.
11 i 19 del matí, com us dèiem, entrem a la segona hora i ho fem avui parlant
amb Josep Maria Ranyer Portaveu del Partit Socialista aquí al nostre municipi.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, ben tornat a l'emissora.
Gràcies.
Tenim per aquí sobre un telèfon, que és el que ens estàvem indicant ara,
que crec que la gent no ho veia, és a dir, no ho escoltava,
però si t'estan veient pel YouTube sí que ho estan veient.
Tenim un telèfon que en algun moment algú entrarà a buscar-lo,
perquè no és el teu, però vaja, està aquí dins.
Esperem que no us fiqui a sonar aquí al mig de l'entrevista.
No, em sembla que ho tenen en silenci.
Està en silenci, no? Que he controlat, carai.
Josep Maria, hem de parlar amb tu com a portaveu del Partit Socialista
aquí al nostre municipi.
Hem de parlar de temes, entre altres, que passen pel ple de novembre,
que ha estat el penúltim d'aquest any,
i temes també d'actualitat política municipal.
Voldria passar primer, abans d'entrar aquest ple de novembre,
per altres punts, com poden ser la zona blava i zona verda,
que sabem que s'està ja instal·lant, no encara implementant,
recordem que és el gener del pròxim 2022.
Exacte.
Però ja es comencen a veure carrers pintats,
alguns crec que han donat alguna problemàtica més que uns altres
pel fet de senyalitzar la zona, haver-se a pintar, no pintar-se,
i tornar-la a senyalitzar.
Bé, estem aprofitant...
De fet, teníem el pla en marxa, com tu deies perfectament,
ho tenim perquè funcioni a partir del dia 2-3 de gener,
vull dir, perquè és el moment...
Hem considerat que, d'alguna manera,
no havíem de generar una nova situació d'inseguretat
o de posar-se en marxa enmig de les festes.
Per tant, allò hem pintat abans que comencin les festes
i ho posarem després, vull dir, perquè el comerç
i la situació siguin la mateixa que ja coneix tothom.
I el que sí que és veritat és que s'ha produït en algun moment
en què ho hem fet, a més a més, coincidint amb la implantació,
aquesta sí, efectiva dels nous contenidors d'escombraries,
per tant, canviant algunes vegades del lloc d'aparcament
i que aleshores de...
Llavors, aquestes dues coses, a l'interaccionar,
han produït en algun lloc,
algun element de replanteig,
de fer-ho millor i d'ajustar-se una mica més
amb aquesta situació que teníem, no?
I, per tant, amb això el que volem fer és allò,
tenir-ho ja llest per quan entri en funcionament.
Ara, ja em vam dir,
intentaríem allò equivocar-nos al mínim possible,
rectificar el que sigui necessari
i també, de vegades, el que succeeix és que hem de preservar,
hem de fer una espècie de solo,
col·locar els contenidors,
mantenir que davant d'un pas d'avianants
hi hagi visibilitat,
que hi hagi zona verda, zona blava, etcètera.
Vull dir que, d'alguna manera,
tots aquests temes fan que algunes coses
sobre el terreny es vegin
i a última hora s'acabin adequant.
Però jo crec que, en quant al pintat,
està bastant acabat ja.
Són molts canvis de cop que afecten també a la via pública.
Tothom que sovinteja aquest barri centre,
o us consta si està informat,
és a dir, ahir crec que hi havia algú
que encara preguntava,
això funciona?
Perquè el cartell de zona verda i blava iers
estan tapats,
hi ha alguns llocs que es confonen amb altres màquines,
com per exemple la plaça Campreciós,
que ja n'hi havia una altra,
i la gent es pensa que ha d'anar allà a col·locar el tiquet,
però no,
la part d'en Selm Clavé encara no té la zona en funcionament.
Sí,
el tema,
a veure,
nosaltres hem donat informació
a totes les entrades,
vam fer la presentació,
ens heu ajudat des de Ràdio d'Esberra a difondre el tema de quin era l'objectiu
i el plantejament que això tenia,
però això no evita que al final,
quan un ha de deixar el cotxe,
hi veu una plaça pintada de verd,
o de verd encara menys,
perquè al ser tan nova ja es veu diferenciada,
però sí que pot produir-se un efecte,
que hem de tornar a insistir,
que és que les noves places blaves
encara no són de pagament,
però clar,
de vegades el ciutadà no sap...
