no?
Altres dies en què l'Església també fa diferents celebracions.
Mira, precisament estava fent l'escrit
que normalment fem a vegades
al full setmanal de la parròquia,
i posava això,
que aquests dies són moltes festes
i coincidim tot el món.
És curiós que hi ha moltes diferències, no?
Hi ha moltes diferències,
però, precisament aquí a casa nostra,
vull dir, de tradició cristiana,
vull dir, la nostra història està així,
cristiana,
arrels d'un poble cristià, no?,
que són els escrits que van fer
els nostres bisbes de Catalunya.
Doncs,
aquestes arrels hi són,
i llavors celebrem tots la festa de Nadal.
I, per tant,
en la mesura en què hi ha tots aquests valors
que deia abans,
doncs, som tots,
estem units,
estem units.
I això fa que aquestes festes d'aquests dies,
doncs,
ho celebra tothom.
I, de vegades,
no té res a veure amb la fe cristiana.
Però, bueno,
si té en compte aquests valors
que són profundament humans,
perquè Jesucrist ens ensenya
una manera d'identitat de persona,
de descripció del que és el ser humà,
doncs,
en aquest sentit,
s'escampen totes aquestes festes.
I llavors tenim aquestes festes de Nadal,
que no és només el dia del naixement,
sinó que llavors hi ha
el fet civil i convencional
del cap d'any,
que això sí que és convencional,
però, bueno,
el fet d'any nou,
vida nova.
Exacte,
sí,
en tot cas,
som nous desitjos,
no?,
i noves intencions.
Val, val, val,
en aquest sentit,
doncs,
som-hi també,
perquè són uns desitjos que tenim tots.
I llavors ve la festa de l'epifania,
la festa de l'epifania,
que és la festa dels reis.
I aquí sí que ja hi ha més en volum.
Exacte.
A més,
a més,
aquí a Sant Just també es fa celebració especial el dia 5,
també,
no?,
amb el Passebre Vivent i tot plegat.
Això mateix.
Sí,
sí,
i que ha sigut una idea
que encara que en principi
no es pretenia tot això,
però ha anat creixent aquest en volum,
etcètera,
que l'hem d'anar potenciant,
i l'hem d'anar valorant,
i em sembla que és una cosa que fa bé.
És a dir,
la gent li fa donar compte
d'una riquesa més àmplia
que no és només el fet
de la cabalgada dels reis,
sinó que és tot l'entorn
pel qual aquests personatges apareixen
en la nostra història,
no?
Que, ja dic,
són personatges que estan mitificats,
per dir-ho així,
que se representen les races humanes,
etcètera.
té un sentit molt més profund
que no pas només els tres senyors
que per allà passegem.
Però vull dir,
en aquest sentit,
jo diria,
és bo,
i el fet d'aquesta cabalgada,
que aquí Sant Just
es transforma al final
en un pessebre vivent,
crec que això és molt vàlid.
És molt vàlid i el valor,
i apila molta gent, eh?
La cabalgada és una d'aquestes trobades
que reuneix amb molta gent,
amb molta gent.
Esperem que,
malgrat els nous costums
d'anar a la neu
i d'anar a tot això,
doncs que no ens treguin massa el personal,
però bé,
és igual,
la gent sí.
Sí, segur que funciona.
Normalment és un dia
en què la gent també li agrada estar a casa,
no?,
d'alguna manera.
Recordo el poble que vaig estar a Rubí
en una ocasió
i vaig fer de personatge
dintre de la cabalgada.
Doncs, esclar,
jo me n'adonava de la gent,
del que...
de com es viuen, no?
Sí, que deies,
bueno, la canalla ja hi estic d'acord,
però els grans semblaven criatures tots.
S'encomana, s'encomana, no?
Amb unes cares que miraven d'il·lusió
i de ganes,
que era sorprenent,
era sorprenent, de veritat.
Doncs, exacte,
aquesta màgia
que es tornarà a viure d'aquí
un parell de setmanes,
abans, com dèiem,
també, doncs,
a Nadal,
aquest dijous nit de Nadal,
divendres també, doncs,
amb la celebració de Nadal.
Avui n'hem volgut parlar
amb mossèn Joaquim Rius
de tot plegat una mica,
també d'aquest missatge
i d'aquestes celebracions.
L'ia 25 és a les 11,
la missa?
Sí, a les 11 en català
i a la 1 en castellà.
Perfecte.
Doncs, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
i bon Nadal.
I des d'aquí,
bon Nadal
per vosaltres
i per tothom que escolti.
Que vagi bé, bon dia.