Clar,
això pot dir enrere,
com les hem pintat totes noves,
o repintat,
si al final unes estiguéssim ja mitges esmorrades,
ja veuria que aquestes són les antigues,
i que les noves encara no entren en funcionament,
però sí que és veritat
que d'alguna manera
aquest és un tema que possiblement haurem d'intentar insistir,
però evidentment la norma general
és que tot el nou
no entrarà en funcionament fins al dia 3,
per tant,
la que hi ha a la plaça Verdaguer,
per dir-ho d'una manera,
o Ancel Clavé,
aquestes que són noves,
que apareixen ara,
aquestes no seran de pagament
fins que no es produeixi aquest canvi
el dia 1 de gener,
o el dia 2 o el dia 3.
Doncs bé,
anirem seguint també aquesta temàtica,
també per anar controlant,
sobretot els veïns que hi viuen,
aquesta zona,
anar sabent on tenen la zona verda
per poder aparcar
i que els hi quedi més a prop de casa
i on tenen la blava
que no és la millor,
no és la zona on aparcaran habitualment,
òbviament,
no potser tant que dues hores
baixen a col·locar el títol.
No, no,
i a més a més és un cos
que si no se tenies allò molt gran,
i precisament per això
és el que hem fet allò,
l'instal·lació de la zona verda.
Comentaves també els contenidors,
en quin punt està de la retira dels antics
i la col·locació dels nois?
Ara, en aquest moment,
estem col·locant el quart contenidor,
és a dir,
tenim ja plenament ubicats
i col·locats els tres primers tradicionals
que hi havia,
que eren paper, vidre i plàstic.
Paper, vidre i plàstic.
Aquests ja estaven
i ara estem fent la instal·lació
dels nous de la resta,
el gris, per dir-ho d'una manera,
és el que s'està col·locant
i suposo que la setmana que ve,
si no és la setmana que ve,
perquè potser no acaba de produir-se
perquè hi ha totes aquestes festes
i aquestes coses,
però la setmana que ve
s'incorporaria ja d'orgànica
i amb això tindríem acabat
les cinc fraccions diferents
de l'argull i de l'obresa.
Tenim també a tu que Nadal,
no sé si teniu alguna informació
que puguem saber
a nivell d'aquest mercat de Nadal
que s'espera pel cap de setmana vinent,
o d'ells,
o això ens esperem
que també ens ho comenti l'alcalde.
No, a veure,
jo crec que anem funcionant,
però vull dir que
la idea és que
l'única cosa
que jo crec que
hi estem creuant els dits
és que no hi hagi cap enduriment
de mesures,
allò de contenció,
però si no els desenvoluparem.
tal com estava previst
les festes de Nadal.
Això sí,
cridant a la gent
que
encara que es facin
les coses al carrer,
si no es pot mantenir
la distància d'un metro,
un metro i mig,
doncs ho faci servir
la mascareta,
etcètera,
etcètera.
Però d'alguna manera,
si no hi ha cap situació
que canviï
i de moment
no tenim mai
imputs
que ens diguin
que ha de canviar,
estem preveient
que el desplegament
de totes les actuacions
i totes les coses
que s'han fet
per les festes de Nadal
i cap d'any
vagin evolucionant
com estaven previstes.
Hi ha un altre,
passem a punts,
que no va dir,
passem a altres punts
ja del tema municipal,
del tema,
no, perdó,
del ple municipal de novembre,
tenim molt de moviment
avui l'estudi,
perquè hem de parlar
primer d'aquestes mocions.
se'n van presentar dues,
Gina Pol,
tinent d'alcaldia,
ens comentava
que n'hi havia una tercera
que finalment no va entrar,
però parlem d'una
que va ser presentada
precisament pel regidor
no adscrit,
Quico Ferrer,
va ser rebutjada,
tot i que recolzada
amb vots de favor
per part vostra,
del Partit Socialista
i la resta en contra,
Junts,
Esquerra,
movem,
la CUP
i també la regidora
no adscrita.
Precisament en aquest punt,
en aquesta moció,
el regidor no adscrit,
el que volia,
o demanava,
era declarar-se
Sant Jus d'Esbert,
municipi lliure de totalitarisme
i arrel d'això,
precisament ahir,
no sé si t'eneus assabentat,
Josep Maria,
però precisament ahir
ho publicava a les xarxes socials,
Quico Ferrer també,
ell mateix,
explicava en un vídeo
que deia que havia estat
agredit i amenaçat
a causa d'aquesta moció
presentada
contra aquest totalitarisme,
ho ha denunciat,
ha comentat que,
doncs bé,
que se va patir
una espècie d'agressió,
no se sap exactament el què,
però tot venia arrel
d'aquesta temàtica,
així ho explicava ell,
i que Déu-n'hi-do el que va donar a parlar,
perquè es veu que el totalitarisme en si
va tenir moltes vessants,
es va tenir molts enfocs diferents,
no?,
i des de diferents partits
tampoc no es va acabar d'encaixar
la voluntat d'aquest regidor no escrit.
Sí,
jo crec que amb el...
aquí,
i ho hem de dir amb una certa,
diguem-ne,
tranquil·litat,
vull dir,
l'element que, diguem-ne,
va portar,
crec jo,
que va portar
a que un seguit
de grups,
votessin en contra
d'una opció
com és la de rebutxar
el totalitarisme,
era precisament
com a pecat original
qui ho proposava,
no?,
perquè jo crec que
contra el totalitarisme
no pot haver ningú
que estigui
en contra,
no?,
és una pràctica política
desenvolupada pels governs,
desenvolupada per les institucions
o propugnada per determinats partits
i forces polítiques
que plantegen
que l'única manera
de resoldre els problemes
és que hi hagi un exercici
de l'autoritat,
autoritària,
valgui la,
la redundància,
i no l'autòritas,
que és la capacitat,
diguem-ne,
de fer que la gent
segueixi unes normes
sense tenir que ser
excesivament punitiu
i a més a més
que això,
tot això estigui
molt personalitzat,
com deia
la filòsofa Anna Harndt,
que deia
que el totalitarisme,
a més a més
de les pràctiques antidemocràtiques
i opressives,
seria tenir també
aquell element
d'exaltació
d'un líder,
d'una figura,
d'una supeditació
amb una determinada persona,
per tant,
aquestes pràctiques polítiques
de seguidisme,
de lideratge
punitiu,
jo crec que tothom
les podem rebutjar,
que les hem vist
a l'ullar de la història
i d'alguna manera
el que plantejava
i havia
darrere
d'aquesta proposta
amb les esmenes
que el Partit Socialista
va incorporar
sobre la proposta
que havia fet
el regidor en escrit
era adaptar-nos
a el que han estat
dues resolucions
de la Unió Europea
en relació
amb aquest tema,
on no tan sols
deixa fora
les pràctiques
i les derives
totalitàries
que s'han exercit
per forces de la dreta,
el feixisme,
diguem-ne
el nazisme,
etcètera,
sinó també
aquelles derives
totalitàries
que s'han produït
en els àmbits
de les esquerres
com podria ser
l'estalinisme
o algunes altres funcions.
Bé, tot això
que era una part
que es pot discutir
més o menys
estava en la part
de definició
però amb les mesures
que plantejava
és a dir,
que és el que realment
comprometia
políticament
i administrativament
a l'Ajuntament
era una moció
que em plantejava
aquesta idea
rebutjar
el totalitarisme
i crec que
amb això
és difícil
estar-hi
en desacord.