Adeu.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts,
de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana.
i de l'avui, a les 9 del vespre.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Despertant-te,
corrent,
esmorzant,
comprant,
passejant,
quedant,
treballant,
celebrant,
sortint,
conduint.
Vius connectat,
conduint,
desconnecta,
evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS
i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Mòbils d'accidents de trànsit
Dos minuts i dos quarts de dotze.
A aquesta hora saludem en Pep Quintana
i en Jordi Farràs.
Molt bon dia a tots dos.
Què tal?
Hola, molt bon dia a tothom.
I el que fem...
Sí, és hivern avui,
arriba l'hivern.
Sí, fa calor.
Arriba l'hivern però fa calor.
Sí,
encara no hem fet la previsió del temps
però és cert que no és ben bé un hivern
com el que potser esperaríem, no?
Falta ploure...
Es tindria que tribuquer el Carles i dic que...
El Carles de fet també ens va dir ahir
que aquí ja s'estan notant evidentment
que les temperatures estan per sobre
de les habituals
però que en raïsos del nord
tenen ja 15 graus
per sobre del que tenen en aquesta èfa.
Sí, sí.
És que va pujant l'escalfoc,
va pujant amunt.
Fa anys que va anivar, no?
62 va anivar.
Sí, quants anys?
Sí, però esclar,
aquestes dates, eh?
I va fer aquella anivada espectacular
que va aigar a Barcelona.
Tu confies doncs que pugui anivar
d'aquí a Nadal?
Ho veig una mica difícil.
Jo ho veig molt més difícil
perquè estic veient que la temperatura,
com he dit abans,
està pujant, o sigui,
tot el que arriba de l'Àfrica,
fixa-t'hi que ens va pujant cap amunt.
Tenim la desgràcia d'aquest temps,
no sé el que hem fet nosaltres
en aquest món, però...
Alguna cosa hem fet.
Per això vam fer la cimera
del canvi climàtic, no?
Sí, de moment l'únic que hem aconseguit
és a Inglaterra
eliminar el carbó,
treure l'única mina de carbó
que quedava.
En canvi, a Xina
estan tots amb pol·lició,
amb mascles,
perquè ja tenen un excés de pol·lició.
Sí, i tant.
El que passa és que pot debar,
evidentment, però no amb la intensitat
que recordàvem ara
de l'any 62,
que va ser espectacular.
Barcelona va quedar totalment aïllada,
s'han just aïllat,
que no vàrem anar a treballar molts dies.
En principi tampoc pot nevar, eh,
d'aquí a Nadal.
Que pot nevar?
No, en principi no.
No.
No.
Això anava a dir,
pot nevar, pot nevar.
Si fos això que nevés...
Ni nevar, ni ploure.
Ni comparació de cap mena
amb el que va passar aquell any,
que va ser,
per una banda,
bastant desastros,
per l'altra,
bastant divertit.
Depèn de com tu agafaves,
perquè vam estar
forces dies
sense baixar a treballar,
vam anar a casa dels amics
a ajudar a treure neu
de les taulades
o dels terrats,
més aviat,
perquè és el que pateix més.
Va ser una nevada maca,
perquè va ser sortir
de la missa del gall,
començar a caure,
llavors,
boig de neu,
i tothom allò,
que maco,
que maco,
però el dia següent
ja tothom estava
una mica espantat.
Més aviat, sí.
Jo recordo coses com ara
que va quedar
tots els carrers glaçats,
jo vivia al carrer Badó
en aquella època,
i, doncs,
és clar,
era un carrer difícil
de transitar,
perquè, doncs,
amb el glaç
hi havia moltes patinades,
a part que els esquiadors
ho passaven molt bé
baixant al carrer Badó.
Però llavors,
l'Ajuntament va contractar
un tractor
amb una persona
que netejés els carrers,
que ajudés
a netejar,
a treure el glaç,
i aquesta persona
anava amb un tractor,
amb una pala
de pues,
i, doncs,
intentava treure
el màxim de glaç possible.
Però feia molt fred,
i, doncs,
resulta que...
Encara era pitjor.
El conductor
s'havia d'escalfar
i potser
ho va fer
una mica més,
i llavors
encara hi havia
fa molt poc
marques
en les façanes
del carrer Badó
de la pala
d'aquest tractor
perquè, en lloc
d'arrencar
el neu,
arrencava
parts de la façana.
Carai.
Sí,
avui,
almenys va deixar
les marques,
va deixar les marques,
sí.
Però això són anècdotes
que fa molt.
No,
però gelava.
Estava molt gelat
i el terra
per...