Jo, la meva explicació
és que
aquest pecat original
el fet
que ho proposés
el regidor
no ha escrit
etcètera,
etcètera,
potser és part
del que ha portat
alguns grups
a votar en contra
però, bueno,
en tot cas
nosaltres no ho volem fer
normalment
les coses
les fem
no pensant
en qui les proposa
sinó el que proposa
no qui ho diu
sinó el que s'ha de fer
i per tant
des d'aquesta perspectiva
això ho vam explicar
al ple
i per això
ho vam donar
suport
al text final
vull dir que
si algú se'l mira
doncs veurà
que no té
cap element
que no es pugui
donar-li suport
des d'una opció
democràtica
i positiva
i inclús
amb un tarannà
liberal
llavors
des d'aquesta perspectiva
no vam aconseguir
la majoria
i per tant
no va tirar endavant
en el punt
en què es va crear
una mica més
de diàleg
o de conversa
durant el ple
va ser
quan el regidor
no ha escrit
d'alguna manera
ajuntava en aquesta
moció
les forces
conselleres
totalitaristes
del Parlament
de Catalunya
partits polítics
tan distants
com Vox
i la CUP
en aquest punt
també la CUP
va dir la seva
va defensar
la seva posició
assenyalant
sobretot
i remarcant
que les distàncies
era precisament
el que els havia dut
a no votar
aquesta moció
tant CUP
com la resta
de partits
que no van
fer costat
aquesta moció
sí
però
aquest és
una d'aquelles coses
que formen part
del debat
dels arguments
i de l'argumentari
i està bé
vull dir
que es plantegi
però al final
independentment
de que les actes
o les videoactes
de l'Ajuntament
recolliran per la història
com va ser el debat
això segur
el que finalment
acaba comprometent
a un Ajuntament
amb un ple
no estan els arguments
que donen
els que defensen
l'emoció
sinó el que està escrit
i de vegades
si un
quan comença
a discrepar
del que diu l'altre
del que argumenta
del que és
unes guants
però
no posa en qüestió
el que està escrit
doncs bueno
justifica
el seu posicionament
el qual és perfectament
legítim i lògic
però en el fons
diguem-ne
el que obligava
l'Ajuntament
el compromís polític
que plantejava
era el text
i els acords
que plantejaven
i repeteixo
la idea
que
a senso contrari
com diuen
els retrats
no?
a senso secretari
qui defensaria
el contrari
d'aquest tema?
Qui defensaria
que Sant Just
fos un poble
que dongués
peu i suport
al totalitarisme?
Jo crec que ningú
des d'aquesta perspectiva
bueno
si hi ha algú
que pensa
que hi ha algun
totalitarisme
que és bo
doncs
tindria lògic
que votés en contra
però si pensa
que tots els totalitarismes
siguin del color
que siguin
són dolents
doncs aleshores
és una mica
la reflexió
que nosaltres
vam fer
hi ha un altre punt
en aquest cas
una moció
d'urgència
que es va presentar
pels grups
d'Esquerra
movem
la regidora
no escrita
també vosaltres
i Junts per Catalunya
sobre aquesta sentència
el 25%
del Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
de suport
en aquest model
d'immersió lingüística
a Catalunya
i també
us vau adherir
com a ajuntament
ja conjunt
al manifest
de Som Escola
això també ho comentàvem
la tinent alcalde
amb Gina Pol
l'únic regidor
que no va donar
suport a aquesta moció
ja que es va abstenir
va ser precisament
el regidor
no escrit
bueno
a veure
nosaltres
amb aquest tema
és una continuïtat
lògica
des de bon principi
des que es va reinstalar
la Generalitat
els socialistes
hem tingut
sempre
el mateix plantejament
estem per una escola
única
catalana
inclusiva
i que permeti
que
al final
del cicle
d'escolarització
els nens
i les nenes
surtin
amb un pledomini
del castellà de català
les dues llengües
oficials de Catalunya
i en aquest sentit
les quotes concretes
que això ha de ser
el 25
el 33
el 2
el no sé quants
vull dir
jo penso
pensem
considerem
que
no és el rellevant
que el que s'ha de preservar
és la capacitat
dels centres
per organitzar
pedagògicament
l'ensenyament
dels continguts
i de les llengües
que s'han de conèixer
al final del segle educatiu
i des d'aquesta perspectiva
un plantejament
mecànic
i mecanicista
que plantegi
que
a Vic
o a Olot
fa falta
un 25%
doncs com deia
tant el conseller
Bargalló
com en el seu moment
el conseller Maragall
quan eren consellers
d'educació
doncs a lo millor
ells deien
doncs escolta
a lo millor
fa falta
que a Vic
o a Olot
l'ensenyament
en castellà
no sigui el 25
sigui del 30
o del 33
perquè ja
l'entorn
és diguem-ne
estrictament
o majoritàriament
català
i per tant
el que s'ha de fer
és que puguin
practicar altres llengües
i per contra
a lo millor
a l'Hospitalet
o a Sant Andreu
de la Barca
o en un altre municipi
amb una presència més
de persones
castellanoparlants
doncs la presència
que ha de tenir
el català
a l'escola
ha de ser superior
això
aquest plantejament
que fan els tribunals
anant més enllà
d'una llei
inclús
com la del verd
i sobretot
anant en contra
de l'esperit
de la llei vigent
en aquest moment
que és la reforma
celà
doncs no té sentit
no té sentit
perquè el que fa
és que no permet
que els centres
s'aduquin
a l'entorn
en què estan
per aconseguir
un objectiu
el que és irrenunciable
és l'objectiu
al final del cicle escolar
els nens i les nenes
han de dominar
perfectament
el català
i el castellà
que són les dues llengües
que hi ha pròpies
a Catalunya
i d'aquesta perspectiva
doncs
aquesta sentència
bueno
la veritat
és que no és
una altra sentència
el que hi ha
és que el Tribunal Suprem
no considera
no entra a considerar
el requeriment
o l'alegació
que va fer la Generalitat
i per tant
deixa com a vigent
el que va sentenciar
el Tribunal Superior
de Justícia
a Catalunya
el Tribunal Suprem
no es posiciona
diu
per uns elements
judicials
i jurídics
no sé un aval
del Tribunal Suprem
cap a la sentència
no
perquè quan hi ha
una sentència
al Tribunal Suprem
del Superior
de Justícia
de Catalunya
si tu no estàs d'acord
amb aquest tema
només tens
unes raons
taxades
per poder reclamar
perquè aquesta és
la màxima
autoritat judicial
a Catalunya
i per anar al Suprem
has de tenir
unes raons taxades
el recurs
de la Generalitat
no atenia
a criteri del Suprem
no atenia
aquestes raons
taxades
per tant
diu
com vostè
no se té
a la capacitat
de recórrer
perquè no em posa
en qüestió
aquells elements
ja n'hi entro
en aquest tema
i per tant
en aquell moment
quedava vigent
la sentència
del Superior
de Justícia
de Catalunya
que ja fa
dos anys
que estava
en funcionament
que ja s'havia
resolt
però que a més a més
no tenien en compte
o no tenien en compte
com no pot dir
d'una altra manera
no tenien en compte
que des del moment
que va fer la sentència
al Tribunal Suprem
de Justícia de Catalunya
fins ara
hi ha una nova llei
d'aplicació
que és la llei cel·lar
d'educació
no faig l'acrònim
perquè d'aquests
són raros
però en tot cas
la nova llei
d'educació
a nivell estatal
permet
i prioritza
precisament
això que explicàvem
que han de ser
els centres
els que
organitzin
la tasca pedagògica
perquè els nens
aprenguin
les dues llengües
i les nenes també
òbviament
nens i nenes
permet
per fer
només un apunt
que crec que
a l'inici
no ho he dit bé
la moció
va ser
iniciada
i presentada
pels grups d'Esquerra
movem
i la regidora
no escrita
i després
us vau afegir
també
petit socialista
i Junts per Catalunya
amb l'Aia Flotats
petit detall
va ser molt urgent
molt ràpid
perquè es va
iniciar
a les dues
del migdia
i el ple
era a les set
una moció
d'urgència
va ser una emoció
aquesta sí que és
d'urgència
perquè normalment
les d'urgències
són aquelles
que es plantegem
després que el ple
està convocat
però normalment
si el ple es convoca
el divendres
i es fa el dijous
pots plantejar-la
el dilluns
el dimarts
et dona temps
per anar
amunt i avall
aquesta es va plantejar
el mateix dia
perquè la notícia
va saltar el dia anterior
i es va plantejar
el mateix dia del ple
i per això
jo no seria d'urgència
sinó de superurgència
vull dir
que amb aquestes
qüestions
sí que es mirava
altres punts
que també havíem comentat
amb Gina Pol
si volguessis afegir
algun altre aspecte
és aquesta
aprovació
de la pròrroga
del contracte
de la prestació
del SAT
del servei d'ajuda
a domicili
a Sant Just
la Gina Poli
ens va explicar
una mica més
sobre aquesta temàtica
si volguessis afegir
algun punt
no?
no
jo crec que és un servei
que dona
una prestació
a les persones
que necessiten
aquesta atenció domiciliària
que d'alguna manera
són persones
que tenen
o estan
incloses
dintre d'una situació
de dependència
que per tant
les ajuda
i l'hem ajustat
vull dir
l'hem ajustat
perquè
havíem pressupostat
o havíem previst
una despesa
àmplia
i aleshores
la pràctica
és que
s'ha vist
que amb el nou contracte
sense baixar
ni la qualitat
ni la prestació
horària
sí que la demanda
ens havia baixat
vull dir
en tot cas
el que vam fer
és la pròrrega
ajustant-lo
amb les característiques
que estan tenint
i també
sent conscients
que
si per X raons
es produís
un increment
de la demanda
perquè
hi ha gent
que està justificat
que ho tingui
i això
hi ha
la partida aquesta
a diferència
d'altres partides
pressupostàries
que són més tancades
que estan limitades
i si
ho sento
s'ha acabat la partida
ja no li podem
no no
aquí no
flexibilitat
no no
aquesta és una partida
oberta
està dintre el pressupost
estarà dintre el pressupost
però és una partida
que
ara com no pot ser
d'una altra manera
si hi ha persones
que necessiten
aquesta atenció
i encara que
diguem
estiguem fora
de pressupost
ja faria
es faria
l'ampliació
de la partida
perquè aquesta és una partida
oberta
que s'ha de poder plantejar
i després ja faríem
la reordenació
dintre el pressupost
que fos
per pagar-ho
però no es quedarà
cap persona
que necessiti
realment
i que estigui
dintre dels paràmetres
que són exigibles
sense aquesta tensió
domiciliària
que està prevista
parlant de partides
pressupostàries
ens en fèiem ressò
crec que va ser
la setmana passada
tant amb l'Aia Flotats
com també amb l'alcalde
per parlar d'aquesta construcció
d'un nou vial
que creuarà la B23
un vial per vianants
i bicicletes
que connectarà directament
Sant Just
amb Sant Joan d'Espí
i també la part de Sant Just
que queda una mica més
per sota
un projecte
podríem dir
que va iniciar
també l'Aia Flotats
amb la col·laboració
amb l'ajuda
o l'acompanyament
podríem dir
també vostre
de l'alcalde
en aquest cas
dels socialistes
aquí de Sant Just
una passarela
que hauria de començar-se
a construir
de cara al 2022
no sé si teniu
més informació
al respecte
a veure
bàsicament
això ha estat
un element
que tothom ha plantejat
que tenim
el que està al voltant
de la B23
porta un temps
que està
en terra de ningú
perquè
en aquella banda
no no
la pròpia autopista
perquè
quan dic en terra de ningú
és perquè
és una
és una infraestructura
que fa molt temps
que està pendent
que es transfereixi
a la Generalitat
i tothom
estem d'acord
perquè això
canviarà
la configuració
de la pròpia autopista
ara és una autopista
la B23
és una autopista
de l'Estat
i per això
pertany a la competència
de l'Estat
el moment que fos transferida
deixaria de ser
una autopista
per passar a ser
considerada
com una via urbana
d'alta capacitat
com una ronda
i per tant
això permet
que hi hagi coses
que fins a aquest moment
no es produeixen
com per exemple
que les entrades
i sortides
no tinguin
que estar diferenciades
11 quilòmetres
una de l'altra
o 10 quilòmetres
vull dir que
que pots fer
com a la ronda
que trobes una sortida
i al cap d'un quilòmetre
tens un altre
etcètera
i també
que puguis allò
començar
a urbanitzar-la
en el sentit
de fer-la més urbana
i en aquest sentit
permetrà
el traspàs
que s'acabi implementant
el carril
Busbau
de la parla
de la via 23
i també
que la permeabilitzem
una de les coses
és precisament
que es pugui
atrevessar
que no sigui
una barrera
i en aquest sentit
a ningú
amb una mica de seny
se li curriria
intentar anar
caminant
al brogi
des de la carretera
reial
passant
per aquella cosa
alguna vegada
jo alguna persona
n'he vist
creuant el pont
i se t'aprita el cor
perquè fa patir
llavors aquí
el tema bàsic
és que
dintre del redisseny
que té l'àrea metropolitana
i tothom
teníem la idea
tenim la idea
que s'han de buscar
passos
per damunt
de la B23
que permetin unir
poblacions
serveis
en aquest cas
com és l'hospital
i que el puguis fer
llavors en aquest sentit
nosaltres valorem
molt positivament
que el grup del PDCAT
del Congrés de Diputats
hagi plantejat
aquesta esmena
que ho hagi fet
dintre del procés
de discussió
dels pressupostos generals
i que també
hi hagi hagut
una sensibilitat
molt important
per part del Ministeri
de Foment
que en aquest moment
ho porta
una persona
que és de la comarca
del Baix de Bregat
que és l'exalcaldessa
de Gabà
la Raquel Sánchez
i aleshores
hi ha hagut una facilitat
per poder
començar
a pressupostar
i a planificar
el fet
que
d'una manera
positiva
i possible
doncs
puguem anar caminant
des de Sant Just
al Brogi
o tornar-hi
sense arriscar la vida
perquè no té massa sentit
que un vagi a curar-se
i després
quan tornes
quan tornes
te l'estiguis jugant
la vida
perquè has d'anar
amb aquest tema
llavors vull dir que
jo crec que
aquesta col·laboració
primer
per part del PDeCAT
presentant l'esmena
i després
del Ministeri
acceptant-la
i inclús allò preveient
que aquesta és una
primera dotació
que després s'ha de complementar
amb una segona dotació
amb el següent pressupost
perquè amb un milió
no tindríem
un milió d'euros
no tindríem prou
per fer aquest tema
doncs
és un element important
que Sant Just
ens ajudarà
molt més
a tenir
contacte
amb l'altra part
de Sant Just
perquè no ens oblidem
estem parlant del Brogi
i l'identifiquem
amb Sant Joan d'Espí
però
tot el
el bloc d'oficines
l'hotel
i tal
allò és terme municipal
de Sant Just
i per tant
des d'aquesta respectiva
permet superar
una barrera
que ara tenim
i que l'autopista ens fa
això també comentava
deia Flotats
força contenta
de tirar endavant
aquest moviment
diguéssim
peatonal
i amb bicicleta
5 milions d'euros
és el que constarà
aquesta partida
pressupostària
com he comentat
un milió arribarà
cap al 2022
i la resta
els 4
es preveu
de moment
que arribin
cap al 2023
que seria el moment
que s'executaria
finalment l'obra
home
sí
a més a més
té una característica
molt important
i que
hem de posar
en valor
un dels plantejaments
que hi ha
és que
no tan sols
sigui una passarel·la
sinó que
pensant
que
el que és ara
la B23
tindrem
un parell de carrils
que seran
busbau
que passaran
autobusos
venint d'altres zones
doncs no és
descartable
que aquest projecte
almenys
una de les coses
que està prevista
és que
diguem-ne
un pugui baixar
amb seguretat
amb el que ara
és aquesta carretera
però perquè es farà
de manera adequada
i tingui un ascensor
que li permeti pujar
a l'alçada
del passeig
que es generarà
per tant allò
on podrà venir
amb autobús
o anar-se'n
amb autobús
a Ballirana
o a altres bandes
per aquest tema
amb autobusos ràpids
que tindran
una parada a Sant Jús
però la tindran
amb el carril busbau
i per tant allò
amb una possibilitat
de poder
millorar la connectivitat
i la mobilitat
dels ciutadans a Sant Jús
o de la gent
que ve a Sant Jús
Déu-n'hi dels canvis
No, no, és un projecte
molt engrescador
i molt encissador
i que fa que
el que fins ara
era un final de municipi
es transformi
en un eix
allò que tindrà
més a veure
amb transformacions
com la que hem vist
per exemple
a la Gran Via
als dos extrems
de la Gran Via
a Barcelona
on quan sortim
des d'Esprez de Glòries
doncs un passa
per una via
més o menys
tancada
però a dalt
té passejos
té carrers
té vies
molt més pacificades
que permeten
una connexió
molt més urbana
i molt més ciutadana
aquesta és una pesa important
perquè l'altre
es pot fer en terra
però això ja
són obres majors
d'infraestructura
i d'enginyeria
exacte
per últim
abans de marxar
Josep Maria
llums de Nadal
les vam encendre
dic les vam
no les vaig encendre jo
però vull dir
com el poble
es van encendre
aquest dimecres
dia 1 de desembre
amb una mica de pluja
però la gent
va resistir força bé
amb la xocolata calenta
crec que va ajudar una mica
amb aquest petit concert final
també
tenim llums de Nadal
ja per tot el poble
sí
això mateix
i les zones
on abans no n'hi havia
és això
és una mica
hem intentat això
anar
estenint
aquest element
recuperant
la idea
de que
bueno
anem sortint
anem sortint
d'aquest jocat
que estem vivint
o que hem viscut
i per tant
volíem allò
anar una mica més juny
no ens va ajudar el temps
perquè va fer aquella pluja
que va retallar
l'actuació
dels vocalistes
que hi havia
que era un conjunt
molt
molt trempat
de Humphries Quartet
molt bons
sí, sí
molt bons
vull dir
no els havia sentit
però em vaig quedar
una sorpresa
molt grata
i positiva
i la veritat
és que
bueno
en llevat d'aquest
contratemps
jo crec que va ser
una festa
que tenia
la seva gràcia
i la seva possibilitat
i cobria
el que
d'alguna manera
entenem
que és el període de Nadal
i amb el qual
desitjar que la gent
diguem-ne
el pugui viure
amb una alegria
que possiblement
aquests últims temps
no l'hem pogut
expressar
d'aquesta manera
tot i que
continuo dient
alegres
però segurs
alegres però continguts
no, continguts no
però com a mínim
que
no despreocupats
no despreocupats
que la gent
prengui les seves mesures
de seguretat
inclús per passar-ho bé
però que ho passi bé
que no s'amargui
per aquest tema
en feix
sabem quantes bombetes tenim?
no
no les hem contat
de curiositat
perillística
jo no ho sé
o quantitat de llums
de tires de vets
no sé
no sóc com
l'alcalde de Viu
que les compta
i va adrecer
sí, el número de bombetes
el número de bombetes
per ser el que
no, no
això no ho sé
en concret
però sí que és veritat
que hem substituït
algunes coses
i
hi ha elements nous també
com uns renns
que hi ha a plaça
de la Rambla
perdona
al parc de la Rambla
a la Maradet també
tenim aquest regal gegant
que es pot entrar per dins també
això mateix
vull dir
hem anat incorporant
alguna cosa més
vull dir que
que realment
a part del més tradicional
de les que estan penjades
als carrers
i il·luminen aquest tema
hem incorporat
altres elements
que permetin allò
estar més
a tocar
de peus
i de mà
vull dir
sobretot
que es vegi una mica
aquesta cosa
de donar
una certa empenta
al Nadal
ambient nadalenc
totalment
ara si
Josemaria
desitgem bon pont
si tens el pont
aquí a tocar
ho intentarem
ho intentarem
que vagi molt bé
ens tornem a veure
a la pròxima cita
que ja serà
el pròxim
any
si no vaig mal encaminada
per tant
gairebé bon any nou
igualment
i bones festes
i totes aquestes coses
bones festes
i bon any
que vagi molt bé
fins la propera
aquí ara
adeu-nos
A vosaltres
Adéu
Bona nit a tothom
Bona nit a tothom
Bona nit a tothom
A be認為
Bona nit a tothom
A be Super
I don't know why I run away
I'll make you cry when I run away
I'll save your tears